Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Principios de la Transformación Fonética del Latín al Castellano: Vocales y Consonantes

Latín5,56 KB

Evolución Fonética del Latín al Castellano

Vocales

1. Evolución de las Vocales Tónicas

La evolución de las vocales latinas depende de su cantidad (breve o larga) y de si reciben el acento (tónicas).

  • Vocales Breves (marcadas con ˘): Generalmente se mantienen, excepto si están en posición abierta o si la vocal es *E* u *O*.

    A > a, E > e, I > i, O > o, U > u

    Ejemplos: Plénum > Lleno, Vítam > Vida, Vócem > Voz, Lúnam > Luna.

  • Vocales Largas (marcadas con ˉ): Sufren diptongación o cierre.

    A > a, E > ie, I > e, ie, O > ue, U > o

    Ejemplos: Béne > Bien, Tímere > Temer, Bónum > Bueno, Lupum > Lobo.

2. Evolución de los Diptongos Latinos

  • AE > e, ie. Ejemplo: Aedificāre > Edificar.

  • OE

...
Continuar leyendo "Principios de la Transformación Fonética del Latín al Castellano: Vocales y Consonantes" »

Urbanisme Romà: Origen i Evolució de la Ciutat Romana

Latín2,97 KB

L'Urbanisme dels Romans: La Ciutat Romana

Un dels trets més característics, potser el fonamental, de la civilització romana és el seu caràcter de cultura urbana: són els romans els fundadors de les primeres ciutats a la Mediterrània occidental, on, fins a l’eclosió del poder romà, no hi havia petites o mitjanes multituds de població, que eren sobretot simples llocs de protecció, però, de cap manera, una ciutat constituïda com a tal. Per a un romà, una ciutat cal que tingui un origen sagrat i que hi siguin presents condicions i estructures que permetin no tan sols protegir la vida dels individus sinó també desenvolupar les tasques col·lectives.

A mesura que els romans extenen el seu domini, urbanitzen el territori: les ciutats...

Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Origen i Evolució de la Ciutat Romana" »

La Constitutio Antoniniana y la Transformación del Derecho Romano Provincial

Latín5,71 KB

La Constitutio Antoniniana: Causas y Consecuencias en el Derecho Romano

Existen otras causas que Caracalla no mencionó explícitamente para la promulgación de la Constitutio Antoniniana:

Causa Económica o Tributaria

Una de las principales motivaciones fue la necesidad de recaudar impuestos, ya que existían tributos que solo pagaban los ciudadanos romanos. Al dictar esta ley, Caracalla buscaba incrementar la recaudación, especialmente del impuesto a la herencia, logrando multiplicar hasta cuatro veces la cantidad de dinero obtenida. Se considera que esta fue la verdadera causa subyacente a la ley.

Repercusión de la Ley en la Península Ibérica

La importancia de esta ley en la Península Ibérica fue menor. En Hispania, cuando Caracalla dictó...

Continuar leyendo "La Constitutio Antoniniana y la Transformación del Derecho Romano Provincial" »

Periodos Clave de la Literatura Latina Antigua

Latín3,18 KB

Épocas de la Literatura Latina

La literatura en Roma empieza a producirse a partir de la segunda mitad del s. III a.C.

Livio Andrónico fue uno de los primeros autores griegos que tradujo la Odisea de Homero y presentó las obras en el teatro de Roma como tragedias y comedias.

Gneo Nevio fue uno de los primeros autores, italiano de Campania, que escribió un poema épico, el Bellum Punicum, sobre la guerra recién terminada. También escribió algunas tragedias y comedias que mezclan la inspiración itálica y griega.

De estos dos autores solo se han conservado algunos fragmentos.

Los primeros autores del género histórico fueron analistas que escribieron sus obras en griego. Estos recogieron, sistematizaron y fijaron todas las tradiciones y leyendas...

Continuar leyendo "Periodos Clave de la Literatura Latina Antigua" »

Aspectes de la Vida Quotidiana i Mitologia Romana

Latín5,85 KB

Dies de la Setmana

  • Lunae: dilluns
  • Martis: dimarts
  • Mercuri: dimecres
  • Iovis: dijous
  • Veneris: divendres
  • Saturni: dissabte
  • Solis: diumenge

Éssers Prodigiosos

L'Hidra de Lerna

Vivia en una cova prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Cada vegada que n'hi tallaven un, en creixien dos. En el segon dels 12 treballs, Hèrcules va haver de matar l'Hidra de Lerna. No va ser fàcil perquè cada vegada que tallava un cap es tornava a reproduir. Va ajudar-lo el seu cosí Iolau que cremava amb una torxa els colls del monstre un cop s'havien tallat els caps. Així Hèrcules va poder tallar el cap que era immortal, i el va enterrar sota una gran roca. Diu la llegenda que va mullar les seves fletxes amb la sang...

Continuar leyendo "Aspectes de la Vida Quotidiana i Mitologia Romana" »

Historia de la Península Ibérica

Latín9,01 KB

Prehistoria

Primeros Pobladores

El primer Homo que llegó a la Península Ibérica fue el Homo Antecessor, cuyos restos se encontraron en el yacimiento de Atapuerca.

El Yacimiento de Atapuerca

El yacimiento de Atapuerca es crucial para la Prehistoria, ya que aporta evidencias de presencia humana de hace más de un millón de años. Además, contiene restos del Homo Heidelbergensis y la secuencia más significativa del proceso de hominización en el Paleolítico europeo.

Arte Rupestre

Altamira es uno de los lugares más destacados por la cantidad y calidad de sus pinturas rupestres.

Diferencias entre las Pinturas Rupestres del Paleolítico y del Área Levantina

Las pinturas rupestres levantinas (Neolítico) representan escenas de caza de forma más...

Continuar leyendo "Historia de la Península Ibérica" »

Euskal Idazleen Antologia: Elizanburu eta Duvoisin

Latín4,84 KB

Maria Solt eta Kastero, Jean Baptiste Elizanburu

Obrak: — Maria Solt eta Kastero — Bi ahizpak

Jean Baptiste Elizanburu (Sara, 1828 - 1891) izan daiteke, beharbada, XIX. mende osoko euskal olerkaririk handiena, sorkuntza-lanen kalitate nahiz aniztasunagatik. Bere produkzioa ez da bereziki zabala, ordea: Piarres Adame kontakizuna eta hogeitik gora bertso-sorta, denak ere nabarmenak.

Elizanburu militarra izan zen Frantziako armadan; kapitain kargua izatera iritsi zen bertan eta gero sorterrira erretiratu, non epaile izan baitzen aurrerantzean. Errepublikazalea zen, ezkertiarra, garaiko banaketa politikoaren arabera behin eta berriz errepikatu ohi diren topiko oker batzuk baztertzeko: bata, ezkertiarrak euskararen kontrako etsaiak zirela, bigarrena,...

Continuar leyendo "Euskal Idazleen Antologia: Elizanburu eta Duvoisin" »

Lírica Romana: Orígenes, Catulo, Lucrecio y Horacio

Latín5,08 KB

Orígenes de la Lírica Romana

Los romanos tardaron en expresar literariamente sus sentimientos personales. No fue hasta el siglo II a.C., con los problemas sociales internos (los hermanos Graco) y la influencia helénica acogida por el círculo de los Escipiones y del general Lutacio Cátulo, cuando se introdujo en la poesía la reflexión personal y el gusto por expresar las intimidades anímicas.

En el siglo I a.C., la poesía lírica romana se desarrolló mucho más gracias a la formación del grupo de poetas llamados despectivamente por Cicerón poetae novi o neoterici, porque innovaron la poesía latina dejándose influir por los poetas griegos alejandrinos (Calímaco y Teócrito).

Gayo Valerio Catulo

Catulo (Verona, ¿84?-54? a.C.), perteneciente...

Continuar leyendo "Lírica Romana: Orígenes, Catulo, Lucrecio y Horacio" »

Propercio y Ovidio: Influencias y Técnicas Poéticas en la Elegía Romana

Latín2,71 KB

Propercio: Características de su Poesía Elegíaca

  • Modelos griegos más importantes: poetas helenísticos (Calímaco y Meleagro).
  • Modelos latinos: poetas neotéricos (Catulo) y poetas augusteos (Virgilio, Tibulo, Horacio).
  • Utilización sistemática de la técnica de la alusividad para hacer teoría poética y ubicar su producción elegíaca en relación con la poesía de otros autores.
  • Desde el punto de vista compositivo, Propercio muestra preferencia por las estructuras asimétricas y desequilibradas, propias de la tradición alejandrino-neotérica, que confieren un inesperado relieve a secciones del poema que consideraríamos, en principio, secundarias, y que provocan en ocasiones cambios bruscos y saltos abruptos en el desarrollo del argumento
...
Continuar leyendo "Propercio y Ovidio: Influencias y Técnicas Poéticas en la Elegía Romana" »

Plaute i Terenci: Comèdia Romana i les seves Característiques

Latín5,61 KB

Plaute: Vida i Obra

Plaute: Les seves dates són escasses i confuses. El seu nom era Titus Maccius Plautus i va néixer a Sarsina poc abans del 250 a.C. Va viatjar a Roma jove i es va dedicar al món del teatre i a una companyia de còmics. Amb els diners es va dedicar al comerç. Amb els negocis es va arruïnar i va treballar en el molí del seu creditor. Després es va dedicar a escriure i representar les seves obres, fins al 184 a.C. quan (segons Ciceró) va morir. Només es va dedicar a la comèdia pal·liata. Se li atribueixen 130 comèdies, de les quals 21 són considerades autèntiques. Exemples: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina.

Totes segueixen el mateix argument: els membres d'una família es separen de forma...

Continuar leyendo "Plaute i Terenci: Comèdia Romana i les seves Característiques" »