Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

La República Romana

La tradición indica que los primeros gobernantes fueron Tarquinio Colatino y Lucio Junio Bruto. Con el final de la monarquía, se instauró el sistema republicano, basado en la elección por parte del pueblo de una serie de magistrados a los que se encargaban diferentes aspectos de la organización y funcionamiento de la ciudad. Junto al modelo griego, esta es la referencia más directa de nuestro sistema político democrático.

El Rey en la Monarquía Romana

El puesto de rey no era hereditario, aunque sí vitalicio. Llevaba un manto púrpura, cetro de marfil y corona de oro, y era precedido por las calles por doce auxiliares que llevaban las famosas varas entrelazadas de las que salía una hoja de hacha como símbolo de

Época Republicana

Los Analistas

Su trabajo consistía en levantar acta de los hechos políticos, religiosos y sociales más importantes. Después, la tradición analítica se hizo más sobria y comenzó a incluir anécdotas e historias.

Catón (234-149 a.C.)

Con él se comienza a escribir en latín. Es el autor de Orígenes, donde habla de Roma y de los pueblos sometidos por ella.

Julio César (100-44 a.C.)

Su obra, Commentarii Rerum Gestarum (Comentarios sobre las cosas hechas), se divide en dos libros principales:

• De Bello Gallico: Trata de la Guerra de las Galias. Es un diario que explica lo fundamental de su vivencia personal.
• De Bello Civili: Narra la guerra entre él y Pompeyo (incluyendo tácticas militares).

Sus obras son muy realistas, aunque... Continuar leyendo "La Historiografía Romana: Autores Clave y Obras Fundamentales del Latín Clásico" »

II. MENDEA: SUETONIO ETA NOBELA ERROMATARRA

Suetonio (75-160)

Antzinaroko pertsonaia askoren bizitzari buruz idatzi bazuen ere, Suetonioren bizitzari buruz datu gutxi ditugu. Trajanorekin abokatu eta Domizianorekin idazkari izan zen, eta historialari baino gehiago jakitun edo entziklopedistatzat hartu beharko genuke.

Eduki desberdinetako obra batzuk idatzi zituen. GarrantzitsuenaDe Viris Illustribus da, ia guztiz galdu zena.

Iritsi zaigunakDe Vita Caesarum du izena, eta lehenengo hamabi Zesarren biografiak ditu, Julio Zesarrengandik hasi eta Domizianora arte.

Biografia guztiek eskema bera jarraitzen dute:

• Izena, familia
• Bizitza publikoa
• Bizitza pribatua
• Heriotza

Dokumentazio oso aberatsa erabili arren, bitxikeriak edota pasadizoak nahiago ditu. Obraren... Continuar leyendo "II. Mendea: Suetonio, Petronio eta Nobela Erromatarra" »

Apuleio (125-180): Bizitza eta Obra

Apuleiori dagokionez ez dago inongo zalantzarik haren bizitzari buruz. Ipar Afrikan jaio eta hainbat lekutan egin zituen ikasketak. Jakinduria handiko gizona dugu, baita elizgizona ere. Obra asko idatzi zituen, baina Metamorfosiak eta Urrezko Astoa dira ezagunenak. Azken hau hamaika liburuz osatua dago eta hiru zatitan bana genezake:

Urrezko Astoaren egitura

• I-III liburuak: Korintoko merkatari aberats Luzio gaztearen gorabeherak kontatzen dira, asto bihurtu zen arte, sekretu magikoak ezagutu nahi izanagatik. Giza gaitasunak gordetzen zituen, ahotsa izan ezik.
• IV-VI liburuak: Psique (Arima) eta Cupido (Amodioa)-ren fabula da; liburuaren erdigunea. Balio handia ematen dio honek obrari. Ipuina herrikoia eta mitologikoa

Aro Klasikoa

• K.a. VI., V. eta IV. mendeetan
• Hasi: Atenasko azken tiranoaren erorketa (K.a. 510)
• Bukaera: Alexandro Handiaren heriotza (K.a. 323)

Ezaugarri nagusiak

Filosofian, artean, literaturan eta politikan aurrerapen handiak:

• Artea: Aurrerapenak batez ere eskulturan. Eskultore garrantzitsuenak: Fidias, Miron eta Polikleto.
• Filosofia: Sokrates, Platon eta Aristoteles.
• Sokrates Platonen maisua zen. Platon Aristotelesen maisua zen.
• Literatura: Aurreratuena antzerkia. Ezagunenak, tragedia idazleak: Eskilo, Sofokles eta Euripides. Komedia: Aristofanes.
• Politika: Lehen errege eta tiranoak: Perikles eta Klistenes, demokraziaren bultzatzaileak.

Filosofoak

• Aristoteles
• Platon
• Sokrates

Pertsonaia garrantzitsuak

• Euripides eta Sofokles (dramagileak)
• Aristoteles, Platon

El misteri de la moneda perduda

1. Les aparences enganyen

Al mercat que envolta la Torre de Londres, Lord Henry Coveland, Sir Christopher Kennigton i el servent Heraldo simulen un robatori. Un vell amb un sac cau a terra, i ells aprofiten la confusió per robar als que els envolten.

Allà es troben amb Lady Jane Grey, besnéta d'Enric VII i neboda-néta d'Eduard VI. Simulen conèixer-la de tota la vida, dient que caçaven junts amb el seu pare (cosa que Lady Jane sospita, ja que el seu pare no caçava). Sir Christopher es fixa en Lady Margaret Wyatt, amiga de Lady Jane.

2. Això t'he ensenyat?

El sac del vell (Will) estava ple de roba per facilitar la fugida. Arriba fins a la vora del Tàmesi i es treu la disfressa. Quan arriben els altres, Max... Continuar leyendo "El misteri de la moneda perduda: Una intriga a la cort Tudor" »

La construcció de les vies romanes

La primera finalitat de la construcció de les vies va ser controlar tots els territoris romans i poder arribar amb certa facilitat a qualsevol punt de l'Imperi Romà.

• Via: camí força ample per a carros.
• Iter: camí per anar a peu, amb animal de càrrega o amb llitera.
• Actus: camí per a un sol vehicle o animal de càrrega.
• Semita: camí petit.

La construcció

Dibuixaven el recorregut en línia recta, però aquesta es desviava quan el terreny ho exigia. Un cop decidit el traçat, ja es podia començar la construcció, que normalment feia l'exèrcit perquè coneixia de pam a pam tot el territori romà:

1. Delimitaven l'amplada de la via, fent dos solcs que recobrien amb dues fileres de pedres.
2. Excavaven un canal entre

El Ascenso de la Roma Imperial: Del Triunvirato al Principado

Tras la muerte de César, Roma conocería un nuevo reparto de poderes a través de un Segundo Triunvirato, integrado por:

• Octavio: Sobrino e hijo adoptivo de César, asumió el poder de Roma y la parte occidental del Imperio.
• Marco Antonio: Lugarteniente de César, se quedó con los territorios orientales.
• Lépido: Gobernador de la Galia Narbonense, tenía el control de África.

Octavio Augusto: El Primer Emperador de Roma

En el 27 a.C., Octavio pasó a ser conocido como Augusto y a tener todo el poder en Roma. Aunque nunca se consideró oficialmente la idea de restaurar la monarquía, y teóricamente continuaban en funcionamiento las instituciones republicanas, Octavio se hacía llamar... Continuar leyendo "El Legado de Augusto: De la República al Imperio Romano y la Pax Augusta" »

El concepto de poesía lírica en la antigüedad estaba unido al arte musical. A mediados del siglo VII a.C. aparecen en Grecia los primeros poetas, que componían pequeños poemas con el objetivo de ser cantados y acompañados por instrumentos musicales (lira o cítara). Dos rasgos característicos que acompañan a este género son: el subjetivismo y la variedad de los temas y tipos de versos y estrofas que no dejaron desde entonces de evolucionar.

La poesía lírica nace en Roma, cuando ya estaban consolidados el teatro y la épica. A finales del siglo II, el círculo filohelénico de Escipión empezó a pensar en la sociedad. Ahora los poetas ya no escribían para vivir, sino porque les gustaba. Había libertad para decir lo que se piensa.... Continuar leyendo "Exploración de la Poesía Lírica en la Antigüedad: Catulo y Horacio" »

Situació i Arribada dels Romans a Hispània

Els romans van arribar a Hispània el 218 aC. Els ibers, assentats a la costa mediterrània i a la zona central del nord, vivien en tribus i petits estats, i havien arribat a ser una gran civilització. Els tartessis ocupaven el sud, on van aixecar ciutats importants, i es dedicaven a l'explotació de mines d'argent i al comerç marítim. Els celtes, escampats pel centre i nord, es van aliar amb els ibers.

La Conquesta Romana

Va començar amb el desembarcament de l'exèrcit romà a Empúries, sota el comandament de Gneu Escipió, l'any 218 aC, amb motiu de les Guerres Púniques, que enfrontaren els romans i els cartaginesos.

Romanització

És el lent procés d'assimilació de la cultura, de la civilització... Continuar leyendo "Romanització d'Hispània: Procés i Llegat" »