Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Història Medieval: Imperi Bizantí, Regnes Germànics i Carlemany

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,47 KB

Etapes i Característiques Històriques

L'Imperi Bizantí: Etapes Clau

  • Època de Justinià (s. VI)

    • Emperador Justinià
    • Prosperitat econòmica
    • Època de gran esplendor
    • Conquesta dels territoris d'Occident
  • Orientació de l'Imperi (s. VII-VIII)

    • Es van perdre els territoris conquerits
    • L'imperi es va hel·lenitzar (llengua grega, política oriental)
  • Segona Edat d'Or (s. IX-X)

    • Es reconquereix part del territori perdut
    • Època de prosperitat
    • Considerada la segona edat d'or
  • Declivi de l'Imperi Bizantí (s. XI-XV)

    • Al segle XI comença el declivi de l'imperi
    • La capital, Constantinoble, és conquerida l'any 1453

Els Primers Regnes Germànics

  • Al segle V, els huns van atacar i conquerir els territoris de l'est d'Europa.
  • Els pobles germànics, fugint dels huns, es van assentar
... Continuar leyendo "Història Medieval: Imperi Bizantí, Regnes Germànics i Carlemany" »

Virgilioren obrak: Eneida

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 2,67 KB

Virgilioren obrak

Obrak:

  • Lehenik, Bucolicas deritzon poema txikiak osatu zituen, hauek, gehienbat, artzainen istorioak jorratzen zituzten.
  • Bere Georgicas idazlearen bigarren obra nagusia izan zen. Poema didaktikoa da hau, eta, honetan, landa-bizitza eta nekazariak goraipatzen ditu nagusiki, garai haietako irakurleak landa-bizitzara bueltatzea konbentzitzeko.
  • Osaturiko azken obra, Eneida poema epikoa izan zen. 11 urtetan zehar jardun zen poema hau konposatzeko.

Eneida

Eneida, latinez, Publio Virgilio Maronek, Virgilio bezala ezagunagoa, K.a. I. mendean idatzitako epopeia bat da. Lana, Augusto erromatar enperadorearen enkarguz idatzia izan zen, jatorri mitiko bat emanez, berarekin hasi zen inperioa loriatzeko xedearekin. Xede honekin, Virgiliok, Homeroren... Continuar leyendo "Virgilioren obrak: Eneida" »

Explorando la Antigua Roma: Geografía, Expansión y Fundamentos del Latín

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,26 KB

Geografía del Lacio: Corazón de Italia

El Lacio está enclavado en el corazón de Italia y bañado por el Tíber. Es una comarca llana donde se elevan colinas no demasiado altas: los Montes Albanos, cubiertos de pinos y rodeados de hermosos lagos. Antiguamente abundaban las lagunas pantanosas infestadas de malaria, pero actualmente han sido desecadas y transformadas en fértiles campiñas.

Roma: Cuna del Imperio y su Fundación

Roma está en el Lacio, encaramada sobre siete colinas, en un lugar estratégico donde un camino que recorre Italia de norte a sur cruza el Tíber. En una de estas siete colinas, la del Palatino, fue fundada la capital a mediados del siglo VIII a.C. en el lugar en que dos famosos gemelos, Rómulo y Remo, fueron amamantados... Continuar leyendo "Explorando la Antigua Roma: Geografía, Expansión y Fundamentos del Latín" »

Història de Roma: Tarraco, Reis i Casa Romana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,08 KB

Comic: Ave Marcia! Quid facis?

  1. Ave Marcia! Quid facis?
  2. In peristylo villae laboro.
  3. Tu cum familia mea in villa habitas, sed ubi mater tua est?
  4. Mater mea in magna domo habitat.
  5. Ubi mater tua suam domum habet?
  6. Mater mea nullam domum habet, domus dominorum est.
  7. Servi nec domos nec villas habemus, sed multum laboramus.
  8. Bene. Intramus in atrium cum rosis?

Parts de la Casa Romana

  1. Compluvium
  2. Vestibulum
  3. Taberna
  4. Impluvium
  5. Cubiculum
  6. Culina
  7. Triclinium
  8. Peristylum
  9. Tablinum
  10. Lararium
  11. Atrium

Tàrraco Romana

La ciutat de Tàrraco (Tarragona) va ser un campament militar permanent el 218 aC. Juli Cèsar li va concedir el títol de colònia de dret romà amb el nom de Colònia Iulia Urbs Tarraco.

L’emperador August va viure dos anys a la ciutat, que va elevar a la categoria de capital... Continuar leyendo "Història de Roma: Tarraco, Reis i Casa Romana" »

Resum i Anàlisi de L'Ase d'Or (Metamorfosis d'Apuleu)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,92 KB

Resum argumental de L'Ase d'Or (Apuleu)

Llibre 1: El viatge a Tessàlia i la trobada amb Píties

Vaig camí de Tessàlia i escolto dos viatgers parlar. Intervinc i m'expliquen la història de Sòcrates i Aristòmenes. Arribo a Hípata i vaig a casa de Miló. Vaig als banys públics passant pel mercat, on em trobo Píties (un antic company).

Llibre 2: Birrena, Pàmfila i la relació amb Fotis

Vaig al mercat i una senyora diu ser-ne parenta, així que m'invita a casa seva (Birrena). Ella m'adverteix de Pàmfila, ja que és especialista en seduir. Arribo a casa de Miló i no hi és. Vaig a preguntar a Fotis i, finalment, tenim sexe. Birrena em convida a sopar i Fotis em torna a advertir dels lladres.

Llibre 3: La història de Telífron i la màgia

... Continuar leyendo "Resum i Anàlisi de L'Ase d'Or (Metamorfosis d'Apuleu)" »

Erromatar Literatura: Aro Postklasikoa eta Antzerkia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 2,97 KB

Aro Postklasikoa (K.o. 14 - 200)

Aro Postklasikoa, Zilarrezko Aroa izenarekin ere ezagutzen dena, bi azpigaraitan banatzen da: lehenengoan, Klaudiotarrak agintean zirela, berrikuntzarako bidea zabaldu zen; bigarrenean, Flaviotarren mendean, klasizismora itzuli zen.

Erromako Antzerkigintzaren Jatorria

Kantu Fescenikoak

Kantu Fescenikoak tonu igoerako adierazpenak ziren, eta haien helburua jainkoen inbidiak uxatzea zen. Ez da adierazpenik gorde oso zaharrak direlako, baina Katulo izeneko idazleak haiei buruz hitz egiten du. Erromako antzerkigintzaren jatorria hemen dagoela esan ohi da, laborarien arteko inprobisazioak baitziren.

Jatorri etimologikoari dagokionez, hiru teoria desberdin daude:

  • Batzuek Fescenio izeneko hiri etruskotik datorrela diote.
... Continuar leyendo "Erromatar Literatura: Aro Postklasikoa eta Antzerkia" »

Barcino, Ilerda i Emèrita Augusta: Ciutats Romanes a la Península Ibèrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,04 KB

Barcino: Fundació i Característiques

Barcino es va fundar entre el 15 a.C. i el 5 a.C., durant l'època de l'emperador August, qui buscava la reestructuració del nord-est peninsular. Aquest territori, situat entre el riu Besòs i el Llobregat, era molt productiu i es trobava sobre la traça de la via Augusta. La ciutat, una colònia, tenia el nom oficial de Colonia Iulia Augusta Peterna Faventia Barcino. Amb una planta rectangular adaptada al turó, ocupava 10 hectàrees i estava delimitada per muralles i quatre portes, d'on sortien el cardus maximus i el decumanus maximus. El fòrum es trobava a la intersecció d'aquests dos carrers. Tot i que no es van construir grans edificis, al fòrum hi havia un gran temple. Encara es conserven restes... Continuar leyendo "Barcino, Ilerda i Emèrita Augusta: Ciutats Romanes a la Península Ibèrica" »

Antzinako Erroma: Zibilizazioaren Gakoak eta Historia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 5,6 KB

Antzinako Erroma: Zibilizazioaren Gakoak eta Historia

Erromako zibilizazioa Mediterraneoko itsasoaren inguruan garatu zen, Britainiar Uharteetatik iparraldean Saharako basamorturaino hegoaldean, eta Mesopotamiatik ekialdean Hispaniaraino mendebaldean. Erromatar soldaduak legionarioak ziren.

Historiaren Aldi Nagusiak

  • Monarkia
  • Errepublika
  • Inperioa

Gizarte Antolaketa

Erromako gizartea bi klase nagusitan banatzen zen:

  • Patrizioak: Familia aberatsenak eta boteretsuenak ziren.
  • Plebeioak: Gainerako biztanleak ziren.

Gerra Punikoak: Erromaren Hedapena

Errepublikaren garaian, Erromak lurralde asko menderatu zituen. Italiako hegoaldea konkistatzean, gatazka sortu zen Kartagorekin, eremu horretako nagusitasunagatik. Kartago Afrikako iparraldeko potentzia zen, gaur... Continuar leyendo "Antzinako Erroma: Zibilizazioaren Gakoak eta Historia" »

La República Romana: De la Monarquia a les Classes Socials

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,43 KB

L'últim rei de Roma, segons la tradició, va ser Tarquini el Superb. Aquest rei, que no consultava el Senat, que imposava forts tributs i que anava acaparant grans riqueses, va crear un fort malestar a la ciutat i provocà una rebel·lió que va motivar la seva expulsió de Roma l'any 509 a.C. Aquesta rebel·lió va ser recolzada per les famílies patrícies romanes perquè el rei els imposava massa impostos i els limitava els seus privilegis anteriors.

La República Romana: Origen i Estructura de Govern

Roma, que originà el lloc on es feia, es va convertir en

Roma, quan ja havia expulsat l'últim rei etrusc, va començar una nova època històrica i un nou sistema de govern: la República. Els patricis van reorganitzar l'Estat romà així:

  • El
... Continuar leyendo "La República Romana: De la Monarquia a les Classes Socials" »

Viatges d'Orient a Occident i la ruta de Marco Polo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,1 KB

Van arribar viatgers d'Orient a Occident? Per què?

De cent missioners només en van aconseguir arribar dos, ja que tenien por de travessar l'Orient: va ser, per tant, un 98 % de fracàs. Tampoc van arribar gaire lluny perquè, un cop a Armènia, els frares que s'havien quedat amb ells se'n van anar. A més, aquests monjos eren persones cultes i savies, i sovint eren gent gran i poc aventurera.

Les mercaderies arribaven, però sovint a través d'intermediaris, i dels viatgers que venien de l'Orient cap a l'Occident n'hi havia molt pocs. En canvi, hi havia més moviment de viatgers sortint de l'Occident cap a l'Orient.

Una causa d'aquesta diferència era que l'Occident, en molts moments, disposava de més riquesa, mentre que alguns territoris orientals... Continuar leyendo "Viatges d'Orient a Occident i la ruta de Marco Polo" »