Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Triunviratos Romanos, Dinastías Antonina y Flavia: Historia y Legado

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,58 KB

Triunviratos Romanos y Dinastías Antonina y Flavia: Historia y Legado

Primer Triunvirato Romano

Tras las exitosas campañas de Pompeyo contra los esclavos rebelados de Espartaco y, sobre todo, la limpieza de los piratas que operaban en el Mediterráneo (ganándose el apodo de Magno), este decidió gobernar de forma indirecta (a diferencia de su mentor Lucio Cornelio Sila). Para ello contaba con el apoyo del senado (pues había estado del lado de Sila), pero necesitaba tener a su favor a los equites, o clase de los comerciantes, que controlaban las finanzas en Roma. Para ello se alió con el más prominente de ellos, Marco Licinio Craso. Ambos personajes chocaban en personalidad y carácter. Julio César, en aquella época en ascenso de su carrera... Continuar leyendo "Triunviratos Romanos, Dinastías Antonina y Flavia: Historia y Legado" »

El Legado Imperecedero del Derecho Romano: Evolución, Pervivencia y Juristas Clave

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,56 KB

La Evolución y Pervivencia del Derecho Romano

La obra del derecho romano ha sido fruto de un proceso cuya evolución es difícil de precisar. No obstante, desde las primeras disposiciones de la República hasta la elaboración de densos tratados jurídicos, Roma recorrió un complejo pero enriquecedor camino. Conceptos y normas se fueron fijando, y la distinción entre ius civile e ius gentium, así como entre ius publicum e ius privatum, sigue siendo fundamental.

El sistema de penalizaciones y castigos, muy rígido en la época, se fue adaptando y adecuando a la gravedad de la ofensa o delito cometido. La legislación sobre las deudas también mejoró: de condenar a muerte o esclavitud al deudor que no satisficiera su deuda, se pasó a contemplar... Continuar leyendo "El Legado Imperecedero del Derecho Romano: Evolución, Pervivencia y Juristas Clave" »

Abentura eta Zientzia Fikzioa: Generoen Historia eta Ezaugarriak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,79 KB

Abentura Eleberria

Abentura Eleberriaren Aurrekariak

  • Aro klasikoko epopeta: Gizaldi edo herri batentzat garrantzitsuak izandako uneak azaltzen dira.
  • Bizantziar eleberria: Abenturak maitasun-kontuekin nahasten dira. Eleberri hauetan bikote bat banatzen da eta abentura asko izan ondoren elkartzen dira.
  • Zalduntza-eleberria: Zaldunen abenturak agertzen dira.
  • Eleberri pikareskoa: Bizitza gogorra duen pikaro baten historia kontatzen du.
  • Erdi Aroko bidai-liburuak: Fikziozko abenturak kontatzen ditu. Bidaietan ikusitako azalpen objektiboa ematen da.

Abentura-eleberriaren Sorrera eta Urrezko Aroa

  • XVIII. mendean sortu zen Britainia Handian.
  • Daniel Defoe: Robinson Crusoe.
  • Robinson Crusoe eleberria lehenengo aldizkarietan kapituluka argitaratu zen, eta geroago liburu
... Continuar leyendo "Abentura eta Zientzia Fikzioa: Generoen Historia eta Ezaugarriak" »

Testuaren kohesioa eta egitura: Aditzak eta Anaforak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,05 KB

Esatezko aditzak

Hiztunak esaten duena adierazten dute: esan, aipatu, adierazi, jakinarazi, baieztatu, onartu, azaldu...

  • Erlazioa: Aurrez esandako zerbaitekin erlazionatzen dute jarraian datorrena: erantzun, jarraitu, gehitu, ihardetsi...
  • Modua: Hitz egiteko modua islatzen dute: xuxurlatu, oihu egin, murmurikatu...
  • Asmoa: Hiztunaren asmoa islatzen dute: erregutu, galdetu, agindu, eskaini...
  • Barne-egoera: Hiztunaren barne-egoera islatzen dute: kexatu, haserretu, poztu...

Paragrafoaren banaketa

Paragrafoa: Ideia bat garatzen duen esaldi multzoa. Paragrafo-banaketa ona izanez gero, irakurleak jakingo du bertako esaldi guztiek elkarlotzen dituen eta batasuna ematen dien zerbait dutela.

  • Egitura deduktiboa: Gaia hasieran azaltzen denean.
  • Egitura induktiboa:
... Continuar leyendo "Testuaren kohesioa eta egitura: Aditzak eta Anaforak" »

Vida Quotidiana a l'Antiga Roma: Educació, Costums i Calendari

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

La Vida Quotidiana a l'Antiga Roma

L'Educació Romana: Etapes i Rutines

Els nens i nenes anaven a l'escola d'hora al matí. Depenent de l'edat, cursaven una de les tres etapes de l'educació romana. Les nenes solien fer només la primera etapa, ja que després es quedaven a casa amb la mare aprenent les tasques que haurien de fer quan es casessin.

Les tres etapes de l'educació romana eren:

  • Etapa primària (7-12 anys): aprenien a llegir, escriure i a comptar.
  • Etapa secundària (12-16 o 17 anys): aprenien gramàtica i comprensió de tot tipus de textos literaris.
  • Etapa superior (a partir dels 17 anys): aprenien a expressar-se bé i a fer bons discursos.

El Dinar: El Prandium Romà

Al migdia acabava la jornada laboral per a molts ciutadans, però no... Continuar leyendo "Vida Quotidiana a l'Antiga Roma: Educació, Costums i Calendari" »

Orígens de Roma: De la Monarquia a la República

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,83 KB

Els orígens de Roma

En el primer mil·lenni aC, a la península itàlica hi vivien diferents pobles. Els principals eren tres: els etruscos al nord, els llatins al centre i, al sud, els grecs, que hi van fundar diverses colònies.

Al segle VIII aC, els llatins van aixecar diversos poblats a la vora del riu Tíber, en una zona coneguda amb el nom dels Set Turons. De la unió d'aquests poblats va sorgir la ciutat de Roma.

A partir del segle VI aC, Roma va conquerir territoris immensos: va ocupar la península itàlica i després es va expandir per la resta d'Europa, per l'Àsia i l'Àfrica, fonamentalment pels territoris al voltant del mar Mediterrani.

La Monarquia (753 aC – 509 aC)

Durant els primers segles, Roma era governada per un rei, escollit... Continuar leyendo "Orígens de Roma: De la Monarquia a la República" »

Declinacions de Substantius, Adjectius i Verbs en Llatí

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,3 KB

Declinacions de Substantius

1a Declinació (Femení)

SingularPlural
Nominatiu-a-ae
Genitiu-ae-arum
Datiu-ae-is
Acusatiu-am-as
Vocatiu-a-ae
Ablatiu-a-is

2a Declinació (Masculí)

SingularPlural
Nominatiu-us-i
Genitiu-i-orum
Datiu-o-is
Acusatiu-um-os
Vocatiu-e/-us-i
Ablatiu-o-is

2a Declinació (Neutre)

SingularPlural
Nominatiu-um-a
Genitiu-i-orum
Datiu-o-is
Acusatiu-um-a
Vocatiu-um-a
Ablatiu-o-is

3a Declinació (Masculí/Femení)

SingularPlural
NominatiuVariable-es
Genitiu-is-um
Datiu-i-ibus
Acusatiu-em-es
VocatiuVariable-es
Ablatiu-e-ibus

3a Declinació (Neutre)

SingularPlural
NominatiuVariable-a
Genitiu-is-um
Datiu-i-ibus
AcusatiuVariable-a
VocatiuVariable-a
Ablatiu-e-ibus

4a Declinació (Masculí)

SingularPlural
Nominatiu-us-us
Genitiu-ūs-uum
Datiu-ui-ibus
Acusatiu-um-ūs
Vocatiu-us-us
Ablatiu-
... Continuar leyendo "Declinacions de Substantius, Adjectius i Verbs en Llatí" »

La mort a sis vint-i-cinc

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,68 KB

1. Quina situació política es va esdevenir amb la mort de Juli Cèsar. Quin són els protagonistes i quins territoris controlen 
Després De la mort de Juli Cèsar Roma es va viure en un nou repartiment del poder per mitjà d’un triumvirat integrat per: Octaví: Nebot i fill adoptiu de Juli Cèsar (poder de Roma i part Occidental Del Imperi) Març Antoní: comandament dels territoris orientals Lèpid: Control d’Àfrica.  

Testament Juli Cèsar:

Nomena Com hereu universal el seu nebot-nét August. Març Antoní (cònsol) Senat (Ciceró):  Va Reconiexer a Octaví com a successor de Juli Cèsar i Li Encarrega lluitar contra Març Antoní

3. Quin conflicte esclata ? Per què? Quines conseqüències té?


Una Nova Guerra Civil entre els... Continuar leyendo "La mort a sis vint-i-cinc" »

Euskarazko Eleberri Baten Kapituluak: Familia, Maitasuna eta Aurkikuntza

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 14,18 KB

Euskarazko Eleberri Baten Kapituluak

Urtarrilak 12

1. Kapitulua

Bere aita da. Haserre dago aita gorroto duelako. Izan ere, duela 15 urte, aitak bera eta familia osoa abandonatu zituen. Aita Gloria izeneko emakume batekin eta bere alaba Narorekin doa. Etxera joan eta aita itzuli dela esaten dio amari, eta ama harrituta geratu da.

2. Kapitulua

Etxean, Mariak bere aita ezagutu nahi duela esaten dio, aukera bat eman nahi diola. Amak alde egiten du, baina laster itzuliko da aitak idatzi dizkien gutun sorta batekin. Maria haserretu egiten da, baina Ezekielek amarentzat saltzen du, ondo baitaki aitak amari gaizki tratatu zuela. Maria bere gelara doa gutunekin.

Urtarrilak 18

3. Kapitulua

Bere lagunek iseka egiten diote Narorekin koketeatzen hasiko dela esanez,... Continuar leyendo "Euskarazko Eleberri Baten Kapituluak: Familia, Maitasuna eta Aurkikuntza" »

Conceptos Clave del Latín: Declinaciones, Verbos, Topónimos y Latinismos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,33 KB

COLLOQUIUM

1. Quid facimus? 2. In via ambulamus, et iam in villam intramus. 1. Quid servae faciunt? 2. Servae fessae sunt quia nimis laborant et in atrio sedent. 1. Ego quoque multum laboro. 2. Ha, ha, laborasne? Quid facis? 1. Certe multum laboro. Rosas capio et in villam fero; villa cum rosis meis foeda non est, sed pulchra.

LINGUA VIVA

1. ¿Cómo se llaman las estaciones del año? - Quae nomina temporibus anni sunt? 2. ¿Cuántos meses hay en el año? - Quot menses in anno sunt? 3. ¿Cuántos días hay en una semana? - Quot dies in hebdomade sunt? 4. Me gusta el fin de semana - Mihi placet hebdomadis exitus. 5. ¿Qué hora es? - Quota hora est?

DECLINACIONES

Neutro (um-i) 2ªFemenino (a-ae) 1ªMasculino (us-i) 2ª
SINGPLURSINGPLURSINGPLUR
Numaaaeusi
ACumaamasumos
Giumaearumium
Aboisaisois