Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Poesia èpica

La poesia èpica és una composició poètica en versos regulars de caràcter narratiu que celebra accions i personatges heroics extrets de la història o de la llegenda. En el cas de l’èpica llatina, a més a més d'aquests carmen convivalia (poemes pronunciats en festes, funerals o banquets), cal destacar també la importància del contacte amb la Magna Grècia. L’èpica llatina no es pot entendre sense l’homèrica, de la qual neix.

La èpica arcaica (s. III – II aC)

Destaquen tres grans autors: Livi Andrònic: És el primer autor de la literatura llatina, Nevi: Va escriure Bellum Punicum, i Enni: Va escriure un poema èpic titulat Annales, que recollia els fets més importants des de la fundació de Roma fins a la seva... Continuar leyendo "La poesia èpica i la seva influència en la literatura llatina" »

Txinako Literatura

Txinako literatura bi modu ezberdinetan gauzatzen da, bizitza eta gizartea ulertzeko. Bata Konfuzioren izpiritutik gertu dago, xumea eta herrikoia; bestea, taoismoaren ildotik doa eta ez da hain herrikoia. Konfuzio filosofoa izan zen, Txinako administrazioa eta ohiturak aldatzen saiatu zena. Lao Tze, taoismoaren fundatzaileak, "Libro del principio y de la virtud" izeneko liburua idatzi zuen. Dena den, antzinako Txinan, edozein aldarrikapen literarioren azpian herri inspirazioa zegoen. Poesiak tradizio luzea izan du txinatar literaturan. XIV. mendetik aurrera, antzerkia instituzio bihurtu da txinatarren bizitzan. Narratiba ez zen sendotu XIV. mendearen amaierara arte, Luo Benek argudio historikoarekin egindako "Historia de

KANTUAK:

• Carmina Convivalia (Bankete kantuak):

  
  Kantu hauekoroipen-banketeetan noble gazteek abesten zituzten. Mahaikideetako bakoitzak defuntuari bidalitako halako agur erritmikoa ziren.

• Triumphalia (Garaipen kantuak):

  
  Soldaduak garaipenaren desfilea egiterakoan bertsotan abestutako burlak ziren, hau da, jeneralari kantatzen zizkioten burlak.

• Aiene Kantuak/Neniae (Lamentazioak)

  
  Hildakoen omenez eginiko kantuak ziren.

K.A III. Mendetik aurrera, familia erromatar dirudunen seme gehienak tutore bezala esklabu edo liberto grekoak zeukaten eta hauek populazio latindarraren artean kultura grekoa sustatu eta zabaldu izan zuten. Hauei esker, jainko greko eta erromatarren arteko nahasketa gertatu zen eta lehen kantu epiko erromatarren sorrera bultzatu zen.... Continuar leyendo "Poesia epikoa" »

Fragments Literaris: Viatges, Supervivència i Costums

Perpinyà: Cruïlla de Cultures i Reconciliació Familiar

Perpinyà és una població assossegada, endreçada i relativament tranquil·la (dic relativament perquè als seus carrers sempre hi ha una quantitat reduïda de gent amb presses que li confereix un cert toc atrafegat). Un cop arribats, tant el meu pare com jo volíem fer d'amfitrió, de manera que jo li ensenyava els edificis catalans com ara Castellet (amb la seva senyera solitària) o el Palau dels Reis de Mallorca. Ell, per la seva banda, em convidava a prendre alguna cosa ben francesa a les terrasses igualment franceses prop del riu. Vet aquí l'ambigüitat curiosa de Perpinyà: per bé que sigui la capital de Catalunya Nord,... Continuar leyendo "Fragments Literaris Catalans: Viatges, Supervivència i Costums" »

La Vida Urbana en la Antigua Roma

La Ciudad Romana: Características Generales

La ciudad romana se caracterizaba por su planta cuadrada o rectangular. Contaba con dos calles principales: el Cardo (orientado de norte a sur) y el Decumano (de este a oeste). En todas las ciudades romanas existían el Foro (plaza mayor), edificios para el ocio y viviendas.

La ciudad se estructuraba en torno a diversas edificaciones clave:

• Edificaciones comerciales: El Foro.
• Edificios religiosos: Los templos.
• Edificios políticos y judiciales: La Curia o las basílicas.
• Edificaciones para el ocio: Teatros (como el de Marcelo), circos (como el Circo Máximo), termas y anfiteatros.

El Foro Romano: Centro de la Vida Pública

Los romanos solían pasar una buena parte del día... Continuar leyendo "Vida Cotidiana y Estructura Social en la Antigua Roma: Ciudades, Foro y Gobierno" »

Las Guerras Pírricas: El Desafío de Epiro a Roma

La Llegada de Pirro a Italia

hi Pyrrum, Epiri regem: Estos llamaron en su ayuda a Pirro, rey del Epiro, quien tenía su origen en la estirpe de Aquiles, contra los romanos.

is mox ad italiam: Este pronto llegó a Italia, y entonces, por primera vez, los romanos lucharon con un enemigo del otro lado del mar.

La Batalla de Heraclea y la Victoria Pírrica

commissa mox pugna: Entablada pronto la lucha, cuando Pirro ya huía, venció con ayuda de los elefantes, a los que los romanos temieron por desconocidos.

sed nox proelio finem: Pero la noche dio fin al combate. Levino, sin embargo, huyó por la noche. Pirro capturó a mil ochocientos romanos, los trató con sumo honor y sepultó a los muertos.

Pirro

Publio Virgilio Marón

Más conocido por su nomen, Virgilio, fue un poeta romano, autor de la Eneida, las Bucólicas y las Geórgicas. En la obra de Dante Alighieri, La Divina Comedia, aparece como su guía a través del Infierno y del Purgatorio.

Características de la Eneida

Es una obra de difícil clasificación, que se encuentra entre la épica y la didáctica. Fue escrita en hexámetros y consta de más de 250 narraciones mitológicas que se suceden en el tiempo desde el origen del mundo hasta la transformación en estrella del alma de Julio César, describiendo los cambios físicos que hacen las distintas divinidades para conseguir fines distintos, griego y romano.

Influencia de Virgilio

Se considera uno de los trabajos sobre mitología más... Continuar leyendo "Virgilio y el Neoclasicismo" »

Los Cinco Buenos Emperadores

Eix Cronològic Clau de Roma

• 753 aC: Fundació llegendària de Roma.
• 27 aC: Octavi August es proclama emperador, inici de l'Imperi.
• 394 dC: L'emperador Teodosi divideix l'Imperi Romà en dues parts (Occident i Orient).
• 476 dC: Odoacre, cabdill germànic, deposa l'últim emperador romà d'Occident, posant fi a l'Imperi Romà d'Occident.

Context Històric i Cultures Preromanes

Abans que els romans s'expandissin per la península Itàlica, hi vivien diverses cultures:

• Lígurs i vènets
• Etruscos
• Itàlics (llatins, samnites, etc.)
• Grecs (a la Magna Grècia, sud de la península)
• Gals (al nord de la península)

Estructura Social a l'Antiga Roma

La societat romana es dividia en diverses categories:

• Patricis: Descendents dels fundadors de Roma, classe aristocràtica.