Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Vies Romanes i Infraestructura: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,93 KB

Vies i Infraestructura Romana

A Roma hi havia el mil·liari daurat (punt quilomètric 0), on hi havia escrites en milles les distàncies que separaven Roma de les principals ciutats del món romà. Al llarg de les vies es van instal·lar hostatgeries per menjar i passar la nit, ja que els desplaçaments es feien a peu, en carros, etc., i es tardaven dies a arribar.

Les Grans Vies Romanes

Via Augusta: De Roma sortia una via cap al nord anomenada Via Aurèlia i, en arribar a la Gàl·lia, canviava el seu nom per Via Domitia, que anava dels Alps als Pirineus. Allà començava la Via Augusta (la calçada romana més llarga d'Hispània, de 1500 km, que arribava fins a Cadis, vorejant la mar Mediterrània). Anteriorment es deia Hercúlia o Via Anníbal,... Continuar leyendo "Vies Romanes i Infraestructura: Guia Completa" »

Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB

Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences

Culte Públic Romà: Déus i Creences

La religió romana era politeista. Els romans temien i respectaven els seus déus, que eren nombrosos. El més important era Júpiter, déu de la llum i honorat al Capitoli juntament amb Juno i Minerva.

Actes de Culte i Rituals Romans

Els actes de culte estaven formats per les pregàries, les ofrenes, els sacrificis i els jocs de caràcter funerari. Es duien a terme en llocs consagrats com ara davant del temple, en boscos sagrats o davant d'una font.

El Sacrifici: Comunicació amb els Déus

L'acte de culte més important era el sacrifici, considerat com una manera de comunicar-se amb els déus. L'animal que se sacrificava havia de ser immaculat i havia de semblar... Continuar leyendo "Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences Clau" »

Euskal Herri Literatura: Atsotitzak, Baladak eta Kopla Zaharrak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,41 KB

Atsotitzak: Herri Filosofiaren Islada

Herri filosofiaren bilduma direla esan izan da. Ez dira atzo goizeko kontuak. Edukian trinko eta aberatsak izaten dira: bizitzak, heriotzak, lanak, izaerak eta abarrek dute isla atsotitz edo errefrauetan. Urte eta gizaldi askotako bizieraren eta pentsakeraren berria jasotzen dute, laburbildurik.

Forma eta Baliabideak

Formari dagokionez, bi ezaugarri nabarmen behintzat badira:

  • Laburrak izaten dira: Ideiak nabarmenago geratzen dira era labur eta trinkoan emanda. Gainera, gogoratzeko, memorian gordetzeko aproposak dira esaldi laburrak.
  • Memoriari laguntzeko baliabideak: Hoskidetasuna (errima), erritmoa, kontrastea, paralelismoa, korrelazioa eta beste baliabide literario batzuk erabiltzen dituzte. Hoskidetasunaz
... Continuar leyendo "Euskal Herri Literatura: Atsotitzak, Baladak eta Kopla Zaharrak" »

Errenazimenduko Eskultura: Marmola eta Brontzea

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 4,83 KB

Manierismoak irudien proportzioa, espazio-ikuspegia, lerro argi eta zehaztuen erabilera eta pertsonaien adierazpen neurtu eta goxoak pixkanaka bertan behera uztea ekarri zuen. Ezaugarri honek definitzen du hobekien: ez-konbentzionalaren bilaketa etengabea eta oreka logiko baten suntsipena, lerro edo jarrera deformatzaileak aplikatuz. Jarrera behartuak hartuz oreka baztertzen zuten. Europan zehar zabaldu zen estilo hori, grabatuen bilduma zabalari esker, eta, batez ere, eskulturaren eremuan, Italiatik etorritako brontze txikien ugaritasunari esker. Hauek izan ziren garai horretako ezaugarri nabarmenenak: Harmonia, argitasun eta ideal simetrikoak haustea. Ikuspuntu aniztasuna. Klasizismoari uko egin zion forma dinamikoak bilatuz, serpentinata... Continuar leyendo "Errenazimenduko Eskultura: Marmola eta Brontzea" »

Greziar eta Erromatar Jainkoak eta Mitoen Mundua

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,45 KB

Olinpoko Jainko Nagusiak (Greziarrak eta Erromatarrak)

Antzinako Greziako eta Erromako jainko-jainkosa nagusien zerrenda, haien funtzioak eta ikurrak:

Zeus / Jupiter
Jainkoen eta gizakien aita eta erregea. Ikurrak: tximista, errege-makila (zetroa) eta arranoa.
Poseidon / Neptuno
Itsasoko, ibaietako eta lakuetako uren jainkoa. Hiruhortza darama eta itsas zaldiek tira egiten dioten itsas kurkuilu erraldoi baten itxurako gurdia gidatzen du.
Hades / Pluton
Hildakoen eta infernuetako jainkoa. Atributuak: nekosta, oilarra eta Kanzerbero.
Febo / Apolo
Poesiaren, edertasunaren, arteen eta musikaren jainkoa. Berari eskainitako tenplu famatuena Delfoskoa da. Ikurrak: lira, arkua, gezia, eguzkia eta erramua.
Hefesto / Vulkano
Suaren jainkoa, errementarien babeslea.
... Continuar leyendo "Greziar eta Erromatar Jainkoak eta Mitoen Mundua" »

Literatura Grecolatina: De la Época Clásica a la Edad Media

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,55 KB

El cultivo de las letras grecolatinas no se limita al periodo clásico. La literatura griega siguió viva en época romana y el latín fue la lengua culta durante la Edad Media. Así se transmitió el rico caudal cultural de la Antigüedad, que además fue capaz de crear, ya en época tardía, un nuevo género: la novela.

La Literatura Griega Posclásica

Con la unificación de Grecia bajo el poder macedonio, a finales del siglo IV a. C., acaba el periodo clásico de la cultura griega y empieza el periodo helenístico o alejandrino, en honor a Alejandro Magno.

En la poesía lírica helenística, culta y erudita, destacan:

  • Calímaco (310-240 a. C.): original revisor de los mitos.
  • Teócrito (310-260 a. C.): cuyas breves y refinadas escenas dialogadas
... Continuar leyendo "Literatura Grecolatina: De la Época Clásica a la Edad Media" »

Letra del himno de san Félix

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,12 KB

CORO

Con áureos buriles

tus magnas proezas,

la historia en sus fastos por siempre grabó;

tu suelo es emporio

de ingentes riquezas,

¡tu cielo el más bello que

el sol alumbró!


I

Gentil amazona de faz

sonriente, gallarda te

muestras sobre alto peñón;

el lauro circunda tu olímpica frente, y el viento tremola tu airoso pendón!

II

Al trágico encuentro

dehirsutos leones,

tus águilas fueron en

marcha triunfal,

¡y el sol de San Félix brilló

en tus blasones

y fue desde entonces tu

nombre inmortal!

III

Tú encierras oh patria lo

bello y lo grande

la gloria te ilustra, te

ampara el honor

Y el bravo Orinoco tus hechos expande contando tu eterno poema de amor!

IV

Guayana ¡santuario

de música lleno,

que brindas al alma

contento y solaz,

Permitan los hados que

siempre en tu... Continuar leyendo "Letra del himno de san Félix" »

Bàrcino Romana: Orígens, Urbanisme i Societat de l'Antiga Barcelona

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,34 KB

Bàrcino Romana: Orígens i Desenvolupament

Entre Empòrion i Tàrraco: La Fundació de Bàrcino

Si algú es mereix l'honor de ser considerat el pare de Bàrcino, és l'emperador romà August, que la va fundar cap a l'any 10 aC seguint un pla de reestructuració del nord-est de la Península, ideat per Agripa un cop acabades les guerres càntabres (any 19 aC).

Per què a la franja litoral entre dues ciutats grans com Empòrion i Tàrraco? Perquè era una zona estratègica, amb molt bona comunicació amb l'interior i permetia el control del comerç de les platges del riu Llobregat. I, posats a buscar la seguretat, què millor que dalt d'un promontori d'uns 12 metres d'altura que a l'edat mitjana es va anomenar Mont Tàber?

Cap a l'any 44 dC, Pomponi

... Continuar leyendo "Bàrcino Romana: Orígens, Urbanisme i Societat de l'Antiga Barcelona" »

Història de Ilerda, Barcino i Ciceró

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,95 KB

Ilerda

ILERDA: Ilirta situada en un turó (el de la Seu Vella) prop del riu Segre (Sicoris). Emplaçament estratègic (fluvial+terrestre), conquerida s1. Anomenada Ilerda, temps de l'emperador municipium. Els cabdill Indíbil i Mandoni = símbol. Representen resistència de la ciutat davant invasions externes, ja que van lluitar per la independència davant romans i cartaginesos. Primer Indíbil i Mandoni oposats als romans fins que els fan creure que els cartaginesos els havien traït. S'uneixen als romans i fan fora els cartaginesos. Els cabdills s'adonen i encapçalen una coalició de pobles íbers contra els romans. Victòria romana, mort d'Indíbil en combat i Mandoni executat. Bgc C&P: Batalla de Llerda (2n segle aC República Romana)... Continuar leyendo "Història de Ilerda, Barcino i Ciceró" »

Tito Livio: Vida, Obra y Legado del Historiador Romano

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,87 KB

Vida de Tito Livio

Tito Livio nació en Patavium (Padua) en el año 59 a.C. y murió en el 17 d.C. En esa ciudad se formó en retórica y manifestó su interés por la filosofía.

Su vida se desarrolló en el contexto sociopolítico de las guerras civiles del siglo I a.C., durante la crisis de la República Romana. Cuando Livio tenía alrededor de 30 años, se instauró la llamada paz Augusta. El emperador era Octavio, quien había sido nombrado en el año 27 a.C. Emperador y Augusto. Tito Livio entró a formar parte del círculo de Mecenas y fue amigo del Emperador.

Republicano declarado, era conservador, no solo en la política sino también en la literatura.

Obra de Tito Livio

Tenemos noticias de que Tito Livio escribió diálogos filosóficos... Continuar leyendo "Tito Livio: Vida, Obra y Legado del Historiador Romano" »