Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Orígenes y Características de la Épica Romana

Se entiende por épica aquellas manifestaciones literarias de carácter narrativo que cuentan, con un lenguaje solemne y majestuoso, las hazañas legendarias de héroes o de los orígenes míticos de un pueblo. Surge de la tradición oral; llegó un momento en el que esos cantos fueron puestos por escrito por uno o varios autores (Odisea y La Ilíada de Homero).

La epopeya está protagonizada por un héroe que tiene que enfrentar una serie de obstáculos, exalta los valores de una nacionalidad. Tres características fundamentales de la épica en Roma:

1. Influencia homérica: los dos poemas homéricos son el punto de arranque de la épica occidental.
2. Utilización de la historia nacional como argumento

SENAT:

Circumscripció per província, 4 senadors (47*4=188) per província (50-3=47). S'han de distribuir 5 diputats per això, s'ha de dividir entre el nº total de vots per 1, 2, 3, 4 i 5. Els senadors a les illes es divideixen per illes grans (3) i illes petites (7). A les grans elegeixen 3 senadors (3*3=9) i a les petites cada una 1 senador (7*1=7) = (188+7+9+4=208). A Ceuta i Melilla tenen 2 cadascun. (2+2=4). Les comunitats autònomes elegeixen 1 senador + 1 senador per cada milió d'habitants. A Catalunya toca (1+7=8). Elegits pels parlamentaris de cada comunitat autònoma. Els senadors s'escullen després d'unes eleccions autonòmiques, el nº de senadors es variable, són 4 per província i per exemple en el cas de Catalunya hi ha... Continuar leyendo "Sistema electoral espanyol: Senat i Congrés" »

La Poesía Épica Latina

La épica latina ocupa el primer lugar dentro de los géneros de la literatura latina. En la épica latina confluyen tres corrientes: la tradición griega, representada por los poemas homéricos, la historia nacional como tema del poema y la poesía alejandrina que influirá en los aspectos estilísticos.

Orígenes de la Épica Romana

Los orígenes de la épica romana se remontan a las laudes o laudationes.

Épica Arcaica

Los romanos prefieren una épica nacional que cantaba a los héroes de la historia romana.

Livio Andrónico

Andrónico fue un esclavo griego llegado a Roma después de la toma de Tarento, tradujo la Odisea al latín en versos saturnios.

Cneo Nevio

Nevio es un romano, originario de Campania, un antiguo soldado... Continuar leyendo "La Épica Latina: Historia, Autores y Obras Fundamentales" »

HORACI: EL POETA I ELS TÒPICS:

La seva influència no va ser tan gran com la de Virgili o Ovidi, tot i que és probablement el poeta líric llatí més representatiu.

S'inspira en dos grans lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbo, i el seu mèrit principal va ser adaptar al llatí els principals versos d'aquests poetes.

El precursor llatí d'Horaci fou Catul, que va dedicar una gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia, a la qual es refereix amb el nom de Lèsbia.

LA VIDA I LES OBRES:

• Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia l'any 65 aC.

Fill d'uns esclaus emancipats. Anà a l'escola a Roma i, més endavant, el seu pare l'envià a Atenes, on va estudiar filosofia i perfeccionarà els seus coneixements.

La seva vida a Roma va ser difícil.... Continuar leyendo "Horaci: El poeta i els tòpics" »

Regla

Evolución Fonética al Castellano

1. En posición final la ‐M latina desaparece

2. En posición final la ‐E átona latina desaparece en determinados contextos (apócope)

3. En posición final la ‐U átona latina larga o breve pasa a ‐o

4. La grafía latina ‐X pasa a ‐j

5. La grafía latina –C, pronunciada como /k/, ante E e I (CE, CI) pasa a pronunciarse como /θ/, con grafía –c o ‐z

6. La –S inicial latina (también llamada ‐s líquida) seguida de otra consonante desarrolló una vocal de apoyo o protética

7. El diptongo latino grafiado –AE pasó a ‐e

8. La grafía latina –Y pasó a ‐i

9. La grafía latina –PH pasó a –f

10. La grafía latina –TH pasó a –t

11. La grafía latina –CH pasó a –c (ante /a/... Continuar leyendo "Evolución Fonética del Latín al Castellano" »

II,5(4) CÉSAR ES INFORMADO DE… Ya que tuvo certeza por sus espías y por los remenses, cómo unidos los belgas venían todos contra él, y que estaban cerca, se anticipó con su ejército a pasar el río Aisne, donde remata el territorio remense, y allí fijó sus reales.

II,6(4) LOS REMOS, ACOSADOS… Como la noche los forzase a desistir del asalto, el gobernador de la plaza Iccio Remense, igualmente noble que bienquisto entre los suyos, uno de los que vinieron con la diputación de paz a César, le da aviso por sus mensajeros, «que si no envía socorro, ya no puede él aguantar más».

II,12(1-2) CÉSAR, TRAS LA HUIDA DE LOS BELGAS… Más asestadas sin dilación las galerías, formando el terraplén, y levantadas las bastidas; espantados... Continuar leyendo "Episodios de la Guerra de las Galias: Sumisión y Estrategia" »

Filosofía de la Ilustración

Obras:

• Las preciosas ridículas – comedia

• Tartufo – comedia

• El avaro – comedia

Charles Louis de Secondat (Montesquieu)

Sobresalta entre los filósofos de la Ilustración por su teoría de la separación de poderes. Otras ideas que aportó fueron la tolerancia religiosa, la aspiración de libertad y contento individual. Además, su filosofía de la historia minimiza el papel de los individuos y los eventos, y en cambio los universaliza. Por ejemplo: Roma pasó de la República al Imperio por la traición de César y Pompeyo, pero no fue su ambición el motivo, sino la ambición innata en todos los hombres.

Obras:

• El espíritu de las leyes – ensayo (más importante)

• Cartas Persas – novela epistolar

• Les glandes rénales

L’aquilífer  L. Petrosidi,  en veure’s acosat  per una muníó d’adversaris,  llançà l’àguila dins el recinte vallat i va sucumbir lluitant amb ardidesa davant el campament. Aquells, amb prou  feines, aconsegueixen resistir l’envestida enemiga fins a la nit. Ja de nit, sense esperances de poder-se salvar, es maten els uns als altres. Són molt pocs els qui, escapant del  combat, poden arribar al campament d’hivern del legat T. Labiè seguint camins poc segurs a través del bosc. Cum...  premeretur  constitueix una  construcció de cum històric  o narratiu, formada per la conjunció cum i  un verb en subjuntiu, en imperfet o plusquamperfet.  Acostuma a traduir-se

L'Urbanisme dels Romans: La Ciutat Romana

Un dels trets més característics, potser el fonamental, de la civilització romana és el seu caràcter de cultura urbana: són els romans els fundadors de les primeres ciutats a la Mediterrània occidental, on, fins a l’eclosió del poder romà, no hi havia petites o mitjanes multituds de població, que eren sobretot simples llocs de protecció, però, de cap manera, una ciutat constituïda com a tal. Per a un romà, una ciutat cal que tingui un origen sagrat i que hi siguin presents condicions i estructures que permetin no tan sols protegir la vida dels individus sinó també desenvolupar les tasques col·lectives.

A mesura que els romans extenen el seu domini, urbanitzen el territori: les ciutats... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Origen i Evolució de la Ciutat Romana" »

ÒRGANS EXECUTIUS

Els censors eren la magistratura més prestigiosa a Roma. Eren nomenats cada cinc anys i la seva funció principal era classificar els ciutadans romans en centúries d'acord amb la seva fortuna; igualment, tenien l'encàrrec de vetllar pels bons costums dels senadors i, d'acord amb això, tenien la potestat d'incloure nous membres al senat o d'excloure'n.

Els cònsols eren els dos màxims representants del poder executiu i com a tals tenien quatre funcions principals: convocar i presidir el senat i les assemblees del poble, proposar l’aprovació de lleis, comandar l’exèrcit i gestionar les finances.

Els edils s’ocupaven de qüestions administratives i de gestió diària, com ara la supervisió dels mercats, el manteniment... Continuar leyendo "Els òrgans de la República Romana" »