Chuletas y apuntes de Latín

Orígens de Bàrcino

La ciutat romana de Barcelona, coneguda com a Bàrcino, es va situar en el territori que actualment ocupa el barri Gòtic. Fundada al voltant del segle I aC (15-5 aC), Bàrcino va ser habitada principalment pels indígenes ibers abans de la seva romanització. La ciutat va ser fundada per l’emperador August.

L'estructura urbanística de Bàrcino es basava en un cardo i un decumanus, que creuaven la ciutat perpendicularment, amb un fòrum situat en el punt d'intersecció. Importants edificis i espais incloïen termes, teatres, amfiteatre, temples (com el temple de l'August), i cases senyorials. Fora de les muralles, s'estenia el necròpolis.

Entre els segles III i IV, Bàrcino va ser sotmesa a una important modificació... Continuar leyendo "Barcino: La Roma a Barcelona" »

Època Arcaica i Influència Grega

Quan els romans van conquerir la Magna Grècia i van descobrir la civilització grega, van sorgir a Roma dos corrents oposats:

1. Corrent antihel·lènica: Encapçalada per Cató, que deia que Grècia era una civilització lliurada als plaers i a la bona vida. Argumentava que era un poble que Roma havia conquerit i, per tant, havia de ser neutralitzada. Els valors que s'havien d'ensenyar eren els típicament romans: autoritat i disciplina, respecte pels costums i tradicions dels avantpassats llatins.
2. Corrent prohel·lènica: Encapçalada pels germans Escipió, que deien que la civilització grega havia de ser absorbida i que els romans havien d'aprofitar tots els avenços en tots els camps culturals que havien assolit

Jose Irazu Garmendia ‘Bernardo Atxaga’ (1951)

Bizitza

Euskal idazle entzutetsu eta nabarmena da, Euskal Herrian nahiz nazioartean. Asteasun jaio bazen ere, Andoainera joan zen bizitzera. Herri horretako liburutegian zaletu zen irakurtzera: han ezagutu zituen, haur eta gazte literaturako idazleez gain, literatura unibertsaleko idazlerik handienak. Bilbon egin zituen ekonomia-ikasketak, eta filosofiakoak Bartzelonan.

Hainbat lanbidetan aritu izan zen (euskara irakaslea, irratiko gidoilaria, liburu-saltzailea, ekonomialaria, etab.), eta, azkenik, laurogeiko hamarkadaren hasiera aldera, literaturari bete-betean ekin zion.

Bernardo Atxaga ezizena, dirudienez, bi arrazoirengatik hartu zuen egileak: alde batetik, euskaraz idazteak arriskua ekar zezakeen... Continuar leyendo "Bernardo Atxaga: Euskal Idazlearen Bizitza eta Obra Nagusiak" »

Los 7 Reyes de Roma

Rómulo (753 a.C. - 715 a.C.)

Primer rey de Roma y su fundador. Dividió la sociedad romana en patricios y plebeyos. Organizó la población en 3 tribus (Ramnes, Tities y Luceres) y 30 curias (10 por tribu). Creó un ejército de 3000 soldados de infantería (100 por curia) y 300 jinetes (10 por curia). Estableció el Senado, inicialmente con 100 miembros (3 por tribu, 3 por curia y 1 presidente), y codificó las primeras leyes romanas.

Numa Pompilio (715 a.C. - 673 a.C.)

Rey de origen sabino. Fue un rey sacerdote y pacifista; su reinado se caracterizó por la paz y la prosperidad. Organizó Roma en distritos y repartió las tierras conquistadas por Rómulo entre los ciudadanos. Introdujo el culto a los dioses y la religión,... Continuar leyendo "Reyes de Roma: Historia, Logros y Legado de Cada Monarca" »

Castigs: treure la llengua, treure el parlament. On està el Parc de la Ciutadella, es va obligar que la gent que vivia allà s’autoenderroqués la seva pròpia casa com a càstig (1200 cases). En aquest solar tan gran es va construir la caserna més gran d’Europa, la Ciutadella. Al voltant de la Ciutadella hi havia una franja de 100 metres; si algú trepitjava allà, el disparaven i mataven. Era la distància que necessitaven les bales dels canons per enlairar-se i caure sobre la ciutat. La plaça que veurem davant del parlament és la plaça on formaven els soldats cada dia. La Ciutadella era el lloc de Barcelona on es duien a terme les execucions, eren públiques perquè tenien un sentit pedagògic i didàctic.

Durant molts anys era costum... Continuar leyendo "La Ciutadella de Barcelona: Història, Castigs i Transformació" »

Las Guerras Púnicas: El Conflicto entre Roma y Cartago

Las Guerras Púnicas fueron tres grandes conflictos bélicos que enfrentaron a la República de Roma y al Imperio de Cartago. Su causa principal fue un choque de intereses por el control del Mediterráneo.

Primera Guerra Púnica (264-241 a.C.)

Lucharon por el control del Mediterráneo occidental. Roma salió victoriosa, consolidando su poder naval y territorial.

Segunda Guerra Púnica (218-201 a.C.)

Los combates se extendieron por el Mediterráneo occidental y oriental. Esta guerra comenzó con la captura cartaginesa de la ciudad ibérica de Sagunto. El general Aníbal Barca lideró un ejército con elefantes, realizando una audaz travesía a través de Francia y los Alpes para atacar Roma.... Continuar leyendo "Civilización Romana: Guerras Púnicas, Ocio y Arquitectura Imperial" »

Industrializazioa eta Langileriaren Sorrera

Industrializazioak aurrera egin zuen XIX. mendean zehar, eta klase sozial berria sortu (langileria) eta indartu egin zen. Langileria horrek kontzientzia hartu zuen, batez ere Karl Marxen teorien ondorioz. Industrializazioaren eta burgesiaren eragina erabatekoa izango zen.

Erromantizismoaren Ezaugarri Nagusiak

Jatorria eta Askatasuna

Alemanian sortu zen, eta laster hedatu zen Ingalaterrara eta Europako gainerako lurraldeetara. Askatasuna –morala, politikoa eta artistikoa– bihurtu zen aldarri nagusia.

Filosofia Idealista eta Intuizioa

Bat egiten du filosofia idealistarekin: benetako bizitza, bizitza ideala, beste nonbait dagoela uste du. Edertasuna eta egia ez daude ez hemen ezta orain, eta poetaren intuizioa... Continuar leyendo "XIX. Mendeko Mugimenduak: Industrializazioa, Erromantizismoa eta Nazionalismoa" »

La Épica Romana: Orígenes y Obras Fundamentales

La épica es un género literario escrito en verso que narra las hazañas de un héroe individual o colectivo, generalmente vinculado con el pueblo. El poeta asume el papel transmisor, contando las proezas de una forma aparentemente objetiva. Estas narraciones pueden ser ficticias o reales.

La épica surge en Roma en el siglo III a.C. por imitación de la épica griega, con autores no romanos como Livio Andrónico, Nevio o Ennio. Sin embargo, la épica romana tiene rasgos típicamente romanos: el tratamiento de los temas es romano y destaca su carácter nacional, así como la confianza en el destino glorioso de Roma.

Destacan dos obras clave: la Eneida de Virgilio y la Farsalia de Lucano.

La Eneida

Opción A: Análisis de un Fragmento Clásico

1. Traducción del Texto

Al obtener la rama dorada, entra en el inframundo e investiga los secretos del conocimiento. Pero en la entrada de los infiernos ve el Dolor, las Enfermedades, las Guerras, la Discordia, la Vejez y la Pobreza. Luego desciende a los infiernos y allí ve, como testigo ocular, las condenas de los malvados, las compensaciones de los buenos y los tristes errores de los amantes.

2. Análisis Morfológico

• Luctus: acusativo singular de luctus, del sustantivo masculino luctus, -us.
• Perscrutatur: tercera persona del singular del presente de indicativo pasivo, verbo deponente (se traduce como activo).
• Tristes: acusativo plural del adjetivo tristis, -e.

3. Análisis Sintáctico

• a) Función