Chuletas y apuntes de Latín

Introducción a la Presencia Romana en Hispania

Los romanos llegaron a la Península en el siglo III a.C., con motivo de la Segunda Guerra Púnica, en la que se enfrentaron a los cartagineses, quienes habían ocupado parte de la Península Ibérica. Una vez derrotados los cartagineses, los romanos —atraídos por la riqueza de estas tierras— decidieron completar la conquista de la península, un proceso que duraría dos siglos. El emperador Augusto la dio por terminada en el año 19 a.C. tras sus campañas contra los pueblos del norte. Hispania se convirtió en una provincia del Imperio, adoptando las formas de vida romanas.

El Proceso de Romanización

La romanización de Hispania se produjo gracias a la extensa red de calzadas, puentes y caminos,... Continuar leyendo "La Romanización de Hispania: Conquista, Urbanismo y Ciudades Clave" »

L'evolució de l'escriptura i els alfabets

Alfabet llatí: conjunt de símbols (lletres) que codifiquen una llengua escrita. Quan va aparèixer el llatí, va suposar per a la civilització un gran invent cultural, ja que es podia escriure tot el que es podia dir. Va esdevenir l'escriptura.

• Ideograma: sistema d'escriptura que dibuixa els objectes i les idees.
• Sil·làbic: sistema que utilitzava un signe per a cada síl·laba.

Alfabet llatí: prové del grec i es caracteritza per tenir un signe (lletra) per a cada so (A, B, C, D, E, F, G, H, I, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, V, X, Y, Z).

Alfabet ciríl·lic: prové del grec i es va desenvolupar quan els dos germans, Ciril i Metodi, van traduir la Bíblia a l'antic eslau.

Alfabet grec: només utilitzat... Continuar leyendo "L'Alfabet Llatí i les Vies Romanes: Pilars de la Història" »

1. Monarquia Romana (753-509 a.C.)

Etapa fosca, se sap poca cosa. Hi va haver 7 reis (4 llatins i 3 etruscs). Els reis van construir:

• La muralla que envoltava la ciutat
• La Cloaca Maxima
• Un circ
• El temple de Júpiter

El rei tenia tots els poders i governava amb l'ajuda d'un Senat, format per les grans famílies aristòcrates. L'últim rei va ser Tarquini el Superb, qui va ser expulsat per les grans famílies.

2. República Romana (509-27 a.C.)

Roma estén el seu territori, primer dominen els pobles de la península Itàlica i després s'estenen pel Mediterrani. Per estendre's pel món van haver de lluitar contra els cartaginesos en les Guerres Púniques (n'hi va haver dues). Els romans deien Mare Nostrum al Mediterrani.

Organització política: manava... Continuar leyendo "Història i Art de l'Antiga Roma: Monarquia a Imperi" »

• Acteó: Un caçador veu accidentalment la deessa Artemisa nua. Com a càstig, ella el transforma en cérvol i els seus propis gossos el maten sense reconèixer-lo.
• Deucalió i Pirra: Únics supervivents d'un gran diluvi enviat per Júpiter. Per repoblar la Terra, llencen pedres darrere seu amb els ulls tapats, que es converteixen en homes i dones.
• Faetó: Fill del Sol, vol conduir el carro solar per demostrar la seva divinitat. No el pot controlar, provoca el caos, i Zeus el mata amb un llamp per evitar més destrucció.
• Ariadna i el laberint: Ariadna ajuda Teseu a sortir del laberint després de matar el Minotaure donant-li un fil. Ell l'abandona, però Dionís la troba, es casa amb ella i la fa immortal.
• Narcís: Jove molt bell que rebutja l'

A priori: con anterioridad.
A posteriori: con posterioridad.

Accessit: se acercó. Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso.

Ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso.

Ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas.

Agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar.

Alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando, después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada.

Alias: de otro modo, por otro nombre. Se utiliza en abreviatura seguida de otro nombre o apodo.

Alma mater: madre nutricia. Designa a la Universidad, a la patria, a un benefactor, etc.

Alter ego: un yo, un segundo... Continuar leyendo "Frases y Términos Latinos Esenciales para Comprender la Historia de Roma" »

Poesia Dramàtica: Plaute i Terenci

L'origen del teatre és religiós. El teatre neix a Grècia (s. VII-VIII a.C.) als santuaris, amb una funció religiosa i amb unes festes anomenades *dionisíaques* (dedicades a Dionís, déu del vi, la festa, les orgies, etc.), representant escenes de la vida de Dionís.

El gran referent del teatre romà serà Grècia; de fet, hi haurà vegades que el copiarà.

Tragèdia i Comèdia Gregues

Els tres grans autors de tragèdia grega són *Sòfocles*, *Èsquil* i *Eurípides*. Aquests autors són importants perquè parlen de temes que avui seguim patint (com la traïció, el desamor, els dilemes morals, etc.). Aquests temes vigents són els temes de l'ànima.

Funció social: La *catarsi* (que vol dir purificació... Continuar leyendo "Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Virgili, Horaci i Les Metamorfosis d'Ovidi" »

1. Introducción: los géneros literarios latinos

La literatura latina se divide en prosa (historiografía, oratoria, novela) y verso (épica, lírica, didáctica, teatro).

Se estudia por épocas:

• Arcaica (s. III–I a. C.): origen de la literatura latina.
• Clásica (100 a. C.–14 d. C.): máximo esplendor, con Virgilio y Horacio.
• Posclásica y tardía: declive y aparición de la literatura cristiana.

⸻

⚔️ 2. Concepto de épica

La épica es un género narrativo en verso que exalta las hazañas heroicas y los valores de un pueblo.

• Incluye elementos sobrenaturales (dioses, destinos, pruebas).
• Originalmente, los poemas eran anónimos y orales (como la Ilíada, la Odisea o el Cantar del Mío Cid).
• En Roma, la épica se convierte en una creación culta

🏛️ Fitxa tècnica de Mostellaria

• Títol: Mostellaria ("L'obra del fantasma").

• Autor: Plaute (Titus Maccius Plautus), dramaturg llatí.

• Data: Entre el 194 i 190 aC.

• Gènere: Fabula palliata (comèdia romana d'ambient i personatges grecs).

• Font d'inspiració: Phasma de Menandre, comèdia nova grega.

• Lloc d'acció: Atenes.

• Representació escènica: Espais públics com el fòrum, amb escenografia de fusta i màscares per identificar personatges.

🧩 Argument detallat de Mostellaria

1. Situació inicial

Teopròpides, un ric comerciant atenenc, ha estat tres anys fora d'Atenes. Durant aquest temps, el seu fill Filòlaques, aprofitant la seva absència, porta una vida de plaers:

• Fa festes constants a casa seva.

• Es gasta la fortuna del pare.

• Allibera Filemàcia,

Locuciones y expresiones latinas (11–20)

11. Carpe diem: “Goza del día presente; disfruta de lo presente.”
12. Casus belli: “Motivo de guerra.”
13. Curriculum vitae: “Carrera de la vida.”
14. De facto / de iure: “De hecho” / “De derecho.”
15. De incógnito: Sin que nadie lo reconozca.
16. Déficit: “Falta.”
17. Dura lex, sed lex: “La ley es dura, pero es la ley.”
18. Etcétera: “Y las demás cosas.”
19. Ex abrupto: “Bruscamente; de pronto.”
20. Ex aequo: “Por igual; con igual mérito.”

Obras clásicas y rasgos literarios

Eneida de Virgilio. Troya, Eneas: presencia de dioses y una musa. Lenguaje solemne y elevado; destino como fuerza superior inevitable; exclamaciones que intensifican la emoción; elementos religiosos; hipérboles que magnifican el imperio... Continuar leyendo "Términos latinos, obras clásicas y evolución fonética del latín al español" »

Evolució fonètica del llatí al català

L'evolució de les paraules llatines cap al català segueix patrons fonètics regulars. A continuació, es detallen alguns exemples clau:

• capillu(m) → cabell
• petra(m) → pedra
• formica(m) → formiga
• pratu(m) → prat
• locu(m) → lloc
• lacrima(m) → llàgrima
• sperare → esperar
• spongia(m) → esponja
• iuvenem(m) → jove
• lupa(m) → lloba
• maiore(m) → major
• noua(m) → nova
• pisce(m) → peix
• damnu(m) → dany
• pugnu(m) → puny
• lacu(m) → llac
• filium → fill
• Iesus → Jesús
• cuppa(m) → copa
• turre(m) → torre
• canna(m) → canya
• sunt → són
• inter → entre
• sanctum → sant

Altres transformacions rellevants inclouen: catena(m) → cadena, aprile(m) → abril, amica(m) → amiga, praecone(m) → pregoner, sapere → saber,... Continuar leyendo "Llengua, Literatura i Història Romana: De l'evolució a Ilerda" »