Guia sobre Tit Livi, Tàcit i Suetoni

Tit Livi (59 a.C. – 17 d.C.)

Nascut a Patavium (actual Pàdua) entre el 64 i el 59 a.C., Tit Livi va rebre una formació en retòrica i filosofia abans d'establir-se a Roma. Va ser membre del cercle de Mecenàs i va exercir de professor del futur emperador Claudi.

L'obra mestra: Ab urbe condita

El seu llegat principal és l'obra historiogràfica Ab urbe condita (literalment, "Des de la fundació de la ciutat").

• Abast: Des de les llegendes fundacionals fins a la mort de Drus (9 d.C.).
• Extensió: 142 llibres, agrupats en "dècades" (grups de 10).
• Conservació: Molts llibres s'han perdut a causa de la circulació d'epitomae (resums).

Dècades conservades:

• Primera dècada: Dels orígens fins a la 3a Guerra Samnita.
• Tercera dècada: 2a Guerra Púnica.
• Quarta dècada: Expansió a la Mediterrània oriental.
• Meitat de la cinquena dècada: Conquesta de Macedònia (s. II a.C.).

Context i antecedents de la historiografia romana

L'historiografia romana va evolucionar des dels models grecs (Heròdot, Tucídides, Polibi) fins a la consolidació en llatí:

• Annalistes: Els primers a escriure història a Roma.
• Cató el Vell: Origines (meitat s. II a.C.), el primer a fer història en llatí.
• Corneli Nepos: De viris illustribus (biografies, s. I a.C.).
• Sal·lusti: Autor de monografies com De coniuratione Catilinae i Bellum Iugurthinum.
• Gai Juli Cèsar: De bello Gallico i De bello ciuili (comentarii que funcionen com a propaganda política).

Fonts i rigor històric

Tit Livi va utilitzar com a fonts els antics annalistes i Polibi. Tot i la seva ambició, l'obra presenta limitacions en el rigor, com ara contradiccions, anacronismes i imprecisions geogràfiques.

Objectius de l'obra

• Glorificar Roma i el seu poble.
• Oferir models de comportament (exemples a seguir o a defugir).
• Exaltar la pax augusta i la figura d'August, malgrat les simpaties republicanes de l'autor (August l'anomenava Pompeianus).

Més enllà de Tit Livi: Tàcit i Suetoni (s. I-II d.C.)

Tàcit

Autor dels Annals (fets del 14 al 68 d.C., dinastia julioclàudia) i les Històries (fets del 69 al 96 d.C., dinastia flàvia). Destaca pel seu rigor, el to psicològic i l'anàlisi dels mòbils humans en la història.

Suetoni

Autor de Vides dels dotze Cèsars (de Cèsar a Domicià). Es caracteritza per ser un amant de l'anècdota, sense perseguir conclusions morals o personals.