Chuletas y apuntes de Latín

RETÓRICA Y ORATORIA EN LA ÉPOCA REPUBLICANA

La retórica establece los principios teóricos para persuadir mediante la palabra, mientras que la oratoria es su puesta en práctica a través de los discursos. En la Roma republicana, la enseñanza superior, reservada a jóvenes de familias acomodadas con aspiraciones políticas, se impartía en las escuelas de retórica.

Formación del Orador

El rhetor completaba la educación básica iniciada por el litterator o ludi magister y el grammaticus, enseñando a sus discípulos la técnica oratoria, un complejo sistema de reglas y procedimientos heredados de los griegos para construir discursos efectivos.

En las escuelas, los alumnos componían, memorizaban y recitaban discursos sobre temas ficticios.... Continuar leyendo "Retórica y Oratoria en la República Romana: El Arte de la Persuasión" »

El Imperio Romano: Una Nueva Forma de Gobierno

Tras la muerte de César, su hijo adoptivo Octavio venció a sus rivales en una guerra civil. En el 27 a.C., el Senado le otorgó el título de Augusto, que significa 'elegido por los dioses'. Augusto concentró todos los poderes e inauguró un nuevo sistema de gobierno: el Imperio. Él convocaba al Senado, reunía a los comicios, nombraba a los magistrados y dictaba todas las leyes del Imperio. Las instituciones republicanas continuaron existiendo, pero fueron desposeídas de sus funciones.

El Culto Imperial

Al morir Augusto, se proclamó su divinidad y se organizó el culto imperial. Los emperadores, desde entonces, se convirtieron en dioses a los que se les debía rendir culto. Los romanos podían... Continuar leyendo "El Imperio Romano: Auge, Religión y Crisis" »

HORACI - VIDA:

Quint Horaci va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, el 65 aC. El seu pare era un llibert que s'escarrassà en donar-li una bona educació literària, filosòfica i retòrica per la qual cosa es mudà a Roma i després li pagà l'estada a Atenes. Allà s'allistà a l'exèrcit de Brut i Cassi contra Octavi i Antoni i participà, sense glòria bèl·lica, a Farsàlia.

Va ser perdonat i ocupà un modest ofici administratiu a Roma. Passà el temps escrivint poemes satírics (Epodes). Gràcies a Virgili conegué Mecenes que aprecià la seva obra i el protegí tota la vida, regalant-li una vil·la al camp, donant-li la tranquil·litat necessària per portar a la perfecció els seus versos.

Va escriure diverses obres poètiques: “Odes”... Continuar leyendo "Horaci i Virgili: Vides i Obres" »

Orígenes del Teatro Romano

Tenemos representaciones teatrales desde la fundación de Roma. Los ludi scaenici tendrán un papel importante como elemento de entretenimiento.

Origen en diversos elementos:

• Carmina fescennina: Cantos y bailes relacionados con ritos agrarios. Consistían en puyas e insultos entre dos campesinos.
• Fabula atellana: Representaciones improvisadas donde los actores representaban siempre los mismos personajes. Tenían longitud similar a los entremeses, pero con intriga y sorpresa. Destacan títulos como La novia de Papo.
• Satura dramatica: En el 364 a.C. se produce una peste y se traen bailarines de Etruria para conjurar la enfermedad. Los actores nativos los imitaban con burla. Se convierten en histriones nativos profesionales

Creixement del temple egipci i la seva relació amb les ciutats

Junt a les piràmides sempre hi havia una petita construcció: el temple. Això és degut a que els faraons enterrats havien de tenir sacerdots per velar la seva mort i on els fidels hi feien les seves ofrenes. Les ampliacions d'aquest temple sempre anaven de la façana principal cap endavant, creant així una nova façana principal. Per tant l'espai més sagrat era amb alçada menor, on es disposava l'altar. El creient entrava i a cada pas avançava cap a un espai més sagrat ja que s'apropava a l'altar, allà es podia purificar. El temple constava d'un espai simètric, endreçat amb una sèrie de combinacions d'espais exteriors i interiors. En secció: es poden veure que les parts... Continuar leyendo "Els temples egipcis i la seva relació amb les ciutats: exemples i comparacions" »

Lección 4

Traducciones Latín-Español

Frases cortas

1. Lupus et agnus in fiuvii ripa aquam potábant.
   El lobo y el cordero bebían agua de la orilla del río.
2. Puellae deórum aras rosis ornant: pueri autem in villae horto eum amícis pila ludunt.
   Las chicas adornan los altares de los dioses con rosas y los niños, a su vez, juegan en el jardín de la casa con sus amigos a la pelota.
3. Magister in cáthedra sedébat.
   El maestro se sentaba en la silla.
4. Viri capras et agnos mane in agros ducunt.
   Los hombres conducen a las cabras y los corderos a los campos por la mañana.
5. Pueri tabellas stilumque in ludum portábant.
   Los niños llevaban a la escuela unas tablillas enceradas y un punzón.
6. Pueri stilo in tabellis scribunt.
   Los niños escriben con un punzón en las

Horacio (65-8 a. C.)

Vida y Obra

• Nació en Venusia. Recibió educación en Grecia y Roma.
• Se unió al ejército de Bruto y combatió en Filipos como tribuno militar.
• Volvió a Roma y compró un puesto de amanuense de los cuestores para poder vivir.

Obras Principales

Épodos

• Escritos en medio de las batallas de Filipos.
• Adopta la estrofa yámbica mezclándola con otros ritmos y fijando las reglas de la métrica latina.
• 17 poemas cortos de tono violento sobre diversos temas.
• Hay también un poema de tema bucólico, "Beatus Ille", en el que canta la vida del campo frente a las complicaciones de la vida urbana.

Odas

• Composiciones líricas agrupadas en cuatro libros.
• Temas y metros líricos griegos y estrofas eólicas.
• Temáticas:
  • Político-nacionales: centrados

La Casa Romana: Tipus Principals

Hi havia tres tipus principals d'habitatge a l'antiga Roma:

• La domus: era la casa unifamiliar, típica de les zones urbanes.
• L'insula: blocs de pisos on vivien diverses famílies, també a les zones més urbanes.
• La villa: la casa de camp, situada fora de la ciutat.

La Domus: La Casa Unifamiliar

La domus estava ocupada per una sola família i s'orientava cap a l'interior. L'aire i la llum entraven principalment per dues obertures al sostre situades al centre de la casa, al voltant de les quals es trobaven les habitacions. Generalment, no tenia finestres exteriors, tenia un sol pis i les habitacions tenien un ús determinat.

La part central de la casa romana era una sala, l'atri (atrium), on es desenvolupava la vida... Continuar leyendo "La Casa Romana: Domus, Insula i Villa a l'Antiguitat" »

El paper del pati en arquitectures domèstiques: Çatal Höyük

Çatal Höyük neolític: primer assentament caracteritzat per no tenir carrers, era simplement una agrupació d’edificis que creaven una gran construcció, conformada per cubicles amb una habitació (on es vivia, dormia i menjava), una part pels animals i una zona dedicada a la religió amb un altar on només hi podia entrar el patriarca. Les parts d’accés estaven situades a la teulada, construïdes amb fusta i fang i una escala que permetia baixar a l’habitatge. El trànsit era per teules ja que no hi havia carrers. Tots els espais que es desenvolupaven al llarg del temps no tenien organització, estaven disposats de forma caòtica. Tota aquesta ciutat era com una fortificació... Continuar leyendo "Evolució Urbana: De Çatal Höyük a l'Àgora Grega" »

Tàrraco

Durant els segles V – IV aC, existia un assentament ibèric en la mateixa zona on després serà la ciutat de Tàrraco amb el nom de Kese. 

L'any 218 aC, i amb motiu de la II Guerra Púnica, els romans, sota les ordres de Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco. 

Van escollir aquest lloc per el port de mar i un turó perfecte per les defenses. El turó servia de protecció del nucli civil això va permetre la conquesta de l’interior de la península. Això permet que la ciutat desenvolup-hi ràpidament la militància i el comerç.

Aquest procés es va veure influenciat per Juli Cèsar. La ciutat va experimentar el seu màxim desenvolupament... Continuar leyendo "Història de Tàrraco" »