Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

L’Alt Imperi

Emperador romà → poder absolut, es creuen déus. Imperi → té emperador.

Octavi August Període de l'Imperi romà 27 aC a 476 dC (503 anys).

27 aC Octavi derrota Marc Antoni i Cleòpatra i guanya la Guerra Civil.

Dinastia Júlio-Clàudia

Tiberi serà el 2n emperador de Roma. Gairebé fou derrocat pel cap de la guàrdia pretoriana (guàrdia personal de l'emperador), Sejà.

Calígula, emperador extravagant i cruel.

Claudi, oncle de Calígula, tímid, coix i quec, va cedir el poder a persones de confiança. Va conquerir Britànnia.

Neró, emperador famós per haver fet cremar Roma (mentre ell creava/cantava un poema).

L’Any dels Quatre Emperadors (69 dC)

Després de la mort de Neró, Roma va viure una guerra civil. En només dos anys,... Continuar leyendo "Història de l'Imperi Romà: De l'Alt Imperi al Baix Imperi" »

La Historiografía como Género Literario en Roma

La historiografía es un género literario que, por influjo de la educación latina basada en la retórica, se concibe como un producto literario sujeto a las normas de esta. Su propósito no es solo informar, sino también deleitar además de persuadir y enseñar. Esta dualidad determina sus procedimientos de lengua y estilo, buscando las voluptas (placer estético).

Función Moralizante

La historiografía posee un carácter moralizante, pues la historia es entendida como historia magistra vitæ. Contiene ejemplos de acciones que deben ser evitadas o imitadas por el lector.

Origen y Desarrollo Temprano

El origen de la historiografía se encuentra en la analística, que consiste en la narración... Continuar leyendo "Evolución y Características de la Historiografía en la Literatura Latina" »

Géneros Fundamentales de la Poesía Latina

Lírica y Elegía

La Lírica se cantaba al son de la lira, caracterizándose por ser subjetiva y polimétrica. La Elegía está escrita en dísticos elegíacos. Comenzó siendo expresión de queja y dolor por la muerte de alguien, pero después se amplió, dando lugar a temas amorosos. En Roma, predomina el tema amoroso subjetivo, siendo su principal representante Ovidio.

Catulo (84-54 a. C.): El Poeta de los Neotéricos

Nació en Verona y llegó a Roma en un periodo de contiendas políticas. Entró en contacto con los círculos literarios y formó parte de los poetas jóvenes, conocidos como los “neotéricos” o poetae novi, quienes revolucionaron la poesía romana con novedades temáticas y formales.... Continuar leyendo "Los Maestros de la Poesía Latina: Catulo, Horacio y Ovidio en la Literatura Romana" »

Transformaciones Fonéticas del Latín al Romance

La evolución del latín vulgar hacia las lenguas romances implicó una serie de cambios fonéticos significativos. A continuación, se detallan algunas de las transformaciones más relevantes:

• La -m final átona latina se pierde al final de la palabra.
• Apócope: la -e final átona latina en ciertos contextos ha desaparecido.
• La -u final átona latina pasa a -o en catalán, perdiendo frecuentemente la -o.
• La -s inicial latina seguida de otra consonante desarrolló una vocal -e protética.
• El diptongo -ae pasa a -e.
• El diptongo -oe pasa a -e.
• El diptongo -au pasó a -o.
• Las oclusivas sordas intervocálicas (o entre vocal y -l o -r) sonorizaron (p > b, t > d, c > g).
• El catalán no variaron en

Teatre Grec: Estructura, Gèneres i Autors

LITERATURA LLATINA: Època arcaica

Durant tota aquest període és notable la influència de la literatura grega, fet que s’accentua al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia (sud d'Itàlia); en aquestes terres els romans es deixen seduir per la cultura refinada dels grecs que tenien ja una creació literària molt extensa. Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana. Aquesta oferia al públic romà situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure. Els autors de comèdia romana va prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega (les de Menandre) ja... Continuar leyendo "Teatre Grec: Estructura, Gèneres i Autors" »

LATINDAR HISTORIOGRAFIAREN HASTAPENAK

Historiografiaren inguruan heldu zaizkigun lehenengo aztarnak Libri Pontificum izenekoak dira, K.a. V. eta IV. mendetakoak. Pontifizeek idatzitako gertakizun garrantzitsuenak adierazita daude, eta liburuak ofizialak eta publikoak ziren.

Lehen Historialariak eta Joera Berriak

K.a. III. mendetik aurrera, lehenengo historialariak agertu ziren, gertaerak bildu eta Erromaren historia jaso zuten Annales idazkietan. Historialari aipagarrienak Kinto Fabio eta Luzio Zinzio dira. Grekoz idazten zuten, eta helburua Erromaren historia atzerrian zabaltzea zen.

K.a. II. eta III. mendeen artean, Katon Zentsorea prosa sortzailetzat jotzen da. Haren Origenes izeneko historia lana berritzailea izan zen, eta Erromaren eta Italiaren... Continuar leyendo "Latindar Historiografia: Erromako Historialari Nagusiak" »

PRIMERA: dea-ae: deessa / femina-ae: dona / pecunia-ae: diners / pugna-ae: lluita / sapientia-ae: saviesa / silva-ae: bosc / advena: foraster / casa: cabana / cumba: barca / SEGONA: velum: vela / dextrum: riu / plastrum: carro / arma: armament / castra: campament / dominus: senyor / equus: cavall / frumentum: blat / liber: llibre / oculus: ull / proelium: combat / verbum: paraula / vir: home / QUARTA: cornu: banya / cursus: cursa / equitatus: cavalleria / eventus: resultat / genu: genoll / impetus: atac / CINQUENA: acies: línia de batalla / dies: dia / facies: cara / fides: fe / species: aspecte / ADJECTIUS: albus: blanc / altus: alt / doctus: savi / multus: molt / niger: negre / parvus: petit / pulcher: bonic / audax: audaç / celer: ràpid... Continuar leyendo "Lèxic, arquitectura i jocs romans: guia completa" »

Lirika

Lira (instrumentua) erabiltzen zen, eta hortik datorkio izena lirikari. Lirika barne-sentimenduak eta emozioak kantatzeko erabili zen poesia da.

Poeta ezagunak

• Safo: Lesbos-en bizi izan zen. Musika, dantza eta poesia irakaslea izan zen. Haren poesiek maitasuna eta edertasuna dituzte kontagai: batzuetan mingarriak, malenkoniatsuak, alaiak, apasionatuak...
• Pindaro: Olinpiar Jokoetako irabazleei odak (kantuak) idatzi zizkien. Odaren banaketa: lehenengo, irabazlearen laudorioa (*alabanza*); ondoren, irabazlearen leinuaren goraipamena; eta amaitzeko, aholku moralak.
• Teokrito: Eglogak asmatu zituen. Geroago, Virgiliok eglogak bere artzain-kantetan (*bukolikoak*) erabili zituen. Teokritok natura idealizatu egiten du artzain-kantetan.

Antzerkia

Greziako... Continuar leyendo "Greziako Literatura Klasikoa: Lirika, Tragedia eta Komedia" »

Ciceró, el més important dels oradors llatins

Un bon orador podia aconseguir que s’aprovessin o no unes lleis determinades, que es designés un candidat o altre per exercir les magistratures, o condemnés o no un acusat.

L’art de l’oratòria era indispensable per a la carrera política. La retòrica (l’art teòric del discurs) va ser la principal matèria de l’ensenyament superior. L’art de fer bons discursos va néixer a Grècia i fou Aristòtil el primer en estudiar les tècniques i va establir les bases del gènere.

L’època d’or de l’oratòria correspon al període republicà.

La vida i les obres

Marc Tul·li Ciceró neix l’any 106 aC a la ciutat d’Arpino al sud del Laci, fill d’una família de cavallers.

Acaba els estudis... Continuar leyendo "Ciceró: L'Orador Llatí Més Important i les Seves Obres Clau" »