Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

La Conspiración de Catilina: Carácter y Orígenes de la Sedición

El Carácter de Lucio Catilina

Lucio Catilina, nacido de noble linaje, poseía gran fuerza, no solo de ánimo sino también de cuerpo, pero su carácter era malo y depravado. Desde la adolescencia, le fueron gratas las guerras internas, las matanzas, las rapiñas (robos) y la discordia civil, y en ellas ejercitó su juventud.

Su espíritu siempre deseaba cosas excesivamente altas (Animus nimis). Su ánimo feroz se agitaba más y más cada día debido a la escasez de hacienda y por la conciencia de sus crímenes. Además, lo inquietaban las costumbres corruptas de la ciudad, las cuales engendraban males terribles y diversos: lujuria y avaricia.

La Captación de Jóvenes

Si alguien,... Continuar leyendo "La Conspiración de Catilina: Retrato de la Decadencia y la Ambición en la República Romana" »

Introducción a la Hispania Romana (Los Pueblos Prerromanos y la Cuestión Cartaginesa)

Los cartagineses llegan a la Península en sustitución de los comerciantes fenicios y griegos. La llegada de los cartagineses a Gadir (Gades, Cádiz) en el 237 a. C., es consecuencia del desenlace de la Primera Guerra Púnica entre cartagineses y Roma, cuyo vencedor fue Roma. Esto provocó en Cartago (actual Túnez) la primera crisis grave de gobierno de aquel emporio y centro comercial dirigido desde el norte de África, que sufre un golpe de Estado a manos de la familia de los Bárcidas, que se extenderá a Iberia (Hispania) en los prolegómenos de la Segunda Guerra Púnica, poco antes del año 218 a. C., fecha de la llegada de los romanos a Sagunto (Valencia)... Continuar leyendo "Historia de la Hispania Romana: Desde los Pueblos Prerromanos hasta la Romanización" »

1. LATIN HISTORIOGRAFIA

Historiografia Antzinatean hitz lauan egiten den literatur genero berantiarra dugu, herri jakin baten gertakizunak objektutzat hartzen dituena. Literatur grekoak aspladidanik hartua zuen Italiarekiko interesa: Odisea, Teogonia...

Erlijio Elkargo bakoitzak bere agiriak zituen artxiboan, garrantzitsuenak Annales Pontificum.

a) Agiri publiko ofizialak

Brontzezko taulen gainean Erromako leku publikoetan gordetzen ziren, ezagunena, Tabulae censoriae.

b) Agiri pribatuak

Ezagunenak Stemma, elogia, naeniae eta laudationes funebres.

c) Analistak

Lehen garaietako bi kronologia zeuden: post reges exactos eta ab urbe condita. Behin Erromaren historiaren kronologia bete behar zen, kondaira zaharrez, lezendaz...

Erromatar lehen historialariak... Continuar leyendo "Latinezko Historiografia eta Prosa Klasikoa: Analisia" »

La Épica: Un Viaje a Través de Héroes y Pueblos

Un poema épico o epopeya es una narración escrita en verso en la que se cuentan las hazañas de un héroe que incluso puede representar a un pueblo entero. Es un género literario tan antiguo, que sus primeras manifestaciones son orales. Cuando la escritura aparece y los modos literarios se van refinando, aparece un tipo de épica erudita con un autor conocido que da a la obra un carácter subjetivo y personal. El tema de la épica es siempre histórico o mitológico.

Primeros Autores de la Épica Latina

Las primeras epopeyas surgen como adaptaciones o traducciones de los griegos, como sucedió en el caso del primer autor conocido de la literatura latina: Livio Andrónico, un esclavo griego... Continuar leyendo "Épica Clásica: Héroes, Mitos y la Construcción de Roma" »

Espàrtac: El Gladiador Rebel

Va néixer l'any 109 aC a Tràcia i va ser un gladiador que el van entrenar des de petit en una escola. Provenia de les tribus tràcies i el seu nom és bastant conegut en la regió del Mar Negre.

Quan es va fer més gran, es va escapar de l'escola amb uns 70 companys i va anar al mont Vesuvi. Espàrtac va arribar a tenir més de 100.000 seguidors. L'any 71 aC, Marc Licini Cras va acorralar Espàrtac i els seus seguidors a la península de Regium.

Setge de Numància: La Resistència Celtibera

La Guerra de Numància es va iniciar el 143 aC amb una revolta dels celtibers (habitants de la zona de l'actual Sòria) de Numància. Va ser la tercera guerra contra la República Romana (en aquella època no hi havia emperador)... Continuar leyendo "Història Antiga: Figures Clau i Civilitzacions Clàssiques" »

Itálica: Historia y Arqueología de una Ciudad Romana

¿Por qué podemos hablar de dos ciudades en Itálica?

Itálica puede dividirse en dos zonas diferentes: la Vetus Urbs, o la vieja ciudad, fundada por Escipión, y la Nova Urbs, o ciudad nueva, fundada por Adriano.

¿Qué edificios forman parte de los restos arqueológicos de la ciudad de Itálica?

• Anfiteatro de Itálica.
• Termas Romanas de Itálica.
• Templo de Trajano de Itálica.
• Edificio de la Exedra.
• Casa del Planetario.

El Mito de Faetón: Un Relato de Ambición y Consecuencias

Faetón era un joven muy orgulloso de su nacimiento, pues era hijo del dios Apolo. Los compañeros del muchacho no creían que fuera hijo de un dios.

Faetón fue a visitar a su padre para comentarle que sus amigos no creían... Continuar leyendo "Explorando la Antigua Roma: Itálica, el Senado y Mitos Clásicos" »

Elemental HERO Solid Soldier

Elemental HERO Honest Neos

(Efecto Rápido): puedes descartar esta carta, y después seleccionar 1 monstruo "HÉROE" en el Campo; hasta el final de este turno, este gana 2500 ATK. (Efecto Rápido): puedes descartar 1 monstruo "HÉROE"; hasta el final

El teatre llatí és el teatre que es feia a l’antiga Roma, incloent textos, música, escenografia, indumentària i costums, representat en llengua llatina.
Alguns dramaturgs romans cèlebres van ser Plaute, Terenci i Sèneca, tot i que també destaquen, per exemple, Fabi Dossè, Luci Atti i Titini.
Algunes obres són encara ben conegudes, com el Truculent, de Plaute, o nombroses tragèdies de Luci Atti, com Medea o Les troianes, algunes d’elles sobretot gràcies a nombroses adaptacions (de teatre, cinema, òpera, dansa, etc.) d’autors posteriors.Al contrari dels grecs, pels romans la funció del teatre va passar de ser una forma de formació, filosofia o crítica social, a prendre-hi importància l’entreteniment... Continuar leyendo "La banda dels mitjos lladres" »

Obres arquitectòniques

Aqüeducte de Tarragona: Pont del Diable

Presentació

L'Aqüeducte de Tarragona, conegut popularment com a Pont del Diable, és un exemple excepcionalment ben conservat d'arquitectura civil i utilitària romana. Els romans van ser mestres de l'enginyeria i l'arquitectura, i aquest aqüeducte és un testimoni del seu talent. Aquest aqüeducte és un dels exemples més ben conservats de Catalunya.

Dades bàsiques

• Autor: Anònim

• Títol: Pont del Diable, Pont de les Ferreres, Aqüeducte de Tarragona

• Estil: Arquitectura romana, enginyeria civil

• Cronologia: Període alt imperial. 24-22 aC

• Tipus de construcció: Pont de 26m d'alçada x 249 de llargada.

• Ubicació: A 4km al nord de Tarragona.

Breu biografia

Descripció formal

• Descripció

Obres arquitectòniques

Presentació

La casa del poeta Tràgic s’ha conservat gairebé sencera i es repeteix en totes les excavacions de cases romanes. L’estat actual de conservació és excel·lent i es conserva tot el primer pis sencer en bona part de les pintures, mosaics i utillatge de la casa.

Dades bàsiques

• Autor: Anònim

• Títol: Villa de Pompeia. Casa del poeta tràgic.

• Estil: Art romà pompeià

• Cronologia: Segle I aC

• Tipus de construcció: Domus

• Ubicació: Pompeia

Breu biografia

Descripció formal

• Descripció construcció:

  Planta-espai. Tenien dues parts. L’atrium era la part pública de la casa on es rebia la gent. Era un pati obert. Té una bassa que es diu impluvium: bassa que recull l’aigua de la pluja. Els cubiculums eren habitacions