Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Vocabulari

• Baiard: Aparell format per dues barres paral·leles amb una plataforma al mig que serveix per transportar, a pes de braços, persones o objectes.
• Abillar: Adornar amb vestits luxosos i ornaments.
• Fetiller: Persona que participa en la fetilleria, que sotmet la gent a la influència d'un malefici o d'un sortilegi.
• Ampul·lós: Exagerat, inflat.
• Abominació: Cosa detestable, dolenta.
• Guitza: Cop violent donat amb els peus, especialment el que donen els cavalls i els ases amb les potes del darrere.
• Clatellot: Cop donat al clatell.

Literatura: La Comèdia

La comèdia és el gènere teatral que es caracteritza per un to humorístic, per una intenció crítica, moralitzadora o satírica i per un desenllaç feliç.

Autors destacats

• Aristòfanes: Va

1. A Priori, A Posteriori

Estas expresiones latinas, formadas por la preposición "a" y el ablativo de "posterior" y "prior", significan literalmente "lo que viene después" y "lo que antecede". En filosofía, indican si una demostración, concepto o axioma procede de la causa al efecto (a priori) o viceversa (a posteriori). En contextos coloquiales, "a priori" se usa con el sentido de "desde un principio".

2. Ab Illo Tempore

Significa "desde hace mucho tiempo".

3. Ad Kalendas Graecas

Literalmente, "para las calendas griegas". Se utiliza para expresar "nunca", ya que los meses griegos no tenían calendas. Esta expresión, atribuida al emperador Augusto, se refiere a quienes no cumplen sus compromisos. En Roma, los deudores pagaban sus deudas en... Continuar leyendo "Locuciones Latinas: Un Recorrido por Expresiones Intemporales" »

La Historiografía Latina

La historiografía es el género literario que se dedica a la narración y registro de los hechos históricos con voluntad de estilo y con una prosa cuidada que puede considerarse verdaderamente literaria.

Clasificación del género historiográfico

El género historiográfico puede clasificarse en diferentes tipos de acuerdo a sus características:

• Analística (Livio, Tácito): relato de acontecimientos año a año.
• Monografía histórica (Salustio): narración de un episodio concreto.
• Biografía (Suetonio): trata sobre la vida de un individuo.
• Comentarios (César): diario de campaña militar.

Estilo y características de los autores

El estilo varía en los autores dependiendo de varios factores. Así, la reproducción de... Continuar leyendo "Fundamentos y Clasificación de la Prosa Histórica en Roma" »

Poesia lirikoa

Poesia lirikoak autorearen sentimenduak adierazten ditu; ez da, beraz, poesia epikoa bezalakoa, non nazio baten jatorria, antzinako heroiak eta garaipen mitikoak goraipatzen diren. Poesia liriko erromatarraren materia hiru zatitan banatu dezakegu:

• Katulo: amodioa, lagunak eta mitologia kantatzen dituena.
• Elegiakoak: elegia grekoaren jarraitzaileak direnak.
• Virgilioren bukolikoak.
• Horazio: poema lirikoak eta erromatar poesia egiten dituena, Augustoren garaiko bakeaz eta egoera politikoaz.

Tibulo

Zaldun erromatarra zen, hizlari eta gidaria, eta Euskal Herriko Iparraldean kanpainan egon omen zen. Bere ustezko elegia-bilduman, 16 elegia besterik ez dira berak idatzitakoak, eta gehienetan fikziozko maitaleez hitz egiten du: Delia eta Nemesis.... Continuar leyendo "Erromatar Poesia Lirikoa: Egile Nagusiak eta Ezaugarriak" »

Edificis Públics d'Oci

Inicialment amb un sentit religiós, posteriorment polític (panem et circenses).

1. Els Ludi Megalenses (abril): en honor de la deessa Cibele.
2. Els Ludi Apollinares (juliol): en honor al déu Apol·lo.
3. Els Ludi Romani (setembre): en honor a Júpiter.

Teatrum

A l'aire lliure, de fusta i desmuntables. Al 145 a.C. es va construir el primer de fusta permanent. Al 55 a.C., Pompeu va construir el primer de pedra. El més important va ser el de Pompeu, amb capacitat per a 27.000 espectadors. A la península Ibèrica es conserven els de Mèrida i Segòbriga, i el de Tàrraco està més malmès.

1. La graderia (cavea): on seien els espectadors.
   • Ima cavea: el sector inferior.
   • Media cavea: el sector central.
   • Summa cavea: el sector superior.
2. Els

El Matrimonio en la Antigua Roma

En Roma, el matrimonio tenía la finalidad primordial de procrear hijos legítimos y mantener las clases sociales. Generalmente, el matrimonio era acordado por los padres de los novios. Existían dos modalidades principales:

• Matrimonio cum conventio in manum

  En esta modalidad, la mujer pasaba a formar parte de la familia del marido, siendo considerada como una hija más. Quedaba sujeta a la patria potestas (patria potestad) de su esposo.

• Matrimonio sine manu

  La mujer podía disponer de sus bienes, ya que estos no eran compartidos. Seguía perteneciendo a su familia paterna y quedaba sujeta a la patria potestas de su padre.

La Educación Romana

La educación en Roma se estructuraba en tres etapas fundamentales:

1. Enseñanza

Estructura Social y Educativa en la Antigua Roma

La sociedad romana estaba intrínsecamente ligada a la familia, el matrimonio, la educación y las estructuras de vivienda. A continuación, exploraremos estos aspectos clave:

1. Miembros de la Familia Romana

La familia romana incluía:

• La esposa legítima (a través de un matrimonio).
• Los hijos (casados o no).
• Los libertos, que conservaban los lazos de fidelidad con las casas originarias.
• Los esclavos.

2. Tria Nomina de un Romano al Nacer

Al nacer, todo romano recibía tres nombres:

• Praenomen: Nombre individual.
• Nomen: Nombre referente a la gens (clan familiar).
• Cognomen: Apellido, que identificaba a la familia.

Ejemplo: Cayo Julio César. Las mujeres recibían sólo el Nomen.

3. Atribuciones del Pater Familias

El... Continuar leyendo "Estructura Social y Educativa en la Antigua Roma: Familia, Matrimonio y Educación" »

Monarquia (753-509 aC)

República (509-27 aC) - Democràcia i aristocràcia

Imperi (27 aC-192 dC) - Restauració de la monarquia

Primera Guerra Púnica

La primera guerra púnica (264 aC-241 aC)

Els romans es disputen amb els cartaginesos el domini de l'Illa de Sicília, illa estratègica per les dues rutes comercials i molt fèrtil.

El casus belli és l'atac dels cartaginesos a la ciutat de Messina. Els messionos demanen ajuda als romans i aquests declaren la guerra als cartaginesos.

Els romans guanyen i els cartaginesos es rendeixen, obligats a signar el tractat de pau pel qual renuncien al seu domini de les illes Sicília, Sardenya i Còrsega

Segona Guerra Púnica

Els romans es dediquen a afiançar el seu domini sobre la península itàlica i les... Continuar leyendo "Les Guerres Púniques a la Mediterrània Occidental" »

La Vida y los Espectáculos en la Antigua Roma

La Religión y el Culto Romano

La religión romana se manifestaba a través de diversas formas de culto, adaptándose a las necesidades y creencias de la sociedad.

La Triada Capitolina

El panteón romano estaba encabezado por la Triada Capitolina, conformada por Júpiter, Juno y Minerva.

Tipos de Culto

• Culto Popular: Asociado a la agricultura y la vida en el campo. Se celebraba al aire libre y estaba dirigido a deidades como Ceres o Flora.
• Culto Doméstico: Se realizaba en el hogar y honraba a las divinidades del hogar:
  • Lares: Espíritus que velaban por la salud y la concordia familiar.
  • Penates: Protectores de la despensa y el hogar.
  • Manes: Espíritus de los difuntos.
• Culto Oficial: Ritos de carácter oficial

Antecedents

Art Etrusc:

Sobretot funerari, introdueixen l'arc i la volta. Influència en l'art funerari romà i en l'ús de l'arc i la volta.

Art Grec:

Arrels culturals que els romans "romanitzen". Influència en l'escultura, la pintura i l'arquitectura romana.

Pobles Itàlics Primitius:

Els que hi havia a la localització geogràfica.

Cronologia

Monarquia (753-509 a.C.):

• Fundació de Roma i creació del Senat.
• Set reis, l'últim dels quals, Tarquini, és deposat.
• Sorgeix la República.

República (509-31 a.C.):

• El Senat cobra gran importància.
• Comença l'expansió pel Mediterrani.
• Divisió entre patricis i plebeus.
• Guerres civils al final de la República.
• S'orgeixen els triumvirats.

Imperi (31 a.C.-476 d.C.):

• Octavi, nebot de Cèsar, aconsegueix la pacificació