Chuletas y apuntes de Latín

Emèrita Augusta (Mèrida): Capital de Lusitània

Emèrita Augusta (actual Mèrida) va ser fundada l’any 25 aC per August com a assentament per a soldats retirats (emeriti = ‘retirat amb honor’). La seva ubicació, al costat del riu Guadiana, era estratègica i permetia controlar vies importants com la Via de la Plata. Va ser la capital de la província de Lusitània i tenia l’estatus de colònia, governant-se amb les mateixes lleis que Roma. Va prosperar gràcies als emperadors Trajà i Adrià.

Estructura i Edificis Principals

La ciutat seguia una estructura hipodàmica, amb dos carrers principals: el cardo i el decumanus. Estava envoltada per muralles amb quatre portes i torres semicirculars. Tenia dos fòrums:

• Provincial: Amb edificis

1. Deucalió i Pirra: El Diluvi Universal i la Repoblació

Aquest mite està relacionat amb el del Diluvi Universal. Zeus, que estava decebut amb el mal comportament i la impietat dels humans, havia enviat unes fortes i duradores pluges que havien cobert d’aigua tot el món conegut. I tots els éssers humans, llevat de dos, havien desaparegut sota les aigües. Els dos supervivents són un noi i una noia que són cosins i estan casats:

• Deucalió, el fill de Prometeu.
• Pirra, filla d’Epimeteu (Prometeu i Epimeteu eren germans).

Tots dos són pietosos i respectuosos amb els déus. S’han salvat de la inundació perquè han pujat dalt d’una barca. L’acció del mite se situa en una regió grega anomenada Fòcida, on hi ha el mont Parnàs. Zeus... Continuar leyendo "Mites Clàssics de Metamorfosi: Deucalió, Dafne, Narcís i Més" »

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

1. Documentació general

• Nom: Casa del Poeta Tràgic
• Autor: Desconegut
• Època: Segle I a.C.
• Material: Pedra
• Tècnica del mosaic: Opus tessellatum
• Tècnica de la pintura: Fresc

2. Anàlisi formal

La Casa del Poeta Tràgic, una domus, tenia dos pisos, però només s'ha conservat la planta baixa. Les diferents dependències s'articulen al voltant de dos grans espais: l'atrium, que és un pati tancat, i el peristil, un pati envoltat d'un pòrtic de columnes que es troba a la part posterior de la casa on hi havia el jardí. Als dos costats de l'entrada hi havia dues sales que s'obrien a l'exterior, les tabernae.

A la domus s'entrava per un corredor, el vestibulum, que porta a l'atri. Aquest era un espai amb una obertura al... Continuar leyendo "Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Anàlisi i Context Històric" »

El Teatro Romano

El teatro es un género con influencias tanto griegas como itálicas. Una característica propia es su apertura a todos: no había que ser culto, todos disfrutaban. Solo podían actuar varones. La herencia itálica y el influjo griego (que eran grandes amantes) nos han dejado cosas como la visión moralizante y las tipificaciones.

Comedia Romana

Dentro de la comedia romana, distinguiremos la Fábula Palliata, que eran copias de obras griegas, no originales. Usaban la contaminatio, el acto de introducir sus propios toques a las obras.

Estructura de la Comedia

• Didascalia: Título y nombre del autor.
• Argumento
• Prólogo
• Diverbia: Partes dialogadas en verso.
• Cantica: Partes que eran cantadas por los actores.

Plauto

Fue el más popular. Fue... Continuar leyendo "Legado Literario de la Antigua Roma: Teatro, Sátira, Epigrama y Fábula" »

La comèdia romana: Plaute i Terenci

L'elegia és un gènere poètic que té com a objectiu expressar sentiments íntims, aquells que fan referència a l'amor i al desamor. Estan formats per una successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.

Des del segle XVI fins avui el mot elegia s'usa per designar composicions poètiques en què s'expressen sentiments de pena, enyor, lamentació, etc.

Va viure època emperador August i va pertànyer al cercle literari de Messala, grup allunyat objectius polítics d'August. Les seves composicions expressaven sentiments més íntims, com ara la pena o el dolor…

Entre tots ells, destaca Ovidi juntament amb Virgili com els poetes més rellevants d'aquella època.

Vida i seves obres

Va... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci" »

Retòrica: L'Art de Parlar Bé

La retòrica, també anomenada oratòria, és l'art de parlar bé. Parlar bé es considerava propi de la cultura del refinament i de la bona educació, la urbanitas. Tots els joves aristòcrates romans l'estudiaven a Grècia. Els oradors més grans són Demòstenes i Antístenes. Saber retòrica era bàsic per a la carrera política, que es deia cursus honorum, i per a la carrera militar, per arengar les tropes (per animar l'exèrcit). En aquestes escoles ensenyaven a utilitzar paraules adequades, dir les coses en ordre, a preparar les rèpliques i a parlar amb el to adequat.

Ciceró: Plenitud de l'Oratòria Romana

La plenitud de l'oratòria romana és al segle I aC amb Ciceró, un personatge polifacètic que era... Continuar leyendo "Literatura Llatina: Autors i Obres Clau" »

Barcino: La Fundació de la Barcelona Romana

La ciutat de Barcino va ser fundada l'any 14 a.C. per l'emperador August, un cop acabades les Guerres Càntabres. Va ser construïda en territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre el cim del turó Tàber, delimitada pels rius Besòs i Llobregat, i entre Collserola i el mar, i ubicada sobre el traçat de la Via Augusta.

La ciutat va rebre l'estatus de colònia i el seu nom complet va ser Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Tenia una estructura de rectangle amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Estava delimitada per muralles amb torres i quatre portes. D'aquestes portes sortien els dos carrers principals:

• El cardo maximus, que anava des de la plaça de l'Àngel

La Ciutat Romana: Elements Clau de l'Urbanisme

• Aqüeducte: Servia per portar aigua a la ciutat.
• Circ: S'hi celebraven curses de carros estirats per cavalls.
• Fòrum: Era el centre de la ciutat, envoltat de botigues i edificis públics.
• Temple: Guardava l'estàtua dels déus als quals estava dedicat.
• Arc de Triomf: Commemorava gestes militars.
• Amfiteatre: S'hi celebraven jocs i lluites entre gladiadors.
• Termes: Lloc on es prenien banys i es feia gimnàstica.
• Teatre: El que més agradava als romans eren les comèdies.
• Muralla: Les ciutats solien estar emmurallades per defensa.

Característica de l'Urbanisme Romà

La xarxa de carrers es dissenyava habitualment en forma de quadrícula (planificació hipodàmica).

L'Arquitectura Domèstica: La Casa Romana

• Habitacions:

Antzinaroa (K.a. 4000)

Mesopotamia eta Egipto

Idazkera kuneiformea Mesopotamian eta hieroglifikoa Egipton. Bedak (testu erlijiosoak) eta Epopeiak (Ramayana eta Mahabharata).

Txina

Konfuzio: Herri askoren folklore bilduma idatzi zuen. Laozio: Ying Yang.

Biblia

Testamentu Zaharra (hebreeraz): Judutarren historia, juduentzat sakratua. Testamentu Berria (grekeraz): Jesusen bizitzaren inguruan.

Grezia (K.a. 2000)

Poesia: Epopeiak (Homero, Iliada eta Odisea). Lirikoa (Norbanakoa: Safo eta korala). Antzerkia: Komedia (Aristofanes, Lisistrata eta Menandro) eta Tragedia (Sofokles, Edipo Erregea; Euripides, Medea; Eskilo, Orestiada).

Erroma (K.o. III)

Poesia: Epopeiak (Virgilio, Eneida). Lirikoa (Katulo, Carmina; Horazio, Odak; Ovidio, Heroidak). Antzerkia: Komedia... Continuar leyendo "Antzinaroa Aro Modernora: Literatura Unibertsalaren Garapena" »