Chuletas y apuntes de Latín de Formación Profesional

D. M. Victorine Anne | bene merenti precepto | domnico actum. Mise|ram parentes perdede|runt annis trigitta.

D.M: *Diis Manibus* (A los dioses Manes); VICTORINE ANNE: monoftongación de *ae* con *e*; BENE MERENTI: que bien se lo merece; PRECEPTO: *praeceptum*, monoftongación de *ae* con *e*; DOMNICO: *dominus*, señor, propietario. ACTUM: participio, hecho. MISERAM: c.d. PARENTES: *parentis*, los padres; PERDEDERUNT: *perdiderunt*, pret. perfecto, confusión de *e* y *i*; ANNIS: años, uso de ablativo en vez de acusativo para los años de una persona; TRIGITTA: *triginta*, treinta, asimilación de nasal más oclusiva.

T= A los dioses Manes, a Victoria Anna que bien se lo merece por orden del señor. A sus padres perdieron a la desdichada con... Continuar leyendo "Inscripciones Funerarias Latinas: Análisis y Traducción" »

Arguments de l'Obra

1. Funció dels Arguments Preliminars

Per a què serveixen els arguments que precedeixen l'obra de Plaute? Per introduir les trames i els personatges.

2. Autoria dels Arguments

Són obra del mateix autor? No.

3. Propòsit de l'Avançament de la Trama

Per què creieu que s’avançava al principi de l’obra bona part del que els espectadors veurien representat? Per introduir els espectadors dins la trama, i perquè aquesta començava in media res.

Acte I: Escena Única

4. Primera Aparició Escènica

Qui és el primer personatge que fa la seva aparició en escena? D’on surt? Qui/quins li acompanya/en? Pirgopolinices. Surt de la seva casa. L'acompanyen un paràsit i un grup de soldats.

5. Ofici d'Artotrogus

A què es dedica Artotrogus?

OLERKI LIRIKOA

Lirika hitza grekeratik dator, Lyra hitzetik, poetek erabiltzen zuten hari instrumentu bat. Norbaiti buruzko emozioak eta sentimenduak adierazten dituzten idazlan poetikoez osaturik dago eta helburua entzulegoa hunkitzea da. Genero honen barnean hainbat azpigenero topatuko ditugu:

• Himno: Heroiei eta jainko-jainkosei buruzko goraipenezko poema

• Elegia: Greziatik zetorren eta erabiltzen zuten bertso motari egiten zion erreferentzia. Gai serioak tratatzeko erabiltzen zuten greziarrek eta latindarrek, aldiz, amodiozko kontuei buruz hitz egiteko.

• Oda: hitzak kanta esan nahi du eta gehienetan kantatzen ziren olerkiak ziren. Hauetan gai ezberdinei buruz olerkariaren gogoetak eta hausnarketak adierazi eta gauzak edo pertsonak goraipatzeko

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’Egipte:

la Ubicació de l’antic Egipte, és la del actual país amb el mateix nom. És a dir, Al nord-est d’Àfrica; presenta dos avantatges, per una part el desert que l’aïlla Dels seus enemics i per l’altra el riu Nil, que amb les seves crescudes rega i Fertilitza les terres del voltant. L’extensió depenia del clima, si era més Càlid devers el IV mil·lenni aC, les tribus disperses poc a poc es reagrupen la Franja fèrtil.

CRONOLOGIA:

Entre el IV i V mil·lenni es va produir una reagrupació de les tribus abans més Disperses per les voreres del Nil, com hem dit abans pel canvi al clima, que es Feia cada vegada més càlid. Devers l’any 3000 aC, s’unifica l’Alt i Baix Egipte, és l’època de... Continuar leyendo "Tombes egípcies" »

Contexto Artístico y Simbolismo Imperial Carolingio

Este documento aborda aspectos relevantes de la historia y el arte del periodo carolingio, comenzando con referencias a las familias reales francas. Presumiblemente, una figura femenina de la realeza ordenó la inscripción de una lista y la ofreció a la iglesia como una imagen votiva.

En el ámbito artístico, se describe una obra que, aunque no es un díptico consular, comparte muchos rasgos de sus esquemas decorativos. El emperador está acompañado en el panel principal por un bárbaro conquistado en pantalones a la izquierda, una figura alegórica –probablemente representando el territorio conquistado o reconquistado– quien tiene sujeto su pie en expresión de agradecimiento o de... Continuar leyendo "El Imperio Carolingio: Arte, Historia y Arquitectura de una Era Dorada" »

TIT LIVI

Vaig néixer fa 2077 anys a Patavium (actual Pàdova). Íntim dins del cercle familiar de

l’emperador August, aquest em va demanar que redactés un monument literari de

proporcions titàniques: escriure la història de Roma des dels seus inicis al 753 aC fins a la

mort de Drus, el 9 dC, donant-me així la oportunitat de passar a la posteritat com un dels

més grans historiadors de l’antiguitat i de tots els temps. I així va ser...

Tots sabem que Tit Livi va escriure Ab Urbe Condita (Des de la fundació de la Ciutat) per un

encàrrec que li va fer el propi emperador August. Va escriure els fets dels homes antics,

models a seguir per a les generacions futures. Volia deixar constància del passat republicà

que idealitzava malgrat la història... Continuar leyendo "Tit Livi: Història de Roma i la seva importància" »

Análisis del Fragmento de Tito Livio, *Ad Urbe Condita*, Libro XLIII

1. Naturaleza y Ámbito de la Fuente

Este fragmento, extraído de la obra histórica de Tito Livio, *Ad Urbe Condita* (Libro XLIII), constituye una **fuente extrajurídica** del Derecho Romano. Como tal, no posee un ámbito de aplicación normativo directo. No obstante, la norma a la que alude (la concesión de ciudadanía) presenta un ámbito de aplicación **local** (la colonia latina específica) y **personal** (los 4000 hombres y sus descendientes). La fuente se enmarca dentro del sistema jurídico **hispanorromano**.

2. Fiabilidad y Relevancia Histórica

Si bien la fiabilidad de una fuente extrajurídica puede ser cuestionable, este texto reviste una notable relevancia.... Continuar leyendo "Concesión de Ciudadanía y Latinidad en la Hispania Romana: Un Estudio del Texto de Tito Livio (Libro XLIII)" »

La Llengua
Grega: No tothom fa servir el mateix sistema per escriure (japonès, xinès, àrab, ciríl·lic...). Hi ha diferents direccions de les escriptures: d'esquerra a dreta o d'esquerra a dreta.
Els sistemes d'escriptura de la Grècia antiga eren el bustrofèdic, que es llegia d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra.
Casa grega: Tenen diferents tipus de cases segons l'economia de les persones, tenen una disposició irregular, tenien 10 habitacions a la planta baixa i també tenien un pati.
En la planta baixa hi havia habitacions per a les dones, que s'anomenaven ginaceu. Si travessaves el pati, arribaves al menjador dels homes, on feien un symposlum, que era un banquet privat. Els homes es reunien en... Continuar leyendo "La Llengua i l'Arquitectura de la Grècia i Roma Antigues" »

En el siglo III a.C. inicia la conquista de la Península Ibérica por los romanos, y concluye en el siglo I a.C. tras un complejo y largo proceso. Geográfica y cronológicamente se distinguen tres etapas principales, que por orden son:

• La conquista del sur y este peninsular (218-197 a.C.).
• La conquista del oeste y centro peninsular (155-133 a.C.) en la que los romanos tuvieron que hacer frente a las resistencias de los pueblos de esta zona.
• La conquista del norte peninsular (29-19 a.C.).

¿Qué fue la Romanización?

La romanización es el proceso por el cual los habitantes de la Península modificaron sus formas de vida tradicionales y adoptaron las características de la civilización, costumbres y leyes romanas. A este proceso se le llama “aculturación”,... Continuar leyendo "Hispania Romana: Conquista, Romanización e Impacto Cultural" »

Modernismo: Características y Temas

Características del Modernismo

• Rechazo de la realidad cotidiana: Evasión orientada a la huida. Deseo de soledad, por ello se evade de la realidad cotidiana. Escapismo.
• Cosmopolitismo: El poeta se siente ciudadano del mundo, evitando el provincianismo.
• Creación de mundos bellos: Ninfas y dioses, castillos y palacios…
• Sentimentalismo y melancolía: Aparece la intimidad del poeta y la tristeza como manifestación del malestar existencial.

Temas del Modernismo

• Evasión: Recreación de escenarios paganos para que los poetas plasmen su paraíso ideal.
• Sensualidad y erotismo: Manifestación de pasiones y expresión de instintos. El amor parece pura pasión. Los amados son fatales.
• Mujer: Incorporación de mitos femeninos.