Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Compendio de Locuciones Latinas Frecuentes

A continuación, se presenta una recopilación de locuciones latinas comunes, junto con su significado y ejemplos de uso.

Locuciones de la A a la C

• Ad kalendas graecas

  Traducción: Para las calendas griegas.

  Significado: Indica que algo nunca sucederá, ya que las calendas (primer día del mes romano) no existían en el calendario griego. Ejemplo: Pagará su deuda ad kalendas graecas.

• Ad hoc

  Traducción: Para esto.

  Significado: Se refiere a algo diseñado para un propósito específico. Ejemplo: Te pondré un ejemplo ad hoc.

• Alma mater

  Traducción: Madre nutricia.

  Significado: Se usa para referirse a la universidad donde se estudió. Ejemplo: Ella es el alma mater de la empresa.

• Ad libitum

  Traducción: A placer

La Época Dorada de la Literatura Romana

La literatura de esta época representa la cima de la poesía, aunque no de toda la literatura romana. Se trata de una poesía marcada por el formalismo y el carácter cortesano. (Desarrollaremos estos temas al estudiar a Horacio y Virgilio).

La prosa, de la que poco se conserva aparte de Livio, queda por debajo de la poesía. En este terreno, Cicerón se adelantó para ocupar la cima. La fuerza que moldeó la prosa fue la oratoria libre, pero cada vez quedaba menos sitio para esta actividad en el régimen imperial, sometido a un “príncipe”. Con Cicerón habían penetrado en la prosa la filosofía y la ciencia, pero ahora quedaban al margen de los programas escolares. El estudio de la filosofía se... Continuar leyendo "Explorando la Literatura y la Historia Romana: Cicerón, Livio y la Época de Augusto" »

El Llegat Romà d'Ilerda: Anàlisi Històrica

Importància Estratègica d'Ilerda

Importància Estratègica Romana

Per què Ilerda era tan important estratègicament per als romans? Per les comunicacions, tant terrestres com fluvials.

Poblament Ibèric Previ

Capital Indígena

• Quin poble ibèric vivia a la zona de Lleida abans de l'arribada dels romans? Els ilergets.
• Com s'anomenava la capital indígena? Iltirta (Ilerda).

Relevància d'Indíbil i Mandoni

Aliança i Revolta Ibèrica

Explica quina és la rellevància històrica que van tenir Indíbil i Mandoni a la història d'Ilerda:

1. En començar la Segona Guerra Púnica, els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal.
2. Posteriorment, els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió.

El Fòrum: Centre Cívic i Comercial

El fòrum era l'escenari de les manifestacions populars, les revoltes de la plebs i el lloc on arribaven les notícies de guerra.

Edificis Cívics Clau

Trobem els edificis cívics següents:

• La Cúria: Lloc on es reunia el Senat.
• L'Ordo Decurionum: L'equivalent de la Cúria a les colònies (sala rectangular amb grades a banda i banda).

El Comerç i els Mercats Especialitzats

Les places de les ciutats romanes, especialment el fòrum, eren l’espai on hi havia les botigues principals i també els llocs de venda ambulants. A Roma, hi havia mercats especialitzats:

• Forum Boarium: Venda de bestiar.
• Forum Suarium: Carn.
• Forum Holitorium: Verdures i llegums.
• Piscatorium: Peix.
• Vinarium: Vi.
• Forum Cupidinis: Aliments exquisits

DIES FESTIUS. Equirria. Festa eqüestre en honor al déu Mart. Quinquatrus. Purificació de les armes abans de la campanya militar. October equus. Fi de la campanya militar. Armilustrium. Purificació d'armes per esborrar crims de guerra. Lupercalia. Festa en honor a la lloba que salvà Ròmul i Rem. Parentalia. Festes fúnebres en honor dels morts. Festes januals. En honor a Janus, déu dels inicis i dels finals, de les portes. Aquest dia es fan ofrenes per dinar. Liberalia. Festa de la primavera en honor de Liber. Parilia. Commemoració de Roma. Vulcanalia. En honor de Vulcà, déu del foc. Es feien concursos de pesca i fogueres… Saturnalia. Festes en honor de Saturn en les quals es celebrava el solstici d’hivern. Moments d’oci. Curses

Els Esclaus, eren propietat dels faraons. Eren gent sense drets que estaven obligats a fer feines de varis tipus: podien treballar a les mines, o a les canteres extraient pedres, o construïnt dics i canals per aprofitar millor les aigües del riu Nil.

La vida d’ultratomba

Els egipcis creien en la vida després de la mort. Pensaven que era necessari conservar el cos en bon estat per la segona vida. És per això que momificaven els cadàvers i els guardaven en sarcòfags embolicats en unes venes fines de lli. Els sarcofags els dipositaven en tombes, prou grans i plenes de tresors, menjar, cistells, etc...Pensant em tot el necessari per aquella suposada segona vida.

Les tombes podien ser de tres tipus: mastabes, piràmides, hipogeus.

Mastabes:

Orígenes y Evolución del Teatro Romano

En el 240 a.C., los ediles encargaron a Livio Andrónico la traducción de una comedia y una tragedia griega con motivo de los ludi. Así nace la primera obra dramática en latín. Pero antes de eso, los romanos ya habían conocido otras representaciones con gran raigambre popular, como las farsas atelanas o el mimo, basadas en la improvisación, donde actores cubiertos de máscaras representaban personajes, marcados por su gusto por lo grotesco y la burla.

La Influencia Griega y el Nacimiento de la Fabula

La conquista de la Magna Grecia puso a los romanos en contacto con las representaciones teatrales griegas. Tras la helenización general de la cultura romana, y después de la Primera Guerra Púnica,... Continuar leyendo "El Nacimiento del Teatro Romano: De Livio Andrónico a las Comedias de Plauto y Terencio" »

“Després de Tarquini va prendre el poder Servi Tul·li, nascut d‟una dona noble. Aquest va sotmetre els sabins; va annexionar tres turons a la ciutat, va  construir fossats al voltant de la muralla. Va organitzar el primer cens, que fins aleshores era desconegut per tota la terra. Fou víctima de la vilesa del seu gendre Tarquini el Superb, fill del rei a qui ell mateix havia succeït” L‟estructura genitus ex nobili femina és una construcció anomenada de participi concertat, en la qual genitus concorda amb Seruius Tullius.

“August després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania molta part de la

Pel mig de Mèdia passa el riu Cidne. Llavors era l’estiu; la transparència de les aigües invità el rei cobert de pols i ensems de suor a rabejar-hi el seu cos encara ardent. Així, doncs, després de despullar-se, davallà al riu. Tan bon punt entrà a l’aigua, els seus

membres començaren a enrampar-se; i el calor vital abandonà gairebé tot el seu cos. Veste deposita és una construcció d’ablatiu o participi absolut;
Està formada per un substantiu en ablatiu amb el qu

al concorda un participi, en aquest cas de perfet passiu. Té autonomia sintàctica. Veste fa la funció de subjecte i deposita de predicat

“En els dos exèrcits hi havia uns germans trigèmins, els Horacis i els Curiacis. Els reis parlen amb els trigènims, per tal