Chuletas y apuntes de Latín

La historiografia a l'antiga Roma

La historiografia, gènere al qual pertany l'obra de Tit Livi, és el gènere en prosa més important de la literatura llatina. Els seus orígens es troben en els documents que redactaven els magistrats i els pontífexs, on explicaven els fets més importants succeïts al llarg de l'any. Aquests documents eren coneguts com a Annals.

El primer historiador en llengua llatina va ser Marc Porci Cató (segle II aC), que va escriure una obra, avui perduda, titulada Orígens, on narrava la història de Roma i d'Itàlia des dels seus primers temps.

Cal destacar, però, Gai Juli Cèsar, que va escriure les seves obres històriques per justificar les seves pròpies accions. La guerra de les Gàl·lies explica la conquesta... Continuar leyendo "Tit Livi i la Historiografia Romana: Vida, Obra i Llegat" »

L’HABITATGE AL MÓN ROMÀ:

En un primer moment, els romans vivien en cabanes. Amb el pas del temps i per influència etrusca (casa rectangular) i també grega (jardí interior), van passar a construir unes cases rectangulars amb un jardí interior. Les construccions que trobem al món ROMà, són 3. Dues es troben a la ciutat (Domus i Insula) i una al camp (Villa). Els romans eren bastant urbanites (agrupats vivint en ciutats. En un punt Roma va arribar a tenir 1 milió d’habitants. -Domus: casa de grans dimensions unifamiliar(1 sola família, però molt amplia) on vivien les famílies amb un poder adquisitiu més alt. (300-400m  a 2000-3000m quadrats). No totes les Domus són iguals, però segueixen una estructura molt semblant. -Parts:... Continuar leyendo "August de Prima porta de tarragona" »

Marko Tulio Zizeron (K.a. 106-43)

Marko Tulio Zizeron, Lazioko Arpino hirian jaio zen, K.a. 106. urtean. Erdi mailako familia batean heziketa ona jaso zuen. Erroman, Grezian eta Asia Txikian ikasi zuen.

Abokatu bikaina izan zen eta politikan ere lan egin zuen. Gizon jakintsu eta hizlari aparta zen. Politikan, Cursus Honorum (karrera politikoaren pauso guztiak) egin ondoren, kontsul izendatu zuten, eta, ondorioz, Senatuaren kide egin zen.

Kontsul izendatu ondoren, Katilinaren konjurazioa salatu eta traidoreen kontra ekintza batzuk hartu zituen. Ondorioz, zenbait urte beranduago, erbestea jaso zuen. K.a. 57. urtean, Erromara itzuli zen eta politika estrategikoa aldatu zuen, bertan parte hartzea lehenetsiz. Gizonik boteretsuenak, hau da, triunbiroa... Continuar leyendo "Zizeron eta Plauto: Bi Erromatar Klasikoen Literatura Ondarea" »

Evolución fonética del latín al castellano

• La -m final desaparece.
• La -u final se abre en o.
• La vocal breve postónica desaparece.
• La vocal e / o breve tónica diptonga en -ie- / -ue- respectivamente.
• La oclusiva sorda entre vocales sonoriza.
• La f- inicial pasa a h-.
• La consonante doble -mm- se simplifica en -m-.
• Los grupos pl-, fl-, cl- iniciales se convierten en ll-.
• El grupo -ct- entre vocales pasó a -ch-.
• La i breve tónica se abre en -e.
• La s- inicial más consonante (s- líquida) desarrolla una e- delante.

Religión en la Antigua Roma

Características de la religión romana

• Los romanos eran politeístas y supersticiosos.
• Basaban la relación con los dioses en el temor.
• Se refugiaban en actos externos de culto y no en doctrinas y dogmas.
• El sincretismo

Tipologia textual de la literatura llatina

Text narratiu

• Poesia èpica: Virgili (L'Eneida) i Ovidi (Les Metamorfosis).
• Historiografia: Volen escriure textos artístics, no científics (Tit Livi, Ab Urbe Condita).
• Biografia: Suetoni (La vida dels dotze cèsars).
• Novel·la: Era considerada una manifestació artística de segon ordre (Petroni, Satiricó).
• Faula: Històries al·legòriques (Fedre).
• Poesia didàctica: Virgili (Les Geòrgiques, 4 llibres on s'explica com conrear el camp i com gestionar una casa de pagès).

Text expositiu

Textos que pretenen explicar un fenomen de manera objectiva.

• Literatura enciclopèdica: Vitruvi (De Architectura).
• Literatura tècnica: Plini el Vell (Naturalis Historia).

Text expressiu

Textos on s'expressen sentiments; no són... Continuar leyendo "Tipologia Textual Llatina i l'Oratòria de Ciceró" »

Anníbal i les guerres Púniques

Conceptes clau: Cartago, Publi Escipió, Alps, elefants, Zama.

Les Guerres Púniques foren una sèrie de conflictes entre Roma i Cartago durant els segles III i II aC. Anníbal, general cartaginès, va dirigir les forces de Cartago. Va travessar els Alps amb elefants per envair Itàlia. Tot i les seves victòries, va ser derrotat per Publi Escipió a Zama, marcant el final de la Segona Guerra Púnica.

La figura d’August

Conceptes clau: Cèsar, Octavi, triumvirat, emperador, Mecenes.

August fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14 dC. Nascut amb el nom de Gai Octavi, formava part d'una branca eqüestre antiga i rica de la... Continuar leyendo "Història de Roma: Guerres Púniques, August i l'Imperi" »

L'Elegia

A Grècia s'anomenava elegia qualsevol composició poètica escrita en dístics elegíacs (estrofa formada per un hexàmetre més un pentàmetre) sobre qualsevol tema.

Els poetes alexandrins del segle III a. C. (Cal·límac i Teòcrit) van escriure elegies de tema amorós, sobre els amors d'herois mitològics, però no tracten els seus sentiments personals.

La poesia elegíaca llatina va néixer de la imitació de les elegies dels poetes alexandrins. Els poetae noui la van introduir a Roma; La cabellera de Berenice de Catul n'és un exemple.

La gran elegia romana va sorgir en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del dístic elegíac, tracta els sentiments personals del poeta i les seves experiències doloroses.

Actualment es defineix... Continuar leyendo "Ovidi: Vida i Obra - L'Elegia Romana" »

El diumenge onze de Novembre vaig assistir al Museu Arqueològic i d'Història d'Elx, ja que a pesar de viure a prop d'allí, mai havia tingut l'oportunitat de conèixer la història d'Elx. Allí, vaig poder veure cada una de les dotze sales interactives que formaven el museu.
-----Cada una de les sales, estaven dividides seguint un orde cronològic des dels orígens dels primers assentaments d'Elx fins a la tardo-antiguedad. En la primera ----Per a concloure, s'ha de dir que és un museu interessant i interactiu, ja que es facilita la informació i al mateix temps es mostra representativament. Està estructurat d'una manera molt ordenada, el que permet visualitzar tota la informació, sense perdre cap detall.

La retórica (teoría) y la oratoria (práctica) constituyen el arte de hablar bien y persuadir. Su origen se remonta a la Grecia antigua, donde ya se observan sus fundamentos en las epopeyas homéricas.

La Oratoria y Retórica en la Grecia Antigua

Orígenes y Desarrollo Pre-Clásico (siglo V a.C.)

• Homero y los Orígenes: En la Ilíada, los nobles discuten en asamblea, y todo rey es considerado un buen orador. Se habla de "palabras aladas", destacando el poder del discurso.
• Siracusa y Atenas: La retórica florece en Siracusa y Atenas, estrechamente ligada al desarrollo de la democracia. La necesidad de convencer en asambleas y juicios mediante la palabra impulsa su estudio.
• Las Escuelas de Retórica: Se crean escuelas para aprender la téchnē (

Esaldi Zuzenak eta Okerrak

Hona hemen euskarazko esaldi batzuen zuzenketak, parentesi artean azalpenekin:

• Posible da hori horrela izatea (izan liteke, baliteke)
• Lan horrek prestakuntza handia suposatzen du (eskatzen du)
• Aspalditik botatzen dut laguna faltan (sumatzen dut lagunaren falta)
• Lanean egon naiz (lanean aritu naiz)
• Imajinatu ezazu bihar jai dela (pentsa ezazu bihar jai dela)
• Berandutu egin zenez, ez zuen pena merezi pelikula ikustera joateak (ez zuen merezi izan pelikula ikustera joatea)
• Ondo eramaten gara (ondo konpontzen gara)
• Antzokia kale honetan kokatzen da (antzokia kale honetan dago)
• Mikelek gero eta hizkuntza gehiago ezagutzen ditu (Mikelek gero eta hizkuntza gehiago dakizki)
• Ni, zuekin konparatuta, baxuagoa naiz (ni, zuekin alderatuta,