Chuletas y apuntes de Latín

La Épica: Una Manifestación Literaria de Civilizaciones

Definición y Características

La poesía épica es una narración heroica en verso que constituye una de las primeras manifestaciones literarias de una civilización. El poeta aborda las hazañas de un héroe, individual o colectivo, tomando como base una serie de materiales reales o legendarios que constituyen el legado de tradiciones orales de un pueblo.

Este mundo irreal es cantado de tal manera que el poeta no lo anuncia de su propia concesión, sino a través del ritmo regular, del recitado mecánico y la uniformidad de su palabra. Los acontecimientos aparecen como independientes del propio poeta, como si el poema se cantara a sí mismo.

Categorías de la Poesía Épica

Podemos distinguir... Continuar leyendo "La Épica: Una Manifestación Literaria de Civilizaciones" »

POESIA EPIKOA narrazio heroikoak bertsotan biltzen dituen genero literarioa da. Poesia epiko latindarra greziar epika oinarritzat hartu zuen, baina jasoagoa da eta idatzita konpozatzen da.

Virgilio (K.a. I) Erromako poeta nazionala zen. Errepublika garaian bizi zena, Augustoren garaian. Augustoren ideal politikoak defendatu nahi zituen. 0bra hauen egilea: Bukolikoa, Georgikoak eta Eneida (latinezko poema epiko gorena). Virgilio Erromaren epopeia idatzi nahi zuen (Eneida) jatorri mitologikotik abiatuz Erromako familia zaharrenak Eneas eta Venusekin konektatuta zeudela frogatzeko idatzi zuen poema. Virgiloren Eneidan Homeroren obretan ez dagoen abertzaletasuna topatu dezakegu. Lehenengo sei liburuetan Homeroren Odisea hartu zuen eredu eta azken

Plaute: Vida i Obra

Plaute: Les seves dates són escasses i confuses. El seu nom era Titus Maccius Plautus i va néixer a Sarsina poc abans del 250 a.C. Va viatjar a Roma jove i es va dedicar al món del teatre i a una companyia de còmics. Amb els diners es va dedicar al comerç. Amb els negocis es va arruïnar i va treballar en el molí del seu creditor. Després es va dedicar a escriure i representar les seves obres, fins al 184 a.C. quan (segons Ciceró) va morir. Només es va dedicar a la comèdia pal·liata. Se li atribueixen 130 comèdies, de les quals 21 són considerades autèntiques. Exemples: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina.

Totes segueixen el mateix argument: els membres d'una família es separen de forma... Continuar leyendo "Plaute i Terenci: Comèdia Romana i les seves Característiques" »

L'Època d'August (31 a.C. - 14 d.C.)

Instauració del Règim Imperial

Gràcies a la victòria militar sobre els seus enemics i rivals, i amb les riqueses que havia obtingut, van permetre a Octavi consolidar el seu poder, centrat en els càrrecs més alts de l'Estat, de l'exèrcit i de la religió. Octavi August va tenir l'habilitat de mantenir en aparença les formes i les institucions republicanes, però les reformes van instaurar un nou règim basat en el poder unipersonal de l'emperador. Va posar les bases de la política imperial posterior:

1. La nova administració imperial eren els prefectes, que van tenir un gran paper polític. Els prefectes del pretori eren l'exèrcit romà que protegia l'emperador i Itàlia.
2. Inici del culte imperial: a

Épica

La épica es un género poético que narra sucesos legendarios o históricos de importancia nacional o universal. Se caracteriza por ser de carácter narrativo y contar las hazañas legendarias de héroes o los orígenes míticos de un pueblo. Hay que distinguir varios tipos:

• Épica popular: Son composiciones que se transmiten oralmente y no tienen ningún autor. Utilizan recursos expresivos como los paralelismos y repeticiones.
• Épica culta: Autor individual y conocido, se dirige a un público definido. Está escrita en hexámetros y podemos observar tres características: influencia homérica, utilización de la historia nacional e influencia de la poesía alejandrina.

Como autores destacan:

• Livio Andrónico con Odisea.
• Gneo Nevio con Bellum

La Revolución del 504 a.C.

La revolución del 504 a.C. fue un conflicto que se originó cuando el último monarca etrusco, llamado Tarquino, se volvió autócrata y dejó de convocar al Senado (organismo asesor) y a los comicios.

Características de la República Romana

• Desarrollo del proceso de igualdad de clases.
• Estructuración del gobierno con numerosos organismos y magistraturas.
• Se diferencia en tres periodos.

Organización Política de la República

La magistratura era de carácter anual. Estaba en manos de dos cónsules, que debían ser patricios. Eran elegidos por los comicios centuriados.

Magistraturas Romanas

a) Dictadura

Era de carácter circunstancial. El dictador era el magistrado seleccionado por los cónsules durante un máximo de 6... Continuar leyendo "República e Imperio Romano: Organización, Sociedad y Legado" »

Géneros de Oratoria Romana

• Judicial: Empleado en los procesos.
• Deliberativo: Utilizado en las asambleas deliberantes.
• Demostrativo: Utilizado en los discursos de lucimiento.

Escuelas de Retórica

• Escuela Aticista: Defendía un estilo sobrio y severo.
• Escuela Asianista: Estilo exuberante y grandioso, lleno de adornos y figuras estilísticas.
• Escuela Rodia: Estilo intermedio.

La originalidad de Roma reside en que la mayor parte de sus grandes oradores fueron al mismo tiempo teóricos y prácticos. Una consecuencia es, por una parte, el reconocimiento de la utilidad de la retórica como técnica y cultura; por otra, la consideración de que no es nunca un fin en sí misma, sino función de la realización práctica. El estilo oratorio invade toda la... Continuar leyendo "La Oratoria Romana: Géneros, Escuelas y el Legado de Cicerón" »

Euskal Eleberrigintzaren Hastapenak

Foruak 1876an abolitu ondoren, euskararen aldeko kultura-mugimenduak suspertze bizia izan zuen. Olerkigintzan nabaria da, hor daude Lore-jokoak izeneko literatura eta kultura-ekintzak. Politikan, Euzko Alderdi Jeltzalearen bultzada eta aurrerabidea ezagutzen du Euskal Herriak; karlismoa atzera utzi eta abertzaletasuna indartu zen. Euskal seneko mugimenduen oldar honetatik ezin bereiz daiteke narratibaren esnatzea ere, nahiz eta politikaren eragina olerkigintzan baino ahulagoa izan narratiban.

XIX. mende-bukaeratik 1957ra arte hedatzen den aldia bi ataletan aztertuko dugu:

• Ohitura Eleberria
• Gerraosteko Eleberrigintza

Ohitura Eleberria

XIX. mendearen bukaera-bukaeran hasi eta 1936ko Espainiako Gerra Zibileraino hedatzen... Continuar leyendo "Euskal Eleberrigintzaren Hastapenak: Ohitura Eleberria eta Txomin Agirre" »

L’antecedent preromà de Tarraco

Tribu cessetans (Cesse=). L’any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, es va produir l'embarcament de tropes romanes a Empúries per tallar el subministrament a les tropes cartagineses. Gnaeus Escipió va establir un *praesidium*, la futura Tarraco. Més tard, Juli Cèsar li va donar la categoria de colònia, i posteriorment August la va anomenar oficialment *Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco*. Des d'aquesta època, va ser la capital d'Hispània Citerior, i més tard August la va anomenar Hispania Citerior Tarraconensis. Ocupava 70 hectàrees i estava envoltada per una muralla, estructurada en tres terrasses.

• A la terrassa més alta, hi havia un temple.
• A la terrassa mitjana, edificis administratius