Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Cicerón y Quintiliano: Maestros de la Oratoria Romana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,88 KB

CICERÓN

Marco Tulio Cicerón (-106, -43) nació en Arpino, pequeña ciudad del sur del Lacio, de una familia de clase media; recibió su formación en Roma y la completó en Grecia. Vive en el medio siglo final de la República, época de grandes convulsiones internas: la guerra social que ensangrentó Italia hasta que todos los itálicos consiguieron la ciudadanía romana; las luchas por el poder entre Mario y Sila; la rebelión de los esclavos al mando de Espartaco; la conjuración de Catilina; la guerra civil entre César y Pompeyo. Todos estos sucesos los vive muy de cerca, interviniendo decisivamente en algunos de ellos. Fue protagonista directo de la conjuración de Catilina, que hizo fracasar. Asimismo, atacó a Marco Antonio en sus

... Continuar leyendo "Cicerón y Quintiliano: Maestros de la Oratoria Romana" »

Del llatí a les romàniques: cronologia i romanització

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB

En conclusió, els resultats obtinguts mitjançant la comparació de les llengües romàniques només passen d'hipòtesis a certeses quan concorden amb fets observats i verificats en els textos llatins. I, inversament, el testimoni dels fets romànics és un mitjà de control indispensable per distingir, en els fenòmens observats en els textos llatins, entre les tendències evolutives duradores i generals i les innovacions més o menys individuals o ocasionals.

Límits cronològics del llatí

Per exemple, en el camp del vocabulari hi ha molts exemples que permeten arribar a aquesta conclusió: un gran nombre de paraules del llatí clàssic no sobreviuen en cap llengua romànica. És el cas de loquor, que va ser substituït per diversos elements:... Continuar leyendo "Del llatí a les romàniques: cronologia i romanització" »

Història i monuments de la colònia Augusta Emèrita

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,86 KB

La fundació de la colònia Augusta Emèrita

La colònia Augusta Emèrita la va fundar el legat imperial, un lloctinent de l’exèrcit, Publi Carisi l’any 25 aC per ordre de l’emperador Octavi August, perquè s’hi establissin els soldats emèrits de dues legions veteranes de les Guerres Càntabres, la Legió V Alaudae i la Legió X Gemina. Els legionaris emèrits són els soldats ja jubilats que eren recompensats pels seus bons serveis amb terrenys situats als territoris conquerits.

La importància estratègica de Mèrida

La ciutat va ser escollida capital de la província romana de Lusitània des del 15 aC perquè estava situada en una zona rica en matèries primeres i recursos naturals, i perquè tenia una bona situació estratègica,... Continuar leyendo "Història i monuments de la colònia Augusta Emèrita" »

El Teatro en la Antigua Roma: Evolución, Representaciones y Géneros

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,98 KB

Para los romanos, las representaciones teatrales eran conocidas como ludi, que significa juegos, entretenimientos o diversiones. Estos espectáculos se presentaban junto con los del circo y el anfiteatro (ludi circenses frente a los ludi scaenici).

Evolución Histórica del Teatro Romano

La historia del teatro romano se puede dividir en tres fases principales:

  • Primera Etapa (346 a.C.): Un teatro sin texto. En Roma, oscos y etruscos presentaban sus espectáculos. Los etruscos realizaban danzas al son de la flauta, mientras que los habitantes de Fescennia acompañaban sus danzas con coplas cantadas (versos fesceninos) de carácter picante, mordaz y obsceno. Un elemento característico era el uso de disfraces por parte de algunos cantores y actores.
... Continuar leyendo "El Teatro en la Antigua Roma: Evolución, Representaciones y Géneros" »

Ruta per la Història Romana a la Península Ibèrica: Mèrida, Tarragona i Empúries

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,94 KB

Mèrida

La va fundar el llegat imperial, un oficial de l'exèrcit, Publi Carisi l'any 25 aC per l'emperador Octavi August, perquè s'hi establissin els soldats de dues legions veteranes de les guerres d'Astúries. Els legionaris, soldats ja jubilats, eren recompensats amb terrenys situats als territoris conquerits. L'escollida capital de la província romana el 15 aC perquè estava situada en una zona amb recursos i estratègica, ja que ocupava un punt on es trobaven dues vies principals: de nord a sud i la que unia Complutum amb l'oest.

Al segle II dC, l'arribada al tron d'emperadors d'origen hispà com ara Trajà i Adrià va tenir un efecte molt positiu sobre la ciutat, perquè s'hi van construir edificis, espais i serveis propis d'una gran... Continuar leyendo "Ruta per la Història Romana a la Península Ibèrica: Mèrida, Tarragona i Empúries" »

La religió romana i les divinitats de la mitologia clàssica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,99 KB

FILLS ELS TRIA NOMINA:

infant posen als peus del pater familias. Ell deia si era acceptat a la família i l'agafaven en braços volia que estava sota la seva patria potestas. Es feia una cerimònia religiosa. 8 o 9 dies es feia una cerimònia de purificació (lustratio) i rebia la bulla, capseta plena d'amulets que protegien dels mals esperits durant la infància. Després posaven el nom. UTILITZANT SISTEMA TRIA NOMINA: Praenomen: nom de pila. Nom abreujat, s'escriu abreujat. Nomen: nom comú tots els membres d'una mateixa gens. Cognomen: sobrenom referit al lloc d'origen. I també podien portar l'agnomen que indicava la gesta bèlica: Africanus. Les nenes tenien el nom del pare però en femení i si hi havia més d'una se li posava un definitiu.... Continuar leyendo "La religió romana i les divinitats de la mitologia clàssica" »

Análisis de la poesía española: desde el modernismo hasta la generación del 50

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,66 KB

Modernismo y Generación del 98

Canción de otoño en primavera - Rubén Darío

Tema: La nostalgia juvenil. El poema narra las maravillas vividas en la juventud y la melancolía que se siente al estar a punto de perderla.

Métrica: 17 estrofas de 4 versos y 1 verso libre al final del poema.

Partes:

  • 1ª parte (v1-v48): Describe sus tres amores.
  • 2ª parte (v48-v69): Reflexión sobre su vida amorosa y el paso del tiempo.

Fue una clara tarde, triste y soñolienta - Antonio Machado

Tema: Búsqueda del pasado, centrada en la infancia y la juventud perdidas.

Métrica: 52 versos, rima consonante, predominantemente pareados. Alterna algunos versos.

Partes:

  • 1ª parte (1-12): Llegada del poeta al jardín y descripción de los signos del paso del tiempo.
  • 2ª parte
... Continuar leyendo "Análisis de la poesía española: desde el modernismo hasta la generación del 50" »

Historia de la Literatura Romana: Épica, Lírica e Historiografía

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,04 KB

La Épica Romana

Antes de la escritura, el uso del verso y la música ayudaron a memorizar y realzar los relatos de las hazañas de los reyes y los primitivos cuentos y mitos con que los antiguos se explicaban la naturaleza. Cuando los griegos adoptaron la escritura, fijaron por escrito los dos grandes poemas atribuidos a Homero: La Ilíada, relato del asedio de Troya por los griegos, y La Odisea, el regreso por mar de Ulises a su tierra.

Tras la conquista romana del sur de Italia, la Magna Grecia (s. III a. C.), llegaron a la ciudad esclavos muy cualificados, entre ellos Livio Andrónico, quien iniciaría la literatura romana con la adaptación de La Odisea en saturnios, el primitivo verso romano. Nevio fue el primero en tratar como épico un... Continuar leyendo "Historia de la Literatura Romana: Épica, Lírica e Historiografía" »

Instituciones y Expansión de la República Romana: Magistraturas, Senado y Comicios

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,54 KB

Magistraturas Romanas

El poder ejecutivo (civil y militar), la administración de la ciudad primero, y del imperio después, se repartían en diferentes magistraturas:

Magistraturas Ordinarias (Cursus Honorum)

  • Los Cónsules: Eran dos. En ellos recaía la jefatura de la ciudad-estado; eran la suprema autoridad civil y militar.
  • Los Pretores: Responsables de la administración de la justicia.
  • Los Ediles: Cuatro (dos patricios y dos plebeyos). Encargados de la administración de la ciudad (mercados, juegos, edificios públicos).
  • Los Cuestores: Encargados de la administración de los fondos públicos (Hacienda).

Características Comunes de las Magistraturas Ordinarias

Estas cuatro magistraturas principales tenían en común:

  • Anualidad: Los cargos duraban
... Continuar leyendo "Instituciones y Expansión de la República Romana: Magistraturas, Senado y Comicios" »

Pobles Preromans i Conquesta Romana a la Península Ibèrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,19 KB

Distribució dels Celtes i Ibers a la Península Ibèrica

Celtes: Oest, Centre i Nord de la Península Ibèrica.

Ibers: Sud-est de la Península Ibèrica.

Importància de les Colonitzacions del I Mil·lenni a.C.

Les colonitzacions del I mil·lenni a.C. van tenir una gran importància en els pobles preromans de la Península Ibèrica. Les aportacions més significatives foren:

  • Pobles Indoeuropeus: Introducció del ritual funerari i la metal·lúrgia del ferro.
  • Fenicis: Tècniques de conservació del peix amb salineres, difusió del torn de terrissaire i una escriptura alfabètica.
  • Grecs: Introducció de l'arada, l'olivera i la vinya.

La Conquesta Romana de la Península Ibèrica

La conquesta romana de la Península Ibèrica es va dur a terme durant la... Continuar leyendo "Pobles Preromans i Conquesta Romana a la Península Ibèrica" »