Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

El origen y la evolución del castellano

Todas las lenguas tienen su historia y el castellano tiene la suya. La historia de una lengua está íntimamente vinculada con la de los pueblos que la hablan. Por eso, para conocer la historia de la lengua castellana, tenemos que remontarnos al siglo III a. C.

La llegada de Roma a Hispania

En esa época, los romanos llegaron al actual territorio español para luchar contra sus enemigos, los cartagineses. Poco a poco, los romanos fueron extendiendo su dominio por la península ibérica hasta que lograron conquistarla y la incorporaron al Imperio romano con el nombre de Hispania ("Tierra de conejos").

Los romanos crearon numerosas colonias en el actual territorio español y difundieron su lengua y cultura.... Continuar leyendo "Origen y Evolución del Castellano: De la Hispania Romana a las Lenguas Romances" »

A

Absis: Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que, genèricament, té planta semicircular (malgrat que pot ser també poligonal) i coberta de volta.

Altar: Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat al sacrifici cultual.

Amfiteatre: Edifici de l'antiga Roma, de planta el·líptica, que s'alçava formant grades al voltant d'un espai central pla, on tenien lloc diversos espectacles cruents de gladiadors.

Apoditerium: Vestuari de les termes romanes.

Aparell d'espiga o d'espina de peix: Formes de disposar els materials sense formar filades paral·leles al terra.

Aqüeducte: Construcció per salvar les distàncies entre el lloc de proveïment d'aigua i per distribuir-la a les... Continuar leyendo "Vocabulari d'Arquitectura i Art Romà" »

CICERÓ

PRODUCCIÓ ORATÒRIA

• Discursos jurídics:

  Les 7 Verrines el llencen a la fama. Les 4 Catilinàries són famosíssimes i s'inicien amb una frase.

• Discursos polítics:

  Es proposava ensenyar com es forma un orador i la composició d'un discurs. En el Brutus reconstrueix tota eloqüència romana. En el De Oratore explica que cal tenir per ser un bon orador: 1-disposició, 2-cultura extensa, 3-domini de la tècnica, cal saber buscar arguments adients, saber utilitzar-los, cura aspecte i gesticulació. Ha de tenir present la finalitat del discurs que es resumeix en instruir-agradar-commoure-convèncer.

• Parts oratòria:

  1. Inventio (cercar temes adequats), 2. Dispositio (distribuir temes en ordre), 3. Elocutio (recerca de mots i frases adequades)

Com es presenten els mots llatins en un diccionari

Es presenten amb el nominatiu singular i el genitiu singular. A partir del genitiu, cada cas és diferent en cada declinació.

Casos i funcions

• Nominatiu: Subjecte i atribut en verbs copulatius.
• Vocatiu: Interpel·lació.
• Acusatiu: CD i CC amb prep.
• Genitiu: CN.
• Datiu: CI.
• Ablatiu: CC i CAGENT en les oracions positives.

Primera declinació

Casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu.

Terminacions:

• Singular: -a, -a, -am, -ae, -ae, -ā
• Plural: -ae, -ae, -as, -arum, -is, -is

Posició del verb, adjectius i CN

El verb acostuma a anar al final. Els adjectius i el CN acostumen a anar davant.

Esquema de classes socials a Roma

Homes lliures

Persones que no havien nascut o esdevingut esclaus. Tenien drets... Continuar leyendo "Diccionari de Llatí: Declinacions, Classes Socials i Més" »

Primera declinació (Rosa-ae)

SINGULARPLURAL

Nominatiu Rosa Rosae

Vocatiu Rosa Rosae

Acusatiu Rosam Rosas

Genitiu Rosae Rosarum

Datiu Rosae Rosis

Ablatiu Rosa Rosis

Segona declinació (Dominus-i)

SINGULARPLURAL

Nominatiu Dominus Dominis

Vocatiu Domine Domini

Acusatiu Dominum Dominos

Genitiu Domini Dominorum

Datiu Domino Dominis

Ablatiu Domino Dominis

Segona declinació (Magister-ri)

SINGULARPLURAL

Nominatiu Magister Magistri

Vocatiu Magister Magistri

Acusatiu Magistum Magistros

Genitiu Magistri Magistrorum

Datiu Magistro Magistris

Ablatiu Magistro Magistris

Segona declinació model neutre (Templu-li)

SINGULARPLURAL

Nominatiu Templum Templa

Vocatiu Templum Templa

Acusatiu Templum Templa

Genitiu Templi Templorum

Datiu Templo Templis

Ablatiu Templo Templis

Tercera declinació

753 a.C. monarquia 509 a.C. república 27 a.C. imperi 476 d.C. monarquia: reis, fundació de Roma, república: cònsols, guerres púniques, imperi: emperadors, Octavi August 1 emperador, cristianisme religió oficial, divisió de l'Imperi Roma d'Orient i d'Occident, assassinat Juli Cèsar, màxima expansió, caiguda Imperi Roma d'Occident.

Al primer mil·lenni a.C. hi ha diversos pobles dominant la zona. Els llatins, vora del riu Tíber, al voltant de set turons, funden la ciutat de Roma. Indret estratègic: -Agricultura i ramaderia -Enclavament comercial

El rei tenia el màxim poder. Administrava justícia, comandava l’exèrcit i era el Pontífex Maximus. El Senat estava format pels patricis que eren aquells ciutadans membres de famílies... Continuar leyendo "Història de Roma: Monarquia, República i Imperi" »

Història: Gai Juli Cèsar

Naixement i Família

Gai Juli Cèsar va néixer l'any 100 a.C. en una família patrícia, la gens Julia, que es considerava descendent de Venus i Julus.

Cursus Honorum i Càrrecs

Cèsar va seguir el cursus honorum, la carrera política tradicional romana. Va ocupar càrrecs com tribú militar, edil, pontifex maximus, pretor i procònsol a Hispània.

El Triumvirat

El triumvirat era un govern a l'ombra format per tres figures poderoses que prenien decisions polítiques transcendentals en secret. El primer triumvirat va estar format per Cèsar (el polític ambiciós), Pompeu (el general més important) i Cras (l'home més ric de Roma).

Consolat

Cèsar va ser cònsol l'any 59 a.C. El seu consolat va ser conegut com el de "Gai... Continuar leyendo "Gai Juli Cèsar: Vida, Obra i Llegat" »

1. La cultura clàssica: cultura que hi hagué a Grècia i Roma a l'antiguitat, que ha perviscut fins avui.

2. Vies de transmissió de la cultura clàssica fins als nostres dies

3. L'arqueologia ha recuperat restes antigues que conservem.

4. L'epigrafia ha recuperat inscripcions antigues gravades en materials durs.

5. La literatura clàssica (grega i llatina): les obres dels grans autors del món antic grec i roma.

3. Sobre quin suport escrivien els antics grecs i romans?

1. Papir: material molt fràgil que s'obtenia d'una planta aquàtica molt abundant a Egipte.

2. Volum: rotlle de papir que es guardava en una funda de cuir dins unes caixes cilíndriques. Els antics escrivien sobre una tira de papir amb tinta quan s'acabava la tira l'enrotllaven.

3. Pergamí: pell de xai,

La caiguda de l'Imperi Romà:

A partir del segle III, alguns grups de germànics van creuar repetidament les fronteres romanes atrets per les riqueses de Roma.

L'any 395 l'emperador Teodosi va decidir dividir l'Imperi entre els seus dos fills perquè fos més fàcil de defensar: Honori va rebre la zona oest del territori, l'Imperi d'Occident, i Arcadi, la zona est, l'Imperi d'Orient.

Els germànics van arribar quan l'Imperi d'Occident patia una gran crisi. L'any 476, el capitost germànic Odoacre va vèncer Ròmul Augústul, l'últim emperador romà d'Occident. Va ser tan important per als historiadors, que es va originar una nova etapa, anomenada L'edat Mitjana.

Fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident:

L'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident... Continuar leyendo "La caiguda de l'Imperi Romà i els seus efectes a Europa" »