Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

La Segona Declinació Llatina

La segona declinació llatina comprèn tres gèneres: masculí, femení i neutre. La característica principal del gènere neutre és que els tres primers casos del singular (nominatiu, vocatiu i acusatiu) tenen la mateixa terminació, i els tres primers casos del plural tenen una altra terminació comuna. Les paraules de la segona declinació presenten un genitiu en -i, i el nominatiu té tres terminacions possibles: femení (-a, -ae), masculí (-us, -er, -ir, -i) i neutre (-um, -i).

El Present d'Indicatiu en Llatí

El present d'indicatiu té quatre conjugacions. La primera i la tercera conjugació no porten la vocal temàtica, per tant, cal afegir-la (a, i/u). La segona i la quarta conjugació sempre porten vocal... Continuar leyendo "Societat Romana: Classes, Esclavitud i Vida Quotidiana" »

Monarquia

Sègle VIII aC (753 aC), els llatins van fundar Roma. Els reis manaven. En Roma van arribar a manar fins a 7 reis.

El primer rei va ser Ròmul, que va construir un poble a la muntanya Palatí. A mesura que passen els anys i els reis, Roma van conquerint les diferents muntanyes del voltant. A partir d’aquí Roma es converteix en una de les ciutats més importants d’Itàlia.

Al final d’aquesta etapa la ciutat de Roma tindrà 10.000 habitants.

El rei controla l’exèrcit, les lleis, però no ho controla tot.

Els habitants de Roma es queixen de que el rei és corrupte i el fan fora.

República

La república va començar al 509 aC. El poble decideix que manin uns habitants de més de 50 anys. Que són el Senatus, els votaran el poble.... Continuar leyendo "Història de Roma" »

Els Celtes

Activitats Econòmiques

• Agricultura
• Artesania: destacaven en la metal·lúrgia del bronze i el ferro, la ceràmica i els teixits.
• Ramaderia

La terra era explotada de manera col·lectiva i els béns eren comunitaris.

Economia Autosuficient

No depenien de comerciar amb altres pobles.

Organització Política

Estaven organitzats en clans que estaven units per famílies. La unió dels clans formava una tribu, que era el nivell màxim d'organització.

En l'escala social, el nivell màxim l'ocupava l'elit militar.

Diferència entre Celtes i Ibers

Els celtes no tenien moneda pròpia ni sistema d'escriptura, i els ibers sí.

Divinitats a les que Retien Culte

Les divinitats no eren antropomorfes i estaven associades a elements de la naturalesa.

Enterraven... Continuar leyendo "Celtes i Romans: Història, Economia i Organització Social" »

HORACIO

Compañero de escuela de Hamlet en Wittenberg. Horacio es un sabio erudito y un verdadero amigo en quien el Príncipe Hamlet confía regularmente. De visita en Dinamarca por el funeral del Rey Hamlet, Horacio es invitado por los guardias de Elsingor a su turno de vigilancia nocturna. Horacio ve al espíritu errante del Rey Hamlet e informa al Príncipe Hamlet del alma perturbada de su padre. Durante la obra 'La Ratonera', Horacio confirma la percepción de Hamlet de la culpabilidad de Claudio. Contra el consejo de Horacio, Hamlet participa en el torneo de esgrima fatal organizado por Claudio. Cuando Hamlet yace moribundo, Horacio promete contarle al mundo la historia trágica de Hamlet.

PRINCIPE FORTINBRÁS

El exaltado Príncipe de Noruega... Continuar leyendo "Personajes de Hamlet" »

Antzokia

Lehenbiziko antzokiak Grezian sortu ziren. Erromatarrek kolonia grekoen bitartez ezagutu zituzten antzezpenak eta, denbora pasa ahala, bereganatu zituzten.

Eraikuntza

Hasieran zerupean egiten ziren; gero, egurrezko antzokiak eraiki zituzten. Egitura erdizirkularrekoak ziren eta honako ezaugarriak zituzten:

• Eraikuntza-teknika: Sarritan, hormigoizko galeria gangadunen gainean eraikitzen ziren.
• Orkestra (Orchestra): Erdizirkularra. Erromatar antzokietan, aktoreek ez zuten hemen jarduten, senatari eta magistratuentzako eserlekuak baizik kokatzen ziren.
• Cavea: Orkestra inguratzen zuten harmailen multzoa, non ikusleak esertzen ziren. Barruko eskaileretatik eta vomitorio izeneko sarrera-irteeretatik sartzen zen bertara.
• Scaena: Agertokia, non antzezpena

La Monarquía Romana: Reyes, Poder y Símbolos

Los Siete Reyes de Roma

• Rómulo
• Numa Pompilio
• Tulio Hostilio
• Anco Marcio
• Tarquinio Prisco
• Servio Tulio
• Tarquinio el Soberbio

Antes de su etapa republicana, Roma fue una monarquía gobernada por reyes. Todos los reyes, excepto Rómulo, fueron elegidos por el pueblo de Roma para gobernar de forma vitalicia y ninguno usaba la fuerza militar para acceder al trono. A partir del quinto rey, Tarquinio Prisco, la línea de sucesión fluía a través de las mujeres de la realeza. En consecuencia, los historiadores antiguos afirman que el rey era elegido por sus virtudes y no por su descendencia.

Poderes y Atribuciones Reales

Se conoce con certeza que el rey poseía el derecho de auspicium, la capacidad para interpretar... Continuar leyendo "La Monarquía Romana y Fundamentos del Latín: Reyes, Poder y Evolución Lingüística" »

I. INTRODUCCIÓN

1. Concepto

La lírica se define como la expresión de la subjetividad del poeta, de sus sentimientos íntimos, en pocas palabras, de su mundo interior; en oposición a la épica, por un lado, y al drama, por otro.

2. Origen y precedentes

La lírica nace en Grecia. En sus primeras manifestaciones era cualquier composición poética acompañada de una lira (y posteriormente de cualquier instrumento musical). En Roma la lírica aparece bastante tarde, siendo su precedente más inmediato las plegarias a los dioses (carmina sacra) para que protegieran a las familias, las cosechas, etc. Los primeros poetas son del s. II a.C. y surgen agrupados en torno al general Lutacio Cátulo que fue orador, historiador, poeta y hombre de gran cultura... Continuar leyendo "La Lírica Latina: Catulo, Horacio y Ovidio" »

Comedia Romana: Características y Autores Clave

La comedia romana, conocida como palliata, es un género teatral en verso acompañado por música. Sus características principales son:

Características de la Comedia Romana (Palliata)

• Personajes estereotipados: Incluyen arquetipos como el joven ingenuo, el esclavo astuto o el soldado fanfarrón.
• Temas recurrentes: Se centran en situaciones cotidianas que propician la ironía y la comicidad.
• Influencia griega y el papel del azar: Imita y adapta obras griegas. El mundo burgués, su vida privada y moral convencional están a menudo gobernados por el azar, que juega con los destinos de los hombres.
• Contaminación (contaminatio): Consiste en la combinación de elementos de varias obras griegas, incluyendo

Origen i Enfortiment

La ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC, a la península itàlica, concretament a la regió Laci. Aquesta era una bona zona per l'assentament humà per la bona posició, control mediterrani i la presència del riu Tíber.

Turons

Quirinal, Viminal, Capitolí, Esquilí, Palatí, Celí, Aventí. Durant el període de la República 509-27 aC.

Magna Grècia

Sicília, Còrsega i Sardenya.

Cartago

Provincia

Territori que havia estat conquerit pels romans.

Guerres Púniques

Primera Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya. Segona Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de part de la península Ibèrica. Tercera Guerra Púnica: destrucció de Cartago i conquesta romana d'una part del nord d'... Continuar leyendo "Origen i expansió de Roma" »

Estructura d'una Ciutat Romana

La civilització dels romans va ser principalment urbana. El mitjà més eficaç que van portar a terme per romanitzar els territoris conquerits fou la creació de ciutats de nova planta, les anomenades coloniae. En aquestes noves ciutats s'hi establien els veterans de guerra i els ciutadans romans procedents d'Itàlia. A la península Ibèrica hi ha moltíssims exemples de ciutats que han crescut a partir d'una antiga colònia romana: València, Saragossa, Mèrida, Lleó... En el plànol actual de totes aquestes ciutats, malgrat els segles que han passat, s'hi observa encara el traçat urbanístic original. Vegem, però, quins eren els passos que seguien els romans a l'hora de fundar una ciutat de nova planta.... Continuar leyendo "Història i Llegendes de Roma: Fundació i Imperi" »