Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Ciceró: Producció oratòria, obres filosòfiques i producció epistolar

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,49 KB

CICERÓ

PRODUCCIÓ ORATÒRIA

  • Discursos jurídics:

    Les 7 Verrines el llencen a la fama. Les 4 Catilinàries són famosíssimes i s'inicien amb una frase.

  • Discursos polítics:

    Es proposava ensenyar com es forma un orador i la composició d'un discurs. En el Brutus reconstrueix tota eloqüència romana. En el De Oratore explica que cal tenir per ser un bon orador: 1-disposició, 2-cultura extensa, 3-domini de la tècnica, cal saber buscar arguments adients, saber utilitzar-los, cura aspecte i gesticulació. Ha de tenir present la finalitat del discurs que es resumeix en instruir-agradar-commoure-convèncer.

  • Parts oratòria:

    1. Inventio (cercar temes adequats), 2. Dispositio (distribuir temes en ordre), 3. Elocutio (recerca de mots i frases adequades)

... Continuar leyendo "Ciceró: Producció oratòria, obres filosòfiques i producció epistolar" »

Diccionari de Llatí: Declinacions, Classes Socials i Més

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB

Com es presenten els mots llatins en un diccionari

Es presenten amb el nominatiu singular i el genitiu singular. A partir del genitiu, cada cas és diferent en cada declinació.

Casos i funcions

  • Nominatiu: Subjecte i atribut en verbs copulatius.
  • Vocatiu: Interpel·lació.
  • Acusatiu: CD i CC amb prep.
  • Genitiu: CN.
  • Datiu: CI.
  • Ablatiu: CC i CAGENT en les oracions positives.

Primera declinació

Casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu.

Terminacions:

  • Singular: -a, -a, -am, -ae, -ae, -ā
  • Plural: -ae, -ae, -as, -arum, -is, -is

Posició del verb, adjectius i CN

El verb acostuma a anar al final. Els adjectius i el CN acostumen a anar davant.

Esquema de classes socials a Roma

Homes lliures

Persones que no havien nascut o esdevingut esclaus. Tenien drets... Continuar leyendo "Diccionari de Llatí: Declinacions, Classes Socials i Més" »

Declinacions llatines

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,74 KB

Primera declinació (Rosa-ae)

SINGULARPLURAL

Nominatiu Rosa Rosae

Vocatiu Rosa Rosae

Acusatiu Rosam Rosas

Genitiu Rosae Rosarum

Datiu Rosae Rosis

Ablatiu Rosa Rosis

Segona declinació (Dominus-i)

SINGULARPLURAL

Nominatiu Dominus Dominis

Vocatiu Domine Domini

Acusatiu Dominum Dominos

Genitiu Domini Dominorum

Datiu Domino Dominis

Ablatiu Domino Dominis

Segona declinació (Magister-ri)

SINGULARPLURAL

Nominatiu Magister Magistri

Vocatiu Magister Magistri

Acusatiu Magistum Magistros

Genitiu Magistri Magistrorum

Datiu Magistro Magistris

Ablatiu Magistro Magistris

Segona declinació model neutre (Templu-li)

SINGULARPLURAL

Nominatiu Templum Templa

Vocatiu Templum Templa

Acusatiu Templum Templa

Genitiu Templi Templorum

Datiu Templo Templis

Ablatiu Templo Templis

Tercera declinació

... Continuar leyendo "Declinacions llatines" »

Història de Roma: Monarquia, República i Imperi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,85 KB

753 a.C. monarquia 509 a.C. república 27 a.C. imperi 476 d.C. monarquia: reis, fundació de Roma, república: cònsols, guerres púniques, imperi: emperadors, Octavi August 1 emperador, cristianisme religió oficial, divisió de l'Imperi Roma d'Orient i d'Occident, assassinat Juli Cèsar, màxima expansió, caiguda Imperi Roma d'Occident.

Al primer mil·lenni a.C. hi ha diversos pobles dominant la zona. Els llatins, vora del riu Tíber, al voltant de set turons, funden la ciutat de Roma. Indret estratègic: -Agricultura i ramaderia -Enclavament comercial

El rei tenia el màxim poder. Administrava justícia, comandava l’exèrcit i era el Pontífex Maximus. El Senat estava format pels patricis que eren aquells ciutadans membres de famílies... Continuar leyendo "Història de Roma: Monarquia, República i Imperi" »

Taula Periòdica i Forces del Destí: Mites i Realitats

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,79 KB

Taula Periòdica

  • OR: símbol Au del llatí aurum.
  • PLATA: símbol Ag que deriva del mot argentum.
  • COURE: símbol Cu de cuprum.
  • SOFRE: símbol S de sulphur.
  • TITANI: símbol Ti de titanium.
  • TANTAL: símbol Ta de tantalus.
  • NEPTUNI: símbol Np de neptunium.
  • PLUTONI: símbol Pu de plutonium.

Les Forces del Destí

Les Parques

Les Parques són la personificació del destí, del qual ningú no pot fugir. Se les representa com tres germanes que disposen del destí de les persones en moments clau de l'existència: una es diu Cloto i presideix els naixements; l'altra és Làquesis i controla la vida; i l'última es diu Atropos i és l'encarregada de la mort. Apareixen sempre filant, teixint i tallant el fil de la vida.

La Fortuna

Els romans van personificar els canvis

... Continuar leyendo "Taula Periòdica i Forces del Destí: Mites i Realitats" »

Gai Juli Cèsar: Vida, Obra i Llegat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,21 KB

Història: Gai Juli Cèsar

Naixement i Família

Gai Juli Cèsar va néixer l'any 100 a.C. en una família patrícia, la gens Julia, que es considerava descendent de Venus i Julus.

Cursus Honorum i Càrrecs

Cèsar va seguir el cursus honorum, la carrera política tradicional romana. Va ocupar càrrecs com tribú militar, edil, pontifex maximus, pretor i procònsol a Hispània.

El Triumvirat

El triumvirat era un govern a l'ombra format per tres figures poderoses que prenien decisions polítiques transcendentals en secret. El primer triumvirat va estar format per Cèsar (el polític ambiciós), Pompeu (el general més important) i Cras (l'home més ric de Roma).

Consolat

Cèsar va ser cònsol l'any 59 a.C. El seu consolat va ser conegut com el de "Gai... Continuar leyendo "Gai Juli Cèsar: Vida, Obra i Llegat" »

Transmissió i conservació de la cultura clàssica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,24 KB

  1. La cultura clàssica: cultura que hi hagué a Grècia i Roma a l'antiguitat, que ha perviscut fins avui.

  2. Vies de transmissió de la cultura clàssica fins als nostres dies

  3. L'arqueologia ha recuperat restes antigues que conservem.

  4. L'epigrafia ha recuperat inscripcions antigues gravades en materials durs.

  5. La literatura clàssica (grega i llatina): les obres dels grans autors del món antic grec i roma.

3. Sobre quin suport escrivien els antics grecs i romans?

  1. Papir: material molt fràgil que s'obtenia d'una planta aquàtica molt abundant a Egipte.

  2. Volum: rotlle de papir que es guardava en una funda de cuir dins unes caixes cilíndriques. Els antics escrivien sobre una tira de papir amb tinta quan s'acabava la tira l'enrotllaven.

  3. Pergamí: pell de xai,

... Continuar leyendo "Transmissió i conservació de la cultura clàssica" »

La caiguda de l'Imperi Romà i els seus efectes a Europa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB

La caiguda de l'Imperi Romà:

A partir del segle III, alguns grups de germànics van creuar repetidament les fronteres romanes atrets per les riqueses de Roma.

L'any 395 l'emperador Teodosi va decidir dividir l'Imperi entre els seus dos fills perquè fos més fàcil de defensar: Honori va rebre la zona oest del territori, l'Imperi d'Occident, i Arcadi, la zona est, l'Imperi d'Orient.

Els germànics van arribar quan l'Imperi d'Occident patia una gran crisi. L'any 476, el capitost germànic Odoacre va vèncer Ròmul Augústul, l'últim emperador romà d'Occident. Va ser tan important per als historiadors, que es va originar una nova etapa, anomenada L'edat Mitjana.

Fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident:

L'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident... Continuar leyendo "La caiguda de l'Imperi Romà i els seus efectes a Europa" »

La Educación en la Antigua Roma: Etapas y Disciplinas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 1,05 KB

La Educación en la Antigua Roma

Etapas Educativas

Primaria (7-12 años)

  • Niños y niñas
  • Enseñanza en la casa del magister
  • Nociones de lectura, escritura y cálculo
  • Supervisión por un pedagogo

Media (12-16 años)

  • Solo hijos de familias acomodadas
  • Profesor: grammaticus
  • Lectura fluida y comentarios de texto de autores griegos y latinos
  • Nociones de historia, geografía y ciencia
  • Textos de Homero, Ennio, Plauto y Terencio

Superior (16-20 años)

  • Estudiantes destacados
  • Profesor: rhetor
  • Retórica y oratoria
  • Filosofía y derecho
  • Dominio del lenguaje para triunfar en política y negocios
  • Opción de ampliar estudios en Grecia

Educación Física

  • Adiestramiento en lanzamiento de disco y jabalina
  • Actividades para prepararlos para el ejército

Tarraco, la ciutat romana de les 4 Terrasses

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,13 KB

Orig: Campament militar creat per Corneli al costat del poblat ibèric - Kese dalt d’un turó, rodejat per villae

Principal base d’hivernada dels exèrcits romans a Hispània el nom li dona Cesar
→ al principi tenia un Estatus de federada (dependent de Roma)
→ comença a ser important quan Juli Cesar li otorga l’estatus de colonia indep

Es converteix en la Capital de la Hispània Citerior

August i viu els s. 26-25 aC = converteix en la capital del mon (fa transofrmacio urbanistica)

Tarraco = la ciutat de les 4 Terrasses

Primera terrassa

temple d’August divinitzat

Segona terrassa

Fòrum provincial: lloc d’assemblea (caràcter administratiu de la ciutat)

Tercera terrassa

Circ (separava la part alta i la baixa de la ciutat)

Quarta terrassa

Zona

... Continuar leyendo "Tarraco, la ciutat romana de les 4 Terrasses" »