Chuletas y apuntes de Latín

1ª             2ª

N    a     ae          us       i

V    a     ae           e        i

A    am  as           um     os

G    ae   arum       i      orum

D   ae    is            o       is

A    a     is            o       is

   3ª3ª -i N

N -s/x  -    -es   -a                 -        ia

V -s/x  -    -es   -a                 -        ia

A -em  -    -es   -a                 -        ia

G  is   is    -um -um               is       ium

D  i    i      -ibus -ibus            i        ... Continuar leyendo "Latin: Las 5 Declinaciones" »

Troya.

El documental trata del hecho real y ficticio de la guerra de Troya.
Suponemos que esta guerra se produjo en torno a los siglos XI o XII a.C.

La guerra duró 10 años, nueve años de asedio a la ciudad y el decimo año ganaron los griegos la batalla con la ingeniosa idea del caballo de madera. Pero los historiadores dicen que un asedio no puede durar mucho tiempo porque debían de abastecer al ejército griego y a Troya.

El primer hombre que excavo Troya fue el alemán Heinrich Schliemann. Él sabía que Troya estaba en la actual Turquía por tres motivos:

1. La historia de homero en la Ilíada.
2. Por los textos llamados Crónicas Hititas, son textos de la época de Troya.
3. Las pinturas de las vasijas, había dibujos de personajes y sabemos quiénes

Evolució de les Paraules

Consonants Simples Inicials

Generalment, aquest tipus de consonants s'han conservat en passar del llatí al català (capillu(m) - cabell, formica(m) - formiga). Hi ha, però, algunes excepcions:

• La /l/ es va duplicar i palatalitzar (locu(m) - lloc, lacrima(m) - llàgrima).
• La /s/ inicial seguida de consonant va desenvolupar una -e de suport. La pronunciació de la /s/ no comportava cap problema si la paraula anterior acabava en vocal, ja que formava síl·laba fonètica amb aquesta (illo speculo - il·los/pe/cu/lo). Però quan encapçalava frase o la paraula precedent acabava en consonant, la seva pronunciació resultava difícil. Per anul·lar aquesta dificultat, s'afegí una vocal protètica (sperare - esperar).
• La /i/

Orígenes del Teatro Latino

El teatro en Roma tiene sus orígenes en el siglo III a.C., introducido por Livio Andrónico. Se caracteriza por la separación del canto y el diálogo, de los cantores y actores, y por una acción regular. Existían representaciones cómicas anteriores, provenientes de diversas poblaciones de la Italia antigua:

• Danzas etruscas bailadas al son de la flauta.
• Versos fesceninos (de Fescennium, ciudad etrusca) cantados durante las fiestas de recolección de cosechas, que aún perviven en algunos pueblos agrícolas. Tenían carácter satírico (diálogo improvisado por los campesinos) y licencioso (se mantenía en las bodas de los invitados a los novios).
• Saturae, que surgen al añadir al diálogo canto, acompañado de flauta

La *Metamorfosis* de Ovidio: Un Clásico de la Literatura Romana

La *Metamorfosis* es una obra de género épico-mitológico escrita por Ovidio, considerada de gran belleza y valor literario. Esta obra cumbre reúne en un poema, dividido en 15 libros, 250 mitos dispuestos en orden cronológico. Comienza con la formación del Cosmos y acaba con la transformación de Julio César en estrella tras su muerte. Inspirado por Hesíodo y por la épica alejandrina, Ovidio humaniza la épica al poner el amor verdadero como tema central y construir una parodia del género. En ella, se entremezclan lo grandioso y lo trágico con el humor y lo idílico, todo ello envuelto en un lenguaje brillante. No en vano, Ovidio es considerado el precursor de la literatura... Continuar leyendo "Ovidio, Cicerón y el Arte de la Oratoria en la Antigua Roma" »

Elm

Casc.

Pal·li

Sostre de tela sostingut amb quatre vares llargues per aixoplugar en les processons un rei o un papa.

Esperó

Peça de metall punxeguda que es porta al taló de la bota de muntar.

Lliça

Camp tancat on se celebraven els tornejos i les justes.

Rest

Part de l'armadura on es recolza la llança.

Guardó

Peça de roba o objecte que es concedia en senyal d'amor.

Contesa

Enfrontament.

Lletra de batalla

Cartes que un cavaller enviava a un altre per desafiar-lo.

Coltell

Punyal.

Nafra

Ferida oberta.

L'alà

Raça de gos amb el pit ample, les potes curtes i fortes i el pèl roig.

Papafigos

Mena de gorra de drap que cobria fins al coll i que no deixava a la vista més que els ulls i el nas.

Mamelucs

Soldats que lluitaven a les ordres del príncep.

Proa

Part del... Continuar leyendo "Vocabulari Medieval Essencial: Termes Històrics i Definició" »

¿Por quiénes estuvo formado el Segundo Triunvirato y de qué territorios eran dueños?

Tras la muerte de Julio César (44 a. C.), se formó un segundo triunvirato romano, compuesto por Marco Antonio, Lépido y Octavio (sobrino nieto de César).

Octavio permaneció en Roma a cargo de las tres provincias de Occidente; Lépido fue a África y Marco Antonio se quedó con Oriente y se trasladó a Egipto, donde se casó con su reina, Cleopatra.

¿Cómo logró Octavio adueñarse del Imperio?

Octavio aprovechó esta situación para lograr la desacreditación de Antonio y la declaración de guerra contra Cleopatra. Triunfando en la batalla naval de Accio (31 a. C.), se apoderó de la capital de Egipto, Alejandría, y transformó este territorio en una... Continuar leyendo "Octavio Augusto: Consolidación del Imperio Romano, Sucesores y Declive Histórico" »

I. Tema de l'Obra

-Quin és el tema de l'obra? Parlar dels cossos transformats en formes noves.

Del Caos al Cosmos

-Què era el Caos? L'aspecte de la natura (el mateix a tot l'univers), una massa informe i desordenada, un pes inert i una acumulació confusa de les llavors de les coses, encara no estructurades.

-Què es va formar quan un déu, o una naturalesa millor, va posar fi al desacord? La separació de la substància ígnia, la volta celeste, l'aire, la terra i l'aigua.

-Quins elements havien estat amagats i van començar a resplendir pel cel? Els estels.

Edats

-Quines són les quatre edats del món? En què es diferencien?

La primera, l'edat d'or. Sense responsable i sense lleis, es practicaven la lleialtat i la justícia. No hi havia càstigs... Continuar leyendo "Explorant els Mites d'Ovidi: Anàlisi i Preguntes Clau" »

La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi

Numa Pompili: Pau i Fundació Religiosa

Font: Tit Livi, Ab Urbe Condita I, 19-21

Numa va assolir el poder en una ciutat i es disposà a fundar-la de bell nou seguint la justícia, les lleis i els bons costums. Va manar construir un temple dedicat a Janus a la part baixa de l'Argilètum, com a indicador de la pau i de la guerra, ja que quan el temple estava obert, indicava que la ciutat estava en armes, i tancat, que tots els pobles propers estaven pacificats. Després del seu regnat, el temple ha estat tancat dues vegades.

Casualment, als dos exèrcits hi havia germans trigèmins, semblants en força i edat. Els germans eren els Horacis, per banda romana, i els Curacis, per banda albanesa. Els reis... Continuar leyendo "La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita)" »

1. Naixement de la polis grega

Entre els segles VIII i VI aC, al territori de l'Hèl·lade van sorgir comunitats en les quals els seus habitants volien participar, amb els mateixos drets, en els afers de la comunitat: va néixer la polis.
La polis era una comunitat amb autonomia política i autosuficiència econòmica. En són exemples Atenes i Esparta.

2. Formes de govern a la polis grega

• Oligarquia aristocràtica: El poder polític era exercit per famílies aristòcrates.
• Tirania: Presidida per un aristòcrata que havia aconseguit el poder per la força.
• Democràcia: El poder polític el tenia l'assemblea de ciutadans.

3. Estructura social a Grècia (Esparta i Atenes)

Esparta

• Espartiates: Ciutadans de ple dret que constituïen una minoria i es dedicaven