Chuletas y apuntes de Latín

Figures Mitològiques Clau

• Minos: Rei de Creta.
• Minotaure: Vivia en un laberint.
• Ariadna: Va ser abandonada a la platja per Teseu i a l'illa de Naxos.
• Líber: Déu del vi que va ajudar a Ariadna.
• Egeu: Rei d'Atenes que dona nom a un mar.

Llatinismes Essencials i Significat

• Lavabo: rentaré.
• Placebo: complauré.
• Ad hominem: A favor o en contra d'una persona en concret.
• Condicio sine qua non: Condició sense la qual no.
• Cum laude: Màxima qualificació acadèmica.
• Aurea mediocritas: Valor d'una vida equilibrada.
• De iure: Conforme a dret.
• Gratis et amore: De franc i de tot cor.
• In illo tempore: En aquell temps.
• In mente: En la ment.
• Per capita: Per cap de persona.
• Post mortem: Després de la mort.
• Sponsor: Persona que patrocina (especialment en esports).
• Sub iudice:

Ovidi, el poeta desterrat

Ovidi va viure en l’època de l’emperador August (segle I aC), però mai va formar part del cercle literari de Mecenes, sinó que va pertànyer al cercle literari de Messal·la. Va conèixer altres poetes de l’època com Tibul i Properci, que eren poetes elegíacs i les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims: el dolor, la tristesa, l’enyorament… Ovidi, juntament amb Virgili, foren els poetes més rellevants d’aquesta època.

La vida i les obres de Publi Ovidi Nasó

Publi Ovidi Nasó provenia d’una família que el va enviar a Roma per acabar els seus estudis i formar-se en l’art de la retòrica. De tornada a Roma, va consagrar-se a la poesia. Ovidi es va convertir en un poeta d’èxit,... Continuar leyendo "Ovidi: Vida, Obres i les Metamorfosis del Poeta Romà" »

Vocabulario Xurídico e Termos Relacionados

• Arrendamento: Deixar algo a cambio doutra cousa, alugar.
• Desafiuzamento: Acto de obrigar a alguén a abandonar algunha propiedade que tiña arrendada.
• Tribunal: Xurado formado por persoas con formación de dereito.
• Xurado: Formado por xente sen necesaria formación de dereito.
• Concelleiro: Membro do concello.
• Conselleiro: Membro da Xunta.
• Sentenza: Pena que debe cumprir o acusado.
• Veredito: Decisión sobre a que se decide se o acusado é inocente ou culpable.
• Referendo: Consulta a un pobo sobre algunha lei.
• Eleccións: Votación para elixir cargos políticos.
• Indultar: Perdón da sentenza.
• Recorrer: Pedir unha revisión.
• Incoar: Comezar os trámites para o pleito.
• Preitear: Denunciar algo ou pequenos desacordos

La Retórica y la Oratoria en Roma: El Legado de Cicerón

El don de la elocuencia, del buen hablar, ayudaba a triunfar en el mundo romano. Podía abrir las puertas de par en par. El triunfo en el Senado, en el Foro, en los tribunales e incluso en el campo de batalla podía depender de ello. El romano fue un decidido partidario de los estudios de retórica, consciente del poder y del valor de la oratoria.

El ejercicio de la oratoria va ligado a la libertad de expresión: cuanto mayores son las libertades públicas, mayores serán las posibilidades del género. La oratoria florecerá en tiempos republicanos y fue declinando en época imperial. El ámbito de aplicación se reduciría a las escuelas de retórica. En cualquier caso, el arte de la... Continuar leyendo "La Maestría de Cicerón: Retórica, Oratoria y la Estructura del Discurso Romano" »

Història de l'Imperi Romà

El Segon Triumvirat i l'Ascens d'Octavi

Quins homes van formar el segon triumvirat? Octavi, Marc Antoni i Lèpid.

Qui dels tres acabarà aconseguint tot el poder? Com ho aconseguirà? Octavi. Va aconseguir el poder posant Lèpid a les seves ordres i derrotant Marc Antoni, juntament amb Cleopatra, a la batalla naval d'Actium (31 aC).

Quin fet històric tingué lloc el 31 aC? Per què és important aquesta data? La batalla d'Actium, que marca l'inici de l'Imperi com a tercer i últim període de la història de Roma.

Quins són els poders que assoleix Octavi August com a emperador (princeps)? Imperium (màxim poder militar), protestas tribunicia (dret a vet) i pontífex màximus (màxima autoritat religiosa).

Què era el

L'Inici del Caos: Un Món Destruït

La Troballa i la Fugida de Benaure

L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l'hort de casa seva quan es va trobar dos nois que apallissaven el seu veí Dídac, només perquè era negre, i el van llençar a la resclosa. De sobte, els dos nois van veure una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania. Ella encara va poder veure'ls i es va llançar a l'aigua per salvar en Dídac; n'hi havia tants que cobrien l'horitzó: eren platets voladors. Quan van sortir de l'aigua, l'Alba i en Dídac es van trobar que Benaure semblava un altre lloc: estava tot destruït, els dos nois estaven morts. Es van anar corrents al poble i estava tot sota les runes, tothom estava mort, i... Continuar leyendo "Alba i Dídac: Crònica de Supervivència Post-Apocalíptica" »

La Conspiración de Catilina: Un Análisis Detallado

15. ¿Hasta cuándo, Catilina, abusarás de nuestra paciencia? ¿Cuánto tiempo todavía esta locura tuya nos burlará? ¿Hasta qué fin se precipitará tu audacia sin freno? ¿Acaso no te han hecho vacilar la protección nocturna del Palatino, la vigilancia de la ciudad, el temor del pueblo, la concurrencia de todos los hombres buenos, las caras y los rostros de estos?

16. ¡Oh tiempos! ¡Oh costumbres! El Senado se da cuenta de estas cosas; el cónsul las ve; sin embargo, este vive. ¿Vive? Sí, e incluso viene al Senado, participa del consejo público, señala y designa a muerte con sus ojos a cada uno de nosotros. Sin embargo, nosotros, hombres fuertes, parecemos hacer bastante por el Estado... Continuar leyendo "Conjura de Catilina: Origen, Consecuencias y Figuras Clave" »

1ª             2ª

N    a     ae          us       i

V    a     ae           e        i

A    am  as           um     os

G    ae   arum       i      orum

D   ae    is            o       is

A    a     is            o       is

   3ª3ª -i N

N -s/x  -    -es   -a                 -        ia

V -s/x  -    -es   -a                 -        ia

A -em  -    -es   -a                 -        ia

G  is   is    -um -um               is       ium

D  i    i      -ibus -ibus            i        ... Continuar leyendo "Latin: Las 5 Declinaciones" »

Evolució de les Paraules

Consonants Simples Inicials

Generalment, aquest tipus de consonants s'han conservat en passar del llatí al català (capillu(m) - cabell, formica(m) - formiga). Hi ha, però, algunes excepcions:

• La /l/ es va duplicar i palatalitzar (locu(m) - lloc, lacrima(m) - llàgrima).
• La /s/ inicial seguida de consonant va desenvolupar una -e de suport. La pronunciació de la /s/ no comportava cap problema si la paraula anterior acabava en vocal, ja que formava síl·laba fonètica amb aquesta (illo speculo - il·los/pe/cu/lo). Però quan encapçalava frase o la paraula precedent acabava en consonant, la seva pronunciació resultava difícil. Per anul·lar aquesta dificultat, s'afegí una vocal protètica (sperare - esperar).
• La /i/