Chuletas y apuntes de Latín

La situació econòmica a Roma empitjora.

Neró era un gran defensor de les arts i gran amant. Va haver-hi un Renaixement literari, Sèneca i Plini el Vell eren uns grans filòsofs.

Va haver-hi un dels més greus incendis de Roma, que va ser provocat per Neró, ell va acusar als cristians, però era fals. Va ser obligat a suïcidar-se.

Del 68 al 69 d.C va haver-hi un període de crisi.

Van haver revoltes provinents de les províncies i 4 emperadors:

• Galba, que va ser proclamat per legions d’Hispània.

• Otó, que era pretorià.

• Vitel·li, que era de Germània.

• Vespasià, que era d’Orient, les seves tropes van ocupar Roma i el Senat es va limitar a legitimar el seu poder.

La crisi del 69 deixa clar que i el parentiu amb la família d’August, i el

Evolución del Latín al Romance

Cambios Fonéticos

obiit de hoc saeculo in mense augusto: Uso de la preposición “in” con función locativa y temporal.

olei > oli: Contracción de una vocal larga en hiato.

ocio = otio: Palatalización de la consonante dental.

oze = hodie: Palatalización de la consonante dental.

onorem = honorem: Error ortográfico derivado de la pérdida de la aspiración de la h.

optumo = optimum: Pérdida de la consonante “m” en posición final.

olim non oli: Pérdida de la consonante “m” en posición final.

occasio non accansio: Hipercorrección de la asimilación de ns por s.

obsetrix en lugar de obstetrix: Disimilación de t-t por 0 (sujeto) - t.

ossum en lloc d’os: Cambio de declinación: de la tercera a la segunda.... Continuar leyendo "Evolución del Latín al Romance: Cambios Fonéticos, Morfológicos y Sintácticos" »

Texto I

Tema: El paso del tiempo y cómo nos afecta (carpe diem)

Modalidad 1

Descripción subjetiva, yo poético describe lo maravillosa que es la amada. Función expresiva. Rasgos: abundancia de adjetivos v.4 “blanca”/”bello”, v8”luciente/”gentil” o v10 “dorada”; enumeración en la tercera estrofa.

Modalidad 2

Diálogo yo poético se dirige hipotèticamente a la amada. Por lo tanto posee función apelativa. Rasgos: v y poses en 2ªp que hacen referencia a la amada, como en el v9 “goza”, v1 “tu cabello”, v7 “tu cuello”, entre otros.

Recursos

Metáfora v6 “clavel-labio”, v10 “edad dorada” (juventud), v12 “plata” (canas); epítetos v4 “blanca frente”, v8 “gentil cuello”, v11 “cristal luciente”; personificación... Continuar leyendo "El paso del tiempo y su influencia en la poesía" »

Origen i Enfortiment

La ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC, a la península itàlica, concretament a la regió Laci. Aquesta era una bona zona per l'assentament humà per la bona posició, control mediterrani i la presència del riu Tíber.

Turons

Quirinal, Viminal, Capitolí, Esquilí, Palatí, Celí, Aventí. Durant el període de la República 509-27 aC.

Magna Grècia

Sicília, Còrsega i Sardenya.

Cartago

Provincia

Territori que havia estat conquerit pels romans.

Guerres Púniques

Primera Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya. Segona Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de part de la península Ibèrica. Tercera Guerra Púnica: destrucció de Cartago i conquesta romana d'una part del nord d'... Continuar leyendo "Origen i expansió de Roma" »

Ilerda

• Habitants: tribu dels ilergets

• Situació: turó a prop del riu Segre - estratègica en comunicacions (terrestres i fluvials)

• S.IaC - els romans els conquereixen

• August - municipium - Ilerda

• Esdeveniments històrics importants: oposició a l'ocupació romana (Indíbil i Mandoni) i la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar.-- 49aC-45aC

• La muralla abasta tot el turó de la Seu Vella i la part baixa.

• No segueix el traçat urbanístic romà -> difícil topografia

• Encreuament del cardo i del decumanus -> termes públiques - S.IdC - zona de banys + palestra

Emerita Augusta

• Història

  • Mèrida (colònia)

  • Fundada el 25 aC per August

  • Assentament pels soldats romans que havien lluitat al nord de la Península (d'aquí el nom)

  • Homenatge al 1r emperador: August

Estructura d'una Ciutat Romana

La civilització dels romans va ser principalment urbana. El mitjà més eficaç que van portar a terme per romanitzar els territoris conquerits fou la creació de ciutats de nova planta, les anomenades coloniae. En aquestes noves ciutats s'hi establien els veterans de guerra i els ciutadans romans procedents d'Itàlia. A la península Ibèrica hi ha moltíssims exemples de ciutats que han crescut a partir d'una antiga colònia romana: València, Saragossa, Mèrida, Lleó... En el plànol actual de totes aquestes ciutats, malgrat els segles que han passat, s'hi observa encara el traçat urbanístic original. Vegem, però, quins eren els passos que seguien els romans a l'hora de fundar una ciutat de nova planta.... Continuar leyendo "Història i Llegendes de Roma: Fundació i Imperi" »

1- Accèssit: recompensa inferior al premi principal.

2- Addenda: Notes al final d’un escrit (llibre) per completar-lo.

3- Àlies: Sobrenom.

4- Alter ego: persona de la que s’en refia/ persona que s’identifica amb un altre.

5- Esnob: persona que adopta tota novetat.

6- Estatus: posició social.

7- Ex-libris: inscripció dels llibres de biblioteca, indica propietat.

8- Hàbitat: medi natural on viu una determinada espècie.

9- Lapsus: equivocació que es comet parlant.

10- Maremàgnum: confusió de persones o coses, abundància.

11- Ínterim: interval entre un fet i un altre.

12- Memoràndum: Document o nota on s’escriu el que cal recordar.

plus: quantitat que es dona de més, com a complement del servei.

14- Postdata: data que es posa al final d’una... Continuar leyendo "Ovidi (O de Messala) i el seu llegat literari" »

• Adrià (117-138 d.C.)

També era Hispà, molt inquiet i intel·ligent, però també empàtic.

Va fer crear el Mur d’Adrià, que eren uns 100 km de frontera de l’Imperi a la Britànica.

Era un gran amant de les arts i pensava que calia potenciar la diversitat de les províncies sense trencar la unitat de l’Imperi.

• Antoní Pius (138-161 d.C.)

Era el fill adoptiu d’Adrià, no va ser gens innovador, va continuar amb el mateix model. Tampoc era brillant, i no es va moure de Roma, tampoc va preparar el seu successor.

• Març Aureli (161-180 d.C.)

Era filòsof, i no estava preparat, no tenia cap pràctica amb la política ni en el govern de l’Imperi.

Va patir una greu crisi, provinent dels pobles germànics, que intentaren atacar Roma.

Com escriptor,

Oratoria

1.1 El ejercicio público de la oratoria estaba ligado con la libertad de expresión. La oratoria romana floreció en tiempos republicanos y fue declinando en época imperial, sin perder nunca su importancia. Cicerón marca un antes y un después en esta época.

1.2 La oratoria preciceroniana

Las lauditiones fúnebres: Fueron las primeras manifestaciones oratorias no escritas y es un discurso pronunciado tras la muerte de algún personaje importante y era pronunciado por las familias. La oratoria ética: En Roma comienzan a llegar oradores y filósofos que consideran que la oratoria es una filosofía moral. Personajes importantes: Catón: Le interesa el contenido del discurso y escribió como vivió según sus experiencias; Publio Cornelio... Continuar leyendo "La importancia de la oratoria en la sociedad romana" »

Monarquía (753-509 a.C.)

Siete reyes gobernaron Roma durante este período: cuatro latinos-sabinos y tres etruscos.

1. Rómulo: Fundó un grupo de diez hombres escogidos, cuyos descendientes fueron los patriarcas. Destaca el "Rapto de las Sabinas".
2. Numa Pompilio: Reorganizó el aspecto religioso y dividió el año en doce meses.
3. Tulo Hostilio: Rey belicoso, destruyó Alba Longa.
4. Anco Marcio: Creó el gran puerto de Roma, llamado Ostia.
5. Tarquino Prisco: Embelleció Roma con monumentos y dotó a la ciudad de un sistema de alcantarillado, la Cloaca Máxima.
6. Servio Tulio: Elaboró el censo de población y amplió el perímetro de la ciudad, incluyendo las siete colinas.
7. Tarquinio el Soberbio: Rey impopular, fue obligado a abandonar Roma.

República (509-27