Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Introducción y Contexto del Proemio

El inicio de la obra marca un acontecimiento crucial: la llegada de Eneas a Cartago, una ciudad de gran importancia para los romanos debido a las Guerras Púnicas.

• Eneas, el Héroe Fundador: Es presentado como un héroe dotado de virtudes bélicas y políticas, cuya misión es fundar una nueva Troya.
• Dilema del Héroe: Se plantea la pregunta sobre la naturaleza de Eneas: ¿es un desertor y fugitivo que se escapa de la guerra con los penates, o parte hacia su objetivo para resguardar la estirpe y cumplir su destino?
• Tópico Inicial: La obra comienza con el tópico de la tormenta o tempestad.

El Destino y la Intervención Divina

El destino es un elemento inmutable decretado por Júpiter, el cual el hombre no puede... Continuar leyendo "Eneas, Destino y Mitología: Claves Temáticas de la Eneida de Virgilio" »

El camino hacia París: Un sueño truncado

Elisa y Carlota, quienes bailan desde pequeñas en una escuela de danza, deciden presentarse a un concurso en Zaragoza. El primer premio es una beca de un año en París, en la prestigiosa Escuela de Ballet de la República Francesa, dirigida por el afamado bailarín y coreógrafo Mario Segovia.

La preparación y el conflicto

Elisa prepara el vídeo para el concurso con la ayuda de César, un periodista experto en ballet a quien conoció a través de su padre. César la aconseja sobre cómo mostrarse ante la cámara. Sin embargo, el proceso de selección resulta inesperadamente emocionante:

• Elisa debe improvisar su actuación debido a que Carlota le ha «robado» la coreografía que tenía preparada.
• El

La Evolución Social en Roma

Época Monárquica

Desde el comienzo del Imperio se distinguían dos **clases sociales**: los **plebeyos** y los **patricios**. Los **patricios** eran los fundadores de Roma, y los **plebeyos** eran los pobres. Al final de la Monarquía surgió una nueva clase social, situada entre los plebeyos y los patricios, llamada los **caballeros**.

Época de la República

Se distinguía entre **ciudadano** y **no ciudadano**. Los ciudadanos podían votar, ejercer un cargo público, tenían derecho a la propiedad privada y, además, unas leyes les protegían. Los no ciudadanos no tenían acceso a esas leyes; este grupo social se correspondía con los **plebeyos**, **esclavos** y **extranjeros**.

Los patricios fueron disminuyendo... Continuar leyendo "Sociedad, Familia y Educación en la Roma Clásica" »

Euskal eleberriaren sorrera eta testuingurua

Foruak 1876an abolitu ondoren, XIX. mende bukaeran euskararen aldeko kultura-mugimenduak suspertze bizi-bizia izan zuen. Olerkigintzan nabaria da hori, eta Lore Jokoak izeneko literatura- eta kultura-ekintzak antolatu ziren.

Politikan, Euzko Alderdi Jeltzalearen bultzada eta aurrerabidea ezagutu zuen Euskal Herriak. Karlismoa atzera uztera datorren abertzaletasuna hedatu zen euskaldunen artean. Euskal seneko mugimendu horien oldarretik ezin bereiz daiteke narratibaren esnatzea ere. XIX. mende bukaeratik 1957ra arte hedatzen den aldia bi ataletan aztertuko dugu.

1. Ohitura-eleberria

XIX. mende bukaeran hasi eta 1936ko Espainiako Gerra Zibileraino hedatzen den aldia da. Euskarak urraketa-aroa du eleberrigintzan,... Continuar leyendo "Euskal Eleberriaren Sorrera eta Txomin Agirreren Obra" »

Declinaciones Latinas

Primera y Segunda Declinación

Primera declinación:            Segunda declinación:

Nom. Rosa Rosae                 us   i/ ---   i/ um a

Voc. Rosa Rosae                   e    i/ ---   i/um a

Acu. Rosam Rosas               um  os/  um   os/um a

Gen. Rosae Rosarum           i     orum/ i  orum/i orum

Dat. Rosae Rosis                 o     is/ o  is/o is

Abl. Rosa Rosis                   o     is/ o  is/o is

Tercera Declinación

Nom. Hostis Hostes/ -- es/ -- es/ --- a(ia)

Voc. Hostis Hostes/ -- es/ -- es/-- a(ia)

Acu. Hostem Hostes/em es/ em es/-- a(ia)

Gen. Hostis Hostium/is  ium/ is ium/is um(ium)

Dat.... Continuar leyendo "Tablas de Declinaciones y Conjugaciones en Latín: Resumen Completo" »

L'origen de Roma

Pobles, Assentament i Activitats

A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tíber, al turó del Palatí, prop d'un lloc on hi havia una illa (Tiberina) i un gual que permetia travessar el riu.

La llegenda de Ròmul i Rem

Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat en una plana del riu. Van traçar amb una arada el perímetre segons el ritu etrusc (vegeu el ritu en la ciutat romana) i van jurar de matar tots els qui traspassessin els límits sense permís. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que l'elegiria aquell que albirés més ocells, prova que va superar Ròmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enutjat, es va barallar amb Ròmul i va esborrar el solc dels límits... Continuar leyendo "Roma: Origen, Societat, Política i Cultura" »

Dies de festa a l'Antiga Roma

Cada nou dies, els romans tenien un dia de repòs. Aquest dia també era dia de mercat, de visitar parents i amics, i d'anar a les termes. Les festivitats romanes estaven molt lligades a la religió. El pontífex màxim elaborava i controlava el calendari, indicant els dies festius i laborables. Cada any, el pontífex màxim assenyalava els dies aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti) i els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar justícia (dies nefasti). El calendari es penjava als murs per informar els ciutadans. Durant la República hi havia 45 dies de festes religioses (déus menors, divinitats superiors i primitives) i 60 dies de jocs públics (data... Continuar leyendo "Festes i Jocs a l'Antiga Roma: Tradicions i Oci" »

Resum de "L'Escarabat d'Or"

William Legrand, després de patir problemes econòmics, es va traslladar a l'illa Sullivan, on va fixar la seva residència. Es dedicava a la caça i la pesca. Sortia d'excursions acompanyat del seu servent negre, Júpiter.

El narrador anònim de la història va entaular amistat amb Legrand. Una tarda el va visitar i es va informar que Legrand havia trobat un escarabat d'or, però no el va veure perquè Legrand l'havia lliurat a un tinent. Aquella tarda els dos amics van tenir alguns malentesos, i així, el narrador es va acomiadar i se'n va anar a casa.

Un mes després, el narrador va rebre la visita de Júpiter, qui li va lliurar una carta escrita pel seu amo. El narrador la va llegir i es va informar que Legrand... Continuar leyendo "L'Escarabat d'Or: Resum, Personatges i Anàlisi de Poe" »

Prosa Klasikoa: Zizeron

Erromako literaturan, hainbat genero aurki ditzakegu prosan: oratoria, filosofia, historiografia, eleberria eta abar. Hiru generori helduko diegu: epistolografia, filosofia eta oratoria. Zizeron (K.a. 106 - K.a. 43) izan zen hiru genero hauek landu zituena.

Epistolografia

Gutunaren generoa da. Zizeronez gain, beste hainbat autorek praktikatu zuten genero hau: Plinio Gazteak, adibidez. Zizeronek ehunka gutun idatzi zituen, mota guztietakoak: pribatuak zein ofizialak. Haietatik 800 inguru heldu zaizkigu, garai hartako Erromako gizartea islatzen dutenak. Zizeronen liburuetakoa ez bezalako idazkera eskaintzen digute, erregistro pribatuago eta familiarrago batean.

Filosofia

Zizeronek jorratu zuen beste prosa-genero bat da. Hainbat... Continuar leyendo "Prosa Klasikoa eta Antzerkia Erroman: Zizeron, Plauto eta Terentzio" »

Boccaccio eta Erdi Aroko prosazko narrazioa

Boccaccioren narrazioaren ezaugarri nagusiak

Nahiz eta lan bukolikoak ere izan, errealismoa da nagusi. Errelatu enmarkatuetan kontatutako istorioek gai bat eta errege bat izaten dute egunero. Narrazioa errealista da batzuetan; beste batzuetan, berriz, aspaldiko gaien bertsioak dira. Literaturari dagokionez, eliterari ez zaio gustatzen, baina burgesiari, aldiz, bai.

• Giroa: Garaikidea, Florentzian edo Napolin kokatua.
• Pertsonaiak: Benetakoak zein asmatuak.
• Gizarte-kritika: Ohiturak kritikatzen dira, eta zentzua zein zuhurtzia goraipatzen dira.
• Maitasuna: Sentsuala gehienetan; batzuetan eromenera darama, eta beste batzuetan, mirarira.

Erdi Aroko literatura-generoak

Mitoak, epika eta didaktika

a) Mitoak: Eddak,... Continuar leyendo "Erdi Aroko Literatura: Boccaccio, Dante eta Narrazioa" »