Etim llati

1.- L'EVOLUCIÓ DEL LLATÍ:

1.1.- DEL LLATÍ A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES:

El llatí col·loquial era el que es parlava a casa, carrer, exèrcit... I va evolucionar de forma molt diferent al llatí culte, que es va mantenir sense massa canvis. Hi havia diferències entre el llatí d'un zona i el llatí d'una altra zona, i van anar augmentant amb el temps, i com que l'Imperi Romà s'havia desestructurat, alguns territoris van ser colonitzats per pobles bàrbars, que van aportar influències de la seva llengua. És per això que la desaparició i transformació del llatí és diferent segons la situació i la història. Podríem dir: 1.- En alguns llocs va desaparèixer sense deixar rastre (Nord-Àfrica i Orient Pròxim), 2.- En altres zones va desaparèixer deixant proves evidents (Anglès o Alemany), i 3.- En altres zones ni ha desaperagut sinó que s'ha transformat en el que s'anomenen llengües romàniques (català, castellà, francès, italià, occità, gallec, portuguès, romanès, sard, retroromànic). Principalment se situen a Europa, però no són les úniques (anglès, alemany, macedoni...). Això és riquesa cultural que s'ha de preservar i difondre, la Comunitat Europea i algunes organitzacions s'encarreguen d'això.

1.2.- NAIXEMENT, VIDA I MORT DE LES llENGÜES:

L'evolució del llatí, tant com el naixement, comexpansió, mort o trnasformació, és quelcom que ha succeit a moltes altres llengües. Les llengües canvien, i això comporta el seu naixement i mort. Al món hi ha més de 5000 llengües i en moren 2 cada setmana. Quan parlem de mort ens referim a la substitució o abandonament d' una llengua. Aquest fet es Déu a: condicions dels parlants, existènica de bilingüisme, escolarització, extermini de parlants (naturalment o per guerres).

- ELS DARRERS PARLANTS: Són totes aquelles persones que han mantingut la seva llengua fins la mort, en són exemples Antoní Udina (dàlmata), Ned Maddrell (Manx)... El que passa és que quan mor l'últim parlant la llengua ja fa tems que és morta. Es pot substituir una llengua en 4 generacions, per això si es detecta que una llengua està en declivi, els seus parlants han d'intentar fer el possible perquè no desaparegui.

1.3.- ALFABET LLATÍ:

Alfabet és el conjunt de símbols anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita. Gràcies a l'alfabet l'escriptura es va fer popular i va permetre l'aparició de la literatura i el coneixement de les lleis i la ciència.

L'alfabet llatí prové del grec per mitjà de l'etrusc. Com molts alfabets es caracteritza per tenir un signe (lletra) per cada so. El llatí tenia 23 lletres majúscules, perquè les minúscules no es van començar a utilitzar fins a finals de l'Imperi Romà. A causa de la història colonitzadora de gran part dels països d'Europa, aquest alfabet es va escampar arreu del món i d'aquesta manera països com el Vietnam encara utilitzen el llatí. Tot i això el llatí no és l'únic d'Europa. També hi ha el ciríl·ic que prové del grec, té més lletres que el llatí i és utilitzat per les llengües esclaves. I també hi ha l'alfabet grec, que només s'utilitza per la llengua grega.  El nom alfabet prové de les dues primeres lletres d'aquest alfabet (alfa + beta).

2.- TOTS ELS CAMINS PORTEN A Roma:

2.1.- VIES ROMANES:

Els romans vans er els primers a fer una gran xarxa de vies de comunicació. Els eren necessàries per comunicar-se quan es van expandir, al principi servien per unir els pobles del Laci i el cap d'un temps per unir qualsevol punt de la península Itàlica i així per tot l'Imperi. El primer objectiu era poder controlar de forma relativament fàcil tot l'Imperi i al cap d'un temps per comunicar les diferents províncies. Els principals tipus de via eren: via (camí força ampla per a carros), iter (camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera), actus (camí per a un sol vehicle o animal de càrrega), i semita (camí petit).

-

CONSTRUCCIÓ :

Els romans tot i no ser enginyers van adonar-se de que per construir una via s'havia de fer el traçat més simple possible, en línia recta i algun desviament quan hi obligués el terreeny. Llavors ja es podia començar la construcció, feta per l'exèrcit normalment ( feien el forat emplenaven de pedres i la capa de sobre amb lloses fines i tot això tenia un gruix d'un metre aprox, per això s'han conservat tant bé).

-

PRINCIPALS VIES DE L'Imperi ROMÀ:

Roma era el punt zero d'una xarxa que va assolir els 85000 quilòmetres. Les vies agafaven el nom del seu constructor i si la via era reconstruïda capa  un altre lloc se li canviava el nom. Es posava el nom de la via més la distànica recorreguda als miliaris (pedres grans cilíndriques d'uns 2 metres), a Roma hi havia el miliari daurat amb les principals vies. Al fer distàncies grans es tardava uns quans dies a arribar al destí, així que es van construir hostatgeries per qui no tingués cap familiar o conegut a la zona.

• ^{UNA GRAN VIA: LA VIA AUGUSTA}:  Anava pel Nord (via aurèlia), i arribava a la Gàl·lia (via domitia), dels Alps als Pirineus, on començava l'Augusta (1500km) i arribava a Cadis i així s'anava de Roma  a Cadis (2725 km). Primer es deia via Herculea o Heràclea, llavors camí d'Anníbal i finalment gràcies a l'Emperador Augusta Via Augusta. Era la via principal d'Hipània, i no només tenia servei militar sinó que en va anar agafant de comercial. Van encertar tant el seu recorregut que actualment encara s'utilitza per les carreteres actuals.

• ^{UNA VIA SECUNDÀRIA LA VIA DEL CAPSACOSTA:} les vies secundàries eren útils per unir`pobles de la península Ibèrica. Una d'aquestes és la que surt de Iuncaria (La Jonquera) i passa per Besalú, Vall de Bianya, fins a Coll d'Ares, la via del Casacosta, està molt ben conservada. Com que passa per zones de muntanya, els constructors la van haver de fer serpentejant les muntanyes i col·locant-hi murs de contenció. Els romans la van construir per la comunicació amb unes mines de plata i ferro de la Catalunya Nord.

2.2.- PONTS ROMANS:

Quan els romans es trobaven amb rius alhora de fer carreteres havien de construir ponts de pedra i si trobaven simples rierols feien guals de fusta.

-

CONSTRUCCIÓ DE PONTS:

buscaven el millor lloc per fer el pont (pas més estret d'un riu, menys fondària i terreny més sòlid). Es feien els fonaments després de marcar els pilars, els fusters feien els arcs de fusta i els recobrien de pedra. S'intentava no haver-los de fer al mig del riu i es procurava fer-los mes estrets i d'un sol arc. I a mesura que anaven avançant tècnicament ja els feien més alts amb més arcs i amb pilars dins dles rius.

-

PRINCIPALS PONTS DE L'Imperi:

la majoria s'han seguit utilitzant al llarg de la història, ja siguin reconstruits, o modificats. És per això que és difícil trobar-nde de 100% romans. Però en són exemples: El de Mèrida o el del Diable a Martorell.

2.3.- ALTRES OBRES D'ENGINYERIA:

La societat romana es va anar tornant més còmod ai al final ja els entrava l'aigua a la ciutat per aqüeductes i transportar mercaderies per mar més fàcilment gràcies als fars.

• AQÜEDUCTES

  
  Consideraven l'aigua un bé imprescindible per les ciutats, i vana conseguir una manera de portar l'aigua des d'on surt fins a la ciutat. Consistien en un canal obert de pedra, i hi passava l'aigua gràcies a un pendent moderat. Podia està soterrat o per sobre el terra , però en arribar a la ciutat s'enlairava i aconseguia la forma de tal com el coneixem amb arcades amb el canal a sobre.
• 
  

  FARS:

  el trnasport de mercaderies per mar era ràpid i els vaixells tenien més capacitat que els carruatges, la pega era que a l'hivern el temps no era favorable, ni els vents mediterranis, vigilar amb els pirates i per últim anar en compte per no xocar amb esculls o caps, i això no podia ser perquè es transformarien en nàufrags i si els trobaven se'ls faria esclaus o podrien morir sense ser enterrats. Per això es van fer els fars, en punts estratègics, servien per assenyalar als mariners la presència de costa, la il·lumiació al punt més alt es feia amb focs de llenys o llànties d'oli. El més famós és el de la Torre d'Hèrcules, que encara funciona, i a la seva època el més important era el de Chipiona (al Guadalquivir), no en queda res però es diu que era com el far d'ALexandria.