Chuletas y apuntes de Latín

Monarquía Romana

La Monarquía fue el sistema político más antiguo de Roma. Reinaron siete reyes, y el monarca ostentaba varios poderes: era el jefe militar, ejercía funciones religiosas y se consideraba la voluntad de los dioses. El cargo no era hereditario; el Senado, integrado por cien ancianos de familias nobles o patricias, elegía al rey. Las asambleas curiales aprobaban las leyes, pero no podían discutirlas.

Rómulo fue el primer rey de Roma. El último rey, Tarquinio el Soberbio, fue expulsado porque su hijo, Sexto Tarquinio, intentó violar a la matrona romana llamada Lucrecia, lo que desencadenó el fin de la monarquía.

Reyes de la Monarquía Romana

Dinastía Latino-Sabina

• Numa Pompilio
• Tulio Hostilio
• Anco Marcio

Dinastía Etrusca

• Tarquinio

Historia Romana y Conquista de Hispania

Conquista de Hispania

• Aníbal asedió la ciudad de Sagunto, aliada de Roma.
• En el 206 a.C., Publio Cornelio Escipión tomó Carthago Nova.
• La conquista fue difícil, los habitantes eran belicosos. Ejemplo, el pueblo Lusitano, cuyo frente estaba Viriato, o el pueblo Numantino.
• Bajo el emperador Octavio Augusto, Roma se adueñó de toda la península y la llamaron Hispania.

División Provincial de Hispania

• Los romanos dividieron el territorio en provincias, en los primeros momentos de la conquista en 2 provincias: Citerior y Ulterior.
• La división definitiva fue a mediados del siglo IV, cuando Hispania estaba dividida en 7 provincias: Tarraconensis, Carthaginensis, Tingitania, Lusitania, Balearica, Baetica y Gallaecia.

L'Any dels Cinc Emperadors (193 dC)

Aquest títol fa referència a l'any 193 dC, un període de gran inestabilitat en què hi va haver un total de cinc emperadors diferents.

La Successió Ràpida

El primer de tots, qui començà l'any, fou Còmode. La successió es va desenvolupar de la següent manera:

1. L'1 de gener, el prefecte del pretori, Pèrtinax, fou nomenat emperador. Aquest va governar fins al 28 de març, data en què fou assassinat.
2. El 28 de març, Didi Julià va comprar els pretorians i fou nomenat emperador.

Però no fou l'únic qui volia el ceptre imperial. També Clodi Albí i Septimi Sever es revoltaren, fent-se nomenar emperadors per les seves tropes.

L'1 de juny, Septimi Sever va eliminar Didi Julià i, posteriorment, Pescenni Níger... Continuar leyendo "Crisi i Successió a l'Imperi Romà: De Còmode a Teodosi" »

Marc Tul·li Ciceró: Biografia i Llegat

L’orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró (106 aC – 43 aC) va definir l’oratòria com: «L’art d’expressar-se bé i de saber convèncer els oients.»

La Vida Política de Ciceró

Ciceró va néixer l’any 106 aC a la ciutat d’Arpino. Després de completar els seus estudis superiors a Roma, va viatjar a Grècia i a l’Àsia Menor per perfeccionar la seva formació humanística. De tornada a Roma, va iniciar una espectacular carrera política, ocupant tots els càrrecs fins a aconseguir ser cònsol l’any 63 aC.

Durant el seu consolat, va pronunciar les quatre Catilinàries, aconseguint fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i executant els principals conspiradors,... Continuar leyendo "Marc Tul·li Ciceró: Vida, Política, Oratòria i Obres Clau" »

El Fòrum Romà

El fòrum era la plaça pública de la ciutat i el centre de tots els esdeveniments (polítics -eleccions dels magistrats-, religiosos i socials). Hi havia tabernae (botigues) i s'hi feia el mercat. Amb el temps, es va tendir a reservar el fòrum per a les activitats principals, i els comerços es van traslladar a mercats tancats (macella). Al fòrum hi havia el temple més important, la cúria o senat local i la basílica. Al voltant s'alçaven estàtues dedicades als emperadors o a personatges notables de la ciutat.

La Basílica Romana

La basílica és un edifici annex al fòrum. Consisteix en una construcció de planta rectangular amb l'interior dividit en tres o més naus per fileres de columnes. La nau central sobresurt per... Continuar leyendo "Edificis públics romans: Fòrum, Basílica, Amfiteatre..." »

Géneros historiográficos

El género historiográfico puede dividirse en

Analística

La obra está basada sola y exclusivamente en los Anales de Roma, siguiendo una cronología de los fastos consulares, pero sin ningún intento de organización de acontecimientos: su criterio formal consiste en registrar los sucesos año tras año en lugar de narrar ininterrumpidamente la materia que se extiende a lo largo de los años.

Confessiones de San Agustín

La primera obra realmente autobiográfica de la literatura universal es Confessiones de San Agustín, obra publicada hacia el año 400 d.C. La obra consta de 13 libros, siendo los 9 primeros autobiográficos: una verdadera novela de aventuras espirituales con comentarios teológicos o filosóficos.

Ciencias... Continuar leyendo "Géneros historiográficos y autores destacados" »

Literatura Romana

Historiografía Romana

Género literario: Historiografía Romana. Autor: Julio César (Guerra de Galias y Guerra Civil)

Se inicia en Roma en los siglos II y III a. C., siguiendo los modelos griegos, pero tuvo su auge a principios del siglo I a. C. Es probablemente el género literario más antiguo, pues desde siempre se han transmitido oralmente. La historiografía romana fue mucho más rigurosa que la griega y de intensión más moralizante. Los romanos utilizaban la historiografía como instrumento político para justificar la supremacía sobre los demás pueblos, para destacar el protagonismo de las familias dominantes o para defender la propia actuación política. Esta comprende obras de carácter muy variado, desde historias... Continuar leyendo "Literatura Romana: Exploración de Géneros y Autores Clave" »

Las Guerras Civiles y el Ascenso de Augusto

La Segunda Guerra Civil Romana: César vs. Pompeyo

La Segunda Guerra Civil Romana enfrentó a Pompeyo contra Julio César. El resultado fue la victoria de César, quien se proclamó dictador vitalicio, acumulando poderes que lo convirtieron prácticamente en un rey.

La Tercera Guerra Civil Romana: Marco Antonio vs. Octavio

La Tercera Guerra Civil Romana tuvo como protagonistas a Marco Antonio y Octavio. Octavio resultó victorioso en esta nueva guerra civil, recibiendo el título de «Augusto» (El Ilustre), y poniendo fin al periodo republicano al concentrar todo el poder en su persona.

Los Títulos y Estrategias de Octavio Augusto

Los principales títulos de Octavio fueron:

• «Augusto» (El Ilustre)
• Cónsul

III. El Setge de la Ciutat

Tirant, Diafebus i la Princesa estaven a l'hort de palau amb les donzelles quan l'Emperador els va reunir amb el consell. Un home enviat pel Gran Conestable els va informar que molts homes a peu s'havien amagat a la praderia. El duc de Macedònia, desoint advertències, va creuar el riu amb els seus soldats, però van ser derrotats pels moros i van fugir. L'Emperador va demanar ajuda a Tirant. Dues persones van aconsellar enviar les filles de l'Emperador a Hongria, cosa que va disgustar Tirant. Carmesina va preferir quedar-se amb el seu pare. Abans de partir, Tirant va demanar a la Princesa la seva camisa com a penyora, i ella li va donar amb molts petons. Finalment, van partir amb tots els senyors.

IV. L'Alliberament

Gaia: Poesia literarioaren lehen urratsak

Peru Abarka: Egilea, Generoa eta Argitalpena

Peru Abarka Joan Antonio Mogelek idatzi zuen 1880. urtean. Hala ere, ezin dugu eleberritzat hartu hainbat arrazoirengatik: bi pertsonaia nagusiren arteko elkarrizketa hutsa da, denbora eta espazioa ez daude zehaztuta, pertsonaiak lauak dira eta ez du eleberrien egitura ohikoena jarraitzen.

Txomin Agirreren Nobelak eta Euskalkiak

Txomin Agirrek hiru nobela idatzi zituen: Auñamendiko Lorea (1898) eta Kresala (1906), biak bizkaieraz idatzita, eta Garoa (1912), gipuzkeraz idatzita.

Garoa: Gaiak eta Eredua

Garoa lanaren gai nagusiak artzaintza eta nekazaritza dira. Euskaldunen eredu idealizatua ematen du, eta, ondorioz, pertsonaia literario gisa sinesgarritasun falta... Continuar leyendo "Euskal Poesiaren Bilakaera: Hasierako Pausoetatik Gerra Aurreko Aroa Arte" »