Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

La Odisea de Eneas: De Troya a Cartago

El hijo de la diosa Venus, Eneas, es presentado como un héroe troyano que, tras la destrucción de Troya incendiada por el ejército aqueo, huye con el objetivo de alcanzar las costas del Lacio y fundar una nueva Troya.

Eneas huye de la destrucción de Troya con su anciano padre y su pequeño hijo. La odisea de Eneas dura siete años, hasta que es acogido en el emergente reino de Cartago, gobernado por Dido o Elisa de Tiro, la primera reina de Cartago.

Los dioses —Venus y Cupido— intervienen y Dido se enamora perdidamente de Eneas. Después volverá a mediar otro dios, Júpiter, para arrebatárselo.

El Conflicto entre Roma y Cartago

Según la Eneida, la huida de Eneas de Dido se produce por voluntad de... Continuar leyendo "Eneas y la Eneida: El Destino de Roma y el Conflicto Púnico" »

Europa a l'Edat Mitjana: Monarquies, Imperis i Cultura

1. Les Monarquies Germàniques i el Regne Visigot

L'Edat Mitjana s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, fins al descobriment d'Amèrica, l'any 1492.

Els invasors germànics van adquirir dos aspectes fonamentals dels pobles que van conquerir: la llengua llatina i la religió cristiana. Això va facilitar la fusió progressiva dels invasors amb la població autòctona.

2. França Medieval: Dinasties i Governants

La primera dinastia que va governar França entre els segles V i VIII s'anomena l'Imperi Carolingi.

La dinastia de l'imperi més poderós d'Europa entre els segles V i VIII s'anomena Merovíngia.

El fundador de la dinastia Carolíngia va ser Carles Martell.

El... Continuar leyendo "Europa a l'Edat Mitjana: Monarquies, Imperis i Cultura Bizantina" »

Períodes del llatí

Llatí arcaic s. II aC
Llatí clàssic s. I aC – I dC
Llatí postclàssic s. I–II dC
Llatí tardà s. III–VII dC
Llatí medieval s. VIII–XIV dC
Llatí humanista s. XV dC
Neollatí s. XXI dC

Llatí culte: forma literària o escrita, utilitzada per escriptors i mestres; estricta en les normes gramaticals i amb poc canvi al llarg de l'existència.
Llatí coloquial (llatí vulgar): forma parlada, prescindia sovint d'algunes normes gramaticals; era espontània, innovadora i evolucionava ràpidament. D'aquí van sorgir les llengües romàniques.

Origen i primeres comunitats

Origen: 753 aC, península Itàlica, regió del Laci. Bona posició estratègica al centre de la península, prop del riu Tíber. Els primers habitants... Continuar leyendo "Història i evolució del llatí: períodes, influències i mites" »

La Huida de Eneas desde Troya

La historia de la fundación de Roma comienza con Eneas, un héroe troyano. Tras la caída de Troya a manos de los griegos, Eneas, guiado por la diosa Venus, huyó de la ciudad en llamas. Llevaba consigo a su hijo Ascanio y a su padre Anquises. Su esposa, Creúsa, se perdió en la confusión.

El Viaje de Eneas y la Fundación de Lavinium

Después de un largo viaje por el Mediterráneo, Eneas llegó a la región del Lacio, en Italia, donde reinaba el rey Latino. Un oráculo había predicho a Latino que debía casar a su hija, Lavinia, con un extranjero. Así, Lavinia fue prometida a Eneas. Sin embargo, esta unión provocó la ira de Turno, el anterior pretendiente de Lavinia. Tras una sangrienta guerra, Eneas... Continuar leyendo "El Mito Fundacional de Roma: De Eneas a Rómulo y Remo" »

Definicions Clau de l'Època Medieval

Castell termenat

Territori amb un castell que servia per controlar i vigilar la zona.

Pagus

Una demarcació territorial de diversos pobles.

Burg

Població o ciutat amb muralles, normalment d'origen romà, que es trobava en dos encreuaments de camins.

Catedral

Edifici religiós més important de la ciutat.

Pesta Negra

Va ser una epidèmia que va devastar Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351).

Patriciat urbà

Classe social dels comerciants o propietaris més rics.

Fires

Mercat en lloc públic que se celebra en determinades dates per comprar o vendre tot tipus de productes.

Gremis

Grup de persones que es dediquen al mateix ofici.

Universitats

Col·lectivitat d'habitants referida a una certa personalitat pública

Análisis de Inscripciones Latinas y Textos Antiguos

I.O.M | Cornelius | Primus uet. | leg. Xlll G(eminae), quot | uotum fecit | pro se et suorumqu | e posuit.

Análisis de la inscripción:

• QUOT: Posible confusión ortográfica entre 't' y 'd'.
• SUORUM: Uso incorrecto del caso; debería estar en ablativo.
• ORDEN CLÁSICO: No se puede determinar con certeza.
• ORDEN SINTAGMÁTICO: No se puede determinar con certeza.
• QUE: Reduplicación de la conjunción, similar a "et" y "que".

Traducción propuesta: A Júpiter Óptimo Máximo, Cornelio Primo, veterano de la legión XIII Geminae, hizo la promesa y la cumplió por sí mismo y los suyos.

D. M. S. | Caninia Antiochis hoc munimentu se uiua fecit sibi et | sues libertis libertabusque poste|risque eorum. Hoc munimentu

Vies i Infraestructura Romana

A Roma hi havia el mil·liari daurat (punt quilomètric 0), on hi havia escrites en milles les distàncies que separaven Roma de les principals ciutats del món romà. Al llarg de les vies es van instal·lar hostatgeries per menjar i passar la nit, ja que els desplaçaments es feien a peu, en carros, etc., i es tardaven dies a arribar.

Les Grans Vies Romanes

Via Augusta: De Roma sortia una via cap al nord anomenada Via Aurèlia i, en arribar a la Gàl·lia, canviava el seu nom per Via Domitia, que anava dels Alps als Pirineus. Allà començava la Via Augusta (la calçada romana més llarga d'Hispània, de 1500 km, que arribava fins a Cadis, vorejant la mar Mediterrània). Anteriorment es deia Hercúlia o Via Anníbal,... Continuar leyendo "Vies Romanes i Infraestructura: Guia Completa" »

Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences

Culte Públic Romà: Déus i Creences

La religió romana era politeista. Els romans temien i respectaven els seus déus, que eren nombrosos. El més important era Júpiter, déu de la llum i honorat al Capitoli juntament amb Juno i Minerva.

Actes de Culte i Rituals Romans

Els actes de culte estaven formats per les pregàries, les ofrenes, els sacrificis i els jocs de caràcter funerari. Es duien a terme en llocs consagrats com ara davant del temple, en boscos sagrats o davant d'una font.

El Sacrifici: Comunicació amb els Déus

L'acte de culte més important era el sacrifici, considerat com una manera de comunicar-se amb els déus. L'animal que se sacrificava havia de ser immaculat i havia de semblar... Continuar leyendo "Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences Clau" »

Olinpoko Jainko Nagusiak (Greziarrak eta Erromatarrak)

Antzinako Greziako eta Erromako jainko-jainkosa nagusien zerrenda, haien funtzioak eta ikurrak:

Zeus / Jupiter

Jainkoen eta gizakien aita eta erregea. Ikurrak: tximista, errege-makila (zetroa) eta arranoa.

Poseidon / Neptuno

Itsasoko, ibaietako eta lakuetako uren jainkoa. Hiruhortza darama eta itsas zaldiek tira egiten dioten itsas kurkuilu erraldoi baten itxurako gurdia gidatzen du.

Hades / Pluton

Hildakoen eta infernuetako jainkoa. Atributuak: nekosta, oilarra eta Kanzerbero.

Febo / Apolo

Poesiaren, edertasunaren, arteen eta musikaren jainkoa. Berari eskainitako tenplu famatuena Delfoskoa da. Ikurrak: lira, arkua, gezia, eguzkia eta erramua.

Hefesto / Vulkano

Suaren jainkoa, errementarien babeslea.

El cultivo de las letras grecolatinas no se limita al periodo clásico. La literatura griega siguió viva en época romana y el latín fue la lengua culta durante la Edad Media. Así se transmitió el rico caudal cultural de la Antigüedad, que además fue capaz de crear, ya en época tardía, un nuevo género: la novela.

La Literatura Griega Posclásica

Con la unificación de Grecia bajo el poder macedonio, a finales del siglo IV a. C., acaba el periodo clásico de la cultura griega y empieza el periodo helenístico o alejandrino, en honor a Alejandro Magno.

En la poesía lírica helenística, culta y erudita, destacan:

• Calímaco (310-240 a. C.): original revisor de los mitos.
• Teócrito (310-260 a. C.): cuyas breves y refinadas escenas dialogadas