Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Historia y Legado de Roma: Conquista de Hispania, Ocio y Gramática Latina

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,16 KB

Historia Romana y Conquista de Hispania

Conquista de Hispania

  • Aníbal asedió la ciudad de Sagunto, aliada de Roma.
  • En el 206 a.C., Publio Cornelio Escipión tomó Carthago Nova.
  • La conquista fue difícil, los habitantes eran belicosos. Ejemplo, el pueblo Lusitano, cuyo frente estaba Viriato, o el pueblo Numantino.
  • Bajo el emperador Octavio Augusto, Roma se adueñó de toda la península y la llamaron Hispania.

División Provincial de Hispania

  • Los romanos dividieron el territorio en provincias, en los primeros momentos de la conquista en 2 provincias: Citerior y Ulterior.
  • La división definitiva fue a mediados del siglo IV, cuando Hispania estaba dividida en 7 provincias: Tarraconensis, Carthaginensis, Tingitania, Lusitania, Balearica, Baetica y Gallaecia.
... Continuar leyendo "Historia y Legado de Roma: Conquista de Hispania, Ocio y Gramática Latina" »

Crisi i Successió a l'Imperi Romà: De Còmode a Teodosi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,07 KB

L'Any dels Cinc Emperadors (193 dC)

Aquest títol fa referència a l'any 193 dC, un període de gran inestabilitat en què hi va haver un total de cinc emperadors diferents.

La Successió Ràpida

El primer de tots, qui començà l'any, fou Còmode. La successió es va desenvolupar de la següent manera:

  1. L'1 de gener, el prefecte del pretori, Pèrtinax, fou nomenat emperador. Aquest va governar fins al 28 de març, data en què fou assassinat.
  2. El 28 de març, Didi Julià va comprar els pretorians i fou nomenat emperador.

Però no fou l'únic qui volia el ceptre imperial. També Clodi Albí i Septimi Sever es revoltaren, fent-se nomenar emperadors per les seves tropes.

L'1 de juny, Septimi Sever va eliminar Didi Julià i, posteriorment, Pescenni Níger... Continuar leyendo "Crisi i Successió a l'Imperi Romà: De Còmode a Teodosi" »

Marc Tul·li Ciceró: Vida, Política, Oratòria i Obres Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,24 KB

Marc Tul·li Ciceró: Biografia i Llegat

L’orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró (106 aC – 43 aC) va definir l’oratòria com: «L’art d’expressar-se bé i de saber convèncer els oients.»

La Vida Política de Ciceró

Ciceró va néixer l’any 106 aC a la ciutat d’Arpino. Després de completar els seus estudis superiors a Roma, va viatjar a Grècia i a l’Àsia Menor per perfeccionar la seva formació humanística. De tornada a Roma, va iniciar una espectacular carrera política, ocupant tots els càrrecs fins a aconseguir ser cònsol l’any 63 aC.

Durant el seu consolat, va pronunciar les quatre Catilinàries, aconseguint fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i executant els principals conspiradors,... Continuar leyendo "Marc Tul·li Ciceró: Vida, Política, Oratòria i Obres Clau" »

Edificis públics romans: Fòrum, Basílica, Amfiteatre...

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,32 KB

El Fòrum Romà

El fòrum era la plaça pública de la ciutat i el centre de tots els esdeveniments (polítics -eleccions dels magistrats-, religiosos i socials). Hi havia tabernae (botigues) i s'hi feia el mercat. Amb el temps, es va tendir a reservar el fòrum per a les activitats principals, i els comerços es van traslladar a mercats tancats (macella). Al fòrum hi havia el temple més important, la cúria o senat local i la basílica. Al voltant s'alçaven estàtues dedicades als emperadors o a personatges notables de la ciutat.

La Basílica Romana

La basílica és un edifici annex al fòrum. Consisteix en una construcció de planta rectangular amb l'interior dividit en tres o més naus per fileres de columnes. La nau central sobresurt per... Continuar leyendo "Edificis públics romans: Fòrum, Basílica, Amfiteatre..." »

Literatura Romana: Exploración de Géneros y Autores Clave

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,57 KB

Literatura Romana

Historiografía Romana

Género literario: Historiografía Romana. Autor: Julio César (Guerra de Galias y Guerra Civil)

Se inicia en Roma en los siglos II y III a. C., siguiendo los modelos griegos, pero tuvo su auge a principios del siglo I a. C. Es probablemente el género literario más antiguo, pues desde siempre se han transmitido oralmente. La historiografía romana fue mucho más rigurosa que la griega y de intensión más moralizante. Los romanos utilizaban la historiografía como instrumento político para justificar la supremacía sobre los demás pueblos, para destacar el protagonismo de las familias dominantes o para defender la propia actuación política. Esta comprende obras de carácter muy variado, desde historias... Continuar leyendo "Literatura Romana: Exploración de Géneros y Autores Clave" »

Ascenso de Augusto, Cristianismo y la Caída del Imperio Romano de Occidente

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,94 KB

Las Guerras Civiles y el Ascenso de Augusto

La Segunda Guerra Civil Romana: César vs. Pompeyo

La Segunda Guerra Civil Romana enfrentó a Pompeyo contra Julio César. El resultado fue la victoria de César, quien se proclamó dictador vitalicio, acumulando poderes que lo convirtieron prácticamente en un rey.

La Tercera Guerra Civil Romana: Marco Antonio vs. Octavio

La Tercera Guerra Civil Romana tuvo como protagonistas a Marco Antonio y Octavio. Octavio resultó victorioso en esta nueva guerra civil, recibiendo el título de «Augusto» (El Ilustre), y poniendo fin al periodo republicano al concentrar todo el poder en su persona.

Los Títulos y Estrategias de Octavio Augusto

Los principales títulos de Octavio fueron:

  • «Augusto» (El Ilustre)
  • Cónsul
... Continuar leyendo "Ascenso de Augusto, Cristianismo y la Caída del Imperio Romano de Occidente" »

Tirant lo Blanc: Resum dels Capítols III-XII

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,26 KB

III. El Setge de la Ciutat

Tirant, Diafebus i la Princesa estaven a l'hort de palau amb les donzelles quan l'Emperador els va reunir amb el consell. Un home enviat pel Gran Conestable els va informar que molts homes a peu s'havien amagat a la praderia. El duc de Macedònia, desoint advertències, va creuar el riu amb els seus soldats, però van ser derrotats pels moros i van fugir. L'Emperador va demanar ajuda a Tirant. Dues persones van aconsellar enviar les filles de l'Emperador a Hongria, cosa que va disgustar Tirant. Carmesina va preferir quedar-se amb el seu pare. Abans de partir, Tirant va demanar a la Princesa la seva camisa com a penyora, i ella li va donar amb molts petons. Finalment, van partir amb tots els senyors.

IV. L'Alliberament

... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Resum dels Capítols III-XII" »

Euskal Poesiaren Bilakaera: Hasierako Pausoetatik Gerra Aurreko Aroa Arte

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,99 KB

Gaia: Poesia literarioaren lehen urratsak

Peru Abarka: Egilea, Generoa eta Argitalpena

Peru Abarka Joan Antonio Mogelek idatzi zuen 1880. urtean. Hala ere, ezin dugu eleberritzat hartu hainbat arrazoirengatik: bi pertsonaia nagusiren arteko elkarrizketa hutsa da, denbora eta espazioa ez daude zehaztuta, pertsonaiak lauak dira eta ez du eleberrien egitura ohikoena jarraitzen.

Txomin Agirreren Nobelak eta Euskalkiak

Txomin Agirrek hiru nobela idatzi zituen: Auñamendiko Lorea (1898) eta Kresala (1906), biak bizkaieraz idatzita, eta Garoa (1912), gipuzkeraz idatzita.

Garoa: Gaiak eta Eredua

Garoa lanaren gai nagusiak artzaintza eta nekazaritza dira. Euskaldunen eredu idealizatua ematen du, eta, ondorioz, pertsonaia literario gisa sinesgarritasun falta... Continuar leyendo "Euskal Poesiaren Bilakaera: Hasierako Pausoetatik Gerra Aurreko Aroa Arte" »

Oratoria y Retórica en la Antigua Roma: Desarrollo e Influencia Cultural

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,23 KB

La Oratoria Romana: Arte, Influencia y Legado

Definiciones Fundamentales de la Oratoria

El «arte de hablar en público» se denomina oratoria, y a quien lo ejercía, orator. Un discurso, del tipo que fuera (político, judicial, fúnebre, etc.), recibía el nombre de oratio. El dominio de este «arte» se llamaba eloquentia. La teoría en que se basaba, aprendida y adaptada de los griegos, se llamaba rhetorica (del griego rhetor, orador). Las escuelas en que se estudiaba, equivalentes a nuestras universidades, se llamaban «escuelas de retórica».

Importancia y Declive en la República Romana

El arte de utilizar la palabra en público con corrección y belleza, sirviéndose de ella al mismo tiempo para agradar y persuadir, tuvo en Roma un uso... Continuar leyendo "Oratoria y Retórica en la Antigua Roma: Desarrollo e Influencia Cultural" »

Els Set Reis de Roma: Monarquia Llatino-Sabina i Etrusca

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,54 KB

La Monarquia Romana (753 aC - 509 aC)

La Monarquia Romana, que es va estendre des de la fundació llegendària de Roma fins a l'establiment de la República, es divideix tradicionalment en dues fases: la llatino-sabina i l'etrusca. Aquest període va estar marcat pel govern de set reis i la consolidació de les institucions primerenques de la ciutat.

Els Set Reis de Roma i les Set Colines

La tradició estableix que Roma va ser governada per set reis i es va assentar sobre set colines.

Monarquia Llatino-Sabina (Pre-etrusca)

  • Ròmul (753 aC - 716 aC):
    • Va establir les tres primeres tribus i va configurar l'exèrcit romà.
    • Va desaparèixer enmig d'una gran tempesta, convertint-se en el déu Quirí.
  • Numa Pompili (715 aC - 674 aC):
    • Va redactar lleis que regulaven
... Continuar leyendo "Els Set Reis de Roma: Monarquia Llatino-Sabina i Etrusca" »