Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

La Crisi del Segle III

El segle III va ser un període de profunda crisi per a l'Imperi Romà, manifestada en diversos àmbits:

• Crisi militar: Les fronteres van ser atacades pels pobles germànics al nord i pels perses a l'est.
• Crisi política: La inestabilitat interna era constant.
• Crisi econòmica: La inseguretat va provocar una disminució del comerç i un estancament econòmic.
• Crisi social: L'imperi es va ruralitzar, amb un èxode de les ciutats cap al camp.

Durant l'època de l'Imperi, el govern es basava en un emperador que acumulava tots els poders, mentre que el Senat es limitava a ratificar les seves decisions.

La Divisió de l'Imperi Romà i la seva Caiguda

Més enllà de les fronteres de Roma, hi vivien diversos pobles als quals els romans... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: Crisi, Caiguda, Economia i Enginyeria" »

La Comèdia Romana i el Gènere Còmic

El gènere còmic ha tingut èxit en èpoques de dificultats especials. La comèdia romana va imitar models procedents del teatre hel·lènic (acció i personatges).

L’argument de les obres es desenvolupa en ciutats gregues, i es coneixen com a fabulae palliatae, a causa del vestit típic (el pallium) que portaven els actors. La imitació d’obres gregues no impedeix que hi hagi referències al món romà. Imitaven l’estil de fer i de vestir dels grecs, però explicaven fets propis dels romans.

Tit Macci Plaute (c. 251 aC – 184 aC)

Important comediògraf llatí, nascut a Sàrsina (251 aC) i mort el 184 aC. Va ser actor abans que autor, fet que li va proporcionar un gran coneixement de l’escena. Va... Continuar leyendo "Història de la Comèdia Romana: Plaute i Terenci" »

Introducció a l'obra

Els Germans (Adelphoe) és una comèdia del dramaturg llatí Terenci, representada per primer cop l'any 160 aC durant els jocs funeraris en honor a Luci Emili Paul·le Macedònic. Està inspirada en una obra grega de Menandre amb el mateix nom i va ser l'última obra que va escriure l'autor.

Característiques de l'obra de Terenci

• Fabulae Palliatae: Obres que es desenvolupen en ciutats gregues, anomenades comèdies amb pal·li a causa del vestit típic grec que portaven els actors.
• Imitatio: Imitació d'obres gregues amb referències al món romà, fet que provoca anacronismes per la paradoxa de voler representar la vida romana en un marc hel·lènic.
• Pròlegs: Terenci, en els seus pròlegs, es dirigeix directament als espectadors,

Pobles preromans a la península Ibèrica

Ibers

Els ibers, de cultura no indoeuropea, es distribuïen en un gran nombre de tribus que compartien aspectes com la llengua i l'escriptura. Es van estendre per la costa mediterrània de la península Ibèrica. Tenien un sistema monàrquic, amb una aristocràcia, i la resta de la població es dedicava a l'agricultura, la ramaderia i el comerç.

Celtes

Els celtes, d'origen indoeuropeu, van entrar a la península Ibèrica en diverses onades i es van assentar a l'altiplà central, Portugal i Galícia.

Pobles colonitzadors a la península Ibèrica

Fenicis, cartaginesos i grecs.

La presència romana a la península Ibèrica

L'exèrcit romà va arribar a la península l'any 218 a.C.

Divisió territorial d'Hispània

• Època

El Teatro Romano: Plauto, Terencio y Séneca

Los orígenes de la tragedia y la comedia son confusos. Hay que pensar en una mezcla de tradiciones autóctonas con elementos de procedencia helénica.

El teatro era para los romanos un espectáculo más, como los del circo y los del anfiteatro, y tenía lugar en los días de juegos públicos. En un principio, Roma no tuvo locales permanentes para las representaciones, que se hacían en un trozo de terreno al aire libre. Los espectadores estaban de pie o sentados en el suelo; luego se construyeron teatros desmontables de madera y, en el siglo I a.C., se levantó el primer teatro estable. Los teatros eran, como en Grecia, de planta semicircular, con gradas para los espectadores, la escena con muro de... Continuar leyendo "Exploración del Teatro Latino: Comedia y Tragedia" »

Salustio: El Primer Historiador Político

Salustio puede considerarse el creador de la historia como género literario, y el primer historiador político. En este sentido, fue el intérprete de la crisis de la república y del progresivo deterioro de las antiguas instituciones.

Escribió dos monografías: Conjuración de Catilina y Guerra de Yugurta, sobre la tentativa de Catilina de hacerse con el poder por la fuerza durante el consulado de Cicerón, y sobre la guerra de los romanos contra Yugurta, que se ha impuesto sobre los demás aspirantes al trono de Numidia en contra de la voluntad de Roma, respectivamente.

La conjuración de Catilina

Esta monografía histórica sobre la conjuración de Catilina fue escrita probablemente en 47 a.C. Su autor... Continuar leyendo "Salustio: El Primer Historiador Político y su Legado Literario" »

Historia de la Lengua Latina

El Neolatín: Continuidad y Legado

Al latín escrito a partir del siglo XVII hasta nuestros días se le denomina Neolatín. Como lengua de comunicación oficial, siguió viva en Lituania, Hungría y Croacia hasta el año 1848. En la Iglesia Católica ha sido la lengua ordinaria del culto y en latín se siguen redactando las encíclicas.

Autores y Obras Destacadas en Neolatín

Entre los autores más influyentes que escribieron en Neolatín se encuentran figuras como Galileo Galilei, René Descartes e Isaac Newton, cuyas obras fundamentales fueron redactadas en esta lengua.

Civilización Romana: Aspectos Clave

Las Creencias Romanas: Un Sistema Ritual

La religión romana consistía básicamente en un conjunto de prácticas

Gramàtica Llatina

Preposicions més importants

• de: de
• ex: des de
• e: des de
• in: cap a
• ad: cap a
• sine: sense
• cum: amb

Conjugacions Verbals

Present

Terminacions: -o, -s, -t, -mus, -tis, -nt

Imperfet

Terminacions: -bam, -bas, -bat, -bamus, -batis, -bant

Verb SUM (Ser/Estar)

• Present: sum, es, est, sumus, estis, sunt
• Imperfet: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant

Declinacions

Casos

Els sis casos del llatí són: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu.

Primera Declinació

Singular: -a, -a, -am, -ae, -ae, -a
Plural: -ae, -ae, -as, -arum, -is, -is

Segona Declinació

Singular: -us, -e, -um, -i, -o, -o
Plural: -i, -i, -os, -orum, -is, -is

Segona Declinació (Neutre)

Singular: -um, -um, -um, -i, -o, -o
Plural: -a, -a, -a, -orum, -is, -is

Tercera Declinació

Singular:... Continuar leyendo "Guia de Llatí: Gramàtica, Mites i Vocabulari Mèdic" »