Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Morfología Nominal: Las Declinaciones

Primera Declinación

La primera declinación se compone mayoritariamente de sustantivos femeninos:

• Singular: -a (nominativo), -a (vocativo), -am (acusativo), -ae (genitivo), -ae (dativo), -a (ablativo).
• Plural: -ae (nominativo), -ae (vocativo), -as (acusativo), -arum (genitivo), -is (dativo), -is (ablativo).

Segunda Declinación

La segunda declinación incluye géneros masculinos, femeninos y neutros:

• Masculinos y Femeninos (Singular): -us / -er / -ir (nominativo), -e / -er / -ir (vocativo), -um (acusativo), -i (genitivo), -o (dativo), -o (ablativo).
• Neutros (Singular): -um (nominativo), -um (vocativo), -um (acusativo), -i (genitivo), -o (dativo), -o (ablativo).
• Masculinos y Femeninos (Plural): -i (nominativo),

Primera declinació (-a, -ae)

Segona declinació

Masculins en -us, -i / -er, -i / -ir, -i

Neutres en -um, -i

Funcions sintàctiques dels casos

Conceptes Lingüístics del Llatí

Etimologia: ciència que ens aporta informació de la procedència de les paraules.

Substrat: influència que van exercir en el llatí les llengües preromanes.

Superstrat: influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la.

Adstrat: influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials.

Mots patrimonials: aquells que ens han arribat per transmissió oral.

Cultismes: ens han arribat directament de fonts escrites. Gairebé no tenen canvis fonètics. Forma actual semblant a l'original.

Semicultismes: paraules llatines que han patit una evolució fonètica parcial.

Doblets o al·lòtrops: quan un mateix mot presenta una forma patrimonial i una de... Continuar leyendo "Llengua Llatina: Conceptes, Topònims i Mites" »

Miles Gloriosus: Argument de l'Obra

En el Miles Gloriosus de Plaute, un militar es porta amb si una cortesana d'Atenes a Efes. L'esclau del jove amic de la noia vol donar la notícia al seu amo, que estava fora en una missió oficial, però és fet captiu durant la travessia i lliurat al militar d'Efes. Llavors aconsegueix fer venir el seu amo d'Atenes a Efes i se li acudeix fer un passadís a la paret mitgera entre les dues cases on s'allotgen, perquè així tinguin la possibilitat de reunir-se els amants.

El guardià de la jove els veu des de la teulada abraçant-se a casa del veí, però el burlen i l'enganyen fent-li creure que es tracta d'una altra, de la germana bessona de la noia. L'esclau convenç el militar que acomiadi la seva amiga,... Continuar leyendo "Resums de Clàssics Llatins: Miles Gloriosus i L'Eneida" »

Diferències Socials a l'Antiga Roma

La primitiva ciutat de Roma es va formar quan unes quantes famílies de la regió del Laci es van unir per habitar un mateix territori i compartir el naixement d'una nova ciutat. La primera diferenciació, que es va mantenir tant durant la Monarquia com durant la República i l'Imperi, era entre homes lliures i esclaus.

Homes Lliures: Classes Socials Romanes

Es consideraven homes lliures totes les persones que no havien nascut esclaves. Com a homes lliures, tenien drets i deures, però aquests variaven en funció d'unes classes socials internes. Podem dir que tots els homes lliures no eren iguals, fet que originà l'aparició de dos grups socials principals: els patricis i els plebeus.

Patricis: L'Aristocràcia

Las Guerras Pírricas

2.11. Al mismo tiempo, los tarentinos, que se encontraban en la última parte de Italia, sufrieron una declaración de guerra debido a la injuria cometida contra los legados romanos. Estos llamaron en su ayuda a Pirro, rey del Epiro, quien tenía su origen en la estirpe de Aquiles. Pirro llegó pronto a Italia y, entonces, por primera vez, los romanos lucharon contra un enemigo del otro lado del mar.

Entablada la lucha, Pirro venció con la ayuda de sus elefantes, a los cuales los romanos temieron por ser desconocidos para ellos. Sin embargo, la noche puso fin al combate; Levino huyó durante la oscuridad, mientras que Pirro capturó a mil ochocientos romanos, a quienes trató con sumo honor y dio sepultura a los muertos.... Continuar leyendo "Las Guerras Pírricas y el Conflicto contra Cartago: Historia de Roma" »

Prosa literarioa

Hezkuntzak bere forma natural edo arruntean hartzen duen egitura da, errimen eta neurrien menpe ez dagoena.

Prosa motak

• Prosa utilitarioa: Helburu jakin bat du.
• Prosa artistikoa: Hiru genero ditu: narrazioa (herri ipuinak, narrazio laburrak, eleberriak), oratoria (hitzaldiak) eta historia (biografiak, kronikak, memoriak eta gutunak).

Prosaren historia

Mendebaldeko literatura Grezian sortu zen. Hasieran prosa utilitarioa nagusitu zen, baina pixkanaka prosa artistikora hurbildu eta poesiaren gainetik jartzera iritsi zen. Greziako klasikoek (Herodoto, Platon, Aristoteles) eragin handia izan zuten.

Erretorika, ondo hitz egiteko eta idazteko artea, funtsezkoa izan zen erromatar idazleentzat (Zizeron, San Agustin, Santo Tomas). Geroago,... Continuar leyendo "Prosa literarioaren eta antzerkigintzaren oinarriak" »

El papel de la mujer en la sociedad romana

En la sociedad romana, las mujeres estaban sometidas a los hombres y tenían un papel secundario, aunque con el tiempo fueron ganando derechos y libertades. Las leyes obligaban a todas las mujeres a estar bajo la tutela del hombre, que podía ser el pater familias, el marido u otro tutor designado por el pater.

El matrimonio y la maternidad eran la única posibilidad para las mujeres libres y de clase alta. El matrimonio era un acto privado en el que no intervenía ninguna autoridad civil o religiosa, y podía ser de dos tipos:

Tipos de matrimonio

• Cum manu (con mano): la mujer pasaba a la tutela del marido.
• Sine manu (sin mano): la mujer seguía bajo la autoridad de su pater familias. Es decir, la mujer

La Segona Declinació Llatina

La segona declinació llatina comprèn tres gèneres: masculí, femení i neutre. La característica principal del gènere neutre és que els tres primers casos del singular (nominatiu, vocatiu i acusatiu) tenen la mateixa terminació, i els tres primers casos del plural tenen una altra terminació comuna. Les paraules de la segona declinació presenten un genitiu en -i, i el nominatiu té tres terminacions possibles: femení (-a, -ae), masculí (-us, -er, -ir, -i) i neutre (-um, -i).

El Present d'Indicatiu en Llatí

El present d'indicatiu té quatre conjugacions. La primera i la tercera conjugació no porten la vocal temàtica, per tant, cal afegir-la (a, i/u). La segona i la quarta conjugació sempre porten vocal... Continuar leyendo "Societat Romana: Classes, Esclavitud i Vida Quotidiana" »

El Ascenso del Imperio Romano: Del Segundo Triunvirato a Augusto

Tras la muerte de Julio César, hubo un nuevo reparto de poder a través de un Segundo Triunvirato, integrado por:

• Octavio: Sobrino e hijo adoptivo de César. Asumió el poder de Roma y la parte occidental del imperio.
• Marco Antonio: Lugarteniente de César. Se quedó al mando de los territorios orientales.
• Lépido: Gobernador de la Galia Narbonense. Tenía el control de África.

Una guerra civil estalló entre los nuevos triunviros. El poder imperial se consolidó alrededor de la figura de Octavio tras conseguir la sumisión de Lépido y derrotar a Marco Antonio, unido a Cleopatra, en el 31 a.C.

Octavio Augusto: El Primer Emperador (Princeps)

Octavio Augusto legó gran parte de su fortuna... Continuar leyendo "El Legado de Augusto: Historia, Estructura y Caída del Imperio Romano" »