Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

El Ablativo en Latín: Tipos y Usos

Latín2,45 KB

El Ablativo en Latín

Tipos de Ablativo

Ablativo Propio ("de")

FunciónEjemplo en LatínTraducción
Punto de partidaDomo venioVengo de casa.
Origen (hijo de)Iove natusHijo de Júpiter.
SeparaciónAristides expulsus est patriaArístides fue expulsado de su patria.
ComparaciónPopulus altior est quercuEl álamo es más alto que la encina.

Ablativo Instrumental ("con")

FunciónEjemplo en LatínTraducción
InstrumentoCornibus tauri se tutanturLos toros se defienden con los cuernos
Agente (a/ab si se trata de persona o cosa personificada)Hannibal a Scipione victus estAníbal fue vencido por Escipión
Compañía - cumCum patre profectus sumSalí con mi padre
Modo - ¿Cómo?Amicitiam magna fide colitCultiva la amistad con gran lealtad
Cualidad (pasajera o externa)
...
Continuar leyendo "El Ablativo en Latín: Tipos y Usos" »

Locuciones Latinas: Guía Completa con Significados y Ejemplos

Latín2,04 KB

Locuciones Latinas

A continuación, se presenta una lista de locuciones latinas comunes con sus significados:

A

  • Modus operandi - Manera de actuar
  • Rara avis - Persona rara
  • A posteriori - Después de comenzar
  • A.m. - Ante meridiem (antes del mediodía)
  • A priori - Antes de comenzar algo
  • Ad hoc - Adecuada
  • Ab illo tempore - En aquel tiempo
  • Ad nauseam - Repetir algo hasta la náusea

I

  • In fraganti - Con las manos en la masa
  • In articulo mortis - Documento antes de morir
  • Ipso facto - Inmediatamente
  • In extremis - En el último momento
  • In extenso - Con detalle
  • In albis - Quedarse en blanco
  • In mente - Tener algo en mente
  • In crescendo - Subiendo
  • Ignorantia legis non excusat - La ignorancia de la ley no es excusa

S

  • Sine die - Sin día
  • Sic - Así
  • Sticto sensu - En sentido estricto

Otros

  • P.
...
Continuar leyendo "Locuciones Latinas: Guía Completa con Significados y Ejemplos" »

Casa del Poeta Tràgic a Pompeia: Una Domus Romana

Latín6,03 KB

Obres arquitectòniques

Presentació

La casa del poeta Tràgic s’ha conservat gairebé sencera i es repeteix en totes les excavacions de cases romanes. L’estat actual de conservació és excel·lent i es conserva tot el primer pis sencer en bona part de les pintures, mosaics i utillatge de la casa.

Dades bàsiques

  • Autor: Anònim

  • Títol: Villa de Pompeia. Casa del poeta tràgic.

  • Estil: Art romà pompeià

  • Cronologia: Segle I aC

  • Tipus de construcció: Domus

  • Ubicació: Pompeia

Breu biografia

Descripció formal

  • Descripció construcció:

    Planta-espai. Tenien dues parts. L’atrium era la part pública de la casa on es rebia la gent. Era un pati obert. Té una bassa que es diu impluvium: bassa que recull l’aigua de la pluja. Els cubiculums eren habitacions

...
Continuar leyendo "Casa del Poeta Tràgic a Pompeia: Una Domus Romana" »

Latin esamolde eta esaldiak: Definizioak eta adibideak

Latín8,63 KB

Latin esamoldeak

A posteriori: "Ondorengotik" datorren hura. Esperientzian oinarritutako edo ebidentzia enpirikoa duen baieztapena.

A priori: "Aurretik" datorren hura. Inongo esperientzia edo froga enpirikotan oinarritzen ez den baieztapena.

Ab illo tempore: Antzinako denbora bati erreferentzia egiten dion esapidea, "denbora hartatik" esan nahi du.

Ad Kalendas Graecas: "Kalenda greziarreraino". Grezian kalendak ez zirenez existitzen, gauza bat inoiz egingo ez dela adierazteko erabiltzen da. (Erromatar hilabetearen zatiketa).

Agenda: Egin behar dena idazten den liburu edo koadernoa.

Alea iacta est: "Zoria botata dago". Julio Zesarri egozten zaio esaldi hau.

Alma mater/Alma parens: "Ama elikatzailea".

Animus in consulendo liber: "Erabakitzeko espiritu...

Continuar leyendo "Latin esamolde eta esaldiak: Definizioak eta adibideak" »

Vocabulari, Gramàtica i Llenguatge Científic Català

Latín2,85 KB

Vocabulari Essencial

  • Escorcollar: examinar minuciosament.
  • Arc voltaic / Llum d'arc: arc lluminós que produeix llum (Ex: antics fanals d'autopista).
  • Estrebada: estirar fort i sec.
  • Remor: soroll confús.
  • Ruixada: pluja breu i sobtada; acció de ruixar.
  • Envolar-se: enlairar-se.
  • Udolant: fent udols, crits prolongats i planyívols.

Ordres i Prohibicions: Imperatiu vs. Subjuntiu (Verb Moure)

PersonaOrdres (Imperatiu)Prohibicions (Subjuntiu)
Jo-(Que jo) Mogui
TuMou(Que tu) Moguis
Ell/Ella/VostèMogui(Que ell/ella/vostè) Mogui
NosaltresMoguem(Que nosaltres) Moguem
VosaltresMoveu (o Treieu)(Que vosaltres) Mogueu (o Tragueu)
Ells/Elles/VostèsMoguin(Que ells/elles/vostès) Moguin

Nota: Exemple amb el verb 'dir': Digueu (ordre) / No digueu (prohibició).

Llenguatge

...
Continuar leyendo "Vocabulari, Gramàtica i Llenguatge Científic Català" »

Ciutats romanes: urbanisme i arquitectura

Latín6,89 KB

Quan els romans conquerien/colonitzaven un territori, s’establien en ciutats que ja existien, les ampliaven i les adaptaven a ells, però el més habitual era construir ciutats ex novo, a prop dels nuclis habitats pels indígenes.
Les situaven en una plana i eren edificades seguint el model de Roma, tant institucional com urbanísticament. A vegades es tractava de la continuació d’un primer assentament militar i l’edificaven els soldats de les legiones que hi tenien el seu campament o castra, que havien d'estar envoltats de camps de cultiu disposar d’abastiment d’aigua i de terrenys drenables per evitar inundacions i malalties, condicions climàtiques òptimes i bona comunicació. A Bàrcino se’n va tenir en compte la situació,
...
Continuar leyendo "Ciutats romanes: urbanisme i arquitectura" »

Història d'Empòrion: dels grecs als romans

Latín7,22 KB

Presència a la Mediterrània Occidental

Qui freqüentava la Mediterrània occidental als segles IX i VIII aC?

La Mediterrània occidental la freqüentaven els fenicis als segles IX i VIII aC.

Per què es coneixia Tartessos?

Era proverbial per les seves riqueses.

Quines colònies van fundar els fenicis?

  • Gàdir (Cadis)
  • Màlaca (Màlaga)
  • Cartago
  • Ebussus (Eivissa)

La primera fundació grega a Ibèria

Quina va ser la primera fundació grega a Ibèria?

Quin és el jaciment grec més antic datat arqueològicament a Ibèria?

El jaciment més antic datat arqueològicament és Empòrion.

Què era l'ἔμπορία?

Els foceus actuaven d'intermediaris entre les civilitzacions mediterrànies i entre aquestes i els bàrbars (principalment de la península Ibèrica i...

Continuar leyendo "Història d'Empòrion: dels grecs als romans" »

Panteó de Roma i Estàtua Eqüestre de Marc Aureli: Art i Poder Imperial

Latín3,71 KB

El Panteó de Roma: Història, Funció i Simbolisme

Context Històric i Construcció

El Panteó va ser construït durant el període Imperial (Roma Imperial), coincidint amb la Pax Romana. Aquesta època es va caracteritzar per l'aturada de les grans campanyes militars, la disponibilitat de fons per a obres públiques i la romanització dels territoris conquerits. Va ser el temps de màxima expansió territorial i prosperitat de l'Imperi.

Fases de la construcció

  • Construcció inicial: 27 aC, encarregada per Agripa, la mà dreta d’August.
  • Incendi i restauració: Anys després, un incendi va cremar l’edifici. Va ser restaurat per Domicià.
  • Reconstrucció definitiva: 118 al 125 dC, per ordre d'Adrià. L’arquitecte de la reconstrucció segurament
...
Continuar leyendo "Panteó de Roma i Estàtua Eqüestre de Marc Aureli: Art i Poder Imperial" »

Empúries i l'Oratòria Romana: Història, Art i Persuasió

Latín5,77 KB

Empúries: Història i Assentaments Romans

El topònim Empúries és un nom en plural heretat del llatí Emporiae arum. El fet que aquest nom era en plural no és casual, sinó que reflectia una realitat, ja que a Empúries, quan els romans s'hi van instal·lar, hi havia ja la comunitat d'ibers indicets i la comunitat grega. Indice devia ser un poblat de barraques senzilles. Cap a la fi del segle VII o el començament del VI aC, els grecs van establir un mercat o empòrion en un illot a la desembocadura del Fluvià, ja que era un punt segur per als grecs que hi arribaven per mar, tenint en compte que als ibers no els agradava la mar. Aquest primer assentament, anomenat per les fonts escrites Paleàpolis, on actualment hi ha la localitat de Sant...

Continuar leyendo "Empúries i l'Oratòria Romana: Història, Art i Persuasió" »

Maestros de la Historiografía Romana: Legado y Obras Esenciales de la Antigüedad Clásica

Latín5,39 KB

Maestros de la Historiografía Romana: Legado y Obras Esenciales de la Antigüedad Clásica

La historiografía romana nos ha legado un corpus invaluable de obras que no solo documentan el pasado de una de las civilizaciones más influyentes, sino que también reflejan las preocupaciones morales, políticas y sociales de sus autores. A continuación, exploramos la vida y obra de algunos de los más destacados historiadores latinos, cuyo impacto perdura hasta nuestros días.

Tito Livio: El Cronista de la Virtud Romana

Tito Livio (59 a.C.-17 d.C.) fue un historiador romano originario de Padua, conocido por su monumental obra Ab Urbe Condita, que narra la historia de Roma desde su fundación hasta el 293 a.C. Su enfoque historiográfico se caracteriza...

Continuar leyendo "Maestros de la Historiografía Romana: Legado y Obras Esenciales de la Antigüedad Clásica" »