Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Biografía de Virgilio: Vida y Obra del Autor de la Eneida

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,26 KB

Publio Virgilio Marón: Vida y Obra

Publio Virgilio Marón (Publius Vergilius Maro), nació en Andes (actual Pietole, Italia) en el 70 a. C. y murió en Brindisi en el 19 a. C. Fue un poeta latino. Hijo de padres modestos, estudió retórica, lengua y filosofía griegas en Cremona, Milán, Roma y Nápoles.

Inicios y Apoyo de Mecenas

No intervino directamente en la política, pero tuvo el apoyo de mecenas y amigos como Cayo Mecenas, el poeta Horacio y Octavio, el futuro emperador Augusto. Este apoyo fue propiciado por el éxito de su primera obra mayor, las Bucólicas, que trata temas de la tradición pastoril tomados de los idilios de Teócrito.

Las Geórgicas y la Vida Campesina

Escribió las Geórgicas en apoyo de la política imperial de relanzar... Continuar leyendo "Biografía de Virgilio: Vida y Obra del Autor de la Eneida" »

La Domus i la Villa: Diferències i Característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,92 KB

La Domus

Ocupada per una família, característiques: orientada cap a l'interior, l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa. No hi havia vistes a l'exterior perquè no tenia finestres. Tenia un sol pis de normal, amb les habitacions destinades a un ús determinat. A l'entrada hi havia una porta (ianua) que no donava directament al carrer, es trobava al mig d'un passadís amb el nom de vestibulum abans de la porta i fauces després. Un cop passada la porta, habitació de l'esclau que feia de porter (cella ostiarii). A més de l'entrada principal hi havia una secundària (posticum). A banda i banda de la porta d'entrada hi havia les tabernae, unes sales que tenien accés al carrer i que el propietari... Continuar leyendo "La Domus i la Villa: Diferències i Característiques" »

Aspectes de la Vida Quotidiana i Mitologia Romana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,85 KB

Dies de la Setmana

  • Lunae: dilluns
  • Martis: dimarts
  • Mercuri: dimecres
  • Iovis: dijous
  • Veneris: divendres
  • Saturni: dissabte
  • Solis: diumenge

Éssers Prodigiosos

L'Hidra de Lerna

Vivia en una cova prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Cada vegada que n'hi tallaven un, en creixien dos. En el segon dels 12 treballs, Hèrcules va haver de matar l'Hidra de Lerna. No va ser fàcil perquè cada vegada que tallava un cap es tornava a reproduir. Va ajudar-lo el seu cosí Iolau que cremava amb una torxa els colls del monstre un cop s'havien tallat els caps. Així Hèrcules va poder tallar el cap que era immortal, i el va enterrar sota una gran roca. Diu la llegenda que va mullar les seves fletxes amb la sang... Continuar leyendo "Aspectes de la Vida Quotidiana i Mitologia Romana" »

Festes i Rituals a l'Antiga Roma: Calendari, Celebracions i Significat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,26 KB

Dies de Festa

Cada 9 dies els romans tenien un dia de repòs, que era també el dia de mercat, de visitar parents i amics, així com també el dia d’anar a les termes.

Les festivitats romanes anaven molt lligades a la religió. De fet, era el Pontífex Màxim qui elaborava i controlava el calendari, indicant els dies festius i els laborables. Cada any senyalava els dies aptes per a l’activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti) i els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar la justícia (dies nefasti). Es penjava el calendari als murs dels edificis.

Durant la República hi havia 45 dies de festes religioses, dedicades a divinitats superiors, déus menors i divinitats primitives. Hi havia 60 dies consagrats... Continuar leyendo "Festes i Rituals a l'Antiga Roma: Calendari, Celebracions i Significat" »

Aqüeducte de les Ferreres: Història, Construcció i Funció

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,82 KB

AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

Context històric:
A partir de la segonameitat del segle I aC.
L'expansió territorial va provocar la crisi de la República. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aCJuli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat pels republicans i els patricis.
El seufill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Cèsar en una guerra civil i l'any 27 aC el senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi.
Al llargdels segles I i II va ser anomenat pax romana ja que hi va haver pocs conflictes. Però entre els segles II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'imperi i va començar una crisi deguda als atacs

... Continuar leyendo "Aqüeducte de les Ferreres: Història, Construcció i Funció" »

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,47 KB

Context Històric:

Pompeia estava habitada per un poble preromà, els Oscs.

La ciutat va ser fundada el s.VII i va ser conquerida pels romans durant la república i la van convertir en una colònia romana (Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum). Posteriorment es va convertir en una ciutat d’estiueig, en la qual hi havia tots els serveis d’una ciutat romana va arribar a tenir 20.000 habitants.

L’erupció del Vesubi va destruir completament la ciutat que va quedar sepultada per les cendres fins al segle XVIII quan es van iniciar les excavacions. La lava i la cendra van permetre mantenir pràcticament intacta la ciutat.

Espai Exterior:

Correspon a el típic de les domus romanes, eren cases molt tancades, sense finestres per preservar la intimitat... Continuar leyendo "Casa del Poeta Tràgic de Pompeia" »

Historia y Cultura de Roma: Un Viaje por sus Eras y Legado

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,84 KB

Historia de la Antigua Roma: Eras, Sociedad y Legado Cultural

La civilización romana, una de las más influyentes de la historia, se desarrolló a lo largo de distintas etapas políticas y sociales, dejando un legado imborrable en la cultura occidental.

Las Etapas de Roma

Monarquía Romana

  • Inicio: Legendaria fundación de Roma.
  • Final: Caída del último rey, Tarquinio el Soberbio (509 a.C.).

República Romana

  • Protagonismo del Senado.
  • Conquistas y expansión de Roma por el Mediterráneo. Esto conllevó a la lucha con Cartago en las Guerras Púnicas.

Imperio Romano

  • Concesión del título de emperador a Octavio por parte del Senado.
  • Finaliza con el derrocamiento del último emperador romano por el bárbaro Odoacro.

Organización Social y Política de Roma

La... Continuar leyendo "Historia y Cultura de Roma: Un Viaje por sus Eras y Legado" »

Història de Tàrraco: Muralles, Fòrum i Basílica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,48 KB

TÀRRACO 2

Amb la reforma administrativa de Dioclecià la província Tarraconense va quedar molt reduïda i, ja sota els reis visigots, al segle V, perd la capitalitat a favor de Bàrcino i Toledo. Tanmateix la continuïtat de la seu del bisbe metropolità li va assegurar un paper encara important.

Des del segle III d.C. el nucli urbà va patir una forta transformació: l'àrea residencial, a la part baixa de la ciutat, va anar-se despoblant progressivament, mentre que els grans espais del fòrum i del circ de la zona alta van perdre les seves funcions públiques per omplir-se d'habitatges, que aprofitaven les estructures dels antics monuments esdevinguts obsolets. Alhora van sorgir nous edificis menys magnificents de representació política... Continuar leyendo "Història de Tàrraco: Muralles, Fòrum i Basílica" »

Vida Quotidiana i Arquitectura a les Ciutats Romanes: Un Viatge Històric

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,86 KB

Ciutats Romanes: Urbanisme i Vida Quotidiana

Per fundar-les, els romans buscaven llocs amb bon abastiment d'aigua, condicions climàtiques òptimes i ben comunicats. El seu disseny era rectangular, dividit per dos carrers principals: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). Es dividien en tres àrees principals: privada (habitatges), religiosa i pública.

El centre de la vida pública era el fòrum, una plaça rectangular on hi havia:

  • El temple: on se celebrava el culte religiós.
  • La basílica: on es reunia el tribunal de justícia o es feien negocis.
  • Les tabernae: botigues.
  • La cúria: per a les reunions del Senat.
  • Les tribunes: per a discursos polítics i governants.
  • La latrina pública.

Les ciutats també disposaven de teatre, amfiteatre i circ.... Continuar leyendo "Vida Quotidiana i Arquitectura a les Ciutats Romanes: Un Viatge Històric" »

Giovanni Boccaccio: Padre de la Literatura Italiana y Autor del Decamerón

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,35 KB

Giovanni Boccaccio: Padre de la Literatura Italiana

Giovanni Boccaccio (1313 – 21 de diciembre de 1375) fue un escritor y humanista italiano. Es uno de los padres, junto con Dante y Petrarca, de la literatura en italiano. Compuso también varias obras en latín. Es recordado sobre todo como autor del Decamerón.

Primeros Años

Giovanni Boccaccio nació en enero o julio de 1313,1 hijo ilegítimo del mercader Boccaccio (Boccaccino) di Chellino, agente de la poderosa compañía mercantil de los Bardi. Nada se sabe con certeza acerca de la identidad de su madre. Se discute dónde nació Boccaccio: pudo haber nacido en Florencia, en Certaldo o, incluso, según algunas fuentes, en París, lugar al que su padre debía desplazarse a menudo por razón... Continuar leyendo "Giovanni Boccaccio: Padre de la Literatura Italiana y Autor del Decamerón" »