Chuletas y apuntes de Latín

.3. Època de Ciceró

El màxim desenvolupament de l'oratòria romana va succeir en la primera meitat del segle I a.C., en l'època de Ciceró, quan hi havia més llibertat política i una gran proliferació de conflictes civils (socials i polítics). En aquesta època, es distingeixen tres escoles, que proposen models diferents d'oratòria: L'escola asiàtica, caracteritzada per l'estil sofisticat i grandiloqüent, per l'ús de trops i de figures literàries i per l'enginy i la subtilesa dialèctica. L'escola neoàtica, que propugnava un tipus d'oratòria sòbria i concisa, sense artificis, en la qual predomina l'ús de la frase directa. L'escola ròdia (per l'illa de Rodes), que mantenia una posició intermèdia.

3. Els discursos

Els discursos... Continuar leyendo "Oratòria i discursos de Ciceró" »

Barcino

• Definit per 4 elements naturals:

  • Serralada de Collserola

  • Riu Besòs

  • Riu Llobregat

  • Mar Mediterrani

• Abans dels romans, havia estat habitada pels paleolítics i per neolítics a l’edat de bronze

• A la zona de Montjuic va habitar el poble ibèric de Barceno

• Els romans formen Barcino en el Turó de Mons Tabern; era de fàcil defensa i excel·lent vista

• A prop, hi passava la via de comunicació Via Augusta que anava de Roma a Càdiz

• Aquesta ciutat es va fundar del segle 15 a.C. al segle 18 a.C.

• 10 hectàrees

• L’estatus jurídic de la ciutat era una colònia

• Es distribuïen les terres entre soldats romans

• Les ciutats romanes estaven molt ben planificades;

  • En l’entrada trobàvem la Necròpolis i les funeràries

  • Hi havia un subministrament d’aigua per

Declinacions llatines

Singular:

• Nominatiu: -S / IS / E > Subjecte, atribut
• Vocatiu: -S / IS / E > Interpel·lació
• Acusatiu: -EM / EM / E > CD i CC amb preposició
• Genitiu: -IS / IS / IS > CN -> De la noia
• Datiu: -I / I / I > CI -> A la noia, per a la noia
• Ablatiu: -E / E / E > CC i complement Agent -> Amb la noia

Plural:

• Nominatiu: -ES / A / ES / IA
• Vocatiu: -ES / A / ES / IA
• Acusatiu: -ES / A / ES / IA
• Genitiu: -UM / UM / IUM / IUM > De les noies
• Datiu: -IBUS / IBUS / IBUS / IBUS > A les noies, per a les noies
• Ablatiu: -IBUS / IBUS / IBUS / IBUS > Amb les noies

Preposicions i conjuncions comunes:

Bona (adj) / Cum (prep) + ablatiu: amb / IN (prep) + ablatiu: a, en / Et (conj) / Ad (prep) + AC: a, cap a / Ex (prep) + ABL:... Continuar leyendo "Declinacions llatines: Guia completa i exemples" »

Primeras Fuentes Documentales

La primera manifestación historiográfica fue la historia analística. Los documentos analistas eran tablillas donde el Pontífice Máximo anotaba acontecimientos, días fastos y nefastos, los cónsules de cada año y los sacrificios. También se registraban documentos de carácter político como leyes o tratados.

Los Primeros Analistas

Los primeros analistas comienzan la narración histórica desde la monarquía hasta las guerras púnicas. Escriben en griego porque su obra es una empresa nacionalista contra las crónicas cartaginesas; tratan de justificar la política expansionista de Roma por el Mediterráneo ante el mundo helenístico. Los más conocidos son Fabio Máximo, Gayo y Cincio Alimento.

Catón y su Contribución

Catón... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Autores Clave y Evolución del Género" »

A l’època d’esplendor de l’Islam es van introduir tot un seguit d’innovacions que van permetre de revolucionar les tècniques de navegació del moment

Els vaixells, molt veloços, s’impulsaven amb veles llatines, triangulars, que tenien la particularitat de fer avançar el vaixell encara que els vents no fossin favorables. També van introduir la brúixola, un instrument que van aprendre a utilitzar dels xinesos. L’astrolabi va ser també un instrument molt important per a la navegació, ja que permet saber la latitud mesurant la distància que separa els astres de l’horitzó.

Com se’ls descrivia a les cròniques?

Els Vikings surtin on surtin tant la religió que sigui qualsevol persona a les cròniques sempre se’ls tracte amb... Continuar leyendo "La influència dels vikings en la navegació i les seves invasions a la Península Ibèrica" »

Història/Origen d'Ilerda

Abans de ser romana, era la capital dels ilergets (poble iber), però van caure en declivi. En època dels ilergets, Ilerda es deia Iltirta. Aquesta ciutat, geogràficament, es troba en el Turó de la Seu Vella, a més, tenien el riu Segre a la vora (antigament anomenat Sicoris).

A partir del s. II aC trobem les primeres restes romanes (encara no s'havia fundat la ciutat romana). Els ilergets comencen a tenir contacte amb els romans (sobretot per la fi de les guerres púniques) abans del s. II aC, on s'hi troben restes romanes. Al s. I aC tenim la fundació d'Ilerda (89 aC: primer registre en què es menciona la ciutat) com a ciutat romana. Ilerda està a l'interior i interessa perquè és un punt estratègic per poder... Continuar leyendo "Història d'Ilerda i la Poesia Lírica d'Horaci" »

L'Indoeuropeu: Origen de les Llengües Europees

L'indoeuropeu és la llengua parlada a finals del Neolític a Rússia i Àsia Central, que es va estendre per tota Europa. Al segle XIX, Franz Bopp va establir una gramàtica comparativa que, mitjançant comparacions fonètiques, lèxiques i sintàctiques de diverses llengües, va identificar una suposada llengua comuna: l'indoeuropeu.

El Llatí: Llengua Mare de les Llengües Romàniques

El llatí és una llengua indoeuropea de la qual deriven les llengües romàniques. Originària de la Península Itàlica, era la llengua parlada al Laci. Va conviure amb altres llengües com l'umbre i l'etrusc al nord, i l'osc i el grec al sud. Amb l'expansió romana, el llatí es va estendre primer per la Península... Continuar leyendo "Indoeuropeu, Llatí i Romanització: Orígens i Expressions" »

Oratoria y Abogacía

Los oficios más prestigiosos para la mentalidad romana eran los relacionados con la política y con el derecho: magistrado, abogado, jurisconsulto.

Oratoria y Abogacía

La figura del abogado y sus funciones no eran las mismas que en la actualidad. El litigante ante el tribunal del pretor, debía presentarse personalmente y plantear la causa: el abogado no podía representarle. Era más bien un acompañante, alguien que abogaba por él y que, una vez iniciado el juicio ante el juez o jurado, tomaba la palabra en lugar de su defendido. En los primeros tiempos de la República, la advocatio era una de las obligaciones de todo patronus hacia sus clientes. Estaba prohibido cobrar por el ejercicio de esta función. Se ganaban fidelidades

Historia de Roma

Orígenes y Fundación de Roma

Roma se originó, según se dice, a partir de la ciudad fundada y dominada por los troyanos, quienes, siendo Eneas su jefe, vagaban errantes por lugares inciertos tras huir de Troya. Junto a ellos, se encontraban los aborígenes, una estirpe salvaje de hombres sin leyes ni gobierno, libres e independientes. Así, en breve, una multitud diversa y errante se había convertido en una ciudad gracias a la concordia.

La Monarquía Romana

Reinado de Rómulo

Rómula, tras fundar la ciudad que llamó Roma por su propio nombre, acogió en ella a una multitud de vecinos. Eligió a cien de entre los más ancianos, a los que llamó senadores a causa de su senectud. Entonces, al no tener esposas ni él ni su pueblo,... Continuar leyendo "Historia de Roma: Desde su Fundación hasta la República Tardía" »