Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

La Monarquia Romana i l'Interregnum

L'absència d'una successió hereditària a la monarquia romana va fer necessari establir un procediment per assegurar una transició pacífica al tron de la ciutat. Quan el rei moria, s'obria l'interregnum, un període durant el qual el Senat s'encarregava d'escollir un dels seus membres amb la funció principal de triar el nou monarca. Si no era assignada cap persona, el càrrec passava a un altre senador durant 5 dies més, i així successivament. El nou rei no podia arribar a ocupar el tron si no comptava amb l'aprovació del Senat, i al final havia de complir un requisit legal.

Els Reis de Roma

• Ròmul

  Llatí, fundador de Roma. Va dividir el poble en patricis i plebeus, i va crear el Senat i altres institucions

Conceptes Clau de la Roma Antiga

Atri

Pati interior al voltant del qual s'organitzaven les diferents dependències d'una domus.

Guerres Púniques

Conflictes entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental durant el segle III a.C.

Aqüeducte

Construcció que permetia el proveïment d'aigua a la població.

Triclinium

Menjador dels senyors de la domus romana.

Romanització

Procés d'assimilació dels diferents elements culturals romans com la llengua, la religió, els costums i el dret romà.

Amfiteatre

Lloc on se celebraven combats de gladiadors i espectacles públics.

Impluvium

Servia per recollir l'aigua de la pluja i estava situat enmig de l'atri.

Termes

Complex higiènic-esportiu on els romans es netejaven, feien gimnàstica o es relaxaven xerrant

Aqueducte de Tarragona:
Context Històric:
L’origen de la ciutat romana de Tàrraco (Tarragona) va ser un petit assentament militar romà, creat pels germans Escipió l’any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica (Roma contra Cartago). Amb els anys, Tàrraco va anar adquirint importància estratègica en la conquesta del territori de la Península Ibèrica i l’any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana. Sota el govern d’August, va passar a ser capital de la província de la Tarraconensis i va iniciar un important procés d’urbanització. Quan Juli Cèsar va elevar Tàrraco a la dignitat de Colònia (mitjans S I aC), la romanització duia ja dos cents anys actuant, però una de les preocupacions dels magistrats... Continuar leyendo "Aqueducte de Tarragona: Context Històric i Importància" »

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència:

VIII aC, el sud Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, van fer d’aquests una Magna Graecia.

Influència cultural enorme en àmbits d’art i saber. Començant pel préstec del seu alfabet, que va donar origen a l’alfabet etrusc i a l’alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia:

Amb la presa de Tàrent el 272 aC va acabar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia.

Després del sotmetiment de la Magna Grècia, II aC també es va sotmetre la Grècia peninsular, on destaca Macedònia, la decadència va marcar l’hegemonia romana a la península grega. La derrota macedònia a mans d’un exèrcit romà, manat per Quint... Continuar leyendo "Influència de Grècia a Roma: Conquesta i Hel·lenització" »

La dinastia Antonina

Donà lloc al moment de màxima esplendor de Roma. Alguns li diuen la dinastia dels 'emperadors adoptius', d'altres la dinastia 'dels cinc emperadors bons'. Actualment hi ha un nou nom que és el de dinastia Úlpio-Aelia.

Nerva (96 - 98)

Nerva era un senador ja ancià quan el Senat l'escollí com a emperador, l'any 96. Havia dedicat tota la seva vida al servei imperial, sota emperadors diversos.

La seva administració estigué marcada pels problemes financers i per topades contínues amb els pretorians.

Trajà (98 - 117)

Marc Ulpi Trajà nasqué a Itàlica, actual Santiponce. Es tracta del primer emperador d'origen no itàlic. Aquest fet és una prova fefaent del grau de romanització que tenien les pronvíncies hispàniques... Continuar leyendo "La dinastia Antonina i els cinc emperadors bons" »

Finals de la República

Des del 81 aC fins que Octavi (August) obté el poder el 31 aC. Període de gran inestabilitat política, cada vegada més són les classes altes que es dediquen a les lletres.

Oratòria tardorepublicana

Per triomfar en política no n'hi havia prou amb ser de bona família, ara calia també tenir cultura i talent oratori. Els joves benestants en les escoles retòriques conreaven un estil propi:

• L'estil àtic, ensenyat a Atenes, sobri, sense èmfasi. Juli Cèsar.
• L'estil asianista, de l'Àsia Menor, era abundant i florit. Hortensi, rival de Ciceró.
• L'estil rodi, propi de l'illa de Rodes, era a mig camí de la sequedat àtica i la sobreabundància asianista. Ciceró.

Ciceró, l'orador: Discursos

• Verrines (In Verres): Els sicilians

Les tribus ibèriques localitzades en terres valencianes eren tres (quatre si incloem els òlcades a l’àrea de Kelin): ilercavons, edetans i contestans.

Zona E

de l’àrea ibera: influenciada per colonitzacions i cultura dels Camps d’Urnes.

Zona del S

on va intervenir la civilització de Tartessos, grecs, fenicis i púnics.

Segle VI aC: revitalització del SE i Llevant, en la qual exerceix influència la cultura grega.

• Est: procés de consolidació de la cultura ibera caracteritzat per la metal·lúrgia del ferro (armes i ferramentes) i ús de torn de terrisser per a la ceràmica.
• Les transformacions no s’entenen sense contactes amb fenicis, púnics i grecs.

En el s. V aC tenen origen ciutats que superen 10 ha com Edeta (Llíria), Arse (Sagunt)... Continuar leyendo "Les Tribus Ibèriques a les Terres Valencianes" »

Habitatges a l'Antiga Roma: Domus i Insulae

Els lloguers eren cars i sovint se sotarrendava alguna cambra, amb la qual cosa les vivendes estaven ocupades per moltes persones.

Les insulae estaven construïdes al voltant d’un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven al carrer.

Normalment no disposaven d’aigua i calia anar a buscar-la a la font pública. Tampoc disposaven de comuna i havien d’utilitzar les comunes públiques.

Els patricis romans, famílies de nivell social i econòmic alt, solien viure en domus, cases unifamiliars.

El model primitiu era d'origen etrusc, de planta rectangular dividida en tres zones: l'entrada, un cos central i un jardí en la part posterior.

En contacte amb... Continuar leyendo "Habitatges a l'Antiga Roma: Domus i Insulae | Estructura i Vida Quotidiana" »

Acto II

19. Según Metelo ¿Por qué sería útil contar con el apoyo de Cicerón? ¿Qué opina Bruto al respecto?

Metelo dice que Cicerón daría una buena opinión y conseguiría voces para realzar los hechos. Además, se diría que las manos de los asesinos fueron guiadas por él. En cambio, Bruto se opone porque dice que Cicerón nunca se uniría a algo empezado por otro.

20. ¿Quién se suma al plan al final de la escena? ¿Por qué lo hace?

Se une Cayo Ligario por idea de Metelo. Él se une porque está Bruto en el plan.

21. Al final de la escena I ¿Quiénes se han unido al plan?

Se han unido al plan: Bruto, Casio, Casca, Cina, Metelo, Trebonio, Ligario y Decio.

Escena II

22. ¿A dónde se traslada la acción?

La acción se traslada al palacio de César.

23. ¿Qué