El teatre llatí: gèneres, autors i evolució (Plaute i Terenci)

LatínActualizado el 4,24 KB

Resumen

Aquest document explica el teatre llatí, des dels primers espectacles de Livi Andrònic fins als seus gèneres dramàtics principals. Repassa les tragèdies, les comèdies palliates i togates, les fabulae atellanae, el mim i la pantomima. També compara els dos grans autors de comèdia, Plaute i Terenci, i les seves diferències de llenguatge, estructura i finalitat.

Puntos clave

  • El teatre llatí neix el 240 a.C., quan Livi Andrònic representa una tragèdia i una comèdia adaptades del grec.
  • Les fabulae palliatae són comèdies d'argument grec amb situacions romanes; les togatae tenen personatges i ambientació romans.
  • Plaute escrivia per al públic popular, en llatí col·loquial i amb una finalitat sobretot còmica; es conserven 21 obres seves.
  • Terenci estava vinculat al Cercle dels Escipions, defensava la humanitas i escrivia comèdies pausades amb llenguatge culte.
  • Plaute es basa en l'engany i l'egoisme; Terenci en la tendresa i el respecte, i prioritza l'estudi psicològic dels personatges.
  • La primera obra de pedra, el Teatre de Pompeu, es va construir l'any 55 a.C.

Ponte a prueba

Introducció al teatre llatí

Els edificis teatrals romans van evolucionar des d'estructures a l'aire lliure i teatres de fusta mòbils amb graderies en semicercle fins a teatres permanents. L'any 55 a.C. es va construir el primer teatre de pedra: el Teatre de Pompeu.

Gèneres dramàtics

  • Tragèdia: Cerca provocar terror al públic i pietat pels personatges.
  • Comèdia: Cerca el riure, amb o sense intencions moralitzants.

El teatre llatí neix el 240 a.C., quan Livi Andrònic representa una tragèdia i una comèdia adaptades del grec al llatí.

Tipus de representacions dramàtiques romanes

  • Fabulae palliatae: Comèdies basades en models grecs. L'acció, els personatges i el vestuari són grecs, però les situacions són romanes (contaminatio). Representaven peripècies de la vida privada d'un món burgès. Personatges típics: senex, adulescens, servus, parasitus, miles gloriosus, meretrix i virgo.
  • Fabulae togatae: Comèdies de costums romans, amb acció a Itàlia, personatges romans de la petita burgesia i vestits amb toga. No van perdurar més enllà de l'època de Sul·la.
  • Tragoediae: Tragèdies d'argument grec que imitaven obres d'Èsquil, Sòfocles i Eurípides, amb escenes cantades i un muntatge espectacular. El cor va perdre força i esdevingué una comparsa.
  • Fabulae praetextae: Tragèdies d'argument històric o mitològic romà. Els actors vestien la toga praetexta.
  • Fabulae atellanae: Representacions populars amb trets vulgars, burles, enganys i elements obscens. Els actors, considerats honorables, utilitzaven màscares fixes: Maccus (imbècil), Baccus (ruc), Dessenus (geperut astut i intrigant) i Pappus (vell ridícul). Els actors improvisaven.
  • Mim: Escenes reals de la vida quotidiana. No usaven coturns ni màscares; el gest facial era molt important. Personatges: Stupidus (imbècil) i Sannio (fa ganyotes). Eren menyspreats.
  • Pantomima: Un sol actor interpretava diferents papers.

La comèdia romana

Imitava la comèdia nova grega (principal autor: Menandre). Totes dues es basen en l'embolic i el final feliç. Es divideixen en comèdia pal·liata (del pallium, vestit grec) i comèdia togata (de la toga, vestit romà).

Plaute

Autor de gran èxit entre el públic, home de poble que escrivia per a les classes socials més baixes. Utilitzava un llatí col·loquial (sermo vulgaris) sense preocupació moral, amb l'únic objectiu de divertir. Es conserven 21 obres segures. Les seves comèdies d'embolic destaquen per la vis còmica, al·literacions expressives, invenció de mots, jocs de paraules i diminutius.

Terenci

Vinculat al Cercle dels Escipions, que defensava la humanitas enfront dels tradicionalistes (virtus i mos maiorum). Va ser un esclau alliberat (l'Africà). Va ser acusat de plagi, de no ser l'autor de les seves obres i d'un ús excessiu de la contaminatio.

Obres principals

Adelphoe (Els germans), Andria (La noia d'Andros), Eunuchus (L'eunuc), Heautontimorumenos (El que es castiga a ell mateix), Hecyra (La sogra) i Phormio (Formió).

Característiques de l'obra de Terenci

Obres properes al model grec, comèdies pausades (fabulae statariae) amb acció travada, preeminència dels diverbia (discursos) i un llenguatge culte. El seu objectiu principal era educar.

Diferències entre Terenci i Plaute

Terenci representa el món grec com a honest i amable, basant el seu teatre en la tendresa i el respecte, mentre que Plaute es basa en l'odi, l'egoisme i l'engany. Estructuralment, Terenci passa de la palliata motoria a la stataria (més reflexiva), prioritza l'estudi psicològic dels personatges i utilitza un llatí aristocràtic, defugint el col·loquialisme de Plaute.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quina és la diferència entre fabulae palliatae i togatae?

Les palliatae són comèdies basades en models grecs, amb personatges i vestuari grecs però situacions romanes. Les togatae són comèdies de costums romans, amb acció a Itàlia i personatges vestits amb toga.

Quina és la principal diferència entre Plaute i Terenci?

Plaute escrivia comèdies divertides en llatí col·loquial, basades en l'engany i l'egoisme. Terenci, vinculat a la humanitas, presentava un món grec honest i amable amb un llenguatge culte i un objectiu educatiu.

Quines eren les fabulae atellanae?

Eren representacions populars amb trets vulgars, burles i enganys, en què els actors utilitzaven màscares fixes i improvisaven. Els seus personatges típics eren Maccus, Baccus, Dessenus i Pappus.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quin any es va representar la primera obra de teatre llatí segons el text?
2. Quin autor es vinculava al Cercle dels Escipions?
3. Quants textos de Plaute es conserven segons el document?
4. Quina era la característica principal de les fabulae praetextae?
5. Quin llenguatge utilitzava Plaute?
6. Quin és l'objectiu principal de Terenci segons el text?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.