Roma: Origen, Societat, Política i Cultura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,74 KB
L'origen de Roma
Pobles, Assentament i Activitats
A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tíber, al turó del Palatí, prop d'un lloc on hi havia una illa (Tiberina) i un gual que permetia travessar el riu.
La llegenda de Ròmul i Rem
Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat en una plana del riu. Van traçar amb una arada el perímetre segons el ritu etrusc (vegeu el ritu en la ciutat romana) i van jurar de matar tots els qui traspassessin els límits sense permís. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que l'elegiria aquell que albirés més ocells, prova que va superar Ròmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enutjat, es va barallar amb Ròmul i va esborrar el solc dels límits de la futura ciutat. Complint el jurament, Ròmul el va matar.
Aspecte polític: Monarquia, República, Imperi
Diferències entre les etapes polítiques
Monarquia: El rei tenia els poders màxims: administrava justícia, comandava l'exèrcit i era el pontífex màxim. Governava amb l'ajuda d'un Senat, format pels membres de les grans famílies aristocràtiques, els patricis.
República: Estava formada per tres institucions: comicis, magistrats i el Senat.
Imperi: El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic. L'emperador designava directament tots els personatges importants que dirigien l'Imperi. Per aplicar i transmetre les ordres de l'emperador, es va crear un Consell imperial.
Aspecte religiós
Origen i difusió del cristianisme
Al segle I d.C., a Palestina, que era dominada pels romans, va sorgir el cristianisme, una nova religió monoteista fonamentada en els ensenyaments de Jesús de Natzaret. La nova religió va tenir pocs adeptes entre els jueus, però es va escampar entre els gentils (no jueus) d'arreu de l'Imperi.
Aspecte social: Grups socials
Els habitants de l'Imperi es dividien en grups socials amb drets desiguals:
- No-ciutadans:
- Esclaus: No tenien llibertat personal ni drets. El seu amo els podia vendre i fins i tot treure'ls la vida. L'amo els podia alliberar.
- Lliberts: Eren els homes lliures.
- Ciutadans:
- Plebeus (clients)
- Nobles: Patricis i plebeus enriquits.
- Senadors i administradors de l'Imperi
Què va ser la Romanització?
Va ser la difusió de la cultura romana (llengua, lleis, religió, costums i manera de viure) pels poblats i ciutats del voltant del Mediterrani.
Característiques de les ciutats romanes
Totes les ciutats tenien una estructura semblant: estaven protegides per muralles i al centre hi havia una plaça, el fòrum. També tenien edificis públics, destinats a l'oci dels ciutadans (termes, teatres, amfiteatres, circs), i un bon sistema de canalització d'aigües (aqüeductes) i de clavegueram.
Aspecte econòmic
Bàsicament, abundava l'agricultura i la ramaderia, ja que eren vitals per a l'alimentació, a part de l'obtenció de materials com ara: el ferro, la plata, el marbre, la fusta i l'estany, que es feien servir per a la construcció d'armes i escuts per a l'exèrcit, per construir cases i fer escultures.
Crisi de l'Imperi
Causes i conseqüències
A partir del segle III d.C., es van aturar les conquestes i l'Imperi es va enfrontar a un seguit de problemes. Per començar, les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs dels pobles germànics (bàrbars), que habitaven més enllà dels limes.