Què se’n va fer De l’antic Imperi ROMà?

A finals del segle IV ac l’Imperi ROMà estava molt Afeblit. Els pobles germànics que habitaven als límits de l’Imperi ROMà, a l’altra Banda del riu Danui i del Rin, van començar a creuar les fronteres en busca de Nous terrenys per conrear, atrets per la riquesa de l’Imperi.

Els romans no van poder frenar-los i l’emperador Teodosi Va dividir l’Imperi ROMà en dos, la zona oest la va deixar a un fill i la zona Est a l’altra, així creia que seria més fàcil defensar el territori. D’aquesta Manera l’Imperi ROMà va quedar dividit en dos:

-l’Imperi ROMà d’Occident amb capital a Roma

-l’Imperi ROMà d’Orient amb capital a Constatinoble

La fi de l’Imperi ROMà d’Occident

Àtila,

Pēnelope eta Ulises

Istorio laburpena

Haiek Itakako erregeak ziren. Ulises Troiako zaldiaren egilea izan zen. Pēnelope eta Ulises ezkondu eta gero, seme bat izan baino beranduago, Ulises Itakatik alde egin zuen gerra egiteko. Gerra hau hamar urtez luzatu zen. Bitartean, mezulari batek Pēnelopei esan zion bere senarra gerran hil zutela, eta ondorioz erregeak senar berri bat aukeratu beharko zuela.

Elezaharrak dioenez, emakume honek egunez ehundu egiten zuen zapi bat eta gauez desegiten; esaten zuen zapi hori bukatu zuenean beste gizon batekin ezkonduko zela. Azkenean, Ulises Itakara itzuli zen, eta hortik aurrera zoriontsu bizi izan ziren.

Dido eta Eneas

Istorio laburpena

Troiatik alde egin eta gero, ekaitz handi baten ondorioz Eneas eta troianoak... Continuar leyendo "Mitologiazko maitasun eta heroien istorioak (laburpenak)" »

Ara Pacis Augustae

Los relieves, inspirados en los del Partenón, muestran cómo las fuerzas del Estado se agrupan en torno a Augusto y su familia. Se trata de poner de relieve al principal actor del acontecimiento y de resaltar las virtudes del hombre público. Este tipo de obras pretendía asegurar el apoyo a Augusto, exaltar y glorificar el poder imperial y, por otro lado, alimentar el orgullo de ser romano ante un mundo de bárbaros. El Ara Pacis es un edificio religioso erigido para dar gracias a los dioses por la Pax Romana y para celebrar la prosperidad de la época de Augusto.

Columna Trajana

Las victorias militares que conmemora la columna son las de las dos campañas en Dacia. Se inicia con el paso del ejército por el Danubio mediante... Continuar leyendo "Iconografía Imperial Romana: Arte y Poder en la Antigüedad Clásica" »

Època Arcaica

Primer període: fins a la Tercera Guerra Púnica

Va des del final de la Primera Guerra Púnica fins al final de la Tercera Guerra Púnica. Es pot considerar el període més decisiu de la història de Roma. La cultura romana es va girar cap a Grècia, que va començar a tenir el paper d'inspiradora. El procés d'hel·lenització cultural de Roma es va intensificar després de la conquesta de Grècia. La demanda cultural grega va créixer. Aquest procés va afectar la classe dirigent; la classe més tradicionalista s'oposava a aquestes noves idees perquè les considerava una amenaça a la moral romana. Aquesta demanda cultural incloïa la literatura, en la qual va ocupar un lloc destacat el teatre, sobretot la comèdia.

Plaute

És... Continuar leyendo "Literatura Romana: Autors i Obres Clau" »

El Trazo Urbano y Edificios de la Antigua Roma

El trazado urbanístico romano se disponía a partir de dos grandes calles que se cortaban en el centro de la ciudad. De este a oeste se denominaba decomanus, y de norte a sur, cardo. Estos desembocaban en cuatro puertas de entrada a la ciudad. En el cruce entre el decomanus y el cardo se encontraba el foro, el lugar donde se celebraban los actos políticos, religiosos y comerciales.

Edificios Significativos de una Ciudad Romana

• Templos: Donde se celebraba el culto de la religión imperial.
• Basílica: Edificio porticado que solía tener tres naves separadas por columnas. Era el lugar donde se reunía el tribunal de justicia o donde se realizaban reuniones de negocios.
• Cúria: Donde se celebraban las

El origen y la evolución del castellano

Todas las lenguas tienen su historia y el castellano tiene la suya. La historia de una lengua está íntimamente vinculada con la de los pueblos que la hablan. Por eso, para conocer la historia de la lengua castellana, tenemos que remontarnos al siglo III a. C.

La llegada de Roma a Hispania

En esa época, los romanos llegaron al actual territorio español para luchar contra sus enemigos, los cartagineses. Poco a poco, los romanos fueron extendiendo su dominio por la península ibérica hasta que lograron conquistarla y la incorporaron al Imperio romano con el nombre de Hispania ("Tierra de conejos").

Los romanos crearon numerosas colonias en el actual territorio español y difundieron su lengua y cultura.... Continuar leyendo "Origen y Evolución del Castellano: De la Hispania Romana a las Lenguas Romances" »

A

Absis: Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que, genèricament, té planta semicircular (malgrat que pot ser també poligonal) i coberta de volta.

Altar: Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat al sacrifici cultual.

Amfiteatre: Edifici de l'antiga Roma, de planta el·líptica, que s'alçava formant grades al voltant d'un espai central pla, on tenien lloc diversos espectacles cruents de gladiadors.

Apoditerium: Vestuari de les termes romanes.

Aparell d'espiga o d'espina de peix: Formes de disposar els materials sense formar filades paral·leles al terra.

Aqüeducte: Construcció per salvar les distàncies entre el lloc de proveïment d'aigua i per distribuir-la a les... Continuar leyendo "Vocabulari d'Arquitectura i Art Romà" »

CICERÓ

PRODUCCIÓ ORATÒRIA

• Discursos jurídics:

  Les 7 Verrines el llencen a la fama. Les 4 Catilinàries són famosíssimes i s'inicien amb una frase.

• Discursos polítics:

  Es proposava ensenyar com es forma un orador i la composició d'un discurs. En el Brutus reconstrueix tota eloqüència romana. En el De Oratore explica que cal tenir per ser un bon orador: 1-disposició, 2-cultura extensa, 3-domini de la tècnica, cal saber buscar arguments adients, saber utilitzar-los, cura aspecte i gesticulació. Ha de tenir present la finalitat del discurs que es resumeix en instruir-agradar-commoure-convèncer.

• Parts oratòria:

  1. Inventio (cercar temes adequats), 2. Dispositio (distribuir temes en ordre), 3. Elocutio (recerca de mots i frases adequades)