Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Els Fenicis: Comerciants i Colonitzadors del Mediterrani

Els fenicis, originaris de l'actual Líban, eren comerciants i navegants molt actius. Entre els segles X i VIII a.C., van establir nombroses colònies al sud de la Península Ibèrica, com Gàdir i Malaca. Des d'aquestes colònies, comerciaven amb els pobles indígenes, especialment amb el regne de Tartessos, situat al sud-oest peninsular.

Els Cartaginesos: L'Ascens d'una Potència Marítima

A partir del segle VI a.C., Cartago, una colònia fenícia, es va convertir en la gran potència marítima i comercial del Mediterrani occidental. Aquesta ciutat va substituir els fenicis en la seva expansió i influència a la regió.

Els Ibers: Societat i Cultura a l'Antiga Catalunya

Entre els segles... Continuar leyendo "Història Antiga de Catalunya: Fenicis, Cartaginesos, Ibers i Empúries" »

Tàrraco: El Cor de la Roma Imperial a Catalunya

L'Arribada Romana i la Fundació de Tàrraco

L’any 218 a.C., els romans van desembarcar a la colònia grega d’Empúries i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco. Van escollir aquest lloc perquè podien disposar d’un port i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques perfectes per a defensar-se. Van convertir aquest turó en un recinte emmurallat que servia de protecció militar.

Tàrraco fou el centre neuràlgic de la millor època de l’Imperi Romà i els seus millors monuments daten d’aquella època. Alguns d’aquests monuments constitueixen peces úniques del Patrimoni de la Humanitat. D’entre les restes romanes que es poden... Continuar leyendo "Tàrraco i Empúries: L'Herència Romana a Catalunya" »

Arquitectura Religiosa Romana

El Temple Romà

L'edifici més destacat. No estaven pensats per a la gent, sinó per celebrar la litúrgia a l'interior, sobretot el culte a l'emperador. Es caracteritzen per l'ampliació de la cel·la, que ocupa tot el perímetre de la base rectangular. S'alçaven sobre un podi i disposaven només una escalinata d'accés al davant. Tipologies comunes inclouen els temples pròstils i pseudoperípters.

També construeixen temples de planta centralitzada. La base circular d'aquests temples sosté una immensa cúpula, fruit de la precisió a l'hora d'utilitzar pedres, maons, morter i, sobretot, arcs de descàrrega.

• Exemple: Panteó d'Agripa, Roma.

Edificis Funeraris Romans

Es situaven en els camins d'accés a les ciutats... Continuar leyendo "Arquitectura Romana i Paleocristiana: Tipologies Clau" »

Sarrera eta estiloa

ETAkide batek, poliziengandik ihesi, Donostiako Konstituzio plazan eraila izan aurretik korrika egiten dituen azken metroak kontatzen ditu. Narrazioa hainbat elementurekin tartekatzen da:

• Haren haurtzaroko bizipenak.
• Klandestinitateko egunak.
• Iraganeko amodiozko harreman bat.
• Egunkarietako titularrak.
• Beste gazte bati egindako itaunketa polizialak.
• Kaleko jendearen iruzkinak.

Eleberriak Hego Euskal Herrian Frankismoaren garaian bizi zen giro zapaltzailea ere islatzen du, bereziki euskararen aurkakoa.

Narrazioa estilo berezi batez garatzen da, garai hartako euskal literatura berritu zuten moldeak baliatuz. Kontakizunean erruz erabiltzen diren baliabideak honako hauek dira, irakurleari elementu horiek guztiak lotzen uzteko:

• Flash-backa
• Collagea
• Elipsia

Egitura

El Alto Imperio Romano: Definición y Cronología

El Alto Imperio comprende el periodo que va desde que Octavio, primer emperador de Roma, recibe el título de Augusto (27 a. C.) hasta que llega al poder Diocleciano (284 d.C.).

Augusto y la Dinastía Julio-Claudia (27 a.C. - 68 d.C.)

Octavio Augusto fue investido por el Senado con los títulos de Augustus (majestuoso, venerable) y Princeps (el primero del Senado). Augusto modificó profundamente el equilibrio de poderes que había estado vigente durante la República. Pacificó y disminuyó los conflictos y las tensiones internas que habían estallado en los últimos tiempos. Es lo que se llama la PAX AUGUSTA.

La Pax Augusta y las Reformas de Augusto

Las reformas más destacadas de Augusto son:

• La

La Biblia: Estructura y Contenido Esencial

Antiguo Testamento

Historia del pueblo de Israel, compuesto por 46 libros.

Nuevo Testamento

Narra la vida y el mensaje de Jesús, compuesto por 27 libros.

Clasificación de los Libros Bíblicos

Libros Canónicos

La lista de libros que forman la Sagrada Escritura se denomina canon, y a los libros que lo componen se les llama canónicos, siendo admitidos por la tradición de la Iglesia.

Libros Apócrifos

El pueblo de Israel y la comunidad cristiana primitiva poseían otros libros que no consideraban inspirados por Dios, distintos de los de la Biblia, y por tanto, no fueron aceptados en ella.

Evangelios Sinópticos

Los evangelios de Mateo, Marcos y Lucas se denominan sinópticos (excepto Juan), debido a que presentan... Continuar leyendo "Explorando el Mundo de Jesús: Biblia, Sociedad y Contexto Histórico" »

Organització Social a Atenes i Esparta

Atenes: Estructura Social

La societat atenenca es dividia en tres grups principals:

• Ciutadans: Propietaris de terres, conreades per esclaus (o no). Tenien els mateixos drets polítics, tant si eren rics com pobres, i podien participar en el govern de la polis.
• Metecs (Forasters): No eren considerats ciutadans i, per tant, no tenien drets polítics. En cas de guerra, havien de defensar la polis. Eren homes lliures, però no podien ser propietaris de terres, per això la majoria eren artesans o mercaders.
• Esclaus: No eren propietaris ni tenien terres.

Esparta: Estructura Social

La societat espartana també es dividia en tres grups:

• Iguals (Espartans purs): Dirigien els exèrcits i vivien de petites possessions

Roma y los Romanos

La sociedad romana presentó perfiles muy distintos y experimentó cambios notables. La desigualdad social, que era una característica propia de las sociedades antiguas, era el pilar básico sobre el que se asentaba la compleja y variopinta sociedad romana.

Las Clases Sociales

Al principio, la sociedad se dividió entre patricios y plebeyos. Más tarde, la sociedad se dividió entre personas libres o ciudadanos y no libres, los no ciudadanos.

Las diferencias entre patricios, los miembros de las cien primeras familias que se instalaron en Roma, y los plebeyos se fueron perdiendo con el tiempo cuando la lucha de la población se centró en la obtención del derecho de ciudadanía.

Los Ciudadanos

A partir del 149 a.C. fue considerado... Continuar leyendo "Estructura Social en la Antigua Roma: Ciudadanos, Esclavos y Clases Sociales" »

La religión privada o familiar

Dioses domésticos

• El Lar familiar: Era el dios protector de la casa, representado por el fuego del hogar doméstico y venerado en una especie de hornacina (lararium) en el atrio o espacio central de la domus.
• Los Penates: Eran los dioses de quienes dependían las provisiones de la familia (la despensa). Se les representaba como dos jóvenes que portaban cuernos de la abundancia. Seguían a la familia cuando esta se trasladaba de casa.
• Los Manes: Eran las almas de los difuntos de la familia. Los familiares celebraban sus aniversarios y les encomendaban cuidar a los recién fallecidos. Las lápidas se encabezaban con las letras D.M. (Dis Manibus, "a los dioses Manes").
• El Genius: Era el espíritu protector del pater

La Evolución de Roma: De la Fundación a la Caída

La Monarquía Romana (753 a.C. - 509 a.C.)

• Fundación: Establecida en Roma en el año 753 a.C. por Rómulo y Remo.
• Sistema de Gobierno: Era un sistema electivo, con designaciones realizadas por las familias importantes.
• Duración: Periodo de 7 reyes; los últimos tres fueron de origen etrusco.
• Población: Estaba conformada por agricultores, pastores y artesanos.

La República Romana (509 a.C. - 27 a.C.)

• Nacimiento: Se instaura en el año 509 a.C.
• Expansión Territorial: Conquista de la península itálica hasta el 250 a.C.
• Potencia Mundial: Se consolida como potencia tras las Guerras Púnicas, con la conquista de Macedonia, Siria, Asia Menor y Galia entre los siglos II y I a.C.
• División Social: El