Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Urbanisme Romà: Planificació i Estructura

Els romans construïen ciutats emmurallades amb forma quadrada o rectangular. L'interior s'organitzava en forma de quadrícula. La fundació de ciutats es feia durant la República, a instàncies del Senat, i a l'Imperi, per ordre de l'emperador.

Descripció de la Colònia Romana

Una ciutat de nova planta, situada dins de les muralles i dividida en quatre districtes creats per dos carrers principals: el Decumanus Maximus (eix més llarg, d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). Paral·lels a aquests carrers hi havia una xarxa de carrers secundaris que formaven una retícula i dividien la ciutat en un nombre d'illes de cases (insulae).

Els carrers eren amples per permetre la circulació de carros,... Continuar leyendo "Urbanisme i Arquitectura Romana: Ciutats, Edificis i Tècniques" »

Teatre d'Epidaure: Origen i Funció

Al segle IV a.C. sorgeix el culte a Dionís, déu del teatre, el vi i la festa. Lligada a aquest culte, emergeix la tragicomèdia, que donarà lloc a la construcció de nombrosos teatres per representar les obres tràgiques. Serà a partir del segle IV a.C. que es començarà a generalitzar la construcció de teatres. El Teatre d'Epidaure, en particular, va ser construït a prop del santuari d'Esculapi (Esclepi), el déu de la medicina, representat amb la serp. Aquest emplaçament estratègic assegurava una gran afluència de públic, ja que molta gent visitava el santuari per curar-se. En aquest teatre es representaven les millors tragicomèdies de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes.

Parts Generals

1.- L'EVOLUCIÓ DEL LLATÍ:

1.1.- DEL LLATÍ A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES:

El llatí col·loquial era el que es parlava a casa, carrer, exèrcit... I va evolucionar de forma molt diferent al llatí culte, que es va mantenir sense massa canvis. Hi havia diferències entre el llatí d'un zona i el llatí d'una altra zona, i van anar augmentant amb el temps, i com que l'Imperi Romà s'havia desestructurat, alguns territoris van ser colonitzats per pobles bàrbars, que van aportar influències de la seva llengua. És per això que la desaparició i transformació del llatí és diferent segons la situació i la història. Podríem dir: 1.- En alguns llocs va desaparèixer sense deixar rastre (Nord-Àfrica i Orient Pròxim), 2.- En altres zones va... Continuar leyendo "Etim llati" »

El Arte Romano: Orígenes, Historia y Manifestaciones

A finales del siglo VIII a.C., la península Itálica estaba habitada por diferentes pueblos: los ligures, los umbros, los etruscos, los samnitas, los sabinos y los latinos. Estos dos últimos fundaron, en el año 753 a.C., un poblado, Roma, que con el tiempo se convertiría en la capital de uno de los imperios más poderosos. Sus orígenes fundacionales son confusos, y en ellos se mezclan historia y leyenda, atribuyendo su creación a los hermanos Rómulo y Remo.

Periodos Históricos de Roma

A partir de su fundación, la historia del Imperio romano se divide en tres grandes periodos:

• Monarquía (753-509 a.C.): Etapa oscura gobernada por reyes, de los cuales los tres últimos eran de origen

Antigua Roma: De Monarquía a Imperio

Antigua Roma (en latín, Rōma) designa al Estado surgido de la expansión de la ciudad de Roma, que en su época de apogeo, llegó a abarcar desde Gran Bretaña al Desierto del Sahara y desde la Península Ibérica al Éufrates. En un principio, tras su fundación (según la tradición en 753 a. C.), Roma fue una monarquía etrusca. Más tarde (509 a. C.) fue una república latina, y en 27 a. C. se convirtió en un imperio. Al período de mayor esplendor se le conoce como pax romana, debido al relativo estado de armonía que prevaleció en las regiones que estaban bajo el dominio romano, un período de orden y prosperidad que conoció el Imperio bajo la Dinastía de los Antoninos (96-192) y, en menor medida,... Continuar leyendo "Antigua Roma: Orígenes, Expansión y Legado de la Civilización Romana" »

Inscripción 1

Hic requiiscunt men|bra ad duus fratres, |Gallo et Fidencio, qui fo|erunt fili Magno clarissimo et |uixerunt  in pace ann. XVIII.

Corrección y análisis:

• REQUIISCUNT: requiescunt, asimilación
• MENBRA: membra, confusión entre m-n
• DUUS: duos, confusión entre o y u en posición átona
• AD DUUS FRATRES: uso de ad + acusativo en vez de un genitivo
• GALLO ET FIDENCIO: caída de -m + confusión o/u en posición átona
• FILI: filii, contracción del hiato
• MAGNO: dativo posesivo, uso de dativo en vez de genitivo
• IN PACE: inscripción cristiana

Traducción:

T= Aquí descansan los miembros de dos hermanos, Galo y Fidencio, los cuales fueron hijos del ilustrísimo Magno y vivieron en paz 18 años.

Inscripción 2

d.m. parentes filiabusque dulcis|simis.

Personatges i Llocs Mitològics

Zèus

Deessa molt poderosa, enemiga declarada dels troians.

Hèctor

Heroi troià, que en somnis aconsellà a Eneas fugir de Troia.

Turn

Rei dels rútuls, enemic acèrrim d'Eneas.

Cartago

La més poderosa de les colònies fenícies nord-africanes.

Dido

Reina de Cartago, víctima d'una passió impossible per Eneas.

Palatí

Un dels set turons de Roma, des del qual Rem va rebre com a auguri set voltors.

Tíber

Riu del Laci que desemboca a la mar Tirrena, a Òstia.

Ròmul

Fundador de la ciutat de Roma.

Mart

Déu de la guerra i pare de Ròmul i Rem.

Laci

Regió italiana que va tenir Llatí per a rei i li va donar el nom.

Alba Longa

Ciutat fundada per Ascani, fill d'Eneas.

Vestal

Cadascuna de les sacerdotesses verges consagrades a Vesta i... Continuar leyendo "Diccionari Mitològic i Històric Romà: Personatges, Llocs i Art" »

Orígenes: Magna Grecia y el Alfabeto

El sur de Italia y Sicilia fueron colonizados por los griegos, quienes hicieron de estos territorios una Magna Graecia. Su influencia cultural fue enorme en todos los ámbitos del saber y el arte. Empezando por el "préstamo" de su alfabeto, que dio origen al alfabeto etrusco y, a través de los contactos de la primitiva Roma con esta civilización, también dio lugar al alfabeto latino (o romano), que es el que usamos nosotros.

El Sometimiento Romano de Grecia

El contacto con el mundo griego aumentó con la incorporación de los territorios griegos a Italia, un proceso que culminó con la toma de Tarento en el 272 a. C. Tras el sometimiento de la Magna Grecia, en el siglo II a. C. también se sometió la... Continuar leyendo "La Profunda Huella Griega en la Cultura y Sociedad de Roma" »

Segones Invasions i Caiguda de l'Imperi Carolingi

Les segones invasions a l'Imperi Romà van provocar la caiguda de l'Imperi Carolingi. La població va patir una gran inestabilitat: ciutats buides, reis dèbils...

El Feudalisme a l'Edat Mitjana

El feudalisme va ser el sistema polític, econòmic i social predominant a l'Edat Mitjana. Es basava en el pacte de vassallatge entre reis i nobles. El rei atorgava una terra, anomenada feu, als nobles a canvi de la seva protecció militar.

Dietes Medievals

Les dietes eren les reunions entre el rei i els nobles, on menjaven principalment carn de senglar. Els monjos, en canvi, tenien una dieta més senzilla: al matí, cervesa i un plat de blat.

Els Monjos i la Cultura

Una de les activitats principals dels monjos... Continuar leyendo "L'Edat Mitjana: Feudalisme, Societat i Art Romànic" »

Jose Miguel Barandiaran (Ataun, 1889-1991)

Ugariak dira Barandiaranek idatzitako liburuak eta artikuluak, eta ugariagoak oraindik, Arkeologia, Antropologia eta Etnologiaren alorretan egindako lana. Laburbilduz, hauxek lirateke lan eskerga horren ekarpen nagusiak:

• Euskal Herriko haitzulo garrantzitsuenen aurkikuntza eta indusketa arkeologikoan parte hartu zuen. Hari esker, ezagutzen ditugu toki horietan aurkitutako margoak, lanabesak, zeramikak eta animalien nahiz gizakien hezurrak.
• Jasotako datuei esker, Behe Paleolitotik hasita Historiaurreko euskal gizakiaren ezaugarriak eta bizimodua zehaztu zituen. Horrez gain, gure oinarri kulturala osatu da jasotako datuekin.
• Folklorea ere landu zuen. Herriz herri kondairak eta ipuinak jaso zituen, eta mitologiaren