Anàlisi de la Comèdia Romana: Plaute i Terenci (Fabulae Palliatae)
Exposició de Literatura Romana: Plaute i Terenci
Plaute i l'obra "Els Bessons" (Menecmes)
El text analitzat pertany a l'obra Els Bessons, també coneguda com Els Menecmes pel nom dels seus dos protagonistes. L'autor és Plaute (Sàrsina, c. 250 aC – Roma, 184 aC), el dramaturg que va assolir més èxit a l'antiga Roma.
Argument i Trama d'"Els Bessons"
Els Bessons és una comèdia de doble equívoc, basada en la confusió provocada per la identitat idèntica dels dos protagonistes. El personatge del Prologus informa que l'acció es desenvolupa a la ciutat grega d'Epidamne i avança la línia argumental bàsica per evitar confusions:
- Un mercader de Siracusa s'embarca cap a Tarent amb un dels seus fills bessons, de set anys, deixant l'altre amb la mare.
- A Tarent, el nen es perd entre la multitud dels jocs i és adoptat per un mercader d'Epidamne que se l'emporta a casa seva.
- El pare mor de desesperació a Tarent. Les notícies del rapte i la mort del pare arriben a Siracusa.
- L'avi, en record del raptat, canvia el nom al nét que li queda, de manera que tots dos germans es diuen Menecme.
- El mercader d'Epidamne adopta el bessó raptat com a fill seu i, en morir, el deixa casat i hereu d'una gran riquesa (Menecme I).
- La comèdia comença quan l'altre bessó (Menecme II, el de Siracusa) arriba a Epidamne buscant el seu germà després d'haver recorregut mig món.
Cada germà protagonitza la seva pròpia acció, resultant en un doble argument: la recerca del germà per part de Menecme II, i el robatori d'un mantell per part de Menecme I a la seva dona per regalar-lo a l'amant, Eròcia. El mantell serà l'element de convergència de les dues trames.
El text proposat correspon al moment del reconeixement entre els dos germans, quan es troben a escena: Menecme I surt de casa de l'amant, i Menecme II arriba acompanyat del seu esclau Messenió, que ja havia interactuat amb Menecme I, pensant que ajudava el seu amo.
Les Fabulae Palliatae de Plaute
Els Bessons és una comèdia corresponent al subgènere de les fabulae palliatae, anomenades així pel pallium o mantell dels grecs. Eren comèdies romanes que conservaven l'ambientació grega dels seus models de la Comèdia Nova àtica:
- L'acció se situava en alguna ciutat grega (a Els Bessons, Epidamne) i els personatges eren grecs.
- Plaute és el primer autor de la literatura llatina que conrea exclusivament la fabula palliata.
- Els autors romans (Plaute o Terenci) creaven les seves comèdies a partir d'una obra grega concreta (imitatio), barrejant escenes d'altres obres (contaminatio). Plaute, en aquesta obra, sembla tenir com a model fonamental Ὅμοιοι (Els Iguals) del grec Posidip.
- Les palliatae comencen amb un pròleg explicatiu, es divideixen en cinc actes amb escenes parlades, recitades i cantades, i solen acabar amb l'epíleg i el plaudite.
- Els personatges són estereotipats (senex, adulescens, seruus, parasitus, matrona, meretrix, etc.).
En el cas d'Els Bessons:
- El paper d'adulescens el representen tots dos germans.
- El senex és l'ancià sogre de Menecme I.
- Messenió és el seruus lleial i assenyat de Menecme II.
- El Raspallot és el parasitus que viu a costa de Menecme I.
- La dona de Menecme I encarna la matrona, i Eròtica, l'amant, la meretrix.
L'objectiu principal de les palliatae era l'entreteniment i la diversió. De Plaute es conserven 21 comèdies, entre elles El soldat fanfarró, Amfitrió, La comèdia de l'olla o Les Baquis.
Terenci i l'obra "Els Germans" (Adelphoe)
En aquest passatge del principi d'Els Germans de Terenci parla Mició, un senex, pare adoptiu d'Èsquinus. Els protagonistes són els germans Mició i Dèmeas, que representen models educatius oposats:
- Mició: Home de ciutat, indulgent i refinat. Ha educat Èsquinus basant-se en la confiança mútua i la generositat.
- Dèmeas: Camperol auster i sorrut. Ha educat Ctesifó amb un mètode sever i rigorós.
Els dos sistemes educatius es posen a prova amb les relacions amoroses dels nois. La conclusió per a l'espectador és que cal aplicar un sistema de terme mitjà, prenent els aspectes positius de cada mètode.
Les Fabulae Palliatae de Terenci
Terenci també conrea les palliatae, situant l'acció a una ciutat grega (a Els Germans, Atenes). El seu model fonamental és l'obra homònima de Menandre, tot i que integra escenes de Synapothnéskontes de Dífil.
Tot i compartir estructura (pròleg, cinc actes, epíleg), Terenci presenta diferències notables respecte a Plaute:
- Psicologia dels personatges: Terenci els dona un tractament més específic i profund.
- Objectiu: A més d'entretenir, les seves comèdies tenen un fort component moralitzador, basat en el respecte, l'amor i l'autocrítica.
- Llenguatge: El seu llatí és més depurat, evitant el col·loquialisme i la grolleria de Plaute. Per això, no va triomfar comercialment com a comèdia de rialles.
- Protagonisme: Treu protagonisme a l'esclau i l'atorga als joves per subratllar els valors de la bona educació.
De Terenci conservem sis comèdies: La noia d'Andros (Andria), La sogra (Hecyra), El botxí de si mateix (Heautontimorumenos), L'eunuc (Eunuchus), Formió (Phormio) i Els Germans (Adelphoe).
Comparativa: Plaute vs. Terenci
Plaute i Terenci són els pares del teatre de l'època moderna, però representen tendències oposades:
Plaute (Tit Macci Plaute, c. 250-184 aC)
Nascut a Sàrsina, viu durant les Guerres Púniques. El seu objectiu principal era provocar rialles. Les seves obres són anomenades fabulae motoriae (comèdies trepidants), on no prioritza la coherència de l'acció.
- Llenguatge: Ús del vulgaris (llengua parlada), farcit de col·loquialismes, invenció de paraules i acudits, amb rapidesa i vivacitat.
- Música: Poesia rica en ritmes variats, combinant bé les parts diverbia (declamades) amb les cantica (cantades amb música).
- Crítica: Acostuma a situar l'acció a Grècia per criticar el món hel·lènic com a sinònim de vici i comoditat.
Terenci (Publi Terenci Àfer, 194-159 aC)
Va viure quan Roma ja era la ciutat hegemònica. Era portaveu de l'ideal de la Humanitas (relacions cordials i bon comportament) del cercle dels Escipions.
- Estructura: Les seves obres són fabulae statariae (comèdies reposades), més ben estructurades i reflexives.
- Psicologia: Gran càrrega moral i psicològica.
- Llenguatge: Llatí més depurat, evitant el llenguatge groller.
- Ambientació: Tot i ambientar a Grècia, ho fa per mostrar l'amabilitat i l'honestedat dels grecs, no per criticar-los.
Característiques Generals de les Fabulae Palliatae
Comèdia a la grega: imitar els models del teatre hel·lènic i representar la vida social romana en un marc hel·lènic.
Personatges Estereotipats Típics:
- Adulescens: Jove enamorat d'una noia.
- Leno: Alcavot.
- Senex: Pare de l'adulescens, sovint un imbècil que desconeix el fill i està enamorat de la mateixa noia.
- Meretrix: Prostituta (o noia esclava en un prostíbul).
- Servus: Esclau llest que ajuda el jove a aconseguir els diners per comprar la llibertat de la noia (el veritable heroi de l'obra).
- Virgo: Filla perduda d'un amic del pare, que porta un amulet (anell, marca de naixement) que revela la seva identitat.
Els pares del teatre de l'època moderna són: Plaute, Terenci i Sèneca.