Chuletas y apuntes de Latín

Virgili escriu l'Eneida a l'època imperial sota el mandat de l'emperador August. Les primeres obres de la literatura solen ser un poema èpic o epopeia nacional, amb el desig d'explicar la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants, etc. Els primers escrits en llengua llatina pertanyen a la poesia èpica, on la cultura grega va tenir una gran influència com a model, amb obres com l'Odissea i la Ilíada. A finals del segle III a.C., es va realitzar la traducció al llatí de l'Odissea d'Homer per Livi Andrònic.

Vida i Obra de Virgili

Neix l'any 70 a.C. La seva família era modesta, i ell mateix ho va demostrar amb la seva vida senzilla dedicada a la poesia. Inicia els estudis a Cremona, després va a Roma on els acaba i... Continuar leyendo "Virgili i l'Eneida: Orígens de la Literatura Llatina i la Comèdia Romana" »

La Eneida de Virgilio: El Origen Mítico de Roma

Argumento de la Obra

En la epopeya de la civilización romana, La Eneida, el héroe troyano Eneas llega a Italia huyendo de la destrucción de Troya y funda Roma.

Estructura Externa

La obra se divide en dos partes:

• Los viajes de Eneas
• Las guerras de Eneas

Narrador: Eneas.

Personajes: (Se deben comentar los personajes y describir cómo son).

Tiempo y espacio: La obra no sigue una línea cronológica, pero generalmente se desarrolla en Italia. Tiene algunos elementos temporales y espaciales en el texto.

Análisis del Texto

Tipo de texto: Fragmentos de diálogos (indicar el estilo) y narrativos, epítetos épicos, vocativos.

Autor: Publio Virgilio Marón.

Obra: La Eneida, dividida en 12 libros, tiene un fondo... Continuar leyendo "Literatura Latina Clásica: Épica, Poesía y Tragedia" »

Empúries: Arribada dels Romans (218 aC)

Escipió i el seu exèrcit arriben a Emporion, colònia grega i aliada de Roma, durant la Segona Guerra Púnica per tancar el pas de les tropes cartagineses. Amb l'arribada dels romans, s'inicia la romanització de la Península Ibèrica.

201 aC: S'acaba la Segona Guerra Púnica i els romans es converteixen en la potència hegemònica del Mediterrani.

195 aC: Cató arriba amb el seu exèrcit a Emporion per calmar una rebel·lió.

S'instal·la un campament militar que donarà origen a una nova ciutat amb l'urbanisme típicament romà: traçat de decumanus i cardo maximus amb les seves quadrícules. Construeixen el fòrum i la muralla, i un mur que separa la ciutat en dues parts.

Abans, el campament era una... Continuar leyendo "Empúries i Mèrida: Història, Arribada dels Romans i Patrimoni" »

El matrimoni a Roma

Tipus de matrimoni

1- Las consonantes finales del latín se pierden, salvo -s y -l.

2- La -u final que queda tras la caída de consonante final se abre en -o.

3- La -e breve tónica diptonga en -ie.

4- La -o breve tónica pasa a -ue. 5- La f- inicial se aspira en h-.

6- La -i consonántica se pierde o pasa a -j. Algunas veces pasa a -y.

7- Las consonantes interiores p,t,c se sonorizan b,d,g entre vocales o después de vocal y ante consonante sonora.

8- Monoptongación de los diptongos: oe>e, au>o, ae>e

9- La -e final detrás de -r,-t,-d,-c,-l,-n,-s se pierde.

10- La -s inicial seguida de consonante antepone una e- protética.

11- Desaparición de vocales átonas pretónicas y postónicas en interior palabra: bonitatem,delicatum,laborare,calidum,dominicum,nebulam,... Continuar leyendo "Cambios fonéticos del latín al español" »

Plauto (254-184 a. C.)

Plauto dejó una abundante producción literaria: más de 130 obras, de las que nos quedan solo 21 comedias, algunas incompletas. A nivel formal destacan:

• La riqueza y variedad métrica.
• El dominio de la lengua popular.
• El uso de juegos de palabras o de neologismos grotescos.

En cuanto al argumento, domina la intriga, el enredo o las situaciones cómicas. Los personajes son tipos:

• Esclavos intrigantes.
• Soldados fanfarrones.
• Viejos verdes.
• Parásitos.
• Matronas autoritarias.
• Jóvenes enamoradizos...

Por otra parte, la música y el canto tienen gran peso en sus obras. De entre sus obras, destacamos:

• Aulularia (o Comedia de la olla), en la que se ridiculiza a un viejo avaro.
• Miles Gloriosus (El soldado fanfarrón).
• Anfitrión (parodia de

Sòfocles: El Mestre de la Tragèdia Grega

Sòfocles era d'Atenes, provinent dels privilegiats. Fou l'introductor del tercer protagonista i va escriure més de 120 obres, però només se'n van seleccionar 7. Feia les seves obres en trilogies. És l'autor amb més èxit del teatre grec. La llengua que utilitza és més moderna. Les més importants són Antígona i Èdip Rei, considerades les més cabdals de tot el teatre grec. Té una altra obra: Èdip a Colonos, on s'explica la part de l'obra en què Antígona cuida el seu pare després que s'hagi tret els ulls.

Virgili: El Poeta Èpic de l'Antiga Roma

Virgili (segle I a.C.) va ser un escriptor important de la literatura universal. De família camperola (Roma tenia més d'un milió d'habitants)... Continuar leyendo "Sòfocles, Virgili i Ovidi: Mestres de la Literatura Clàssica" »

Llatinismes en la A ;

Accèssit:

Segon premi.

Ad absurdum:

Demostració de la validesa d'un argument.

Ad calendas graecas:

Mai.

Ad hoc:

Per a això precisament.

Ad nauseam:

Fins a la nàusea.

Agenda:

Les coses que s'han de fer.

Album:

Llibre per omplir amb fotos, cromos, adhesius…

Alea iacta est:

La sort està llançada. 

Alias:

Mal nom.

Alma mater:

Designa la Universitat.

Alter ego:

Persona de confiança.

Altius, citius, fortius:

“Més alt, més ràpid, més fort”. 

Anno domini:

el mateix que “després de Crist” 

Annus horribilis:

Any terrible, horrorós.

Ante meridiem:

Abans del migdia.

A priori:

Amb anterioritat a algo.

A posteriori:

Amb posterioritat a algo.

Aurea mediocritas:

Punt mitjà entre dos extrems de la conducta.

Avé:

Salut, hola .

Avé, Caesar,

La Ilustración en España

Reformas Ilustradas y su Impacto en la Literatura

Entre las reformas ilustradas que marcaron el siglo XVIII en España, destacan:

• Instauración del despotismo ilustrado: Este sistema de gobierno buscaba el progreso social a través de la razón y la educación, con monarcas que se veían a sí mismos como servidores del pueblo.
• Desarrollo de la teoría del bienestar social: Los avances científicos y el pensamiento ilustrado impulsaron la idea de que el Estado debía garantizar el bienestar de sus ciudadanos.
• Importancia de la filosofía y la ciencia: Se convirtieron en saberes fundamentales para el progreso, desplazando la influencia del dogma religioso.

El Siglo XVIII en España: Reformas y Transformación

El siglo XVIII... Continuar leyendo "Literatura Española del Siglo XVIII: La Ilustración y sus Manifestaciones" »