Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

L'oficial atmosfèric a l'Atlàntic Sud

L'arribada de Kollage a l'illa remota

El protagonista és Kollage, un activista per la independència d’Irlanda. Accepta un treball com a oficial atmosfèric a una illa perduda de l’Atlàntic Sud, realitzant mesures dels vents. És transportat en un vaixell transatlàntic.

Quan arriba a l'illa, visualitza la caseta dels oficials atmosfèrics, que es troba en males condicions. A més a més, no troben l'oficial atmosfèric que havien d’endur-se. El capità acompanya Kollage a buscar-lo, i es dirigeixen al far de l'illa.

La trobada amb Batís Caffó

Desperten l'home, anomenat Batís Caffó, que al principi no respon a res. El capità s’enfada amb ell i l’amenaça amb demandar-lo a les autoritats del... Continuar leyendo "Kollage i el cicle de la solitud al far dels granotots" »

A continuación, se presenta una recopilación de locuciones y términos latinos de uso frecuente, con su significado correspondiente. Se ha corregido la ortografía, gramática y formato para mejorar la claridad y presentación.

Locuciones Latinas Comunes y sus Definiciones

• Accesit: "Se acercó".
• Addenda: "Cosas que hay que añadir".
• Ad hoc: "Para esto".
• Ad Kalendas Graecas: "Hasta las calendas griegas" (expresión para indicar algo que nunca sucederá).
• Agenda: "Lo que se ha de hacer".
• Alea iacta est: "La suerte está echada".
• Alias: "Otras veces".
• Alma mater: "Madre nutricia" (refiriéndose a la universidad).
• Alter ego: "Otro yo".
• Ante meridiem / Post meridiem: "Antes del mediodía" / "Después del mediodía".
• A posteriori: "Con posterioridad".
• A priori:

Ilerda: La Lleida Romana i la Resistència Ilergeta

Ilerda (l'antiga Ilirta) estava situada en un turó (el de la Seu Vella) a prop del riu Segre (Sicoris). Tenia un emplaçament estratègic, tant fluvial com terrestre, i fou conquerida al segle I a.C. Anomenada Ilerda, en temps de l'emperador va rebre el títol de municipium. Els cabdills Indíbil i Mandoni en són el símbol; representen la resistència de la ciutat davant les invasions externes, perquè van lluitar per la independència davant de romans i cartaginesos. En un primer moment, Indíbil i Mandoni es van oposar als romans fins que els van fer creure que els cartaginesos els havien traït. Llavors s'uneixen als romans i fan fora els cartaginesos. Posteriorment, els cabdills se n'... Continuar leyendo "Ilerda, Barcino i Ciceró: Història i Cultura Romana" »

Vida de Tito Livio

Tito Livio nació en Patavium (Padua) en el año 59 a.C. y murió en el 17 d.C. En esa ciudad se formó en retórica y manifestó su interés por la filosofía.

Su vida se desarrolló en el contexto sociopolítico de las guerras civiles del siglo I a.C., durante la crisis de la República Romana. Cuando Livio tenía alrededor de 30 años, se instauró la llamada paz Augusta. El emperador era Octavio, quien había sido nombrado en el año 27 a.C. Emperador y Augusto. Tito Livio entró a formar parte del círculo de Mecenas y fue amigo del Emperador.

Republicano declarado, era conservador, no solo en la política sino también en la literatura.

Obra de Tito Livio

Tenemos noticias de que Tito Livio escribió diálogos filosóficos... Continuar leyendo "Tito Livio: Vida, Obra y Legado del Historiador Romano" »

El Senat Romà: Poder i Influència

El Senat era una assemblea formada per 300 a 600 exmagistrats, escollits pels censors de manera vitalícia. Consistia en una reunió de moltes persones on es controlava l'exèrcit i es duia a terme la política exterior. Només es podia accedir al Senat quan una persona (rica) havia aconseguit completar el cursus honorum, i per tant ja estava educada, preparada i amb l'experiència necessària en política.

Competències del Senat

• Política exterior.
• Control dels afers militars.
• Finances públiques.
• Religió.
• Funció consultiva per a qualsevol magistrat que proposés una llei.

El seu prestigi, continuïtat i experiència van fer que tingués un govern efectiu. Va anar guanyant poder fins a controlar tot el món romà,... Continuar leyendo "Organització Política de la República Romana: Senat, Magistratures i Assemblees" »

Barcino: La Colònia Romana de Barcelona

La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August al final del segle I a.C., en territori de la tribu ibera dels laietans; fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino i tenia una extensió d’unes 10 hectàrees. Sembla que el motiu principal de la seva fundació va ser tenir el control dels dos eixos de penetració en el territori interior: els rius Llobregat i Besòs.

La ciutat, de nova planta i situada dalt d’un petit turó, tenia forma de rectangle, tot i que particularment escapçat en cada un dels seus vèrtexs per adaptar-se a la geografia del turonet. La quadrícula d'insulae era perfectament regular i s’estructurava en paral·lel al cardo i al decumanus... Continuar leyendo "Barcino i Emerita Augusta: Les Grans Ciutats Romanes" »

Espectacles Romans en Amfiteatres

Els amfiteatres eren escenaris de diversió i espectacle per als ciutadans romans. Entre els més populars hi havia:

Les Lluites de Gladiadors

Aquestes eren les preferides dels romans. Els gladiadors es dividien en diferents categories segons la seva armadura i estil de combat:

• Samnita, Gal i Traci: Equipats amb casc, cuirassa, escut, espasa i punyal, imitaven l'armament dels soldats dels pobles conquerits.
• Rèciari (Retiarius): Lluitava sense casc ni cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una xarxa (rete).
• Mirmiló (Murmillo): Armat amb escut i espasa, duia un casc d'estil gal.
• Essedari (Essedarius): Combatia muntat en un carro.
• Ecuestre (Eques): Participava en la lluita a cavall.

Estructura dels Edificis

Sátira: Género de creación propiamente romana

La sátira es un género de creación propiamente romana. Hace una crítica social, de costumbres y personal, de tono mordaz y agresivo o con un carácter burlesco. Diferenciamos entre sátira menipea y sátira romana.

Sátira Menipea

Hace referencia a la figura de Menipo de Gadara. En ella destacan Varrón y Séneca.

Varrón

Tiene 150 libros de Saturae Menippeae. Su característica más llamativa es la mezcla del verso y la prosa. Varrón realiza una crítica conservadora y moralizante; fustiga la degeneración de las costumbres tradicionales, austeras y modestas, predicando la vuelta a los antepasados. Critica el lujo desmedido, el comportamiento desenfadado de las mujeres y la corrupción de la... Continuar leyendo "La Sátira Romana: Orígenes y Autores Clave" »

Abangoardiak

Sorrera eta Testuingurua

XX. mendeko lehen hogeita hamar urteetan, Sinbolismoaren eraginpean poesia on asko idatzi zen. Baudelairengandik Mallarmérenganaino garatutako poesiak itzal luzea utzi zuen hainbat hizkuntzatako poesiagintzan. XX. mendeko lehen zatiko poesiagintza bi sailkapen nagusitan bil daiteke: Abangoardiak eta Sinbolismoaren osteko poesia.

Arte plastikoetan ere oso garrantzitsuak izan ziren abangoardiak. Abangoardiak Rimbaudek aldarrikatzen zuenaren jarraitzaileak izan ziren neurri batean. XX. mendea garai politiko oso gatazkatsua izan zen, eta abangoardien eta politikaren artean lotura estua egon zen.

XX. mendearen hasieran, aurreko tradizioarekiko hautsi eta erabateko berritasuna ezarri nahi izan zuten mugimendu nagusiak... Continuar leyendo "Abangoardiak eta Belaunaldi Galdua: XX. Mendeko Literatura" »