Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Buenos días, hoy mi compañera Edurne y yo os vamos a presentar nuestro proyecto sobre la serie Riverdale.

Riverdale es una serie de televisión estadounidense, de drama adolescente, basada en el cómic de Archie creado por John Goldwater. Fue encargada a la cadena estadounidense The CW en mayo de 2016, y la primera temporada se estrenó el 26 de enero de 2017 y continúa en emisión.

Los personajes de la primera temporada son:

Jughead Jones III, hijo de un alcohólico, es un estudiante de secundaria muy inteligente, que está escribiendo un libro sobre los misteriosos sucesos de Riverdale. Puede ser identificado por su sudadera "S" y gorro con forma de corona.

Elisabeth Cooper o Betty participa en muchas actividades extracurriculares, entre ellas

Pueblos prerromanos: los colonizadores fenicios y griegos

La presencia de fenicios y griegos supuso un cambio radical en la evolución de los pueblos que marcaron el paso de la fase prehistórica a la histórica en este territorio. La colonización fenicia fue la más temprana e intensa. La lideraba la ciudad de Tiro, que lideró la exploración de las rutas del Mediterráneo en busca de materias primas. Primero fueron mercaderes fenicios y luego colonos en la zona del estrecho de Gibraltar. Los fenicios fundaron numerosos asentamientos, Gadir (Cádiz), Sexi (Almuñécar). Tuvo un profundo impacto entre las poblaciones autóctonas. Se denomina periodo orientalizante. La principal aportación fue la introducción de la escritura en la península.... Continuar leyendo "Pueblos prerromanos en la península ibérica" »

La literatura grega sempre va superar la llatina, però, els llatins la imitaran i tot tindrà com a context Grècia; també, s’adaptaran als romans. Les tragèdies perdran el protagonisme i el que agafarà importància serà la comèdia. La Magna Grècia manté la llengua grega i molts romans voldran saber parlar-la per prestigi. Es manté la lírica i el teatre. La literatura llatina sorgeix quan Grècia està “a l’esclat”, el seu punt màxim, cap el segle VIII aC. Les obres didàctiques permetran als llatins innovar. La creació literària sovint la fan per interès d’adquirir poder. El llenguatge buscarà la utilitat i no tant la bellesa. Reprenen també la mitologia, canvien els noms i apareixen els tòpics literaris. Es creen

Aproximadament l’any 25 aC Llegat Publi Carisi va fundar el poble d’Emèrita Augusta (Mérida) al sud-oest de la península amb l’objectiu d’assentar els legionaris més veterans de les guerres (emeristi) contra els càntabres i els àsturs. Més tard, August li va atorgar el títol de colònia i a partir d’aquí es van regir per les lleis de Roma, convertint-se en la capital de Lusitània, tercera província d’Hispània instituïda per August. D’aquesta manera es va  iniciar un període d’esplendor del qual els edificis públics que es conserven avui dia en són testimonis.  Mérida va ser un important centre jurídic, econòmic, militar i cultural que va deixar marca de cada període històric a través de la seva riquesa... Continuar leyendo "Emèrita Augusta: la ciutat romana de Mérida" »

PINTURA BARROKOA: hasierak Italian. Pinturan: Marrazk aldek: Klasizistak (Rafael). Kolor aldek:Emozionalagoak (Tiziano). Orokorrean ikusmira bateratua: Mihise gaineko oleoa, Edertasuna/teknika/esanahia. ITALIA:klasizist eta naturalist KLASIZISTAN: (marrazk, mitolog, idealism) anibale carraci:FARNESE GALERIA: ARIADNA ETA BAKOREN GARAIPENA: klasik, anat perfek, kol argits eta ilunt, urrezt eta anim. Nicholas poussin ARKADIAKO ARTZAIAK: ondo definit eta urdina eta horia. NATURALISTAN: caravaggio OTZARA FUTEKIN: natural eta erreal, ondo zuri eta gero beltz. BAKO GAZTEA: naturalist eta idealist. MAGDALENA: ondo beltz, argit puntu bat, kol argilunak, modelo nat, errealis detailetan. SAN MATEOREN BOKAZIOA: zergalaria, pedro eta jesus bibliako jantziak,

./ METALES: los más frecuentes utilizados como soporte para la escritura han sido el bronce y el plomo (más frecuente en Roma que en la Edad Media). El bronce mediante el vaciado y más frecuentemente inciso con un punzón metálico. Se utilizan para textos legales que requieren ser expuestos, documentos administrativos oficiales y/o tratados diplomáticos. Ejemplos interesantes son las TABELLAE DEFIXIONUM que contienen textos mágicos o maldiciones / MADERA: se podía utilizar de diversas formas. Unas veces se escribía directamente sobre ellas con tinta, uniendo varias tablas por medio de bisagras hasta formas cuadernos; aunque lo más frecuente era preparar la madera bien barnizándola en blanco, sobre el que se pintaba el texto que generalmente... Continuar leyendo "Tipografía romana antigua descargar" »

Poesia lirikoa:
lirika generoaberandu garatu zen erroman.
Ka2 lehengoak horietan Greziako eragina nabarmena zen. Ka 1 poeta talde garrantzitsu baten inguruan garatu zen lirika eta poetae novi eta neoteroi lanak egin zituzten. Poeta agzte horiek epikaren tradizioa eta seriotasuna baztertu, eta bide berriak ikertzen hasi ziren. Neoterikoek adiskidetasuna eta arruntasuna aldarrikatu, eta poemetako gau nagusia bihurtu zuten. Talde horrek erromatarren artean oos arrakastatsua zen greziar azpigenero bat berritu zuten: elegia. Hori amodiozko kantu erotikoa bilakatu zen, elegia berri horietako protagonista emakume batekin maitemintzen da, baina emakumearen maitasuna lortzeko oztopoak besterik ez du ditu.

Valerio Katulo ka 84-54: familia aberatsekoa.

La ciutat romana

De vegades, quan els romans conquerien un territori, s'establien en ciutats que ja existien i les adaptaven a la seva forma de viure. Tanmateix, el més habitual era construir ciutats de nova planta, generalment a prop dels nuclis habitats pels indígenes. Acostumaven a situar-les a la plana en comptes de dalt dels turons, com la majoria de les ciutats dels ibers per als quals la defensa constituia una obsessió. Les colônies romanes noves eren edificades i pensades seguint el model de Roma.  Per bastir la ciutat, els romans escollien llocs que havien de complir un seguit de condicions: estar envoltats de camps de cultiu; disposar d'un bon abastiment d'aigua i de terrenys fäcilment drenables per evitar inundacions i malalties;