Chuletas y apuntes de Latín de Formación Profesional

Propercio

Vinculado al círculo literario de Mecenas (siglo I a.C.), escribió cuatro libros de elegías. Los tres primeros dedicados a su amada Cintia, con la cual vivió una turbulenta relación; el cuarto libro, las Elegías nacionales, son elegías patrióticas con las que Propercio se pone al servicio de las ideas de restauración nacional que predominaban en el círculo de Mecenas, quien lo impulsó hacia la gran poesía nacional.

Características de Propercio

• Propercio analiza sus sentimientos, la inquietud, la amargura y el sufrimiento que le produce su relación con Cintia, y estos se ven reflejados en sus elegías.
• La idea de la fatalidad y la descripción minuciosa de las miserias del amor le confieren una grandeza trágica.
• El estilo

La Inquebrantable Paciencia y la Audacia de Catilina

¿Hasta qué punto abusarás, Catilina, de nuestra paciencia? ¿Cuánto tiempo aún ese delirio tuyo jugará con nosotros? ¿A qué fin se lanzará la desenfrenada audacia? ¿Acaso en nada la guardia nocturna del Palatino, en nada la vigilia de la ciudad, en nada el temor del pueblo, en nada la concurrencia de todos los buenos, en nada este lugar del Senado, el más defendido, en nada este límite ofrecido te movieron?

1. En fer-se de nit, Tirant es féu acompanyar per dos homes de la ciutat que coneixien molt bé el país. Caminaren fins que arribaren a una gran planícia plena de bèsties que hi havien dut per por als enemics. Tirant féu agafar totes les egües que hi trobà, i les va lligar les unes amb les altres, conduïdes per dos-cents homes. Els ordenà que es dirigissin cap a on es trobava el camp dels enemics, i que totes les egües que poguessin capturar les col·loquessin amb les altres.

Quan les egües arribaren a l’entrada del campament, tots els homes de peu entraren amb elles i en feren dues parts: l’una cap al Soldà i l’altra cap al Gran Turc. Aleshores els cavalls del campament sentiren les egües: els uns se soltaven, els altres... Continuar leyendo "Tirant lo Blanch: Estratègia Militar i Victòria contra els Turcs" »

Erreferentziak: Antzinako kontzeptuak eta terminoak

VENI, VIDI, VICI

VENI, VIDI, VICI: etorri nintzen, ikusi nuen eta irabazi nuen. Inoiz idatzitako gerra-parterik laburrena.

NOMBRES

NOMBRES: Gizon eraginkorrek, nomenklatorekin batera, esklabu bat izaten zuten, haien izenak gogorarazteko helburuarekin.

NINFAK

NINFAK: Naturaren indarrak pertsonifikatzen dituzte. Dantza eta musika maite dituzte, eta edertasun delikatua dute.

MUSAS

MUSAS: Arteen eta zientzien zaindariak dira.

MONEDAS DEL IMPERIO ROMANO

MONEDAS DEL IMPERIO ROMANO: Julio Zesar izan zen txanpon batean agertu zen lehen erromatarra. Txanpon erromatarrak eskuz egiten ziren, eta, horregatik, txanpon bakoitza bakarra zen. Txanpon bakoitza urre, zilar, brontze, letoi edo kobrean egiteko hiru pertsona... Continuar leyendo "Erreferentziak: Antzinako kontzeptuak eta terminoak" »

Epidiko: Komediaren Tramak

Epidiko: Estratipoklesek, gerrara joan aurretik, Epidikori lira jole bat erosteko eskatzen dio. Baina, hau bueltatzen denean, beste bat erosi duela esaten dio eta dirua zor diola lukurariari. Orduan, Epidikok Perifanes, bere jabearen aita, engainatzen du bere alaba eramango diola zin eginez, eta honek 40 mina baino gehiago ematen dizkio.

Denbora joan ahala, soldadu bat herrira doa Akropolistide deituriko lira jolearen bila. Horretarako Perifanez galdetzen du, eta hau aurkitzerakoan, Perifanesek neska diruagatik emango ziola esan zion, baina soldaduak bilatzen zuena hura ez zela esan zion. Orduan, neskak zekien egia kontatzen dio Perifanesi, eta hau engainatua izan dela ohartzen da.

Halako batean, Perifanes Filiparekin... Continuar leyendo "Antzerki Klasikoaren eta Erromatar Literaturaren Azterketa" »

Fundamentos de Fonología Histórica del Castellano

Inventario Fonológico Consonántico (Siglo X)

A continuación, se presenta una lista de fonemas consonánticos relevantes en la evolución del castellano antiguo, con sus correspondientes grafías (< >) y notación fonética (/ /):

• Nasal palatal /ɲ/ (Grafías: <nn>, <ñ>)
• Lateral palatal /λ/ (Grafía: <ll>)
• Bilabial oclusiva sonora /b/ (Grafía: <b>)
• Labial fricativa sonora /β/ (Grafías: <u>, <v>)
• Palatal africada sorda /ʧ/ (Grafía: <ch>)

Sibilantes

• Prepalatal fricativa sorda /ʃ/ (Grafía: <x>)
• Prepalatal fricativa sonora /ʒ/ (Grafías: <ge, gi>, <j>)
• Predorsodentoalveolar africada sorda /ʦ/ (Grafías: <c>, <ç>)
• Predorsodentoalveolar

Introducció al teatre llatí

Els edificis teatrals romans van evolucionar des d'estructures a l'aire lliure i teatres de fusta mòbils amb graderies en semicercle fins a teatres permanents. L'any 55 a.C. es va construir el primer teatre de pedra: el Teatre de Pompeu.

Gèneres dramàtics

• Tragèdia: Cerca provocar terror al públic i pietat pels personatges.
• Comèdia: Cerca el riure, amb o sense intencions moralitzants.

El teatre llatí neix el 240 a.C., quan Livi Andrònic representa una tragèdia i una comèdia adaptades del grec al llatí.

Tipus de representacions dramàtiques romanes

• Fabulae palliatae: Comèdies basades en models grecs. L'acció, els personatges i el vestuari són grecs, però les situacions són romanes (contaminatio). Representaven

La comèdia romana

El gènere còmic és un bon antidot contra les preocupacions del moment, per la qual cosa sempre ha tingut èxit en èpoques de dificultats especials, com és el cas del període en què van escriure Plaute i Terenci, els dos poetes còmics més importants de la literatura llatina.

Tots dos tenien un tipus de peça teatral que podríem anomenar comèdia a la grega, imitava els models procedents del teatre hel·lènic, en l'acció i els personatges. L'argument sempre es desenvolupa a les ciutats gregues i es coneixen amb el nom de fabulae palliatae, pel vestit típic que portaven els actors. També hi ha múltiples referències al món romà, plenes d'anacronismes.

Tit Macci Plaute

Important comediògraf llatí, només tenim... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci" »

El Circ Romà: Un Llegat de l'Hipòdrom Grec

L’edifici del circ romà prové de l’hipòdrom grec. S’hi oferien principalment curses de carros. Tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats. La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina). A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes. Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors de voltes. El voltant de l’arena era ocupat per la cavea o graderia, sostinguda per un joc d’arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El pulvinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats. A un dels extrems de la pista hi havia... Continuar leyendo "Circ Romà, Amfiteatre, Termes i Teatre: L'Herència Romana" »

Terenci: Vida, Obra i el Concepte de Humanitas

El dramaturg va morir l'any 159 aC mentre feia un viatge a Grècia. Terenci, en efecte, va ser el portaveu de l'ideal de vida dels intel·lectuals romans, el qual girava al voltant de la humanitas. Aquest concepte, segons ells, distingia els pobles civilitzats dels pobles bàrbars, i consistia a:

• Mantenir relacions cordials amb els altres.
• Saber-se comportar en societat.
• Cercar el terme mig entre el luxe i l'austeritat.
• Defugir la rudesa.
• Tenir gust artístic, etc.

Obres conservades de Terenci

Se n'han conservat sis obres:

1. La noia d'Andros
2. La sogra
3. El botxí de si mateix
4. L’eunuc
5. Formió
6. Els germans

Estil Dramàtic: Terenci vs. Plaute

Les obres de Terenci no tenen la força còmica de les de Plaute, però en... Continuar leyendo "Terenci: Comèdia Psicològica, Humanitas i Influència en Molière" »