Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Sarrera: XVII. Mendeko Testuinguru Historikoa

XVI. mendearen lehen erdian Gaztelak Nafarroa Garaia bereganatu zuen, eta Nafarroa Beherea XVII. mendean Frantziaren esku geratu zen. Erlijio-gatazkek lehengo mendeetan bezala jarraitu zuten. Era berean, Lapurdiren aberaste garaia izan zen, batez ere kostaldekoa. XVII. mendean, Frantzian katolizismoa gailendu zen, eta horrekin batera, protestante eta katolikoen arteko erlijio-krisiak berealdiko garrantzia hartu zuen. 1545-1563 urteen artean Trentoko Kontzilioa egin zen, Kontrarreforma indartu zuena.

Aipatutako oparotasunarekin batera, XVII. mendean euskal literaturak loraldi bat ezagutu zuen. Loraldi hori Lapurdiko kostaldera eta lapurterara mugatu zen. Hego Euskal Herrian ia ez zen ezer idatzi, katixima... Continuar leyendo "XVII. Mendeko Euskal Literaturaren Loraldia: Sarako Eskola" »

Greziar eta Erromatar Janzkera

Greziar jantzien diseinua, materiala eta koloreak

Greziar janzkera oso xumea zen, diseinu zein materialen aldetik. Gehien erabilitako ehunak artilea eta lihoa ziren, baina zeta beranduago erabili zen. Baserritarrek larruz egiten zituzten jantziak, eta koloreak ekonomiaren arabera aldatzen ziren.

Greziar emakumezko jantziak

• Peplos
• Kimation

Greziar gizonezko jantziak

• Chiton
• Himation

Erromatar gizonezko jantzi ohikoena: Toga

Artilezko toga zen jantzirik ohikoena. Lau mota zeuden:

1. Pura
2. Praetexta
3. Picta
4. Purpura

Erromatar emakumezko jantziak

Tunika luzeak ziren, artilez, lihoz, kotoiz, zetaz, eta abarrekin eginak.

Nor zen Ornatrix?

Aukera zabal baten arabera emakumeak orrazten zituen pertsona (apaintzailea).

Zer zen Bulla?

Haurrek lepotik... Continuar leyendo "Antzinako Grezia eta Erroma: Janzkera, Historia eta Otorduak" »

Las asambleas populares, denominadas Comitia, constituían una parte fundamental del sistema político romano. Existían tres tipos principales:

• Comitia Curiata: Eran las asambleas más antiguas, compuestas principalmente por patricios. Funcionaban como una especie de 'Tribunal Supremo' o 'Corte de Apelación'.
• Comitia Centuriata: En estas asambleas participaban todas las clases sociales, agrupadas por centurias. Tenían la potestad de elegir a los magistrados de los cargos superiores, aprobar leyes y tomar decisiones, especialmente en asuntos militares.
• Comitia Tributa: Inicialmente eran asambleas exclusivas de los plebeyos, pero con el tiempo ganaron importancia, al igual que los tribunos de la plebe. Designaban a los tribunos militares, que

Conceptos Fundamentales

SPQR (Senatus Populusque Romanus): El Senado y el pueblo de Roma. Res publica (República): Estado. Cursus Honorum: Carrera política (edil, cuestor, pretor, cónsul, censor).

Magistraturas Romanas

Las magistraturas eran anuales y electivas, diseñadas para evitar que una sola persona concentrara el poder.

Magistraturas Ordinarias

• Cónsules (2): Poseían el poder ejecutivo y militar.
• Pretores (2): Ejercían el poder judicial.
• Cuestores (2): Encargados de los impuestos y la economía.
• Ediles (4): Responsables de la vigilancia y el entretenimiento público.

Magistraturas Extraordinarias

• Dictador: Cargo excepcional con duración máxima de 6 meses.
• Censores (2): Elegidos por 18 meses, encargados de la contabilidad y el equilibrio

1. Conjuga el Present i el Pretèrit Imperfet d’Indicatiu

a) Debeo, debes, debere, debui, debitum (deure): 2a conj.

b) Emo, emis, emere, emi, emptum (comprar): 3a conj. tema en consonant

c) Dormio, dormis, dormire, dormivi, dormitum (dormir): 4a conj.

d) Fugio, fugis, fugere, fugi, fugitum (fugir): 3a conj. tema en -i (3a -io)

2. Declina aquesta parella de substantiu i adjectiu

a) Opus, operis (neutre / obra) + iniquus, -a, -um (molest)

Singular                                                Plural

Opus – iniquum                                             Opera – iniqua

Operis – iniqui                                             Operum... Continuar leyendo "Exercicis de llatí: conjugacions, declinacions i història romana" »

Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts

Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles zones que pertanyen als Menapis; i envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a aquella regió que es troba a la vora dels Aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants decideix dirigir-se cap al riu Escalda, que desemboca en el Mosa.

Mentre Cèsar es prepara per anar a Hispània, hi envia el seu legat Gai Fabi

Mentre Cèsar disposa i organitza aquests preparatius, envia per davant a Hispània el legat Gai Fabi amb tres legions i li ordena ocupar ràpidament els passos dels Pirineus, que aleshores estaven ocupats amb guarnicions pel llegat Luci Afrani. Ordena que el segueixin les... Continuar leyendo "Gestes de personatges de l'Antiguitat Clàssica" »

La Societat Romana: Classes i Mobilitat

Societat de classes: les persones ocupaven un lloc o un altre en l'escala social, en funció dels diners.

Mobilitat social: una persona que era d'una classe social baixa podia fer-se més important i rica, o un ric es podia fer més pobre.

Els romans es dividien en pobres i esclaus.

Classes Socials Romanes

• Nobles: senadors, magistrats, alts càrrecs de l'Imperi, plebeus molt rics, cavallers.
• Plebs: llauradors, comerciants, artesans i assalariats urbans.
• Lliberts i Llibertes: esclaus alliberats; els fills d'aquests podien ser ciutadans.
• Esclaus: molt nombrosos, sense drets ni llibertats, eren presoners de guerra, propietat d'una altra persona i feien els treballs més pesats.

Peregrins i Ciutadania Romana

En els... Continuar leyendo "La Societat, Economia i Crisi de l'Imperi Romà" »

Orígens de la Llengua Catalana

Per tal d'entendre els orígens de la llengua catalana, hem de començar explicant la romanització, el substrat, el superstrat i el naixement de les llengües romàniques.

Romanització i Formació del Català

La Romanització i l'Arribada del Llatí

Podem definir el concepte de romanització com la voluntat de l'Imperi Romà de convertir tots els territoris que anava conquerint en una extensió de Roma. La llengua oficial de Roma era el llatí; per tant, podem afirmar que amb la romanització es va portar el llatí als territoris conquerits pels romans. En el cas de la llengua catalana, la romanització comença al voltant del segle III aC.

Influència del Substrat Lingüístic

Quan el llatí es va imposar als parlants... Continuar leyendo "Orígens de la Llengua Catalana: Romanització i Evolució" »

La Oratoria en Roma: Evolución Histórica y Figuras Clave

La historia de la oratoria en Roma está intrínsecamente ligada a la educación, la política y los contextos históricos. Se puede dividir en tres épocas principales:

A) Época Republicana Temprana (hasta el siglo II a.C.)

Características:

• Simple y espontánea: El arte de convencer.
• Oratoria política: Fundamental para senadores, tribunos y militares.
• Enseñanza práctica: Los jóvenes patricios aprendían en el Foro y el Senado.

Figuras destacadas:

• Apio Claudio: Conocido por su discurso para disuadir al Senado de aceptar la paz con Pirro.
• Catón: Famoso por sus 150 discursos y su postura contra Cartago (Carthago delenda est). Su lenguaje era directo, priorizando el contenido sobre la forma.