Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

c. Obraren zentzu eta balore estetikoa

Esan ohi da, Virgiliok bere epika mundu grekoaren aurkako defentsa bat bezala konposatu zuela.Grekoak Troya suntsitu zuten eta troiatarren ondorengoek( erromatarrek) grekoak konkistatzen dituzte. Erromak, esparru literario eta kulturalean Greziaren menpe zegoen, baina Virgiliok, heroi lokal bati bizitza eta ohorea ematen dio, Eneasi alegia. Honela ohore erromatarra goraipatzen duen poema konplexu bat osatzen du Augustoren pertsona bidenabar goraipatzeko. (Kontutan hartu behar dugu, Augusto Eneas-Iulo eta Askanioren ondorengoa zela onartuta zegoela.)

Virgiliok, Grezia eta Homerotik atera dituen elementu anitz daude, hauek forma eta edukian ikusi daitezke:

- Formari dagokionez, Homerotik , irudi, metafora,

Un gran baluern els va despertar en plena nit

Els estaven atacant els nadius, feia una gran boira i no es veia gens. Els caníbales volien menjar-se'ls, però Marlow no els deixà, àdhuc sabent que duien una gran temporada sense menjar. Solament els donaven un tros de filferro i altres utensilis perquè ells mateixos canviessin per menjar o pel que necessitessin. L'autor explica que no ho entén perquè els donaven això en comptes d'alguna cosa que dur-se a la boca, però també reconeixia que eren molt formals en el pagament, i que sempre ho realitzaven al seu degut temps.

Atac dels nadius i la reacció de la tripulació

Al matí següent, els nadius els van atacar novament, al que la tripulació els va respondre amb rifles, encara que no van... Continuar leyendo "La travessia de Marlow: un viatge cap a l'absurd" »

Virgili i l'Eneida: L'Epopeia Fundacional de Roma

L'obra més important de Virgili és l'Eneida, una gran epopeia nacional escrita durant l'època de l'Imperi Romà. Les primeres obres de la literatura escrita de moltes cultures són poemes èpics o epopeies nacionals, amb el desig d'explicar la fundació de ciutats importants o moments històrics rellevants. Els primers escrits de la literatura llatina pertanyen a la poesia èpica. Hi va haver una influència important de la cultura grega en el gènere poètic i la literatura llatina (amb models com l'Odissea i la Ilíada). Aquest gènere poètic es va consolidar amb Nevi i Enni, els quals van tenir una gran influència sobre Virgili a l'Eneida.

La Vida de Virgili: Poeta i Protegit d'August

Virgili... Continuar leyendo "L'Eneida de Virgili: Viatge, Guerra i Orígens de Roma" »

Historia de la Antigua Roma

Orígenes de Roma

Cuenta la leyenda que Roma fue fundada por Rómulo en el 753 a. C. sobre una de las siete colinas que rodean el río Tíber. Posteriormente, la ciudad fue ocupada por los etruscos.

Etapas de la Historia Romana

1. Monarquía: 753-509 a. C.
2. República: 509-27 a. C.
3. Imperio: 27 a. C.-476 d. C.

Monarquía

En la fundación de Roma, el gobierno era la monarquía. La ciudad fue ocupada por los etruscos, siendo el último rey etrusco expulsado del trono en el año 509 a. C.

República

Se extiende desde el año 509 a. C. hasta el 27 a. C. Los ciudadanos elegían a sus gobernantes, al contrario de lo que ocurría en la monarquía. El poder se repartía entre las asambleas populares, los magistrados y el senado.

• Asambleas

El Ejército Romano: Organización y Estrategia

A partir del siglo II a.C., el ejército romano se convirtió en una fuerza permanente y profesional. Su éxito radicó en su organización, disciplina y tácticas avanzadas.

Composición del Ejército

La unidad básica del ejército era la legión, compuesta por aproximadamente 6000 soldados. Se organizaba de la siguiente manera:

• 10 cohortes (600 hombres cada una)
• Cada cohorte se dividía en 3 manípulos (200 hombres cada uno)
• Cada manípulo se componía de 2 centurias (100 hombres cada una)

Graduación y Jerarquía

La jerarquía militar romana era estricta y bien definida:

• Soldados: Constituían el escalón más bajo. Incluían infantería, caballería y unidades especializadas como infantería ligera,

Épocas de la Literatura Romana

1.1. Orígenes

La producción literaria en Roma comenzó en la segunda mitad del siglo III a.C. Los primeros autores conocidos fueron Livio Andrónico y Cneo Nevio. Livio tradujo al latín la Odisea de Homero y dirigió y representó las primeras obras de teatro en Roma en lengua latina. Nevio escribió un poema épico sobre la guerra Púnica (Bellum Punicum), algunas tragedias y comedias. En prosa, los primeros autores pertenecieron al género histórico. Eran analistas, designados así por mantener la fórmula de narrar los acontecimientos. Estos primeros historiadores escribieron sus obras en griego.

Dos procesos históricos impulsaron la literatura en latín:

• La culminación de la conquista de Italia por los

El Temps a l'Antiga Roma

Dia i hora: Els romans fixaven dies que, per motius religiosos, no era lícit sacrificar, iniciar empreses o tractar afers judicials: els dies nefasti. Els dies de festa eren nefasts i la resta de dies eren fasti. Els romans dividien el temps de llum en 12 hores. Mesuraven les hores amb rellotges de sol on solia haver-hi la transcripció tempus fugit. Les hores s'expressaven amb numerals ordinals (prima hora, secunda hora...). Fer nones deriva de la nona hora, la novena hora, que corresponia a les tres de la tarda.

Nit: La nit era dividida en quatre parts. Aquesta distribució es relaciona amb els torns de vigilància dels campaments romans. Matí: matutinus; Tarda: tardus; Vespre: vesper.

Expressions de Temps

• A posteriori

Tragedia:

Gaia:

Protagonistaren giza pasioak jainkoen edo patuaren aurkako borrokan.

Pertsonaiak:

Jainkoak eta giza heroiak.

-Patuaren indarra saihesteziña da, protagonistek ez daukate ihesbiderik.Tragediaren helburua katarsia da. Heroia patuaren biktima bilakatzean, ikusleak enpatia sentitzen du protagonistarekiko, eta tragedia bukatzerako bere burua emozionalki askatua eta garbitua sentitzen ditu Hau da, haren zorigaiztoko gertaera tragikoetatik nork bere burua aske ikustea.Koro moduan ematen da tragedia.

Eskilo:

Janzkera, mozorro eta koturnoen erabilera finkatu. Bigarren aktorea sartu.Sakontason erlijiosoa, heroiak giza kondizioetatik kanpo.Trilogiatan garatu zuen drama, iraupena -egun bat. 90 lan  7 guri iritsi  Prometeo kateatua eta Orestiada

Las Magistraturas Romanas

Los magistrados eran los máximos exponentes del poder ejecutivo en Roma, que no era solo el poder político, sino también el religioso.

La carrera política estaba perfectamente regulada y constaba de cuatro peldaños. No se podía ascender al grado superior sin haber desempeñado antes el cargo inmediatamente inferior. Las magistraturas ordinarias se ejercían y se renovaban cada año. De menor a mayor eran:

• Cuestor (Quaestor): Eran cuatro miembros. Se responsabilizaban de las finanzas de Roma y de las provincias, y de pagar al ejército.
• Edil (Aedilis): También eran cuatro miembros, dos plebeyos y dos curules. Los ediles trabajaban como responsables de la administración municipal; es decir, estaban encargados del

2.- VIURE EN FAMÍLIA:

2.1.- UNA GRAN FAMÍLIA:

La família era un pilar fonamental a Roma. Era dominada pel pater familias, qui tenia sota la seva autoritat l'esposa, la descendència, els esclaus i els lliberts. Era l'home de més edat d'una família, i podia fer el que volgués amb els seus membres. Jurídicament, només ell podia actuar. Quan moria, cada fill passava a ser el pater familias de la seva descendència.

2.2.- LES DONES ROMANES:

En ser una societat patriarcal, la dona no es podia emancipar. És a dir, des del seu naixement fins al casament depenia d'un parent home. En cas de mort del marit, se li assignava un tutor. No obstant això, en comparació amb altres civilitzacions, la dona romana no ho passava tan malament. Supervisava... Continuar leyendo "La vida a Roma: Família, temps i éssers mitològics" »