Emèrita Augusta: la ciutat romana de Mérida

Aproximadament l’any 25 aC Llegat Publi Carisi va fundar el poble d’Emèrita Augusta (Mérida) al sud-oest de la península amb l’objectiu d’assentar els legionaris més veterans de les guerres (emeristi) contra els càntabres i els àsturs. Més tard, August li va atorgar el títol de colònia i a partir d’aquí es van regir per les lleis de Roma, convertint-se en la capital de Lusitània, tercera província d’Hispània instituïda per August. D’aquesta manera es va  iniciar un període d’esplendor del qual els edificis públics que es conserven avui dia en són testimonis.  Mérida va ser un important centre jurídic, econòmic, militar i cultural que va deixar marca de cada període històric a través de la seva riquesa arqueològica que, actualment, segueix despertant interès cultural. La seva ubicació en una vall era favorable per a la comunicació, així com per travessar el riu Guadiana i com a punt de trobada entre dues vies principals (la Via de la Plata i la que unia Còmplutum amb Olisipó). Amb aquesta localització, també dotava a la ciutat d’una gran riquesa en recursos naturals com matèries primeres, terra per conrear, boscos i aigua.

Desenvolupament i importància

A partir de finals del s. III, amb la reforma administrativa de Dioclecià, la ciutat va experimentar un alt nivell de desenvolupament que la va convertir en la capital de la Diòcesi de les Hispànies, així com en una de les ciutats romanes més importants. Malgrat tot, arran de la lluita dels pobles germànics, es va convertir en la capital del regne visigot fins que la cort es va traslladar a Toledo, fent que els bisbes de la ciutat omplissin aquest buit amb la cultura romana, com amb l’art i els edificis públics romans.

Edificis d’oci i públics

Pel que fa als edificis d’oci, tant el teatre com l’amfiteatre estaven construïts fora muralles sobre el mateix turó, aprofitant-lo com a recolzament per a ambdues graderies. El teatre és l’edifici més ben conservat de tota la península i dels més grans de tota la ciutat, del qual en va fer promoció Marc Vipsani Agripa i es va inaugurar el s. XVI-XV aC, amb capacitat per a 6.000 espectadors. La zona més destacable és el frons scaenae, format per dos cossos de columnes corínties i amb molta decoració. Per altra banda, l’amfiteatre es va inaugurar el 8 aC i tenia unes dimensions considerables, amb unes graderies que podien acollir a uns 15.000 espectadors. Apart d’aquests, fora de les muralles d’Emèrita Augusta també trobem el circ, construït al s. I dC, al fons d’una vall de la qual se n’aprofita el pendent per fer les graderies, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors.

A Mérida trobem també altres edificis públics, com els dos fòrums, on es duia a terme el desenvolupament de la vida de la urbs romana. Un d’aquests era per a la ciutat, on hi havia les termes i la basílica, i l’altre per a la província, on s’ubicaven els edificis administratius provincials, tot i que estaven comunicats per l’Arc de Trajà. També podem veure edificis com el Temple de Diana o la Basílica de Santa Eulàlia.

Urbanisme i enginyeria hidràulica

També, com a obres públiques hi ha els carrers i vies, que es guiaven pel Cardo i el Decumanus Maximus, a la intersecció de les quals trobem el fòrum de la ciutat. El traçat urbà era el propi de les ciutats romanes ex novo, seguint el model hipodàmic. D’aquesta distribució encara es conserven restes de diversos carrers  i domus, com la de l’Amfiteatre, la de Mitreu, la d’Alcazaba o la dels Marbres, entre d’altres.

Un altre aspecte destacable d’Emèrita va ser l’enginyeria hidràulica de la qual en conservem restes i que es va demostrar amb infraestructures com el pont del riu Guadiana, el pont sobre el riu Albarregas, el pont de l’Alcantarilla, l’aqüeducte de los Milagros, L’aqüeducte del Rabo del Buey San Lázaro, l’embassament de Prosèrpina o l’embassament de Cornalvo. Malgrat tot, l’origen romà de les dos darreres infraestructures s’ha posat en dubte.

Llegat i importància històrica

El relleu i els recursos de la ciutat junt amb la planificació, van fer d’Emèrita Augusta una de les ciutats més importants del món romà, deixant com a llegat les nombroses restes de la urbs.