Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

L'estudi del llatí vulgar i la seva evolució cap a les llengües romàniques es basa en diverses fonts documentals i lingüístiques. A continuació, s'analitzen les principals categories.

Defixionum Tabellae: Tauletes de Maledicció

Les Defixionum tabellae són tauletes de maledicció o d'execració, fórmules gravades generalment en làmines de plom i destinades a dur mala sort a un enemic o rival. Se'ls suposaven poders màgics i eren molt usades. S'enterraven perquè els seus destinataris eren les divinitats infernals. Així, tot i que hi havia formularis, el seu caràcter secret podia donar peu a reproduir la llengua del que escrivia.

Inscripcions Funeràries i Votives

Aquestes inscripcions poden agrupar-se en tres etapes cronològiques:... Continuar leyendo "Fonts per a l'Estudi del Llatí Vulgar i les Llengües Romàniques" »

Historiografia Romana: Juli Cèsar

Juli Cèsar (100 a.C. - 44 a.C.) va ser una figura clau en la història de Roma, conegut tant per les seves conquestes militars, especialment la de la Gàl·lia, com per la seva influència política, que el va convertir en l'amo de Roma. De la seva obra escrita, destaquen dos textos de caràcter històric:

• De Bello Gallico (La Guerra de les Gàl·lies): Set llibres que narren les campanyes militars contra els pobles gals. Cèsar hi descriu la planificació i l'execució de les seves estratègies.
• De Bello Civili (La Guerra Civil): Tres llibres que relaten el conflicte bèl·lic entre Cèsar i Pompeu als anys 49 i 48 a.C., incloent-hi la fugida de Pompeu a Egipte.

Aquestes obres tenien un propòsit clar: justificar... Continuar leyendo "Historiografia Romana: Juli Cèsar, Tit Livi, Ciceró" »

Lenguas derivadas del latín

Castellano, catalán, gallego, francés, italiano, portugués, provenzal (sur de Francia), retrorrománico (Alpes suizos italianos), rumano, sardo (isla de Cerdeña)

1ª Declinación

2ª Declinación

Masc./Fem. Neutro

Verbos 1ª/2ª

Presente Pret. Perf. Pret. Imperf. Fut. Imperf.

-ō -i -m -bō

-s -isti -s -bis

-t -it -t -bit

-mus -imus -... Continuar leyendo "Historia de Roma y su Influencia en la Península Ibérica" »

El regreso de los Borbones

La Restauración borbónica se inicia con el regreso de Alfonso XII al trono en 1874, tras el golpe de Martínez Campos, y se institucionaliza con la Constitución de 1876. Si bien supuso la vuelta de la dinastía, el nuevo sistema político ideado por Antonio Cánovas del Castillo, líder del partido alfonsino, marcó un punto de inflexión en la historia de España. Este periodo también se conoce como "sistema canovista".

Fundamentos doctrinales

Los grupos conservadores acogieron con satisfacción el regreso de los Borbones, buscando la estabilidad política. Cánovas no pretendía volver a la época de Isabel II, sino crear un nuevo modelo que superase los problemas del liberalismo, como el carácter partidista... Continuar leyendo "La Restauración borbónica en España: el sistema canovista (1874-1931)" »

Zizeron

Baserri giroko zaldun-familia dirudun kontserbadorekoa zen. Bizitza osoan izan zen abokatu, politika-gizon eta idazle, hirurak batera. Erroman hasi zituen goi-ikasketak, baina Grezia eta Asia Txikira abiatu zen hizlaritzako estiloa eta teknika hobetzeko. Mundu politikoan Zesarrengana hurbildu eta laster utzi zuen bizitza publikoa. Gerra Zibilean Ponpeioren kanpamenduan izan zen. Zesar hil ondoren, bizipoz berriarekin jardun zuen Oktavioren alde eta Antonioren aurka, 14 filipikoak argitara emanez. Bere aurkako proskripzio-zigorra lortu zuen Antoniok, eta ihesean zihoala harrapatu eta hil zuten horren gizonek.

Lanak

• Gutunak: Ad Atticum.
• Hitzaldiak:
  • Forokoak: Pro Archia poeta, Pro Sex. Roscio Amerino.
  • Politikoak: In Catilinam, Phillipicae.
• Erretorika-

Erromako Antzerkigintza: Sarrera eta Generoak

Erroman, Gerra Punikoen ondoren gertatzen den helenizazio prozesuari esker garatu zen antzerkigintza.

Tragedia eta Komedia: Ezaugarri nagusiak

Antzerki mota nagusiak bi ziren:

• Tragediak: Jainkoak eta heroiak aurkezten zituzten obrak. Ondorioz, obran erabilitako estiloa landua zen eta hizkuntza kultua.
• Komediek: Gizon arrunta aurkezten zuten obrak. Erabilitako hizkuntza, berriz, baldarra eta informala zen.

Tragedia motak

• Fabula crepidata edo coturnata: Gai grekoa zuten tragediak.
• Fabula praetexta: Erromako legenda eta historian oinarritutakoak.

Komedia motak

• Fabula palliata: Gai grekotik hartutako komedia latindarra.
• Fabula togata: Gai eta pertsonaia erromatarrak agertzen ziren.
• Fabula trabeata: Komedia erromatarra,

LAS CLASES SOCIALES

Epika: definizioa eta jatorria

Epika hitza grekoko “epos” hitzetik dator; honen esanahia “istorioa” da, baina ondoren gizon eta heroi historikoei buruz hitz egiten zuen olerkia bezela ulertu zen. Epika literatura genero bat da; gertakizun edo ekintza adierazgarriak (gehienetan bortitzak edo heroikoak) kontatzen ditu.

Jatorria eta forma

Literaturan, lehenengo manifestazioak ahozkoak ziren eta ez zuten autore ezagunik. Forma: bertsotan idatzita dago eta bertso-sistema bat erabiltzen zuten. Jatorrian rapsodak eta bestelako ahozko erritmo teknikak ustez erabili ziren testua hobeto gogoratzeko eta transmititzeko.

Tematika eta pertsonaiak

Tematika: gai historikoak, erlijiozkoak eta nazionalak lantzen ziren batez ere. Greziar epikatik ateratako... Continuar leyendo "Epika: jatorria eta erromatar epopeiak" »

Julio César y el Fin de la República

Cayo Julio César nació en Roma en el año 100 a. C. en el seno de una familia patricia, la gens Iulia, que se vanagloriaba de descender de Iulus, hijo del príncipe troyano Eneas y nieto, según la leyenda, de la diosa Venus.

César ostentó varios cargos en su larga carrera política (cursus honorum): fue tribuno militar, edil, Pontifex Maximus, pretor y procónsul.

Inicio del Triunvirato

En el año 60 a. C. se unió a dos hombres muy influyentes: Pompeyo y Craso (uno de los hombres más ricos de Roma). Con ellos, integró el llamado primer triunvirato, un verdadero gobierno en la sombra que tomaba decisiones políticas de trascendencia para la vida de una República que entraba así en franca decadencia.... Continuar leyendo "Julio César: Biografía, Conquistas y Legado en Roma" »

La Crisi del Segle III

El segle III va ser un període de profunda crisi per a l'Imperi Romà, manifestada en diversos àmbits:

• Crisi militar: Les fronteres van ser atacades pels pobles germànics al nord i pels perses a l'est.
• Crisi política: La inestabilitat interna era constant.
• Crisi econòmica: La inseguretat va provocar una disminució del comerç i un estancament econòmic.
• Crisi social: L'imperi es va ruralitzar, amb un èxode de les ciutats cap al camp.

Durant l'època de l'Imperi, el govern es basava en un emperador que acumulava tots els poders, mentre que el Senat es limitava a ratificar les seves decisions.

La Divisió de l'Imperi Romà i la seva Caiguda

Més enllà de les fronteres de Roma, hi vivien diversos pobles als quals els romans... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: Crisi, Caiguda, Economia i Enginyeria" »