Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Expressions llatines

De facto / De iure

De facto: De fet i no de dret (oposat a de iure).

De iure: De dret, tant si és de fet (de facto) com si no.

Dura lex, sed lex / Ignorantia legis non excusat

Dura lex, sed lex: “La llei és dura, però és la llei”.

Ignorantia legis non excusat: “El desconeixement de la llei no disculpa”.

In dubio, pro reo / Pacta sunt servanda

In dubio, pro reo: “En cas de dubte, a favor de l'acusat”.

Pacta sunt servanda: “Els pactes s'han de complir”.

Patria potestas / Persona non grata

Patria potestas o pàtria potestat: Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills.

Persona non grata: “Persona no benvinguda”.

Sub iudice / Coitus interruptus

Sub iudice: “Sota el jutge”.

Coitus interruptus: “Coit... Continuar leyendo "Expressions i graus de l'adjectiu en llatí" »

Batalla entre Romans i Germànics

Un hispà, les fletxes del qual només tocaven els escuts dels enemics, va ser llançat per un germànic al riu que creuava el camp. La seva sang va tenyir l'aigua de vermell i allà va quedar mort. Un romà, en veure el seu amic mort, no va poder lluitar sol contra dos germànics armats. Buscant un lloc adequat per a la batalla, va veure un petit mur, darrere del qual es va protegir. El primer germànic va córrer cap a ell i va llançar la seva llança, però el romà va esquivar l'atac i la llança es va clavar en un arbre. El germànic va pujar al mur i va atacar el romà, però aquest el va matar amb la seva espasa. L'altre germànic, espantat, va intentar fugir al bosc, però el romà el va perseguir,... Continuar leyendo "Història de Roma: De la República a l'Imperi" »

La Lleida romana

5:Tot i que els historiadors han tendit a identificar la Iltirta ibèrica amb la Ilerda romana, no hi ha proves arqueològiques que confirmin aquesta hipòtesi, ja que no s’han trobat estructures ibèriques en el turó de la Seu Vella. Cal pensar, al contrari, que Ilerda va ser una fundació romana ex novo. Iltirta iberica apareix en les fonts antigues com a capital dels ilergets, tribu ibera. En començar la segona guerra púnica els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma. Fent servir la imatge com a suport, feu la descripció de la llerda romana, fent especial incidencia en els edificis que s’han conservat Des d’època antiga,... Continuar leyendo "Història i arquitectura de la Lleida romana" »

LA Historiografía ROMANA:

ESTUDIO Y NARRACIÓN DE LOS HECHOS DEL PASADO, DESDE SIEMPRE SE HAN TRASMITIDO ORALMENTE LOS RECUERDOS DEL PASADO DE LA TRIBU. LA Poesía Épica ERA MAS Fácil RECORDAR NARRACIONES EN VERSO, AL GENERO DE LA HISTORIOGRAFÍA ESCRITO EN PROSA. EL TERMINO HISTORIA ADQUIRIDO POR DESCUBRIMIENTO O INVESTIGACIÓN. LA HISTORIOGRAFÍA ROMANA FUE MUCHO MENOS RIGUROSA Q LA GRIEGA Y D INTENCIÓN MAS MORALIZANTE. LOS DOCUMENTOS + ANTIGUOS Q Podía APORTAR UN CONOCIMIENTO HISTÓRICO DEL PASADO ERAN:-TEXTOS Públicos: LA LEY D LAS 12 TABLAS, INICIALMENTE Contenían 10 LEYES A LAS QUE LE AÑADIERON POSTERIORMENTE DOS MAS. LAS ACTAS D LOS MAGISTRADOS REGISTRABAN LOS ACONTECIMIENTOS + IMPORTANTES RELACIONADOS CON EL DESEMPEÑO D LAS... Continuar leyendo "La historiografía romana: estudio y narración de los hechos del pasado" »

Oratoria: La enseñanza superior, a la que solo podían acceder niños de familias con dinero, se realizaba en las escuelas de retórica. Allí enseñaban la técnica oratoria (arte de persuasión por medio de la palabra), los alumnos componían y recitaban discursos y el maestro corregía sus errores. Finalmente, su formación se completaba en el foro, donde escuchaban a oradores famosos.

El S.I a.c fue el momento en el que aparecieron en Roma varias corrientes oratorias:

-Corriente asianista: se diferenciaban por su forma florida, por la sutileza e ingenio y un estilo rebuscado.

-C. neoática: Utilizan frases breves y directas.

El discurso del orador (oratio) podía ser de varios tipos según su funcionalidad:

-Laudationes fúnebres o panegíricos:

Tito Maccio Plauto se repite, como una letanía que compensa la ausencia de otros datos biográficos concretos. Era un autor-actor que vivía del teatro y que se preocupaba poco del arte literario de la filosofía y la política. Debido a su éxito, que creció tras su muerte, en la antigüedad circularon unas 130 comedias como suyas pero probablemente solo fuesen 21. Los títulos hacen referencia a:

• Nombre propio de un personaje, transcrito o derivado al griego "Casina" (casina).
• Sobrenombres latinos "persa" (el persa).
• El estado o carácter de un personaje "miles gloriosus" (el soldado fanfarrón).
• Algún elemento de interés en el transcurso de la obra más el sufijo aria "Asinaria" (comedia de los asnos).
• Incluso un elemento muy accesorio como

1. LATINDAR HISTORIOGRAFIA

Historiografiaren lehenengo aztarnak Libri Pontificum izenekoak dira, K.a. V-IV. mendeetakoak. Liburu ofizialak eta publiko honetan adierazita daude pontifizeek idatzitako garaiko gertakizun garrantzitsuenak. Geroago, K.a. IIIan, lehenengo historialariak agertu ziren. Urtez urteko gertaerak bildu, eta antzinako Erromaren historia jaso zutenak. Grekoz idazten zuten, eta haien helburua Erromaren historia atzerrian zabaltzea zen. K.a. I. mendetik aurrera, hainbat idazlek historiografian joera berria garatu zuten.Julio Cesar politikaria eta militarra izan zen. Zesarren bizitzan Galiaren konkistak eta Ponpeio agintariaren aurkako gerrate zivilak garrantzi handia izan zuten. Salustio Krispo, politikaria zen, baina politikagintzatik... Continuar leyendo "Latindar Historiografia eta Antzerkia, Poesia eta Prosa Klasikoa" »

Ablatiu Absolut:                                (*) irregular

- Va entre comes (.., …, ..)

- Frase independent

- Es substitueix com una subordinada temporal (quan, després que, en el moment que…)

- Format per un participi (en ablatiu) + un substantiu (en ablatiu)

Exemples típics:

- Hoc facto / hoc dicto → quan això va ser fet / quan això va ser dit

- His rebus factis / his rebus dictis → quan aquestes coses van ser fetes / quan aquestes coses van ser dites

1. Via de la Plata: d'Astorga (Asturica) a Sevilla (Hispalis), passant per Mèrida.

2. Via Augusta (Herculea): de Cadis a Girona (1.500 km. i continua fins a Roma)

3. Via del Nord: unia Tarraco amb la Via de la Plata per Ilerda, Caesaraugusta i Clunia.

· Bona localització:

EUROPAKO ANTZERKI KLASIKOA

Ingalaterrako Isabeldar antzerkia da jatorriz, baina gero Rajoiek espainiakoa, Frantziakoa eta Italiakoa dela ere esan zuen. 

-Barroakoaren itxuraskoa da, espektakuloa. Comedia Dell'Arte Errenazimentuakoa da. Opera ere finkatzen da garai honetan. 

-"Antzerki nazionalak"deitu ahal dira eta izugarrizko arrakasta dute, nahi eta Frantziarra gortesauagoa izan. 

-Italian, Comedia Dell'Artek testua baztertzen du eta oinarritzen da pertsonaia tipoetan, rol zehatz bat dutenetan. 

-Espainiako ideologikoena da: hiru idazle nagusiak (Lope, Calderón, Tirso). Antzerki honetan nabarmena da antzerki labur barregarria(entremes generoa bereiziki, jendea ez aspertzeko). Oso antzerki konplexu eta slfkstikatua da eta aktoresak ere onartzen... Continuar leyendo "Zientzia esperimentala" »

La Vida Quotidiana a l'Antiga Roma

La vida quotidiana: Els dies feiners duraven, generalment, de sol a sol. S'aixecaven abans que es fes de dia, es rentaven la cara, els braços i les cames i anaven a la cuina a esmorzar.

Si era ric, rebia a l'atri molt d'hora els clients que saludaven el senyor. Després es dedicava als afers personals o públics. A migdia plegava, cada nou dies a l'època republicana, prenia un bany de cos sencer: els ciutadans ho feien generalment a casa seva, i la resta anaven als banys públics (thermae), on calia pagar una mòdica entrada. Seguidament solia anar a fer un tomb i, cap a l'hora desena (les 4 de la tarda) s'asseia a la taula per prendre el sopar, l'última menjada del dia i la més abundant. Finalment, quan... Continuar leyendo "La Vida Quotidiana i Costums a l'Antiga Roma" »